1, 2. Per què l’amistat de Jonatan amb David és un exemple extraordinari de lleialtat?

SEGUR que a Jonatan el va impressionar la manera com David es va enfrontar a Goliat, el va matar i es va presentar davant del seu pare, el rei Saül, amb «el cap del filisteu a la seva mà» (1 Sam. 17:57). Jonatan admirava David pel seu valor i tenia clar que Déu estava amb ell. Per això, «l’ànima de Jonatan fou lligada a l’ànima de David» amb una amistat molt estreta. A més, «va fer un pacte amb David, perquè l’estimava com la seva pròpia ànima» (1 Sam. 18:1-3). De fet, Jonatan va ser fidel a David la resta de la seva vida.

² Aquest sentiment no va canviar amb el temps, ni tan sols pel fet que Jehovà hagués escollit David com a rei en comptes d’escollir-lo a ell. Quan Saül va intentar matar David, Jonatan es va preocupar molt i va anar al desert de Judea, a Hóreix. La Bíblia diu que allà Jonatan «va enfortir la seva mà en Déu»,  és a dir, el va animar a confiar en Jehovà, i li va dir: «No tinguis por, [...] tu regnaràs sobre Israel i jo seré el teu segon» (1 Sam. 23:16, 17).

3. Què va ser més important per a Jonatan que ser lleial a David, i com ho sabem? (Mira la imatge del principi.)

³ La lleialtat és una qualitat que la majoria admira. Però si admiréssim Jonatan per la seva lleialtat a David sense tenir en compte la seva lleialtat a Déu, estaríem passant per alt una lliçó molt important. Per què creus que veia David com un amic i no com un rival? Bé, és evident que per a ell el més important no era la seva posició social. Recorda que va animar David a confiar en Jehovà. Per què? Perquè per a Jonatan la lleialtat a Jehovà era el més important, i aquesta va ser la base de la seva lleialtat a David. De fet, tots dos van viure a l’altura del seu jurament: «Jahveh n’és testimoni entre jo i tu, i entre la meva descendència i la teva descendència per sempre» (1 Sam. 20:42).

4. (a) Què ens farà sentir feliços i satisfets? (b) Què analitzarem en aquest article?

⁴ Com a cristians, no ens conformem amb admirar la lleialtat dels altres, sinó que també volem ser lleials, ja sigui als familiars, als amics o als germans (1 Tes. 2:10, 11). Ara bé, a qui hauríem de ser lleials en primer lloc? Sens dubte, a Jehovà, qui ens ha donat la vida (Ap. 4:11). Ser fidels a Jehovà ens farà sentir feliços i satisfets. Però també li hem de continuar sent fidels quan passem per dificultats. En aquest article analitzarem com ens pot ajudar a ser fidels al nostre Pare l’exemple de Jonatan. Veurem quatre situacions: 1) quan ens sembla que algú amb autoritat no es mereix el nostre respecte; 2) quan hem de decidir a qui serem fidels; 3) quan se’ns malinterpreta o se’ns tracta injustament; i 4) quan la nostra fidelitat entra en conflicte amb els nostres interessos.

5. Per què el regnat de Saül va posar a prova la lleialtat del poble a Déu?

⁵ Encara que Jehovà havia ungit Saül, després el va rebutjar per haver desobeït (1 Sam. 15:17-23). Ara bé, Jehovà no li va prendre el tron de seguida i el seu mal exemple va posar a prova la lleialtat del poble i dels qui estaven a prop seu. Per què? Perquè havien de ser lleials a Jehovà mentre el seu rei feia coses dolentes, tot i que encara estava assegut «sobre el tron de Jahveh» (1 Cròn. 29:23).

6. Com sabem que Jonatan es va mantenir fidel a Jehovà?

⁶ El primer cop que Saül va desobeir Jehovà, Jonatan va demostrar que era fidel al seu Déu (1 Sam. 13:13, 14). Poc abans, el profeta Samuel havia dit: «Perquè Jahveh no deixarà el seu poble per l’honor del seu gran Nom» (1 Sam. 12:22). I Jonatan va demostrar que confiava molt en aquelles paraules quan va veure que un impressionant exèrcit filisteu amb trenta mil carros de guerra amenaçava el poble d’Israel. La situació era crítica: el rei només comptava amb sis-cents homes, i els únics que tenien armes eren Saül i Jonatan. T’ho imagines? Tot i això, Jonatan, acompanyat només pel seu escuder, es va acostar a un grup de soldats enemics. «Per a Jahveh no hi ha cap impediment de salvar amb molts o amb pocs», va dir Jonatan. Després, ell i el seu escuder van matar uns vint filisteus. A continuació, «la terra fou sacsejada, i fou un terror de Déu», i la resta de filisteus, totalment desorientats, van començar a lluitar entre ells. Tal com veiem, va ser la fe que Jonatan tenia en Jehovà el que els va ajudar a guanyar la batalla (1 Sam. 13:5, 15, 22; 14:1, 2, 6, 14, 15, 20).

7. Com va tractar Jonatan al seu pare?

⁷ Encara que la relació de Saül amb Jehovà  anava de mal en pitjor, Jonatan va col·laborar amb el seu pare sempre que li va ser possible. Per exemple, defensant junts el poble de Déu (1 Sam. 31:1, 2).

8, 9. Com demostrem que som lleials a Déu quan respectem els qui tenen autoritat?

⁸ Igual que Jonatan, nosaltres podem demostrar que som fidels a Jehovà si ens sotmetem de manera relativa a «les autoritats superiors», fins i tot si ens sembla que no mereixen el nostre respecte. Per exemple, podria ser que un funcionari fos corrupte, però nosaltres hem de respectar la seva autoritat perquè Jehovà ens ho demana (llegeix Romans 13:1, 2). De fet, tots serem fidels a Jehovà si respectem aquells a qui Ell ha donat autoritat (1 Cor. 11:3; Heb. 13:17).

⁹ L’Olga, ^[1] una germana d’Amèrica del Sud, va demostrar ser fidel a Jehovà tractant amb respecte el seu marit, fins i tot en circumstàncies molt difícils. Durant molts anys, ell li va deixar clar que no volia que fos Testimoni. Com? La maltractava emocionalment, l’insultava, li deixava de parlar i l’amenaçava amb abandonar-la i emportar-se els fills. Però l’Olga, en lloc de tornar-li mal per mal, es va esforçar per ser una bona esposa cuinant per a ell, encarregant-se de la seva roba i cuidant la seva família (Rm. 12:17). Sempre que podia, l’acompanyava quan ell quedava amb la família o amb els companys de feina. Per exemple, en certa ocasió, el seu marit volia viatjar a una altra ciutat per assistir al funeral del seu pare. Què va fer ella? Va preparar els nens i tot el que feia falta pel viatge i, un cop allà, va esperar a la porta de l’església fins que va acabar el funeral. Després de molt temps, la paciència i el respecte de l’Olga van suavitzar l’actitud del seu marit. En l’actualitat ell l’anima a assistir a les reunions, la porta a la Sala del Regne i, de vegades, fins i tot s’hi queda (1 Pe. 3:1).

10. Què va ajudar Jonatan a decidir a qui seria fidel?

¹⁰ Quan Jonatan va saber que el seu pare volia matar David, va haver de decidir a qui seria fidel. És cert que havia fet un pacte amb David, però també volia ser lleial al seu pare. Ara bé, com que sabia que Jehovà estava de  part de David i no de Saül, va decidir ser fidel al seu amic. Per això, ràpidament va alertar David perquè s’amagués i va parlar bé d’ell al seu pare (llegeix 1 Samuel 19:1-6).

11, 12. Com ens pot ajudar l’amor per Jehovà a decidir que li serem fidels?

¹¹ La lleialtat a Jehovà va ajudar l’Alice, una germana d’Austràlia, a saber quanta importància donar a altres lleialtats, com ara a la família. Quan va començar a estudiar la Bíblia, va explicar als seus parents les coses que estava aprenent. Més tard, també els hi va dir que deixaria de celebrar el Nadal i els hi va explicar per què. Com va reaccionar la seva família? La preocupació inicial es va anar convertint en ràbia i indignació perquè sentien que l’Alice els estava donant l’esquena. Ella diu: «La meva mare em va dir que no volia saber res més de mi. Allò em va caure com un gerro d’aigua freda i em va fer molt de mal. La veritat és que em vaig posar molt trista perquè els estimo moltíssim. Tot i això, vaig decidir que Jehovà i el seu Fill són el més important per a mi, i em vaig batejar al congrés següent». (Mt. 10:37.)

¹² Si no anem amb compte, la lleialtat a una nació, una escola o un equip esportiu podria ocupar el lloc que mereix la lleialtat a Jehovà. Vegem-ne un exemple. A en Henry li encanta jugar a escacs. La seva escola era ben coneguda perquè guanyava molts campionats i, com és d’esperar, ell sempre volia donar el màxim quan hi participava. Ara bé, en Henry reconeix: «A poc a poc, la meva lleialtat a l’escola estava eclipsant la meva lleialtat a Jehovà. Els caps de setmana tenia competició i això feia que no li pogués dedicar tant de temps a Jehovà. Per això, vaig prendre la decisió de renunciar a l’equip d’escacs». (Mt. 6:33.)

13. Què ens pot ajudar a decidir què fer quan tenim problemes familiars?

¹³ De vegades, se’ns pot fer una muntanya ser lleial a diversos membres de la nostra família al mateix temps. Per exemple, en Ken diu: «Jo volia anar a veure sovint la meva mare, que ja està gran, i que passés temporades amb nosaltres. Però la meva dona i la meva mare es portaven com el gat i el gos. És clar, al principi em trobava en un dilema, perquè no podia complaure’n una sense desagradar a l’altra. Però, llavors vaig entendre que en primer lloc havia de ser lleial a la meva dona. Per això, vaig intentar buscar una solució raonable que la fes sentir còmoda». Ser lleial a Déu i aplicar els principis bíblics va ajudar en Ken a tenir el valor necessari per explicar a la seva dona per què havia de tractar amablement la seva mare i també per fer-li veure a la seva mare per què havia de respectar la seva dona (llegeix Gènesi 2:24; 1 Corintis 13:4, 5).

14. De quina manera Saül va tractar injustament Jonatan?

¹⁴ Una altra situació que pot posar a prova la nostra lleialtat a Jehovà és quan algú amb responsabilitats ens mal interpreta o ens tracta injustament. És probable que Jonatan visqués aquesta situació. El seu pare sabia que ell era amic de David, però no entenia ben bé per què. Per això, en certa ocasió en què estava molt enfadat, va humiliar el seu fill. Però Jonatan no li va pagar amb la mateixa moneda. I tampoc va dubtar a ser fidel a Jehovà i al seu amic David, qui amb el temps arribaria a ser el rei d’Israel (1 Sam. 20:30-41).

15. Com hauríem de reaccionar si un germà ens tracta injustament?

¹⁵ És difícil que se’ns tracti injustament dins de la congregació. Però hem de recordar que els germans que tenen responsabilitats també són imperfectes i podrien mal interpretar les nostres accions (1 Sam. 1:13-17).  Per això, si alguna vegada se’ns mal interpreta o se’ns tracta injustament, no deixem de ser lleials a Jehovà.

16. En quines situacions hauríem de sacrificar els nostres interessos per ser lleials a Jehovà?

¹⁶ Saül va animar Jonatan a mirar pels seus interessos (1 Sam. 20:31). Però la lleialtat a Jehovà va motivar Jonatan a ajudar David en lloc d’intentar arribar a ser rei. Com podem imitar nosaltres l’exemple d’abnegació de Jonatan? Tenint present que una persona que agrada a Jehovà «no canvia» les seves promeses, tot i que vagin «en perjudici seu» (Sl. 15:4). Igual que Jonatan no va canviar la promesa que havia fet a David, nosaltres tampoc canviem el que hem promès. Per exemple, si som lleials a Jehovà i a la seva Paraula, complirem els contractes que hàgim signat, tot i que de vegades siguin més difícils de complir del que ens pensàvem. O si ens sembla que el nostre matrimoni és més complicat del que ens havíem imaginat, l’amor que sentim per Jehovà ens motivarà a ser lleials al nostre cònjuge (llegeix Malaquies 2:13-16).

17. Com t’ha ajudat aquest article?

¹⁷ Segur que reflexionar en l’exemple de Jonatan ens anima a imitar la seva lleialtat a Déu. Per tant, evitem centrar-nos en els nostres interessos i esforcem-nos per ser lleials als germans, encara que de vegades ens puguin decebre. No oblidem que si som fidels a Jehovà a pesar de les dificultats, alegrarem el seu cor, i això ens farà molt feliços (Prov. 27:11). A més, podem estar segurs que si ens mantenim fidels a Ell, sempre ens ajudarà i cuidarà. En el següent article analitzarem l’exemple de persones contemporànies de David que van ser lleials i altres que no, i veurem quines lliçons pràctiques en podem extreure.