LA SELVA llueix una explosió de colors quan una bandada d’ocells aixeca el vol. Aquest espectacle va impressionar els exploradors europeus que van arribar al centre i sud d’Amèrica a finals del segle XV. El que van veure eren guacamais, coneguts popularment com papagais o papagalls, uns lloros de cua llarga que es poden trobar a les regions tropicals d’Amèrica. Aviat van aparèixer dibuixos d’aquests magnífics ocells en mapes com a símbol d’aquesta nova regió paradisíaca.

Tant el mascle com la femella tenen colors vius, una característica poc comuna entre les aus de colors llampants. Els guacamais són animals intel·ligents, sociables i destaquen pels seus xisclets i sorolls estridents. Surten de bon matí en bandades d’uns trenta ocells per buscar llavors, fruites tropicals i altres aliments. Com és habitual en els lloros, utilitzen les urpes per agafar el menjar i el masteguen amb el seu bec gros i encorbat. Fins i tot són capaços de trencar les closques dures dels fruits secs! Després d’alimentar-se, s’agrupen a les parets de les muntanyes o a les vores dels rius per menjar fang, el qual els ajuda a neutralitzar les toxines dels aliments, a més de suplir els elements químics que necessiten.

 Els guacamais s’aparellen per tota la vida i cooperen a l’hora de cuidar les cries. Les diferents espècies nien als forats que hi ha als arbres o a les vores dels rius i als termiters, on se’ls pot observar netejant-se mútuament amb el bec. Tot i que als sis mesos ja són adults, els joves guacamais es queden amb els seus pares uns tres anys. En llibertat viuen de trenta a quaranta anys, però alguns exemplars en captivitat n’han arribat a viure més de seixanta. Existeixen unes divuit espècies de guacamais. A continuació, en mostrem algunes.