«Continueu [...] perdonant-vos de tot cor, encara que tingueu motius per ofendre-us.» (COLOSSENCS 3:13)

Tots cometem errades; per això, a vegades ofenem els altres. Però en ocasions, són els altres qui ens poden ofendre a nosaltres. Sigui com sigui, tots necessitem perdonar i que se’ns perdoni. Quan perdonem, deixem d’estar ressentits amb la persona que ens ha ofès, i no li tornem mal per mal ni li retraiem constantment les seves errades o debilitats (Romans 12:17). Però, i si ens han fet tant de mal que no podem deixar de pensar en el que ha passat? Aleshores n’hauríem de parlar en privat amb la persona però sempre amb respecte. El nostre objectiu hauria de ser fer les paus, no pas demostrar que tenim raó (Romans 12:18).

«Sigueu humils i considereu que els altres són superiors a vosaltres.» (FILIPENCS 2:3)

Quan som humils i respectuosos les persones estan a gust amb nosaltres. Saben que serem amables i considerats, i que no ferirem els seus sentiments expressament. Però si ens creiem superiors  als altres o sempre insistim a fer les coses a la nostra manera, generarem tensió i conflictes. Ningú voldrà estar amb nosaltres i gairebé no tindrem amics, si és que en tenim algun.

«Déu no fa diferències, sinó que accepta tot aquell que el respecta i que fa el que està bé, sense importar d’on sigui.» (FETS 10:34, 35)

El nostre Creador no mostra favoritisme a ningú per la seva nacionalitat, idioma, estatus social o color de pell. De fet, «d’un sol home va fer totes les races humanes» (Fets 17:26). Això significa que tots els humans som germans i germanes. Quan tractem a tothom amb bondat i dignitat els fem feliços, nosaltres mateixos som més feliços i el nostre Creador estarà content amb nosaltres.

«Vestiu-vos [...] d’amabilitat.» (COLOSSENCS 3:12)

Quan som amables, els altres estan a gust amb nosaltres. Se senten lliures de parlar amb nosaltres, i fins i tot de corregir-nos, perquè saben que mantindrem la calma. I si responem amb amabilitat quan algú s’enfada amb nosaltres, la nostra resposta calmarà la persona. Proverbis 15:1 (BEC) diu: «Una resposta amable aplaca el furor, una paraula ofensiva augmenta la ira».

«Fa més feliç donar que rebre.» (FETS 20:35)

Avui dia molts són avariciosos i només pensen en ells mateixos. Però si som generosos tindrem felicitat verdadera (Lluc 6:38). Qui és generós és feliç, perquè estima més les persones que les coses. Aquest mateix amor l’impulsa a ser agraït i a expressar-ho quan algú és generós amb ell (Colossencs 3:15). Pregunta’t: amb qui estic més a gust, amb algú garrepa i desagraït o amb algú generós i agraït? Sigues la classe de persona que t’agradaria que els altres fossin amb tu (Mateu 7:12).