1, 2. (a) Com sabem que els humans poden ser amics de Déu? (b) Què veurem en aquest article?

DES del dia en què naixem fins el dia en què morim, el que més necessitem és sentir-nos estimats. Tots desitgem sentir que algú ens estima, i no només de manera romàntica. Necessitem amics i relacionar-nos els uns amb els altres. Ara bé, hi ha una classe d’amor que és indispensable: l’amor del nostre Déu, Jehovà. Però a molts se’ls fa difícil creure que puguem tenir una amistat estreta amb un Esperit invisible que viu al cel, el Déu totpoderós. I nosaltres? Pensem que és impossible? És clar que no!

² La Bíblia mostra que hi va haver humans que van tenir una amistat estreta amb Déu. I com que ser amics de Jehovà és l’objectiu més important que tots hem de tenir, és essencial que aprenguem del seu exemple. Una d’aquestes persones va ser Abraham, de qui es va dir que era «amic de Déu» (llegeix Jaume 2:23). Com va aconseguir fer-se amic de Jehovà? Un factor clau va ser la seva fe. De fet, la Bíblia diu que Abraham és el «pare de tots els creients», és a dir, de tots els qui  tenen fe (Rm. 4:11). Per tot això, analitzem com el va ajudar la seva fe a tenir una relació estreta amb Jehovà. Mentre ho fem, preguntem-nos com el podem imitar nosaltres per tenir una amistat més íntima amb el nostre Déu.

3, 4. (a) Quina devia ser la prova de fe més gran que va afrontar Abraham? (b)  Per què Abraham va estar disposat a sacrificar el seu fill?

³ Imagina’t un home vellet pujant fatigosament muntanya amunt. És Abraham, i està fent el viatge més difícil de la seva vida. Tot i que deu rondar els cent vint-i-cinc anys, la dificultat d’aquest viatge no és per culpa de la seva edat, ja que encara és un home amb moltes forces. ^[1] Darrere seu hi ha un noi d’uns vint-i-cinc anys. És el seu fill, Isaac, i va carregat amb llenya. Abraham porta un ganivet i estris per fer foc. Jehovà li ha demanat que sacrifiqui el seu propi fill (Gèn. 22:1-8).

⁴ Abraham probablement s’enfrontava a la major prova de fe de la seva vida. Hi ha qui diu que Déu va ser molt cruel demanant-li una cosa així a Abraham, i alguns insinuen que aquest servent de Déu no estimava el seu fill i que va obeir sense pensar. Però els qui afirmen això és perquè no tenen fe ni saben què implica tenir-ne (1 Cor. 2:14-16). Abraham no va obeir Jehovà cegament. Al contrari, el va obeir perquè podia veure amb els ulls de la verdadera fe. Ell veia que Jehovà no demana mai als seus servents que facin res que els pugui causar un mal permanent, i sabia que si obeïa, Jehovà el beneiria tant a ell com al seu estimat fill. Ara bé, en què es basava la fe d’aquest patriarca? En el coneixement i en l’experiència.

5. (a) Com devia aprendre Abraham sobre Jehovà? (b) Quin efecte va tenir aquell coneixement en Abraham?

⁵ Coneixement. Malgrat que es va criar a Ur, una ciutat caldea plena d’idolatria, Abraham va arribar a tenir coneixement de Jehovà. Però, com el va arribar a conèixer, si tenim en compte que el seu pare, Taré, adorava altres déus? (Jos. 24:2.) Bé, la Bíblia no ho explica directament, però sí ens indica que Abraham va ser la novena generació des de Sem, un dels fills de Noè conegut per la seva extraordinària fe. De fet, Sem va viure fins que Abraham va tenir prop de cent cinquanta anys. Tot i que no sabem del cert si Abraham va conèixer Jehovà gràcies a Sem, és molt possible que aquest avantpassat parlés als seus familiars sobre Jehovà. Sigui com sigui, Abraham va arribar a conèixer Jehovà, va aprendre sobre ell i el va arribar a estimar. Aquell coneixement va ser la base per a la seva fe.

6, 7. Com va ajudar l’experiència que va adquirir Abraham a enfortir la seva fe?

⁶ Experiència. Com va aconseguir Abraham l’experiència necessària per enfortir la seva fe en Jehovà? Bé, se sol dir que els pensaments es converteixen en sentiments, i que els sentiments es converteixen en accions. Per tant, tot el que Abraham va aprendre sobre Jehovà va provocar en ell una profunda admiració i un gran respecte per «Jahvè, Déu Altíssim, creador del cel i de la terra» (Gèn. 14:22, MM). La Bíblia anomena «temor reverent» a aquest sentiment, el qual és essencial per tenir una «amistat» íntima amb Déu (Heb. 5:7; Sl. 25:14, BEC). I va ser aquest temor reverent el que va motivar Abraham a actuar.

⁷ Déu va manar als envellits Abraham i Sara que marxessin d’Ur i es mudessin a un altre país, cosa que implicaria viure en tendes la resta de la seva vida. Però,  gràcies a l’obediència d’Abraham, Jehovà els va beneir i els va protegir. Per exemple, en algunes ocasions, Abraham va témer perdre la vida o que s’emportessin la seva bonica esposa. Ara bé, tot i que tenia bones raons per tenir por, no va permetre que allò fos un impediment per obeir Jehovà. I més d’una vegada, Déu els va guiar i els va protegir, fins i tot de manera miraculosa (Gèn. 12:10-20; 20:2-7, 10-12, 17, 18). Tota l’experiència que va anar adquirint va enfortir la seva fe.

8. Com aconseguim el coneixement i l’experiència per ser amics íntims de Jehovà?

⁸ Podem ser amics íntims de Jehovà? És clar que sí! Tenim a l’abast tot el coneixement i l’experiència necessaris per aconseguir-ho. De fet, Abraham només va tenir accés a una petita part de la saviesa que ara conté la Paraula de Déu (Dan. 12:4; Rm. 11:33). La Bíblia conté innumerables perles de coneixement sobre el «creador del cel i de la terra» que ens fan respectar-lo i estimar-lo cada cop més. A mesura que aquests sentiments ens impulsen a obeir Déu, també guanyem experiència, ja que experimentem els bons resultats d’obeir-lo. També ens adonem que els seus consells són una protecció i veiem que ens beneeix i ens dóna les forces que necessitem. A més, quan servim Jehovà amb tot el nostre cor, sentim molta satisfacció, pau i alegria (Sl. 34:8; Prov. 10:22). Per tant, com més coneixement i experiència adquirim, més forta serà la nostra fe i la nostra amistat amb Jehovà.

9, 10. (a) Què es necessita perquè una amistat sigui més forta? (b) Com sabem que Abraham va valorar i enfortir la seva amistat amb Jehovà?

⁹ Un amic pot ser com un magnífic tresor (llegeix Proverbis 17:17). Això sí, un amic no és com un gerro molt car que només serveix per decorar. En realitat, l’amistat és com una bonica planta que necessita que la cuidin i la reguin per créixer i fer-se bonica. Igualment, Abraham va valorar molt la seva amistat amb Jehovà. I què va fer per cuidar-la?

¹⁰ Abraham no va pensar mai que el seu historial passat d’obediència i temor de Déu ja era suficient, sinó que va continuar deixant-se guiar per Jehovà. Durant tot el temps en què va viatjar fins a Canaan amb la seva gran família, va seguir confiant en el seu Déu a l’hora de prendre decisions, ja fossin molt o poc importants. Un exemple d’això va ser un any abans que nasqués el seu fill Isaac, quan Abraham tenia noranta-nou anys i Jehovà li va demanar que circumcidés tots els homes de casa seva. Ell ni es va queixar ni va buscar excuses per no fer-ho. Al contrari, va confiar en Jehovà i «aquell mateix dia» va fer el que Déu li va manar (Gèn. 17:10-14, 23).

11. (a) Què li preocupava a Abraham de la destrucció de Sodoma i Gomorra? (b) Com el va ajudar Jehovà?

 ¹¹ Com que Abraham sempre va obeir Jehovà, fins i tot en les coses petites, la seva amistat amb Ell es va anar fent cada cop més forta. També es va sentir amb llibertat de parlar obertament amb Jehovà i demanar-li ajuda quan certes preguntes el torbaven. Per exemple, quan es va assabentar que Jehovà volia destruir les ciutats de Sodoma i Gomorra, es va preocupar molt per si hi havia gent justa que moriria juntament amb la malvada. Potser estava preocupat pel seu nebot, Lot, i la seva família, ja que vivien a Sodoma. Abraham li va fer preguntes a Jehovà amb molta humilitat i plena confiança en «el Jutge de tota la terra». Amb paciència, Jehovà li va ensenyar al seu amic que Ell és un Déu molt compassiu i que, fins i tot en moments de judici, mira els cors de la gent i busca les persones bones per salvar-les (Gèn. 18:22-33).

12, 13. (a) Com van ajudar Abraham el coneixement i l’experiència que havia adquirit? (b) Com sabem que Abraham confiava plenament en Jehovà?

¹² És evident que el coneixement i l’experiència que Abraham havia adquirit amb els anys el van ajudar a mantenir una estreta relació amb el seu Pare celestial. A més, quan Jehovà li va manar que sacrifiqués el seu fill, una de les proves de fe més difícils, Abraham va poder meditar en la classe de Persona que és Jehovà perquè el coneixia perfectament. Per això, tornem al moment en què aquell home fidel pujava lentament per la falda de la muntanya Morià. Que potser va pensar que Jehovà s’havia convertit de sobte en un Déu insensible i despietat? No, allò era impensable per a Abraham. Com ho sabem?

¹³ Abans de deixar enrere els servents que havien anat amb ells, Abraham els va dir: «Resteu aquí amb l’ase, i jo i el noi anirem fins allà, i adorarem, i tornarem cap a vosaltres» (Gèn. 22:5). Per què els va dir que Isaac tornaria, si l’havia de sacrificar? Que potser els estava mentint? És clar que no! La Bíblia ens ajuda a entendre en què estava pensant aquest home fidel (llegeix Hebreus 11:19). Abraham els va dir allò «considerant que Déu és poderós fins i tot per ressuscitar-lo [a Isaac] d’entre els morts». Per tant, és evident que creia en la resurrecció. De fet, ja havia vist com Jehovà havia fet que ell i Sara poguessin tenir un fill tot i ser molt vells (Heb. 11:11, 12, 18). Abraham estava convençut que per a Jehovà no hi ha res impossible i que, sense importar què passés aquell dia, el seu fill tornaria a viure perquè es poguessin complir totes les promeses que Jehovà li havia fet. No ens estranya gens que la Bíblia digui que Abraham és el «pare de tots els creients».

14. Quins reptes pots afrontar en el teu servei de Jehovà, i com et pot ajudar l’exemple d’Abraham?

 ¹⁴ I nosaltres? Bé, Jehovà no ens demana que fem sacrificis com el d’Abraham, però sí que vol que l’obeïm sempre, fins i tot quan ens demana coses difícils o que no entenem. Tens en ment alguna cosa que t’hagi demanat i que et costi fer? A alguns els suposa un repte la predicació, potser perquè són tímids i els costa molt apropar-se a persones desconegudes per parlar-los del Regne. A d’altres se’ls fa difícil ser diferents de la resta de la gent, ja sigui a l’escola o a la feina (Èx. 23:2; 1 Tes. 2:2). T’has sentit mai com Abraham, és a dir, com si estiguessis pujant una gran muntanya i t’haguessis d’enfrontar amb alguna cosa que et supera? Si és així, pensa en l’impressionant exemple d’aquest servent de Déu, qui va tenir molta fe i va ser valent. Si meditem en exemples d’homes i dones fidels, ens sentirem motivats a imitar-los i estarem més a prop del nostre Amic, Jehovà (Heb. 12:1, 2).

15. Per què podem estar segurs que Abraham no es va penedir mai d’obeir lleialment Jehovà?

¹⁵ Creus que Abraham es va penedir alguna vegada d’obeir Jehovà en tot? Fixa’t en com descriu la Bíblia el final de la seva vida: «Abraham expirà i morí en bona vellesa, ancià i ple de dies» (Gèn. 25:8). Quan aquest servent de Déu tenia cent setanta-cinc anys i havia perdut totes les seves forces, va poder dir que estava satisfet de la vida que havia tingut. La seva amistat amb Jehovà sempre havia estat el més important per a ell. Ara bé, quan llegim que Abraham era vell i que va morir satisfet o «ple de dies», no hem de pensar que amb la vida que havia viscut ja n’havia tingut prou i que no desitjava tornar a viure en el futur.

16. Quines alegries viurà Abraham al paradís?

¹⁶ La Bíblia diu que Abraham «esperava la ciutat que té fonaments, l’arquitecte i constructor de la qual és Déu» (Heb. 11:10). Ell tenia fe que un dia veuria aquesta ciutat, és a dir, el Regne de Déu, governant la terra. I no tenim cap dubte que ho veurà! Et pots imaginar com n’estarà, de content, quan visqui al paradís i pugui continuar enfortint la seva amistat amb Jehovà? Evidentment, s’emocionarà quan aprengui que el seu exemple de fe va ajudar molts altres servents de Jehovà que van viure molts segles després d’ell. I fins i tot aprendrà que el sacrifici que ell havia de fer a Morià simbolitzava un sacrifici molt més gran (Heb. 11:19). També s’assabentarà que el dolor que va sentir mentre preparava el sacrifici d’Isaac ha ajudat milions de persones a entendre el dolor que va sentir Jehovà quan va donar la vida del seu Fill, Jesucrist, com a rescat (Jn. 3:16). Sens dubte, l’exemple d’Abraham ens ha ajudat a tots a valorar molt més l’acte d’amor més gran de la història!

17. (a) A què estàs decidit? (b) Què veurem al proper article?

¹⁷ Estiguem decidits a imitar la fe d’Abraham! Si com ell, anem coneixent millor Jehovà, ens farem un bon historial als seus ulls i anirem guanyant més experiència, perquè veurem les recompenses de servir-lo fidelment (llegeix Hebreus 6:10-12). I la veritat és que tots desitgem ser bons amics del nostre Déu durant tota l’eternitat, no és així? Al pròxim article veurem tres exemples més de persones fidels que també van ser amigues íntimes de Jehovà.