1, 2. (a) Per què Daniel era un «home molt estimat» per Jehovà? (b) Com podem imitar la seva obediència?

QUAN els jueus exiliats van arribar a Babilònia, es van topar amb una ciutat plena d’ídols on es practicava la religió falsa. Amb tot, els jueus fidels com Daniel i els seus companys es van negar a deixar-se modelar per les pràctiques d’aquella ciutat (Dan. 1:6, 8, 12; 3:16-18). Aquells joves estaven decidits a deixar-se modelar només per Jehovà, i ho van aconseguir. Tot i que Daniel va viure a Babilònia gairebé tota la seva vida, l’àngel de Déu va dir que era un «home molt estimat» (Dan. 10:11, 19).

² En temps bíblics, el terrissaire posava l’argila dins un motlle perquè agafés la forma desitjada. Avui dia, els servents de Déu reconeixem que Ell és el Sobirà de l’univers, i que és l’únic que té l’autoritat de modelar les nacions. I també té el dret de modelar-nos a cadascun de nosaltres (llegeix Jeremies 18:6). Ara bé, Jehovà ens dóna llibertat d’elecció i desitja que ens sotmetem a ell de forma voluntària. En aquest article veurem com podem continuar sent argila tova en mans de Déu analitzant les següents tres preguntes: 1) Com podem evitar  actituds que ens podrien fer rebutjar els consells de Jehovà? 2) Com podem cultivar qualitats que ens ajudaran a continuar sent argila fresca? 3) Com poden els pares obeir Déu quan modelen els seus fills?

3. Quines actituds podrien endurir el nostre cor? Explica-ho.

³ Proverbis 4:23 diu: «Per damunt de tot allò que es guarda, vigila el teu cor: perquè d’ell brollen les fonts de la vida». Què podria endurir el nostre cor? Entre d’altres, un orgull excessiu, practicar el pecat i la falta de fe. Actituds com aquestes podrien fer que acabéssim desenvolupant un cor rebel i desobedient (Dan. 5:1, 20; Heb. 3:13, 18, 19). Això és precisament el que li va passar al rei Ozies (llegeix 2 Cròniques 26:3-5, 16-21). Al principi del seu regnat, Ozies feia «el que és recte als ulls de Jahveh» i era el seu amic. Però, tot i que la seva força provenia de Jehovà, el relat explica que, «quan fou fort, el seu cor s’enorgullí». Fins i tot va intentar cremar encens al temple, un privilegi que només estava reservat als sacerdots descendents d’Aaron. Quan els sacerdots el van reprendre, Ozies es va enfadar amb ells. Quin va ser el resultat? L’orgull el va dur a «la ruïna» i Déu el va malferir de lepra fins el dia de la seva mort (Prov. 16:18).

4, 5. Què ens podria passar si ens tornéssim orgullosos? Posa’n un exemple.

⁴ Si no anéssim amb compte, ens podríem tornar orgullosos i acabar tenint «un concepte de [nosaltres] més alt del que convé tenir», fins al punt de girar l’esquena als consells basats en la Bíblia (Rm. 12:3; Prov. 29:1). Pensa en el cas d’en Jim, un ancià que va tenir una discrepància amb els altres ancians sobre un tema de congregació. En Jim explica: «Els vaig dir que no eren gens amorosos i me’n vaig anar de la reunió». Uns sis mesos més tard es va canviar a una altra congregació, però allà no va rebre el nomenament d’ancià. Ell admet: «Estava fet pols. El meu sentit de la justícia va poder amb mi, així que vaig deixar la veritat». En Jim va estar inactiu durant deu anys. Ell reconeix: «S’havia ferit el meu orgull i vaig acabar donant les culpes a Jehovà. Al llarg d’aquests anys, els germans em van venir a veure per intentar raonar amb mi, però no em vaig deixar ajudar».

⁵ L’experiència d’en Jim ens ensenya que l’orgull pot fer que intentem justificar les nostres accions i convertir-nos en argila dura (Jer. 17:9). En Jim diu: «Estava convençut que els qui havien actuat malament eren ells, i no podia veure més enllà». ¿Alguna vegada t’has sentit dolgut pel que t’ha fet un germà o per haver perdut privilegis? Si és així, com vas reaccionar? Et vas deixar portar per l’orgull? O vas demostrar que el que realment importa és la teva amistat amb Jehovà i fer les paus amb els germans? (Llegeix Salm 119:165; Efesis 4:32.)

6. Què pot passar si fem del pecat una pràctica?

⁶ Quan una persona converteix el pecat en una pràctica, tot i fer-ho en secret, és possible que li costi acceptar el consell de la Bíblia. Per a aquesta persona pecar s’ha convertit en un hàbit. Un germà que va deixar de viure d’acord amb els principis bíblics va reconèixer que amb el temps ja no li molestava la consciència (Ecl. 8:11). Un altre germà que va agafar el costum de veure pornografia va admetre: «Vaig acabar sent crític amb els ancians ». Aquest hàbit estava erosionant la seva relació amb Jehovà. Amb el temps tot va sortir a la llum i els ancians el van ajudar. És clar, tots som imperfectes. Però si, en lloc de buscar l’ajuda i el perdó de Jehovà, comencem a ser crítics o intentem justificar-nos quan pequem, el nostre cor s’acabarà endurint com una pedra.

7, 8. (a) Com va afectar els israelites la falta de fe? (b) Quina lliçó en podem aprendre?

⁷ L’exemple dels israelites que Jehovà alliberà d’Egipte ens ensenya que la falta de fe pot endurir el cor de les persones. Aquella nació havia vist molts miracles, alguns d’ells força impressionants. Així i tot, quan estaven just a les portes de la Terra Promesa, van demostrar que no tenien fe. En lloc de confiar en Jehovà, van tenir por i van començar a criticar Moisès. Fins i tot volien tornar a Egipte on havien servit com esclaus. Jehovà estava molt trist i va preguntar: «Fins quan em menysprearà aquest poble?» (Nom. 14:1-4, 11; Sl. 78:40, 41). Com que se’ls havia endurit el cor i no tenien fe en Jehovà, van acabar morint al desert.

⁸ Actualment ens estem apropant al nou món i s’està posant a prova la nostra fe. Per tant, ens anirà bé autoexaminar-nos. Per exemple, pensa en les paraules de Mateu 6:33 i pregunta’t: «Reflecteixen les meves prioritats i decisions que realment crec el que Jesús va dir? Em perdré reunions o la predicació per tal de guanyar més diners? Què faré si la meva feina exigeix més i més de mi? Permetré que aquest món em modeli fins al punt d’allunyar-me de la veritat?».

9. Per què ens hauríem d’examinar, i com ho podem fer?

⁹ Si no féssim cas del consell de la Bíblia en coses com les males companyies, el tracte amb els expulsats o l’entreteniment que escollim, el nostre cor es podria endurir. Què hauries de fer si t’està començant a passar això? De ben segur, cal que et facis un autoexamen per veure com està la teva fe. La Bíblia diu: «Examineu-vos vosaltres mateixos si sou en la fe, proveu-vos vosaltres mateixos» (2 Cor. 13:5). És important que siguem honestos i meditem els consells de la Bíblia per corregir la nostra manera de pensar.

10. Què ens pot ajudar a ser argila fresca en mans de Jehovà?

¹⁰ Per ajudar-nos a ser dòcils i mal·leables, Jehovà ens ha donat la seva Paraula, la congregació i la predicació. Tal com l’aigua estova l’argila, la lectura diària de la Bíblia i la meditació ens poden ajudar a ser argila fresca en mans del Creador. Per aquest motiu, Jehovà va manar als reis d’Israel que fessin una còpia de la Llei i que la llegissin diàriament (Deut. 17:18, 19). Els apòstols també sabien que, per ser bons evangelitzadors, era molt important dedicar temps a llegir i meditar les Escriptures. De fet, en moltíssimes ocasions van citar de les Escriptures Hebrees i també van animar les persones a utilitzar-les (Fe. 17:11). Nosaltres també veiem la necessitat de llegir cada dia la Paraula de Déu i meditar-hi (1 Tim. 4:15). Això ens ajuda a ser humils i continuar sent argila fresca en mans de Jehovà.

11, 12. Com utilitza Jehovà la congregació per modelar-nos a nivell personal? Posa’n un exemple.

¹¹ Jehovà sap que tots tenim necessitats diferents i utilitza la congregació per modelar-nos. En Jim, mencionat abans, va començar a canviar quan un ancià es va interessar en ell. «Mai em va fer sentir culpable ni em va criticar. Al contrari,  sempre va ser molt positiu i em va fer saber que em volia ajudar», comenta en Jim. Després de tres mesos, aquest ancià el va convidar a una reunió. Ell explica: «La congregació em va rebre amb els braços oberts; veure tant d’amor em va tocar el cor. Vaig començar a adonar-me que el més important no era com em sentia jo. Amb l’ajuda dels germans i de la meva dona, que mai va deixar la veritat, vaig tornar a servir Jehovà. També em van animar molt els articles “Jehová no tiene la culpa” i “Sirva a Jehová lealmente”, de La Torre de Guaita (en espanyol) del 15 de novembre de 1992».

¹² Amb el temps, en Jim va tornar a ser ancià de congregació. Des de llavors ha ajudat molts germans a vèncer problemes semblants i a recuperar la seva relació amb Jehovà. En Jim conclou: «Pensava que tenia una amistat molt íntima amb Jehovà, però la realitat va demostrar el contrari. Em sap greu haver-me deixat cegar pel meu orgull veient només les faltes dels altres en lloc de les coses que realment són importants» (1 Cor. 10:12).

13. Quines qualitats cultivem a la predicació, i amb quins resultats?

¹³ Com ens pot ajudar la predicació a ser millors persones? Pensa en qualitats que la predicació t’ha ajudat a cultivar. Quan prediquem hem de ser humils i hem de manifestar els diferents aspectes del fruit de l’esperit (Gàl. 5:22, 23). A més, quan imitem Jesús, les persones se senten més atretes al nostre missatge i, fins i tot, poden canviar el parer que tenen dels Testimonis. Per exemple, dos germans d’Austràlia van escoltar amb paciència una senyora tot i que va ser molt mal educada.  Més tard, a aquesta dona li va saber greu haver-los tractat tan desconsideradament i va escriure a la sucursal. Entre d’altres coses va dir: «M’agradaria demanar perdó a aquella parella de Testimonis que van ser pacients amb mi tot i que vaig ser molt orgullosa i prepotent amb ells. Em sento com una tonta per haver fet fora d’aquella manera dues persones que es van presentar davant meu amb la Paraula de Déu». Creus que aquella dona hauria demanat perdó si els germans no haguessin reaccionat tan calmadament? Segurament no. Sens dubte, la predicació ens ajuda tant a nosaltres com a les altres persones.

14. Què han de fer els pares si volen modelar els seus fills?

¹⁴ Els nens solen ser humils i sempre tenen ganes d’aprendre (Mt. 18:1-4). Els pares que són savis s’esforcen per ensenyar la veritat als seus fills quan aquests encara són petits, i fan tot el possible perquè els hi arribi al cor (2 Tim. 3:14, 15). Però, per tenir èxit, els pares han de ser els primers que han de viure la veritat i assegurar-se que estigui dins el seu cor. D’aquesta manera els fills no tan sols escoltaran la veritat, sinó que la viuran en pròpia pell. A més, veuran que la disciplina que reben és una mostra de l’amor dels seus pares i de Jehovà.

15, 16. Com haurien de demostrar els pares la seva confiança en Déu quan un fill seu és expulsat?

¹⁵ Amb tot, alguns joves que han crescut en un ambient cristià decideixen deixar la veritat o són expulsats. Quan això passa, la família pateix molt. Una germana de Sud-àfrica comenta: «Quan van expulsar el meu germà, va ser com si s’hagués mort. Se’ns va trencar el cor». Com van reaccionar ella i la seva família? Van seguir les instruccions de la Paraula de Déu (llegeix 1 Corintis 5:11, 13). Els seus pares diuen: «Estàvem decidits a aplicar els consells de la Bíblia perquè sabíem que fer les coses a la manera de Déu era el millor per a tothom. Enteníem que l’expulsió és part de la disciplina de Jehovà, i estàvem segurs que Ell ens disciplina en la mesura que és necessària i perquè ens estima. Així que la relació que teníem amb ell és va reduir a assumptes estrictament familiars».

¹⁶ Com se sentia el fill? «Sabia que la meva família no m’odiava, sinó que estava obeint Jehovà i l’organització». També va explicar: «Quan et veus amb la necessitat de demanar a Jehovà que t’ajudi i et perdoni, t’adones fins a quin grau depens d’Ell». Imagina’t l’alegria de la família quan aquest jove va tornar a ser readmès. Quan obeïm Jehovà en qualsevol aspecte de la nostra vida podem esperar els millors resultats (Prov. 3:5, 6; 28:26).

17. Per què hauríem de veure la nostra obediència a Jehovà com una forma de vida, i com ens beneficiarà?

¹⁷ El profeta Isaïes va predir que el jueus exiliats a Babilònia es penedirien i reconeixerien: «Jahveh, tu ets el nostre pare; nosaltres el fang, i tu ets el qui ens has format». I van suplicar a Jehovà: «Ni et recordis de la iniquitat per sempre: heus aquí, mira, et supliquem, el teu poble som tots nosaltres» (Is. 64:8, 9). Si som humils i sempre obeïm Jehovà, Ell ens veurà tal com veia a Daniel, un «home molt estimat». A més, Jehovà ens continuarà donant forma mitjançant la seva Paraula, el seu esperit i la seva organització perquè un dia arribem a ser «fills de Déu» perfectes (Rm. 8:21).