1, 2. Quin repte van afrontar Jeftè i la seva filla?

LA LLARGA i angoixant espera per fi s’ha acabat. Alleugerida de veure que el seu pare ha tornat viu de la batalla, la jove corre feliç a rebre’l per celebrar la gran victòria. Però ell, en comptes d’unir-se a ella cantant i dansant, s’esquinça la roba bruta per la guerra. Tot seguit exclama: «Ai, filla meva! M’has abatut del tot», i llavors pronuncia les paraules que canviaran la vida de la seva filla i que esvairan per sempre els somnis i desitjos normals de qualsevol noia de la seva edat. Però ella, sense dubtar, respon de la manera més bonica que un pare podria esperar, i l’anima a mantenir la promesa que li ha fet a Jehovà. Les paraules d’aquesta jove revelen una gran fe i mostren que confia plenament que, sigui el que sigui el que Jehovà demani, sempre serà el millor per a ella (Jut. 11:34-37). El pare està molt orgullós perquè la bona disposició de la seva filla farà molt feliç Jehovà.

² Jeftè i la seva filla confiaven en la manera com Jehovà fa les coses, fins i tot si els era difícil. Estaven convençuts que  valia la pena fer qualsevol sacrifici per guanyar la seva aprovació.

3. Per què ens pot ajudar l’exemple de Jeftè i la seva filla?

³ No sempre és fàcil mantenir-se fidel a Jehovà. La veritat és que tots hem de «combatre per la fe» (Jud. 3). Analitzar els reptes que Jeftè i la seva filla van afrontar amb èxit ens ajudarà a nosaltres també a actuar amb fe. Com ho van aconseguir ells?

4, 5. (a) Què va manar Jehovà als israelites quan estaven a punt d’entrar a la Terra Promesa? (b) Segons Salm 106, què els va passar als israelites per culpa de la seva desobediència?

⁴ Jeftè i la seva filla segurament recordaven dia rere dia les desastroses conseqüències de la infidelitat dels israelites. Aproximadament uns tres-cents anys enrere, als seus avantpassats se’ls havia manat destruir tots els habitants pagans de la Terra Promesa (Deut. 7:1-4). Però els israelites no van obeir aquell manament, i molts d’ells senzillament van imitar la manera de viure dels cananeus i es van deixar entrampar pels déus falsos i les seves pràctiques immorals i depravades (llegeix Salm 106:34-39).

⁵ Com és d’esperar, aquella rebel·lió va fer que perdessin l’aprovació de Jehovà i ell va deixar de protegir-los dels seus enemics (Jut. 2:1-3, 11-15; Sl. 106:40-43). Aquells serien temps molt difícils per a les famílies que estimessin Jehovà i que es volguessin mantenir lleials. Tot i això, la Bíblia ens parla de servents que van estar decidits a guanyar-se l’aprovació de Jehovà. Alguns d’aquests exemples van ser Jeftè i la seva filla, Elcanà, Anna i Samuel (1 Sam. 1:20-28; 2:26).

6. Quines influències rebem del món, i què hem de fer nosaltres?

⁶ Avui dia vivim en un món on la majoria de persones pensen i actuen de manera similar a la dels antics habitants de Canaan, i fan que la violència, el sexe i els diners siguin el centre de les seves vides. Però, com en el cas dels israelites, Jehovà ens ha donat avisos ben clars perquè ens vol protegir d’aquestes influències. I nosaltres, estem disposats a aprendre dels errors dels israelites? (1 Cor. 10:6-11.) Si és així, fem tot el que sigui possible per allunyar-nos de la manera de pensar d’aquest món (Rm. 12:2). Ens estem esforçant per aconseguir-ho?

7. (a) Què li van fer a Jeftè la seva pròpia gent? (b) Com va reaccionar ell?

⁷ En els dies de Jeftè, el poble d’Israel va ser desobedient i això el va portar a ser esclau dels filisteus i els ammonites (Jut. 10:7, 8). Però, les proves d’aquest servent fidel no van venir només de les nacions enemigues, sinó també dels seus propis germans i dels líders de la nació d’Israel. Plens d’odi i d’enveja, els seus mig germans el van fer marxar lluny d’allà i no el van deixar heretar la terra que li pertanyia com a primogènit (Jut. 11:1-3). Tot i això, Jeftè no va permetre que la conducta cruel d’aquells homes influenciés la seva pròpia actitud. En comptes d’estar ressentit i passar per alt les peticions dels ancians de la nació d’Israel, els va anar a ajudar (Jut. 11:4-11). Què va motivar Jeftè a reaccionar com un home espiritual?

8, 9. (a) Quins principis de la Llei mosaica devien ajudar Jeftè? (b) Què era el més important per a ell?

⁸ Jeftè va ser molt més que un guerrer valent; també va ser un bon estudiant de  la història del poble d’Israel i de la Llei mosaica. El coneixement que tenia de la història de la seva nació el va ajudar a saber què estava bé i què estava malament als ulls de Déu (Jut. 11:12-27). Els principis que s’extreien de la Llei mosaica van modelar la manera de pensar i el cor de Jeftè. Ell sabia que Jehovà desaprovava sentiments com la ira o el ressentiment, i que esperava que els seus servents s’estimessin els uns als altres. La Llei també els ensenyava que no havien de passar per alt les necessitats dels altres, ni tan sols dels qui els odiaven (llegeix Èxode 23:5; Levític 19:17, 18).

⁹ Segurament l’exemple de fidelitat de Josep va ajudar Jeftè a reaccionar positivament davant d’aquella situació. Recordem que Josep també va ser compassiu amb els seus germans, tot i que quan eren més joves «l’odiaven» (Gèn. 37:4; 45:4, 5). Meditar sobre exemples com aquell devia ajudar Jeftè a actuar de manera que agradés a Jehovà. No hi ha dubte que la conducta dels seus germans devia ser molt dolorosa per a ell, però això no el va frenar de servir Jehovà i el Seu poble (Jut. 11:9, MM). La lluita per defensar el nom de Déu era molt més important per a Jeftè que no pas qualsevol dels seus propis problemes. Aquest servent va estar decidit a demostrar fe en Jehovà i això va ser beneficiós per a ell i per als altres (Heb. 11:32, 33).

10. Com ens ajuden els principis bíblics a actuar com a cristians?

¹⁰ Deixarem que l’exemple de Jeftè toqui el nostre cor? Pot ser que en algun moment ens sentim decebuts o mal tractats per algun germà. En aquest cas, no permetem que això ens impedeixi anar a les reunions o participar plenament en les activitats de la congregació. Al contrari, imitem Jeftè i permetem que els principis bíblics ens ajudin a fer front a situacions difícils i a ser un bon exemple per als altres, tal com ho va ser Jeftè (Rm. 12:20, 21; Col. 3:13).

11, 12. (a) Quin vot va fer Jeftè? (b) Què implicava aquest vot?

¹¹ Jeftè sabia que necessitava l’ajuda de Jehovà per alliberar Israel dels ammonites, i li va prometre que, si li donava la victòria, quan tornés de la batalla li oferiria la primera persona que sortís a rebre’l com a «holocaust», és a dir, com a ofrena cremada (Jut. 11:30, 31). Què implicava aquella ofrena?

¹² Jehovà odia el sacrifici de persones. Per això, és evident que Jeftè no tenia la intenció de sacrificar literalment una persona (Deut. 18:9, 10). Sota la Llei mosaica, l’ofrena cremada era un sacrifici molt especial que algú oferia per complet a Jehovà. Per tant, Jeftè va fer aquest vot amb la intenció d’entregar una persona perquè servís exclusivament Jehovà la resta dels seus dies al tabernacle. Déu va acceptar les condicions de Jeftè i el va beneir amb una rotunda victòria (Jut. 11:32, 33). Però, qui seria la persona a qui Jeftè entregaria com a ofrena cremada?

13, 14. Què revelen les paraules de Jeftè a Jutges 11:35 sobre la seva fe?

¹³ Pensa en l’escena que hem descrit al principi d’aquest article. Qui va ser la primera persona que va sortir de casa de Jeftè a rebre’l quan va tornar de la batalla? La seva estimada filla, l’única que tenia! I aquí va començar la seva prova. Compliria Jeftè la seva paraula i donaria la seva filla perquè servís al tabernacle la resta de la seva vida?

¹⁴ Una vegada més, els principis divins van ajudar Jeftè a prendre la decisió  correcta. Pot ser que recordés les paraules que trobem a Èxode 23:19, que deien als israelites que havien d’estar disposats a donar el millor a Jehovà. La Llei també indicava que aquell qui fes un vot estava obligat a complir-lo: «Quan un home fa un vot a Jahveh [...] no trencarà la seva paraula: farà d’acord amb tot el que ha sortit de la seva boca» (Nom. 30:2). Igual que la fidel Anna, qui és probable que fos contemporània de Jeftè, ell també havia de ser fidel a la promesa que havia fet, tot i saber el que significava per al seu propi futur i el de la seva filla. Jeftè no tenia cap fill més, i ella era l’única esperança de tenir descendència i algú que mantingués el seu nom i la seva herència a Israel (Jut. 11:34). Ara bé, Jutges 11:35 acaba amb les següents paraules de Jeftè: «He obert la meva boca a Jahveh, i no em puc fer enrere». Tot i haver de pagar un preu molt alt, la seva fe el va ajudar a obtenir l’aprovació i la benedicció de Jehovà. Hauries fet tu el mateix que Jeftè?

15. (a) Quin vot hem fet molts de nosaltres? (b) Com podem demostrar la nostra fe?

¹⁵ Quan ens vam dedicar a Jehovà, li vam prometre que el serviríem incondicionalment. Sabíem que viure a l’altura d’aquella promesa requeriria sacrificis personals. Tot i això, la nostra bona disposició es posa a prova especialment quan se’ns demana fer alguna cosa que no ens agrada. Quan fem aquest tipus de sacrificis i sortim de la nostra zona de confort per servir Jehovà, demostrem que tenim fe en ell. Aquests sacrificis poden ser molt difícils i fins i tot dolorosos, però les benediccions de Jehovà sempre seran més grans (Mal. 3:10). I com va reaccionar la filla de Jeftè a la promesa del seu pare?

16. Com va reaccionar la filla de Jeftè a la promesa del seu pare? (Mira la imatge del principi.)

¹⁶ Per a la filla de Jeftè no seria gens fàcil acceptar la promesa del seu pare. Aquella promesa era diferent de la que havia fet Anna, qui havia dedicat el seu  fill per servir al tabernacle com a nazireu (1 Sam. 1:11). Un nazireu podia casar-se i formar una família, però l’ofrena cremada que va oferir Jeftè implicava que la seva filla hauria de renunciar a totes aquestes alegries (Jut. 11:37-40). Pensa que aquella jove era la filla d’un poderós líder d’Israel i s’hauria pogut casar amb el millor home del país. Però ara tot havia canviat i hauria de servir com una humil serventa al tabernacle. Com va respondre aquella jove? Va posar el servei de Jehovà en primer lloc i va dir: «Pare meu, si has obert la teva boca a Jahveh, fes amb mi allò que ha sortit de la teva boca» (Jut. 11:36). La filla de Jeftè va sacrificar els desitjos naturals de qualsevol dona —casar-se i tenir fills— per tal de servir Jehovà. Com podríem imitar la seva actitud de sacrifici?

17. (a) Com podem imitar la fe de Jeftè i la seva filla? (b) Com ens animen les paraules d’Hebreus 6:10-12 a fer sacrificis?

¹⁷ Milers de joves cristians estan disposats a fer grans sacrificis, com ara no casar-se o no tenir fills, almenys durant un temps, per servir més plenament Jehovà. Alguns germans grans també sacrifiquen el temps que podrien passar amb els seus fills o néts per tal de treballar en projectes teocràtics de construcció o assistir a l’Escola per a proclamadors del Regne i servir en zones on hi ha més necessitat de publicadors. Altres germans deixen de costat alguns assumptes personals per dedicar més temps a la predicació durant la campanya del Memorial. Aquest servei de tot cor fa molt feliç Jehovà, el Déu que mai oblida el treball que fem i l’amor que li tenim (llegeix Hebreus 6:10-12). I tu? Creus que podries fer més sacrificis per servir Jehovà més plenament?

18, 19. Què hem après dels exemples de Jeftè i la seva filla, i com els podem imitar?

¹⁸ Tot i que Jeftè va haver d’afrontar molts reptes, sempre va deixar que la manera de pensar de Jehovà guiés la seva vida, i va rebutjar de ple la influència del món en què vivia. Jeftè també va demostrar fe fins i tot quan altres persones del seu voltant el van decebre profundament. Jehovà els va beneir molt a ell i a la seva filla pels sacrificis que van fer, i els va utilitzar per promoure l’adoració verdadera. En un temps en què altres persones havien deixat de banda els principis divins, Jeftè i la seva filla s’hi van adherir amb força.

¹⁹ La Bíblia ens anima a ser «imitadors d’aquells que per la fe i la longanimitat han d’heretar les promeses» (Heb. 6:12). Per tant, si imitem Jeftè i la seva filla i actuem amb fe, rebrem l’aprovació de Jehovà.