Quan tu i la teva parella parleu dels problemes, ¿et sembla que acabeu pitjor que abans de parlar-ne? Si aquest és el teu cas, pots posar-hi remei. Abans de res, és bo que coneguis les diferències que hi ha entre els homes i les dones a l’hora de comunicar-se. a

Les dones sovint necessiten parlar del tema abans d’escoltar una possible solució. En molts casos, parlar és realment la solució.

«Em sento més tranquil·la després d’expressar els meus sentiments i veure que el meu marit m’entén. Quan parlem del que m’amoïna, me n’oblido en qüestió de minuts.» (Lisa) b

«No em puc treure el problema del cap si no li explico al meu marit com em sento. Parlar de la situació m’ajuda a tancar el tema.» (Jin)

«A mesura que parlem, em sento una detectiu: analitzo el problema i intento arribar a l’arrel del conflicte.» (Lurdes)

Els homes tendeixen a pensar en solucions. És lògic, perquè solucionar problemes fa que els homes se sentin útils. Quan proporcionen ajuda pràctica estan demostrant que són una font de suport per a la seva esposa. És per això que, de vegades, els marits no comprenen que no s’accepti la seva ajuda de seguida. «No entenc que algú vulgui parlar d’un problema si no és per trobar-hi una solució!», diu en Quim, que és casat.

Però «la comprensió ha d’anar abans que el consell», diu el llibre The Seven Principles for Making Marriage Work («Set principis per fer que el matrimoni funcioni»). «Abans d’oferir cap solució, has de deixar-li clar a la teva parella que et  poses en el seu lloc i que entens el problema. En molts casos, però, la teva dona no espera que li solucionis res, només que l’escoltis amb atenció.»

Marit: mostra empatia quan l’escoltis. En Tomàs explica: «En ocasions, després d’escoltar la meva dona, penso: “Això no ens portarà enlloc”. Però sovint m’adono que tot el que necessita és que l’escolti». L’Esteve també pensa el mateix: «Trobo que és millor deixar que la meva dona s’expressi sense interrompre-la. La majoria de vegades em diu que se sent molt millor després de parlar».

Intenta això: la propera vegada que parlis d’un problema amb la teva esposa, resisteix l’impuls de donar consell si no te’l demana. Mira-la als ulls i concentra’t en el que t’està dient. Demostra que l’estàs escoltant. Explica-li el que has entès perquè vegi que l’estàs seguint. «De vegades, la meva dona només necessita saber que l’entenc i que estic al seu costat», diu en Carles. (Principi bíblic: Jaume 1:19, BCI.)

Esposa: expressa els teus sentiments. L’Eleni diu: «Potser tenim la idea que el nostre marit sap en tot moment què necessitem, però hi ha vegades que l’hi hem de fer saber». L’Inès ha pensat què podria dir-li al seu marit: «Estic preocupada per una cosa i m’agradaria que m’escoltessis. No cal que busquis una solució, simplement vull que sàpigues com em sento».

Intenta això: si el teu marit s’afanya a donar-te una solució, no pensis que no té en compte els teus sentiments. El més segur és que t’estigui intentant ajudar. L’Ester diu: «En comptes d’ofendre’m, m’esforço per recordar que el meu marit em té en compte i em vol escoltar, però també mira de trobar una solució». (Principi bíblic: Romans 12:10, BCI.)

Tots dos: normalment tractem els altres de la manera com ens agradaria que ens tractessin a nosaltres. Amb tot, si voleu parlar dels problemes amb èxit, heu de pensar com li agradaria a la vostra parella que la tractéssiu (1 Corintis 10:24). En Miguel ho resumeix de la següent manera: «Si ets un marit, escolta. Si ets una esposa, accepta algunes de les solucions que et proposi el teu marit. Quan tots dos cediu, tothom en surt guanyant». (Principi bíblic: 1 Pere 3:8, BEC.)