SI ESTÀS preocupat o espantat per l’allau de males notícies, no ets l’únic. El 2014, Barak Obama, llavors president dels Estats Units, va comentar que degut al que es publica als mitjans de comunicació, molts pensen que el món canvia tan ràpidament que ningú pot arribar a controlar-lo.

Amb tot, poc després de fer aquesta afirmació, va parlar fervorosament d’algunes estratègies actuals per arreglar els problemes del món. Va qualificar de «bones notícies» les iniciatives de govern, i va dir que «tenia moltes esperances» i que se sentia «profundament optimista». És a dir, donava a entendre que gràcies als nobles esforços humans es podrà controlar el món i evitar una catàstrofe global.

Són molts els que comparteixen el seu optimisme. Per exemple, alguns posen les seves esperances en la ciència i creuen que els avenços tecnològics arreglaran el món. Un expert en tecnologia i innovació digital va predir que sobre el 2030 «la nostra tecnologia serà mil vegades més potent, i que pel 2045 encara serà un milió de vegades més potent». I va afegir: «Anem per bon camí. Malgrat que els problemes són més grans que mai, estem més preparats per fe’ls-hi front».

Però, està tan malament el món? Estem a les portes d’un desastre mundial? Tot i que alguns científics i polítics proclamen un missatge esperançador, moltes persones continuen preocupades pel futur. Per què?

ARMES DE DESTRUCCIÓ MASSIVA. Per més que les Nacions Unides i altres organitzacions s’esforcen amb les millors intencions, no han aconseguit el desarmament nuclear. Al contrari, alguns líders se’n riuen de les lleis de control d’armes. Els països que històricament han tingut armament nuclear continuen renovant el seu arsenal i creant noves bombes més mortíferes. I els que fins ara no tenien aquesta capacitat armamentista, avui dia podrien destruir grans franges de població.

Més que mai, les nacions estan preparades per a una guerra nuclear i això fa que el món sigui més perillós, inclús en temps de ‘pau’. «Per exemple, els sistemes d’armes autònomes letals que tenen la capacitat de decidir si matar algú sense intervenció o supervisió humana són especialment preocupants», adverteix el Bulletin of the Atomic Scientists.

 LA NOSTRA SALUT EN PERILL. La ciència té les seves limitacions a l’hora de garantir una bona salut. La hipertensió arterial, l’obesitat, la contaminació i l’abús de drogues —factors de risc de malalties— van en augment. Més i més gent mor d’un ampli ventall de malalties no transmissibles com el càncer, els trastorns cardiovasculars i la diabetis. El nombre de discapacitats també augmenta com a conseqüència d’altres malalties, incloses les mentals. I els últims anys hem vist brots epidèmics de virus com l’Ebola i el Zika. La qüestió és que les malalties estan fora del nostre control i no sembla haver-hi cap solució.

L’HOME CONTRA LA NATURA. Les fàbriques contaminen l’atmosfera de la Terra i milions de persones moren cada any per culpa de la poŀlució.

Individus, comunitats i organismes governamentals aboquen al mar deixalles, residus agraris i sanitaris, plàstics i altres contaminants. «Aquestes substàncies tòxiques enverinen els animals marins i les plantes, així com els humans que s’alimenten de la vida marina», explica l’Encyclopedia of Marine Science.

I se’ns està acabant l’aigua dolça. Amb raó, el divulgador científic britànic Robin McKie adverteix: «El món s’enfronta a una crisi d’aigua que afectarà tots els racons del planeta». Els polítics reconeixen que l’escassetat d’aigua és un problema causat en gran part per l’home i que representa un greu perill.

LA NATURA CONTRA L’HOME. Tempestes, huracans, tornados, tifons i terratrèmols causen inundacions, esllavissaments i altres formes de destrucció. Més que mai, moltes persones moren o es veuen greument afectades per les forces de la natura. Un estudi publicat per la NASA indica que encara s’esperen «tempestes més intenses, onades de calor letals i més cicles de sequeres i inundacions extremes». Serà la natura qui acabi amb la humanitat?

Probablement se t’acudeixin altres amenaces a la nostra supervivència. Però no trobaràs respostes satisfactòries sobre el futur pensant en les coses dolentes que estan passant. I alguns opinen que tampoc es poden trobar escoltant els polítics i els científics. Ara bé, com s’ha mencionat a l’article anterior, molts han obtingut respostes convincents a les preguntes relacionades amb la situació mundial i el futur. On les podem trobar?