• El meu fill s’està tornant arrogant, i només té deu anys!

• Vol que tothom el tracti com si fos especial.

«I ara, què li ha agafat?», et preguntes. «Vull que se senti bé amb si mateix, però no que es cregui millor que els altres.»

És possible ensenyar al teu fill a ser humil sense que afecti la seva autoestima?

Els últims anys s’ha animat els pares a cedir als desitjos dels seus fills, a elogiar-los contínuament —fins i tot quan no n’han fet mèrits— i a no renyar-los ni castigar-los mai. Semblava que si els feien sentir especials, creixerien amb una bona autoestima. Però, què han demostrat els fets? El llibre Generation Me (‘La generació jo’) comenta: «En comptes de crear nens feliços i equilibrats, donar tant èmfasi a l’autoestima ha creat un exèrcit de petits narcisistes».

Els nens que reben elogis tant sí com no, es converteixen en adults que no saben acceptar les decepcions, les crítiques ni els fracassos. I com que se’ls ha ensenyat a pensar només en ells mateixos, els costa fer amics de veritat. El resultat? Molts d’ells acaben patint ansietat i depressió.

Els nens desenvolupen una autoestima real, no quan se’ls repeteix constantment que són especials, sinó quan fan coses que estan bé. I no es tracta només de creure en ells mateixos; han d’aprendre, practicar i polir certes qualitats (Proverbis 22:29). També han de preocupar-se de les necessitats dels altres (1 Corintis 10:24). I per aconseguir tot això es necessita humilitat.

Felicita’l quan s’ho hagi guanyat. Si el teu fill ha tret bones notes en un examen, felicita’l. Si suspèn, no culpis automàticament el professor, perquè això no l’ajudarà a ser humil. Al contrari, fes-li veure com pot millorar. Guarda’t els elogis per quan realment s’ho mereixi.

Corregeix-lo quan sigui necessari. Això no vol dir que hagis de criticar el teu fill cada vegada que s’equivoqui (Colossencs 3:21). Però els errors importants s’han de corregir. I el mateix es pot dir de certes actituds que podrien acabar arrelant dins seu.

Per exemple, imagina’t que el teu fill té el costum de penjar-se medalles. Si no se’l corregeix, se li pujaran els fums i la gent s’acabarà allunyant d’ell. Per tant, explica-li que presumir el fa quedar malament i el pot posar en ridícul (Proverbis 27:2). Explica-li també que una persona amb un punt de vista equilibrat de si mateixa no va escampant als quatre vents tot el que sap fer. Si el corregeixes amb amor, l’ensenyaràs a ser humil sense ferir la seva autoestima. (Consell bíblic: Mateu 23:12.)

Prepara’l per a la vida real. Cedir a tots els seus capritxos el pot fer creure que té el dret a demanar el que vulgui. Així que, per exemple, si el teu fill vol alguna cosa que no us podeu permetre, explica-li per què és important ajustar-se al pressupost familiar. Si has de canceŀlar una escapada o unes vacances, li pots dir que les decepcions formen part de la vida i potser podries explicar-li què fas tu perquè no t’afectin. En comptes de sobreprotegir el teu fill, prepara’l per als reptes que haurà d’afrontar quan sigui adult. (Consell bíblic: Proverbis 29:21.)

Ensenya’l a pensar en els altres. Demostra-li que «fa més feliç donar que rebre» (Fets 20:35). Com? Podríeu fer una llista de les persones que necessiten un cop de mà amb les compres, el transport o alguna reparació. Llavors, quan vagis a ajudar-les, demana-li que t’acompanyi. És important que el teu fill vegi que tu ets feliç i et sents satisfet quan penses en els altres. Així li ensenyaràs a ser humil de la millor manera: amb el teu exemple. (Consell bíblic: Lluc 6:38.)