La Haykanush, una publicadora no batejada d’Armènia, va trobar un passaport a prop de casa seva que contenia targetes de dèbit i una gran quantitat de diners. Més tard li va explicar al seu marit, que també era publicador no batejat, el que li havia passat.

Aquest matrimoni tenia una situació econòmica molt complicada i estava ofegat pels deutes. Tot i això, van decidir anar a l’adreça que apareixia al passaport i tornar els diners. Quina va ser la reacció del propietari? Tant ell com la seva família es van quedar bocabadats. La Haykanush i el seu marit els van explicar que la seva honradesa no era casualitat, sinó que aplicaven el que havien après de la Bíblia. Tots dos van aprofitar aquesta oportunitat per donar testimoniatge i deixar algunes publicacions.

La família va intentar recompensar l’honradesa de la Haykanush donant-li diners, però ella no els va voler acceptar. El dia següent, la dona del propietari va visitar aquests germans a casa seva i va insistir a regalar-li a la Haykanush un anell de diamants com a mostra del seu agraïment.

Sens dubte, a molta gent li sorprendria l’honradesa d’aquest matrimoni. Però, i Jehovà? Es va sorprendre? Com va veure l’honradesa d’aquesta parella? Va valer la pena?

La resposta a aquestes preguntes és clara perquè els cristians sabem que Jehovà valora molt els esforços que fem per imitar les seves qualitats. Per a ell, són més valuosos que els diamants, l’or o altres coses de gran valor. Per això, tenim ben clar que tot el que fem per imitar la seva personalitat no cau en sac foradat. De fet, el punt de vista de Déu sobre el que és valuós és molt diferent al de les persones en general (Is. 55:8, 9).

Vegem-ne un exemple. Fixa’t en el que la Bíblia diu sobre la saviesa i el discerniment a Proverbis 3:13-15: «Feliç l’home que troba la saviesa, i l’home que aconsegueix la intel·ligència: perquè el seu guany és millor que el guany de la plata, i el seu profit, que l’or refinat; és més valuosa que les perles: i res del que puguis desitjar no s’hi pot comparar». És evident que, per a Jehovà, aquestes qualitats valen més que qualsevol tresor.

I què podem dir de l’honradesa?

Bé, recordem que Jehovà és honrat. De fet, la Bíblia diu que ell «no menteix» (Tt. 1:2). I va inspirar l’apòstol Pau per escriure als cristians del primer segle: «Pregueu per nosaltres, perquè confiem que tenim una bona consciència, i volem comportar-nos bé en totes les coses» (Heb. 13:18).

Jesús també ens va donar un bon exemple d’honradesa. Pensa què va passar quan el gran sacerdot Caifàs va dir: «T’adjuro pel Déu vivent que ens diguis si tu ets el Crist, el Fill de Déu». Com va reaccionar Jesús? Va ser honrat i es va identificar davant el Sanedrí com el Messies, encara que fent-ho s’arriscava que l’acusessin de blasfèmia i el condemnessin a mort (Mt. 26:63-67).

I nosaltres? Serem honrats quan ens trobem en situacions on amagar o manipular certa informació ens pugui beneficiar econòmicament?

Hem de reconèixer que no és gens fàcil ser honrat en aquests darrers dies en què moltes persones són «egoistes, amants dels diners» (2 Tim. 3:2). A més, els efectes  d’una crisi econòmica o el fet de no tenir una feina estable poden posar l’honradesa a la corda fluixa. De fet, en aquestes situacions la gent pot arribar a pensar que robar, fer trampes o participar en altres activitats poc honrades està justificat. Aquesta manera de pensar està tan escampada que quan els diners truquen a la porta l’honradesa salta per la finestra. Fins i tot hi ha germans que han perdut la bona reputació a la congregació per haver pres males decisions i participar en negocis poc honestos (1 Tim. 3:8; Tt. 1:7).

Tot i això, la majoria dels germans s’esforcen per imitar Jesús i ser honrats. Tenen clar que les qualitats cristianes són molts més valuoses que qualsevol riquesa o benefici personal. Per exemple, els joves cristians no fan trampes a l’escola per tal de treure bones notes (Prov. 20:23). És cert que ser honrat no sempre porta recompenses immediates, com li va passar a la Haykanush. Però no oblidis que, si ets honrat, agradaràs a Jehovà i tindràs una bona consciència, cosa que no té preu.

En Gagik és un bon exemple dels beneficis de ser honrat. Ell diu: «Abans de ser germà, treballava en una gran empresa on el propietari evitava pagar impostos declarant menys del que realment guanyava. Com a director, s’esperava que arribés a un “acord” amb l’inspector d’hisenda perquè fes l’ull gros i no denunciés els fraus que cometia l’empresa. Per això em vaig guanyar la reputació de ser poc honrat. Però, quan vaig conèixer la veritat, ho vaig deixar de fer, tot i que la feina estava molt ben pagada. Llavors, vaig obrir el meu propi negoci, el vaig registrar legalment i des del primer dia pago tots els meus impostos» (2 Cor. 8:21).

En Gagik ens explica: «Vaig passar a guanyar la meitat que abans, i no em va ser fàcil mantenir la meva família. Amb tot, ara sóc realment feliç i tinc una bona consciència davant de Jehovà. També sóc un bon exemple pels meus dos fills i he pogut rebre privilegis a la congregació. I tant els inspectors d’hisenda com la gent amb qui faig negocis em coneixen per ser una persona honrada».

Jehovà estima aquells que l’imiten i donen un bon testimoniatge amb la seva bona conducta, per exemple sent honrats (Tt. 2:10). A més, promet que els ajudarà. Per això, el rei David va dir sota inspiració: «Vaig ser jove, també m’he fet vell, i mai no he vist el just abandonat, ni el seu llinatge demanant pa» (Sl. 37:25).

L’exemple de Rut confirma aquestes paraules. En lloc d’abandonar la seva sogra ja entrada en anys, se’n va anar a viure amb ella a Israel on podia adorar Jehovà (Rut 1:16, 17). En aquest nou país, va treballar de valent collint espigues, tal com preveia la Llei, i va demostrar que era una persona molt treballadora i honrada. Jehovà no la va abandonar ni a ella ni a Noemí, tal com segles més tard tampoc ho faria amb David (Rut 2:2-18). Ara bé, Jehovà no només va cuidar Rut en sentit material. També li va donar el privilegi de ser avantpassada del rei David i, fins i tot, del Messies (Rut 4:13-17; Mt. 1:5, 16).

De vegades, a alguns germans se’ls fa difícil guanyar el necessari per viure. Malgrat això, en lloc de buscar una sortida fàcil però poc honrada, s’esforcen per treballar molt i ser diligents. D’aquesta manera, fan evident que imitar les qualitats de Jehovà, inclosa l’honradesa, és més important que  els diners o altres coses materials (Prov. 12:24; Ef. 4:28).

Igual que Rut, molts germans de tot el món han demostrat que confien amb els ulls tancats en l’ajuda de Jehovà i en la promesa que Ell ens fa: «De cap manera no et deixaré, ni de cap manera no t’abandonaré» (Heb. 13:5). De fet, Jehovà ha mostrat moltes vegades que pot i vol ajudar aquells qui sempre són honrats i que passen necessitat. Ell sempre compleix la seva Paraula proporcionant el necessari als seus servents (Mt. 6:33).

És veritat que les persones donen molt de valor als diamants i a altres coses materials. Però no oblidem que, per a Jehovà, els nostres esforços per ser honrats i per cultivar altres bones qualitats valen més, moltíssim més, que qualsevol pedra preciosa que pugui existir.