1. Encara que Jehovà és el Déu Altíssim, quina oportunitat ens ha donat?

JEHOVÀ és el Déu Altíssim, el Creador de totes les coses. La seva saviesa i el seu poder són infinits. En una ocasió, Jehovà li va fer algunes preguntes a Job per fer-li entendre fins on arriba el Seu poder, i Job va contestar: «Reconec que tu ho pots tot, que no t’és impossible cap projecte» (Job 42:2, BCI). Malgrat que Jehovà és capaç de complir tot el que es proposa sense l’ajuda de ningú, des de bon començament ha donat l’oportunitat a altres d’ajudar-lo a complir el Seu propòsit.

2. Quin treball important va permetre Jehovà que fes el seu Fill?

² Déu va crear el seu Fill abans de crear cap altra cosa. Llavors va permetre que ell l’ajudés a crear totes les altres coses (Jn. 1:1-3, 18). L’apòstol Pau va escriure sobre Jesús: «Perquè en ell foren creades totes les coses, les que són en els cels i les que són a la terra, les visibles i les invisibles, siguin trons, dominis, principats, potestats: totes les coses foren creades per ell i per a ell» (Col. 1:15-17). D’aquesta  manera, Jehovà va honorar Jesús, no només permetent que l’ajudés en aquest treball tan important, sinó també fent saber a altres que el Seu Fill hi va col·laborar.

3. Quina oportunitat va donar Jehovà a Adam, i per què?

³ Jehovà també va donar als humans l’oportunitat de col·laborar amb Ell. Per exemple, va dir a Adam que posés nom als animals (Gèn. 2:19, 20). Que emocionant poder fer aquella feina, no creus? Va haver d’observar els animals, estudiar les seves peculiaritats i, finalment, decidir quin seria el nom més adient per a cada un d’ells. És evident que Jehovà ho podria haver fet ell mateix; al cap i a la fi, va ser ell qui els va crear. Tot i això, va demostrar que estimava molt Adam al donar-li aquesta responsabilitat. A més, li va donar l’oportunitat d’ampliar el jardí d’Edèn i convertir tota la terra en un paradís (Gèn. 1:27, 28). Però Adam va optar per treballar pel seu compte, i allò va fer que tant ell com tota la seva descendència en patissin les conseqüències (Gèn. 3:17-19, 23).

4. Posa exemples de persones que van treballar amb Jehovà perquè es complís la Seva voluntat.

⁴ Més endavant, Déu va convidar altres persones perquè l’ajudessin a complir el Seu propòsit. Per exemple, Noè va construir una arca, i tant ell com la seva família es van salvar del Diluvi; Moisès va alliberar la nació d’Israel d’Egipte; Josuè va portar aquesta nació a la Terra Promesa; Salomó va construir el temple de Jerusalem; i Maria va tenir el privilegi de ser la mare de Jesús. Totes aquestes persones fidels i moltes d’altres van treballar al costat de Jehovà per complir la seva voluntat.

5. (a) Quin treball podem fer tots? (b) Ens necessita Jehovà per fer aquesta feina? (Mira la imatge del principi.)

⁵ Avui dia, Jehovà ens convida a fer tot el que puguem per donar suport al seu Regne i ens dóna moltes oportunitats de servir-lo. Encara que no tots podem participar en totes aquestes activitats, el que sí que podem fer cadascú de nosaltres és participar en la predicació. És evident que Jehovà no ens necessitava per fer aquesta feina, ja que podria haver parlat directament amb les persones des del cel. De fet, Jesús va dir que el seu Pare fins i tot podria haver fet que les pedres parlessin del Rei Messiànic (Lc. 19:37-40). No obstant això, Jehovà ens deixa que siguem els seus «col·laboradors» (1 Cor. 3:9). L’apòstol Pau va escriure: «Com a col·laboradors, doncs, també us exhortem que no rebeu en va la gràcia de Déu» (2 Cor. 6:1). Col·laborar amb Déu és un gran privilegi i ens fa molt feliços. Vegem per què.

6. Com va descriure Jesús el que va sentir al treballar al costat del seu Pare?

⁶ Des de l’antiguitat, als servents de Jehovà sempre els ha agradat molt treballar amb Ell. Abans de venir a la terra, el Fill primogènit de Déu va dir: «Jahveh em posseïa al principi del seu camí [...] llavors jo era al seu costat com un mestre d’obres, i era cada dia les seves delícies, delectant-me sempre en la seva presència» (Prov. 8:22, 30). Jesús es va sentir molt feliç treballant al costat del seu Pare, no tan sols perquè va poder fer moltes coses sinó també perquè sabia que el seu Pare l’estimava molt. I què podem dir de nosaltres?

7. Per què ens fa tan feliços predicar?

⁷ Jesús va dir que els humans som  feliços tant si donem com si rebem (Fe. 20:35). I és cert. Ens vam alegrar molt quan vam conèixer la veritat, però ara també ens fa molt feliços poder-la compartir amb els altres. Quan prediquem, veiem com s’il·lumina la cara de les persones que tenen necessitat espiritual perquè, a poc a poc, van coneixent més Jehovà i les veritats de la Seva Paraula. I a nosaltres ens commou veure els canvis que fan, no només en la seva manera de pensar, sinó també en la seva vida. Som conscients que la predicació és essencial, ja que obre el camí perquè les persones siguin amigues de Déu i puguin tenir vida eterna (2 Cor. 5:20). Creus que hi pot haver algun treball en el món que ens ompli tant com aquest?

8. Què han dit alguns germans sobre la felicitat que senten de servir amb Jehovà?

⁸ Quan ajudem les persones a conèixer Jehovà, sabem que l’estem agradant i que valora els esforços que fem per servir-lo, i això també ens fa molt feliços (llegeix 1 Corintis 15:58). En Marco, que viu a Itàlia, diu: «Saber que estic donant el millor de mi a Jehovà, i no a algú que en poc temps s’oblidarà del que he fet, no té preu». I en Franco, que també serveix a Itàlia, diu: «A través de la seva Paraula i d’altres ajudes espirituals, Jehovà ens recorda cada dia que ens estima i que tot el que fem per Ell és important, encara que a nosaltres ens sembli que no serveix de res. Aquesta és la raó per la qual treballar amb Déu em fa feliç i dóna sentit a la meva vida».

9. Com era la relació entre Jehovà i Jesús, i per què?

⁹ Quan treballem amb les persones que estimem, ens sentim més a prop d’elles i acabem coneixent més la seva personalitat i les seves qualitats. També arribem a saber quines són les seves metes i l’esforç que fan per aconseguir-les. Possiblement, Jesús va treballar amb Jehovà durant milers de milions d’anys, i el seu amor es va fer tan fort que no hi havia res que pogués destruir la seva relació. Fixa’t fins a quin punt era forta la seva relació que Jesús va dir: «Jo i el Pare som u» (Jn. 10:30). És evident que estaven molt units i que treballaven braç a braç.

10. Per què la predicació ens apropa a Déu i als germans?

¹⁰ Jesús va demanar a Jehovà que cuidés dels seus deixebles. Per què ho va fer? Ell mateix ho va dir: «A fi que siguin u, com nosaltres» (Jn. 17:11). Quan obeïm les normes de Déu i participem en la predicació, arribem a conèixer millor les Seves qualitats i veiem per què és savi que confiem en Ell i que seguim la Seva guia. I com més ens apropem a Jehovà, més s’aproparà ell a nosaltres (llegeix Jaume 4:8). També ens apropem als nostres germans, ja que tots tenim els mateixos reptes i alegries i compartim  les mateixes metes. Al cap i a la fi, treballem junts, ens alegrem junts i aguantem junts. L’Octavia, que viu a Gran Bretanya, diu: «Treballar amb Jehovà fa que estigui més a prop dels germans. Ara tinc amics que tenen les mateixes metes que jo; no són amistats superficials». I a tu, no et passa el mateix? No et sents més a prop dels germans quan veus els esforços que fan per agradar Jehovà?

11. Per què en el nou món estarem més a prop dels nostres germans i de Jehovà?

¹¹ L’amor que ara tenim per Jehovà i pels nostres germans pot ser molt fort, però encara ho serà molt més en el nou món. Pensa en tot el treball que tenim al davant: haurem de donar la benvinguda als ressuscitats, ajudar-los a conèixer Jehovà i, a més, convertir la terra en un paradís. És veritat que no serà bufar i fer ampolles, però ens farà molt feliços poder treballar tots junts i arribar a la perfecció gràcies al Regne Messiànic. Tots els humans estaran més units que mai entre ells, i també estaran a prop de Jehovà, qui satisfarà «el desig de tota cosa vivent» (Sl. 145:16).

12. Com ens protegeix la predicació?

¹² Com que vivim en un món dominat per Satanàs i som imperfectes, és molt fàcil que imitem la conducta i la manera de pensar d’aquest món. Per això, hem de protegir la nostra espiritualitat. L’esperit del món es pot comparar a un corrent que ens arrossega riu avall. Perquè el corrent no se’ns emporti, hem de nedar amb molta força contracorrent. De la mateixa manera, ens hem d’esforçar molt perquè l’esperit d’aquest món no ens arrossegui. Com ho podem fer? Una manera molt important és predicant, ja que ens ajuda a concentrar-nos en assumptes espirituals i a no estar pensant en coses que poden debilitar la nostra fe (Fili. 4:8). A més, al predicar enfortim les nostres creences perquè parlem de les promeses de Déu i de les seves normes amoroses. La predicació també ens ajuda a mantenir la nostra armadura espiritual intacta (llegeix Efesis 6:14-17).

13. Què pensa un germà d’Austràlia sobre la predicació?

¹³ Com més temps dediquem a la predicació i a altres activitats espirituals, menys temps tindrem per pensar en els nostres problemes i més protegits estarem. En Joel, un germà d’Austràlia, diu: «La predicació m’ajuda a tocar de peus a terra. Em fa ser conscient dels problemes que té la gent, i em recorda que aplicar els principis bíblics en la meva vida m’ha beneficiat molt. També m’ajuda a continuar sent humil i em dóna l’oportunitat de confiar més en Jehovà i en els meus germans».

14. Per què la nostra constància en la predicació demostra que l’esperit de Jehovà és amb nosaltres?

¹⁴ Al predicar veiem l’esperit de Jehovà en acció i això ens ajuda a confiar encara més en Ell. Per exemple, imagina que et donen la feina de repartir pa a tots els veïns. Però no et paguen ni et cobreixen les despeses. I encara pitjor, t’adones que la majoria de les persones no volen pa i algunes, fins i tot, t’odien per repartir-lo. Quant de temps podries aguantar en aquesta feina? Segur que aviat et sentiries desanimat per la reacció de la gent i probablement deixaries el treball. No et recorda això una mica al que ens passa a nosaltres?  Molts hem continuat predicant any rere any cobrint les nostres despeses, tot i les burles de la gent. No demostra això que l’esperit de Jehovà ens està ajudant?

15. De quina manera encaixa la predicació amb el propòsit de Déu per a la humanitat?

¹⁵ Pensa per un moment en com encaixa perfectament la predicació amb el propòsit de Déu per a la humanitat. Ell volia que els humans visquessin per sempre a la terra i, encara que Adam va pecar, l’objectiu de Jehovà no va canviar (Is. 55:11). Va fer tot el necessari per alliberar la humanitat del pecat i de la mort. I per complir amb aquest propòsit, Jesús va venir a la terra i va sacrificar la seva vida pels humans obedients. Però per poder ser obedients, les persones havien de saber el que Déu esperava d’elles. Per això Jesús els ho va ensenyar i va demanar als seus deixebles que també ensenyessin el mateix. Quan prediquem i ajudem els altres a fer-se amics de Jehovà, en realitat estem treballant directament amb Ell per complir el propòsit d’alliberar la humanitat del pecat i la mort.

16. Quina relació té la predicació amb els dos manaments més importants?

¹⁶ Una manera de demostrar que estimem Jehovà i les persones és ajudant-les a aconseguir la vida eterna. De fet, Jehovà «vol que tots els homes siguin salvats i vinguin al coneixement de la veritat» (1 Tim. 2:4). Quan un home va preguntar a Jesús quin era el manament més important de la llei, ell li va contestar: «Estimaràs el Senyor el teu Déu amb tot el teu cor, i amb tota la teva ànima, i amb tota la teva ment. Aquest és el primer i el més gran manament. I el segon li és semblant: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix» (Mt. 22:37-39). Una manera de demostrar que complim aquests manaments és predicant (llegeix Fets 10:42).

17. Com et sents quan penses en el privilegi de predicar?

¹⁷ Que contents estem que Jehovà ens hagi donat una feina que ens fa feliços, que ens acosta a ell i als germans, i que ens protegeix en sentit espiritual. També ens dóna l’oportunitat de demostrar-li que l’estimem, tant a ell com a les persones a qui prediquem. És veritat que les circumstàncies de cadascun de nosaltres canvien, però ja siguem grans o petits, rics o pobres, forts o febles, tots fem el que podem per participar d’una manera o d’una altra en la predicació. Segurament estaràs d’acord amb el que va dir la Chantel, una germana de França: «La persona més poderosa de l’univers, el Creador de totes les coses, el Déu feliç, em diu: “Ves-hi! Parla de mi a les persones! Digue’ls tot el que sents! Jo et dono les forces, la meva Paraula, l’ajuda dels àngels i dels teus companys, la capacitació que necessites i les instruccions precises en el moment oportú”. És un gran privilegi fer el que Déu ens demana i treballar al seu costat!».