Arres: Una obra de referència explica que la paraula grega que es tradueix com «arres» a 2 Corintis 1:22 era un «terme tècnic de l’àmbit legal i comercial» que significava «pagament inicial, dipòsit, paga i senyal o garantia que paga per endavant una de les parts en una compra i que li assegura el dret legal sobre l’article en qüestió, o que fa que un contracte sigui vàlid». A 2 Corintis 5:1-5 es descriu el pagament complet o la recompensa que reben els cristians ungits, i que implica el fet de ser «revestits» d’un cos celestial incorruptible. La recompensa també inclou el regal de la immortalitat (1 Cor. 15:48-54).

En grec modern es fa servir una expressió relacionada amb la paraula arres per referir-se a l’anell de compromís. I aquesta és una il·lustració molt apropiada per als qui formaran part de l’esposa simbòlica de Crist (2 Cor. 11:2; Ap. 21:2, 9).

Segell: En el passat s’utilitzaven els segells com a signatura per demostrar la propietat, l’autenticitat o els acords que s’havien fet. En el cas dels ungits, han estat «segellats» o marcats simbòlicament amb esperit sant per demostrar que són propietat de Déu (Ef. 1:13, 14). Ara bé, aquest segellament no es torna permanent fins poc abans que la persona mori fidel o fins un temps abans que comenci la gran tribulació (Ef. 4:30; Ap. 7:2-4).