LA DAMI EXPLICA

Al principi semblava només un maldecap, però quan el pare va empitjorar, la meva mare va trucar una ambulància. Encara recordo els infermers emportant-se’l; mai m’hagués imaginat que seria l’última vegada que el veuria amb vida. Tres dies més tard va morir d’un aneurisma cerebral. Jo només tenia sis anys.

Durant anys, em vaig culpar a mi mateixa de la mort del meu pare. No em podia treure del cap aquella escena. Veia els infermers emportant-se’l, i em deia a mi mateixa: «Per què em vaig quedar allà plantada? Per què em vaig quedar mirant de braços plegats?». De vegades veia gent gran amb problemes de salut i em preguntava per què ells seguien vius i el meu pare havia mort. Temps després, la meva mare em va ajudar a expressar el que sentia. Com que érem testimonis de Jehovà, els germans de la congregació ens van ajudar molt.

Alguns pensen que just després de la tragèdia passes per un període de dol i que amb el temps ho superes. Però aquest no va ser el meu cas, jo no vaig estar de dol fins que vaig començar l’adolescència.

El consell que li donaria a un jove que ha perdut fa poc un dels seus pares és: «Explica-li a algú com et sents, desfoga’t. Com més aviat ho facis, millor et sentiràs».

No ha sigut fàcil veure que el meu pare no hi era en els moments més importants de la meva vida. Però em consola llegir la promesa que fa la Bíblia a Apocalipsi 21:4, on diu que Déu aviat «eixugarà totes les llàgrimes dels [nostres] ulls, i la mort ja no existirà, i mai més hi haurà laments, ni plors, ni sofriment».

EN DERRICK EXPLICA

Alguns dels meus records preferits són de quan el pare i jo anàvem a pescar i acampàvem a la muntanya. Li encantava anar a la muntanya.

El meu pare tenia problemes de cor. Me’n recordo d’haver anat de petit a visitar-lo a l’hospital en un parell d’ocasions. Però en aquell moment no entenia la gravetat de la seva situació. El pare va morir d’una malaltia del cor quan jo tenia nou anys.

No podia parar de plorar, sentia que em faltava l’aire. Mai m’havia sentit tan malament. No volia parlar amb ningú, ni em venia de gust fer res. Pertanyia al grup juvenil d’una església que al principi es van interessar per mi, però el seu interès va durar  poc. La gent em deia coses com «li ha arribat l’hora», «Déu se l’ha emportat» o «ara és al cel». Aquests comentaris no m’ajudaven gens, però, és clar, jo no sabia què deia la Bíblia sobre la mort.

Llavors, la meva mare va començar a estudiar la Bíblia amb els Testimonis de Jehovà, i, més tard, el meu germà i jo ens hi vam afegir. Vam aprendre què passa quan morim i l’esperança que dóna la Bíblia d’una resurrecció (Joan 5:28, 29). Però el text bíblic que em va ajudar més va ser Isaïes 41:10 (BCI), on Déu ens diu: «No tinguis por, que jo sóc amb tu. No et neguitegis, que jo sóc el teu Déu. Jo et dono força i t’ajudo». Saber que Jehovà és al meu costat em va consolar molt durant aquella època i encara em segueix consolant.

LA JEANNIE EXPLICA

Quan tenia set anys, la meva mare va morir de càncer. Res del que va passar aquell dia em semblava real. Recordo que va morir a casa i que els meus avis eren allà. Tothom estava tranquil. També recordo que vam dinar remenat d’ous. Sentia que la meva vida s’estava capgirant a càmera lenta.

En aquell moment, i durant els anys següents, pensava que havia de ser forta per la meva germana petita, així que vaig amagar les meves emocions. Fins al dia d’avui, tendeixo a contenir els sentiments negatius, encara que no és sa.

No oblidaré l’amor i l’ajuda que els Testimonis ens van donar. Tot i que feia poc que anàvem a les reunions, els germans van ser una família per a nosaltres, van estar molt pendents. Em penso que el meu pare no va haver de cuinar en tot un any perquè sempre ens deixaven menjar a la porta.

Un dels textos que més m’ha marcat és el Salm 25:16, 17 (BEC). L’escriptor d’aquest salm va demanar a Déu: «Mira’m, i compadeix-te de mi, que em sento sol i afligit. Alleugera l’angoixa del meu cor, allibera’m de les meves afliccions». M’ha consolat molt saber que, encara que estiguem tristos, en realitat no estem sols. Déu sempre estarà al nostre costat. La Bíblia m’ha ajudat a continuar endavant i a centrar-me en les coses positives, com per exemple la promesa de la resurrecció. Tinc moltes ganes de tornar a veure la meva mare al paradís i conèixer-la quan no estigui malalta (2 Pere 3:13).

Aprendre el que la Bíblia explica et pot consolar molt. T’agradaria saber-ne més? Descarrega’t de forma gratuïta el fullet ‘Cuando muere un ser querido’ a www.pr418.com/es anant a PUBLICACIONES > OTRAS PUBLICACIONES.