1. Per què és important que estiguem atents al temps en què vivim i al que passa al nostre voltant? Il·lustra-ho (mira la imatge del principi).

EL CONGRÉS està a punt de començar. L’agulla del rellotge avança i indica l’hora d’inici del programa. El president entra a la plataforma i dóna la benvinguda als presents. El preludi musical aviat començarà a sonar; tots saben que és el moment d’ocupar els seus llocs. Per què? Perquè volen escoltar la música amb atenció i preparar la ment per als discursos que vindran. Però alguns estan distrets fent altres coses, com ara conversant amb els amics o fent voltes sense adonar-se que el programa ja ha començat. Sens dubte, no estan atents a l’hora que és ni al que està passant al seu voltant: el president és a la plataforma, la música ja està sonant i la majoria de la gent està asseguda als seus llocs. Aquesta situació imaginària ens recorda que ens apropem a un esdeveniment molt més important i pel qual ens hem de preparar. De què es tracta?

2. Per què va dir Jesús als seus deixebles que havien d’estar alerta?

² Quan Jesús va parlar amb els seus deixebles sobre «la fi del temps», és a dir, la fi d’aquest món malvat, els va advertir: «Vigileu, vetlleu i pregueu, perquè no sabeu quan serà el temps». Més tard, els va tornar a dir: «Vetlleu» (Mt. 24:3;  llegeix Marc 13:32-37). El relat paral·lel de Mateu també mostra que Jesús va dir als seus seguidors que havien d’estar alerta: «Vetlleu, doncs, perquè no sabeu en quina hora ha de venir el vostre Senyor. [...] Vosaltres també estigueu preparats, perquè a l’hora que no penseu, ve el Fill de l’home». I una altra vegada els va avisar: «Vetlleu, doncs, perquè no sabeu el dia ni l’hora» (Mt. 24:42-44; 25:13).

3. Per què ens prenem molt seriosament l’advertència de Jesús?

³ Els testimonis de Jehovà ens prenem molt seriosament aquestes paraules de Jesús perquè sabem que estem ben endinsats «al temps de la fi» i que la «gran tribulació» està a punt d’esclatar (Dan. 12:4; Mt. 24:21). Podem veure amb els nostres ulls que el món està ple de guerres devastadores, immoralitat, delinqüència, confusió religiosa, falta d’aliments, epidèmies i terratrèmols, entre altres coses. També som testimonis de la gran obra de predicar que el poble de Déu està duent a terme per tot el món (Mt. 24:7, 11, 12, 14; Lc. 21:11). Més que mai, esperem amb impaciència el temps en què Jesús vindrà i complirà el propòsit del seu Pare (Mc. 13:26, 27).

4. (a) Per què és raonable pensar que Jesús ja sap quan vindrà l’Harmaguedon? (b) Tot i no saber quan començarà la gran tribulació, de què podem estar ben segurs?

⁴ Quan anem als congressos, sabem l’hora d’inici de cada sessió. En canvi, per molt que vulguem, no podem saber exactament quan començarà la gran tribulació. Quan Jesús va ser a la terra, va afirmar: «Quant al dia i a l’hora, ningú no els sap, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó només el Pare» (Mt. 24:36, MM). Com que Jesús és qui dirigirà la guerra d’Harmaguedon, és molt probable que ara ja sàpiga quan tindrà lloc aquest esdeveniment (Ap. 19:11-16). Però nosaltres no ho sabem. Per això, és molt important que ens mantinguem alerta fins que arribi la gran tribulació. El que sí sabem és que Jehovà té molt clar quan arribarà la fi perquè ell és qui ha decidit quan serà destruït aquest món malvat. A més, el temps continua avançant i la gran tribulació cada dia és més a prop, «no es retardarà» (llegeix Habacuc 2:1-3). Com en podem estar segurs?

5. Posa un exemple que mostri com Jehovà compleix les seves promeses puntualment.

⁵ Jehovà sempre compleix les seves promeses puntualment. Pensa, per exemple, en el dia que va alliberar d’Egipte el seu poble Israel, el 14 de nissan del 1513 abans de la nostra era. Més tard, quan Moisès va escriure sobre aquell dia, va dir: «S’esdevingué, al cap d’aquests quatre-cents trenta anys, aquell mateix dia, que tots els [exèrcits] de Jahveh sortiren de la terra d’Egipte» (Èx. 12:40-42). Aquest període de «quatre-cents trenta anys» va començar el 1943 a. de la n. e., quan va entrar en vigor el pacte que Jehovà havia fet amb Abraham (Gàl. 3:17, 18). Temps després, Déu li va dir a aquest servent: «Has de saber que certament la teva llavor serà estrangera en una terra que no serà la seva: i seran esclaus d’ells, i els afligiran durant quatre-cents anys» (Gèn. 15:13; Fe. 7:6). Aquests «quatre-cents anys» d’opressió van començar el 1913 a. de la n. e., quan Ismael va començar a tractar malament Isaac, i van acabar el dia que Jehovà va alliberar els israelites d’Egipte l’any 1513 a. de la n. e (Gèn. 21:8-10; Gàl. 4:22-29). T’ho pots creure? Jehovà  va predir amb quatre segles d’antelació la data exacta en què alliberaria el seu poble!

6. Per què podem estar segurs que Jehovà salvarà el seu poble?

⁶ Josuè, que també va ser alliberat d’Egipte, va recordar als israelites: «Reconeixeu, doncs, amb tot el vostre cor i amb tota la vostra ànima, que no ha fallat ni un sol mot de totes les coses bones que Jahveh, el vostre Déu, ha parlat concernent vosaltres: tot ha vingut sobre vosaltres, no n’ha fallat ni un sol mot» (Jos. 23:2, 14). Nosaltres també podem estar ben segurs que Jehovà alliberarà el seu poble durant la gran tribulació. Ara bé, si volem sobreviure a la destrucció d’aquest món, és essencial que estiguem alerta.

7, 8. (a) Quin important paper tenien els vigilants a l’antiguitat, i què en podem aprendre? (b) Què podia passar si un guàrdia es quedava adormit? Posa’n un exemple.

⁷ Podem aprendre una lliçó molt important dels vigilants que protegien les grans ciutats de l’antiguitat. Moltes d’aquelles ciutats, com per exemple Jerusalem, estaven envoltades per altes muralles que les protegien de possibles invasors. A més, proporcionaven llocs alts des d’on es podien observar les terres del seu voltant. Et pots imaginar els guàrdies vetllant nit i dia per la seguretat de la ciutat? Aquells homes valents ocupaven els seus llocs a les muralles i a les portes d’entrada, sempre preparats per advertir els habitants de qualsevol perill (Is. 62:6). Eren conscients de la importància d’estar atents i no adormir-se. Era una qüestió de vida o mort! (Ez. 33:6.)

⁸ L’historiador jueu Josep Flavi narra que, l’any 70 de la nostra era, els exèrcits romans van poder entrar en la fortalesa Antònia, situada a la muralla de Jerusalem, perquè els vigilants de les portes s’havien quedat adormits. Des d’aquell punt estratègic, els soldats van entrar ràpidament al temple, el van cremar i després van destruir la resta de la ciutat. Aquell tràgic esdeveniment va ser la pitjor tribulació que Jerusalem i els jueus van experimentar.

9. De què no són conscients moltes persones avui en dia?

⁹ Avui en dia, molts països fan servir «vigilants» per protegir les seves «muralles» o fronteres. Utilitzen policies de frontera o l’últim en sistemes de vigilància per controlar l’entrada d’intrusos i evitar qualsevol amenaça a la seva «seguretat nacional». Amb tot, aquests «vigilants» només poden identificar amenaces d’altres governs o d’éssers humans. Però se’ls passa per alt que el Regne de Déu està governant al cel i que el seu Rei, Jesucrist, aviat jutjarà totes les nacions (Is. 9:6, 7; 56:10; Dan. 2:44). Ara bé, nosaltres sí que podem estar preparats per aquest dia si ens mantenim alerta i desperts en sentit espiritual (Sl. 130:6).

10, 11. (a) Què hem d’evitar, i per què? (b) Com sabem que el Diable ha cegat la gent?

¹⁰ Pensa per un moment en un vigilant que ha estat tota la nit despert i atent. Després de moltes hores de feina, i just abans d’acabar la seva guàrdia, el cansament es comença a notar i la son pot amb ell. De manera semblant, com més ens acostem a la fi d’aquest món malvat, més difícil ens és mantenir-nos desperts. T’imagines abaixar la guàrdia just  ara? Seria molt trist! Perquè no ens passi això, analitzem tres influències negatives que ens poden distreure i que hem de vigilar.

¹¹ El Diable fa que la gent s’adormi en sentit espiritual. Poc abans de morir, Jesús va recordar tres vegades als seus deixebles que Satanàs és «el príncep d’aquest món» (Jn. 12:31; 14:30; 16:11). El Fill de Déu tenia molt clar que el Diable cegaria la ment de la gent perquè no veiessin la urgència del temps ni fessin cas a les profecies bíbliques sobre el futur (Sof. 1:14). Satanàs utilitza la religió falsa per aconseguir-ho. No ho has notat quan parles amb la gent? T’has fixat que el Diable «ha encegat els enteniments dels incrèduls» perquè no s’adonin que Jesús està regnant al cel i que aviat desapareixerà aquest món? (2 Cor. 4:3-6.) Quantes vegades t’han dit predicant «no m’interessa»? És evident que la majoria de la gent no té interès en saber cap on s’encamina aquest món.

12. Per què no ens hem de deixar enganyar pel Diable?

¹² No permetis que l’apatia de la gent et desanimi. Recorda que nosaltres sabem que és molt important mantenir-se alerta. L’apòstol Pau va dir als seus germans: «Vosaltres mateixos sabeu prou bé que el dia del Senyor ve com un lladre en la nit» (llegeix 1 Tessalonicencs 5:1-6). Jesús també ens va avisar: «Estigueu preparats, perquè a l’hora que no penseu, el Fill de l’home ve» (Lc. 12:39, 40). Aviat Satanàs enganyarà la gent fent-los creure que hi ha «pau i seguretat», i que tot marxa bé. Però, i a nosaltres? Ens enganyarà també? Sempre que «vetllem i siguem sobris» evitarem que «aquell dia [ens] sorprengui com un lladre». Per aconseguir-ho, hem de llegir la Bíblia cada dia i reflexionar en tot el que Jehovà ens diu.

13. Com influeix l’esperit d’aquest món en les persones, i què podem fer per evitar aquesta influència tan perillosa?

¹³ L’esperit d’aquest món fomenta la somnolència espiritual. La majoria de la gent està tan absorta en els seus assumptes que s’oblida de les seves necessitats espirituals (Mt. 5:3). Molts dediquen el seu temps i energies a aconseguir tot el  que ofereix aquest món i a satisfer el desig de la carn i el desig dels ulls (1 Jn. 2:16). I, cada vegada més, la indústria de l’entreteniment anima les persones a ser «amants dels plaers» (2 Tim. 3:4). Per tot això, Pau va dir als cristians que no s’ocupessin a «satisfer els desigs terrenals» que tant promouen la somnolència espiritual (Rm. 13:11-14, BCI).

14. Quina advertència trobem a Lluc 21:34, 35?

¹⁴ Ara bé, nosaltres no ens volem deixar influir per l’esperit d’aquest món, sinó per l’esperit de Déu, que ens ajuda a entendre què ens espera (1 Cor. 2:12). ^[1] Tot i això, hem de tenir cura perquè és molt fàcil que ens despistem en sentit espiritual. Fins i tot les coses normals de cada dia podrien ocupar el lloc que han de tenir les activitats espirituals (llegeix Lluc 21:34, 35). A més, també és possible que altres persones se’n riguin de nosaltres perquè creiem que vivim en els darrers dies; però no hem de permetre que això ens faci afluixar el ritme (2 Pe. 3:3-7). Al contrari, si volem que l’esperit de Jehovà continuï influint en nosaltres, hem d’anar regularment a les reunions, on passem temps amb els nostres germans.

15. Què els va passar a Pere, Jaume i Joan, i com ens podria passar el mateix?

¹⁵ La nostra imperfecció pot fer difícil que estiguem alerta. Jesús sabia que, com a humans imperfectes, tenim moltes debilitats. Pensa en el que va succeir la nit abans de la seva mort. Per poder-se mantenir fidel al seu Pare, necessitava la seva ajuda i per això li va fer oració. Abans però, Jesús va dir a Pere, Jaume i Joan: «Vetlleu». Ara bé, com que els seus deixebles no es van adonar de la importància del que estava a punt de passar, es van adormir en comptes d’estar alerta. En canvi, Jesús, tot i estar molt cansat, es va mantenir despert orant al seu Pare. Exactament el que havien d’haver fet els seus deixebles (Mc. 14:32-41).

16. Què implica estar alerta d’acord amb Lluc 21:36?

¹⁶ Estar alerta en sentit espiritual vol dir més que simplement tenir bones intencions. Uns dies abans del que va passar al jardí de Getsemaní, Jesús va dir a aquells mateixos deixebles que fessin oració a Jehovà (llegeix Lluc 21:36). Així, doncs, si ens volem mantenir alerta, hem de fer oració constantment (1 Pe. 4:7).

17. Com podem estar segurs que estem preparats pel que s’apropa?

¹⁷ Com que Jesús va dir que la fi arribarà a l’hora que no pensem, ara no és el moment de dormir, ni d’intentar aconseguir les moltes coses que ens ofereix aquest món (Mt. 24:44). A la Bíblia, tant Jehovà com Jesucrist ens mostren el que ens espera en el futur proper i com ens podem mantenir alerta. Per tant, hem de cuidar la nostra espiritualitat i la nostra amistat amb Jehovà, i posar en primer lloc el Regne. També hem d’estar molt atents al que passa al nostre voltant i al temps en què vivim. Si ho fem, estarem ben preparats pel que ha de venir (Ap. 22:20). Les nostres vides estan en joc!