1-3. (a) Com han demostrat els cristians que desitgen reunir-se amb els seus germans? (Mira la imatge del principi.) (b) Què analitzarem en aquest article?

QUAN la Corinna només tenia disset anys, van arrestar la seva mare i la van enviar a un camp de treballs forçats soviètic. Més tard, a ella la van deportar a Sibèria, a milers de quilòmetres de casa seva. Allà la van tractar com una esclava i, de vegades, l’obligaven a treballar a l’aire lliure amb un fred gèlid sense la roba adequada. A pesar d’aquestes circumstàncies tan dures, la Corinna i una altra germana es van decidir a assistir a una reunió de congregació.

² «Vam marxar de la feina al vespre i vam caminar uns vint-i-cinc quilòmetres fins a l’estació de tren», explica la Corinna. «El tren va sortir a les dues de la matinada i vam viatjar durant sis hores. Després, vam caminar deu quilòmetres més fins a la reunió». Va valer la pena tot aquell viatge? Ella mateixa ens diu: «A la reunió vam estudiar La Torre de Guaita i vam cantar cançons del Regne. Va ser una experiència molt animadora per a nosaltres». Curiosament, l’encarregat de la granja no es va adonar que havien marxat i que havien tornat tres dies després.

 ³ El poble de Jehovà sempre ha valorat el privilegi de reunir-se. Just després de formar-se la congregació cristiana al primer segle, els seguidors de Jesús van començar a reunir-se per adorar Jehovà i aprendre d’Ell (Fe. 2:42). Segurament a tu també t’agrada anar a les reunions regularment, però la veritat és que tots afrontem dificultats per assistir-hi. De vegades la feina, un horari molt carregat o el cansament no fan gens fàcil anar a les reunions. Ara bé, què ens pot ajudar a esforçar-nos a superar aquests obstacles i mantenir la saludable rutina d’assistir a les reunions? ^[1] I com podem ajudar els nostres estudiants de la Bíblia i altres persones a veure la importància d’anar a les reunions? Bé, en aquest article analitzarem vuit raons per les quals hem d’anar sempre a les reunions. Es poden agrupar en tres categories: com et beneficia la teva assistència a les reunions, quin efecte té en els altres i quin efecte té en Jehovà. ^[2]

4. Com ens ajuden les reunions a aprendre de Jehovà?

⁴ Les reunions ens eduquen. Totes les reunions de congregació ens ajuden a aprendre de Jehovà. Per exemple, recentment hem estudiat el llibre Apropa’t a Jehovà a l’Estudi bíblic de congregació. Sens dubte, estudiar les qualitats de Jehovà i escoltar els comentaris dels nostres germans ha fet que estimem encara més el nostre Pare. També escoltar amb atenció els discursos, les demostracions i les lectures bíbliques fa que aprenguem més de la Bíblia (Neh. 8:8). I pensa en els tresors espirituals que descobrim cada setmana quan llegim la Bíblia i escoltem els punts destacats de la lectura.

5. Com t’han ajudat les reunions a aplicar el que aprens de la Bíblia i a millorar la teva predicació?

⁵ Les reunions ens ensenyen a aplicar els principis bíblics en tots els aspectes de la nostra vida (1 Tes. 4:9, 10). D’una banda, l’Estudi de La Torre de Guaita està pensat per satisfer les necessitats del poble de Déu. T’ha animat alguna vegada aquesta reunió a replantejar-te les teves metes, a perdonar un germà o a millorar les teves oracions? D’altra banda, la reunió d’entre setmana està enfocada a la predicació. Ens capacita per predicar les bones notícies i per ensenyar els principis bíblics de manera eficient (Mt. 28:19, 20).

6. Com ens animen i enforteixen les reunions?

⁶ Les reunions ens animen. El món de Satanàs sempre intenta desgastar-nos en sentit espiritual, emocional i mental. En canvi, les reunions ens animen i enforteixen (llegeix Fets 15:30-32). A moltes de les reunions s’analitza el compliment de profecies bíbliques i això ens ajuda a estar més segurs que les promeses de Jehovà es faran realitat. A més, no només ens animen els germans que són a la plataforma; també ens enforteixen tots quan comenten i canten des del cor (1 Cor. 14:26). I ens anima molt conversar amb els germans abans i després de les reunions perquè ens sentim com en família (1 Cor. 16:17, 18).

7. Per què és tan important no perdre’s les reunions?

⁷ Les reunions ens permeten estar sota la influència de l’esperit sant. Jesucrist va dir: «El qui tingui orella, que escolti què diu l’Esperit a les esglésies» (Ap. 2:7). Jesús fa servir l’esperit sant per dirigir la congregació. I tots necessitem aquest esperit per fer front a temptacions, tenir valor, estar preparats per predicar i prendre  bones decisions. Tenint això en compte, no creus que hem d’aprofitar qualsevol oportunitat per rebre esperit sant, com ara assistint a les reunions?

8. Com ajudes els germans quan assisteixes, comentes i cantes a les reunions? (Consulta el requadre «Quan surt de la reunió sempre se sent millor».)

⁸ Les reunions ens permeten demostrar als nostres germans que els estimem. Pensa seriosament en les dificultats que afronten alguns germans de la teva congregació. De fet, l’apòstol Pau ens va instar a preocupar-nos els uns pels altres i, després, va explicar que les reunions ens ofereixen una bona oportunitat per fer-ho (Heb. 10:24, 25). Si vas a les reunions, demostraràs que t’interesses en els teus germans, que els vols dedicar el teu temps i que et preocupes per ells. A més, quan comentes i cantes les cançons també els animes molt (Col. 3:16).

9, 10. (a) Com ens ajuda Joan 10:16 a entendre per què és important reunir-nos amb els germans? (b) Com ajuda als germans que estan sols a la veritat la nostra assistència regular a les reunions?

⁹ Les reunions ens ajuden a estar units als nostres germans. (Llegeix Joan 10:16.) Jesús es va comparar a un pastor i va dir que els seus seguidors eren com un ramat d’ovelles. Pensa per un moment: si dues ovelles són en un turó, dues altres en una vall i una cinquena pasturant en un altre lloc, diries que són un ramat? Segur que no! Normalment les ovelles d’un ramat estan juntes i segueixen el seu pastor, que les protegeix. Però nosaltres no podríem seguir el nostre Pastor si ens allunyéssim voluntàriament de la congregació. És evident que necessitem reunir-nos amb els nostres germans per formar part d’«un sol ramat» sota «un sol pastor».

¹⁰ Quan anem a les reunions, contribuïm a la unitat del poble de Déu (Sl. 133:1). Recorda que hi ha germans a qui la seva família ha rebutjat per causa de la veritat. Ara bé, Jesús va prometre que els donaria una família espiritual que els cuidaria i estimaria (Mc. 10:29, 30). I tu mateix et podries convertir en el seu pare, mare, germà o germana si assisteixes a les reunions regularment! Pensar en això t’animarà a no perdre’t cap reunió.

11. Com li donem a Jehovà el que es mereix quan anem a les reunions?

¹¹ Quan anem a les reunions, li donem a Jehovà el que es mereix. Com que Jehovà és el nostre Creador, és digne de rebre la nostra lloança, glòria, gratitud i honra  (llegeix Apocalipsi 7:12). Quan orem, cantem i parlem d’Ell a les reunions, li donem allò que es mereix: la nostra adoració. Quin gran privilegi tenim d’honrar Jehovà, qui ha fet tant per tots nosaltres!

12. Com se sent Jehovà quan som obedients i anem a les reunions?

¹² Jehovà també es mereix la nostra obediència. Ell ens ha manat que no deixem de reunir-nos amb els nostres germans, i especialment ara que vivim al temps de la fi. Pensa que quan obeïm de bona gana aquest manament fem que Jehovà estigui content (1 Jn. 3:22). Ell observa i valora els esforços que fem per assistir a totes les reunions (Heb. 6:10).

13, 14. De quina manera ens apropem a Jehovà i Jesús quan som a les reunions?

¹³ Quan anem a les reunions, li demostrem a Jehovà que ens volem apropar a Ell i al seu Fill. A les reunions, el nostre Magnífic Instructor ens ensenya mitjançant la seva Paraula, la Bíblia (Is. 30:20, 21, MM). De fet, persones que no serveixen Jehovà i que han vingut a les nostres reunions han arribat a la següent conclusió: «Déu és realment entre vosaltres» (1 Cor. 14:23-25). No hi ha dubte que Jehovà beneeix les reunions amb el seu esperit i que dirigeix l’ensenyança espiritual que rebem. Per això, quan som a les reunions, escoltem la veu del nostre Pare, sentim com ens cuida amorosament i, com a resultat, ens acostem a Ell.

¹⁴ Jesús va dir: «On hi ha dos o tres reunits en el meu Nom, jo sóc allí enmig d’ells» (Mt. 18:20). Aquestes paraules apliquen a les nostres reunions. La Bíblia també mostra que el Cap de la congregació, és a dir, Jesús, «camina enmig» o supervisa les congregacions del poble de Déu (Ap. 1:20–2:1). Imagina’t! Jehovà i Jesús participen activament a animar-nos en les nostres reunions. I què creus que sent Jehovà quan veu que desitgem sincerament apropar-nos a Ell i al seu Fill?

15. Com demostra la nostra assistència a les reunions que volem obeir Déu?

¹⁵ Quan anem a les reunions, demostrem que estem de part de la governació de Déu. Tot i que Jehovà ens mana que anem a les reunions, no ens obliga a fer-ho (Is. 43:23). En realitat, cadascun de nosaltres hem de demostrar si realment estimem Jehovà i si ens volem sotmetre a la seva governació (Rm. 6:17). Per exemple, pot ser que el nostre encarregat ens pressioni per treballar més i això ens faci perdre algunes reunions. O que un govern ens amenaci amb multes, la presó o coses pitjors si ens reunim per adorar Jehovà. I fins i tot que ens sentim temptats a perdre’ns la reunió perquè preferim divertir-nos. En cadascuna d’aquestes situacions hem de decidir a qui servirem (Fe. 5:29). Recorda que si decideixes posar-te de part de la governació de Déu, el faràs molt feliç (Prov. 27:11).

16, 17. (a) Com sabem que les reunions eren molt importants per als primers cristians? (b) Què sentia el germà George Gangas per les reunions?

¹⁶ Els primers cristians es van començar a reunir just després del sorprenent miracle de la Pentecosta de l’any 33 de la n. e. Però no ho van fer només un temps, sinó que la Bíblia diu que «eren perseverants en els ensenyaments dels apòstols, en la unió» (Fe. 2:42, FBC). La paraula grega que es tradueix com «perseverar» implica continuar fent una acció que requereix gran esforç. No hem d’oblidar que, per als primers cristians, anar a les reunions no era gens fàcil, ja  que s’enfrontaven a l’oposició del govern romà i dels líders religiosos jueus. Malgrat això, els cristians van perseverar i no van deixar d’anar a les reunions.

¹⁷ Avui dia molts servents de Jehovà han demostrat que valoren molt les reunions. Per exemple, en George Gangas, qui va ser membre del Consell Rector durant més de vint anys, va dir: «Per a mi, reunir-me amb els meus germans és un dels plaers més grans que existeixen i una font d’ànim. Si puc, m’encanta ser dels primers en arribar a la Sala del Regne i dels darrers a marxar. Parlar amb els germans em fa molt feliç. Quan estic entre ells em sento com a casa amb la família, en un paradís espiritual». I afegeix: «Tal com la brúixola sempre assenyala el nord, el meu pensament i desig més íntim sempre és anar a les reunions».

18. Què sents per les reunions, i què estàs decidit a fer?

¹⁸ I tu? Sents el mateix quan et reuneixes amb els germans per adorar Jehovà? Si és així, no dubtis a perseverar i a esforçar-te per anar a les reunions regularment. D’aquesta manera, demostraràs que sents el mateix que el rei David, qui va dir: «Senyor, m’estimo la casa on habites» (Sl. 26:8, BCI).