1, 2. (a) Per què són ben conegudes les paraules de Deuteronomi 6:4? (b) Per què va pronunciar Moisès aquelles paraules?

DES de fa segles, els jueus repeteixen les sis paraules del text hebreu de Deuteronomi 6:4 com a part d’una pregària que reciten cada dia al matí i a la nit. Aquesta oració s’anomena Xemà, que és la primera paraula del text. Amb aquesta pregària, els jueus declaren que volen adorar exclusivament Déu.

² Les paraules d’aquest text formen part de l’últim discurs que Moisès va dirigir al poble d’Israel quan estava reunit a les planes de Moab l’any 1473 abans de la nostra era. La nació estava a punt de creuar el riu Jordà per entrar a la Terra Promesa (Deut. 6:1). Moisès havia dirigit el poble durant els darrers quaranta anys i ara els volia recordar la importància d’afrontar amb valentia les proves que estaven per venir. Per això, haurien de confiar plenament en Jehovà i ser-li fidels. Com que aquestes serien les darreres paraules que Moisès dirigiria a Israel és d’esperar que tinguessin un profund efecte  en ells. Després de mencionar les lleis que Jehovà els havia donat, entre elles els Deu Manaments, Moisès va fer la important declaració que trobem a Deuteronomi 6:4, 5 (llegeix-lo).

3. Quines preguntes analitzarem en aquest article?

³ Creus que els israelites no sabien que «Jahveh és u»? És clar que sí. Els israelites fidels adoraven un sol Déu, el mateix que els seus avantpassats Abraham, Isaac i Jacob. Així doncs, per què els va recordar Moisès que Jehovà és un sol Déu? Quina relació hi ha entre aquesta afirmació i estimar Jehovà amb tot el nostre cor, tota la nostra ànima i tota la nostra força? I com podem aplicar avui les paraules de Deuteronomi 6:4, 5?

4, 5. (a) Què significa que «Jahveh és u»? (b) En què es diferencia Jehovà dels altres déus?

⁴ Únic. La paraula «u» és molt més que una xifra, tant en hebreu com en molts altres idiomes. També implica ser únic o singular. Per això, quan Moisès va dir que «Jahveh és u» segurament no tractava d’ensenyar als israelites que Déu no formava part d’una trinitat. En realitat els estava recordant que havien d’adorar exclusivament Jehovà, ja que és el Creador del cel i de la terra, el Sobirà de l’univers. És l’únic Déu verdader i no n’hi ha cap altre com ell (2 Sam. 7:22). Ells no havien d’imitar els pobles que els envoltaven, els quals adoraven una gran quantitat de déus. Aquella gent pensava que alguns d’aquells déus podien controlar la natura i també creien que una mateixa deïtat podia ser altres déus.

⁵ Entre molts altres, els egipcis adoraven Ra, el déu del sol, Nut, la deessa dels cels, Geb, el déu de la Terra, Hapi, el déu del Nil, i molts animals sagrats. Però Jehovà va humiliar tots aquells déus quan va assotar Egipte amb les deu plagues. D’altra banda, Baal era el déu més important de Canaan, i representava la fertilitat, tot i que també es considerava el déu del cel, de la pluja i de les tempestes. En molts casos, les persones buscaven la protecció d’aquest déu fals (Nom. 25:3). Per tot això, els israelites havien de recordar constantment que «Jahveh és u», l’únic Déu verdader (Deut. 4:35, 39).

6, 7. (a) Quin altre significat pot tenir l’expressió «Jahveh és u»? (b) Com va demostrar Jehovà que «és u» en aquest sentit?

⁶ Constant i lleial. L’expressió «Jahveh és u» també significa que les seves accions i el seu propòsit sempre són confiables. I és que Jehovà no és un Déu incoherent ni imprevisible, sinó que és constant i fidel, i sempre diu la veritat. Quan li va dir a Abraham que els seus descendents heretarien la Terra Promesa, li va prometre que faria el que calgués per complir la seva paraula. I tot i que van passar 430 anys des d’aquella promesa, la determinació de Jehovà no va minvar gens ni mica (Gèn. 12:1, 2, 7; Èx. 12:40, 41).

⁷ Segles més tard, Jehovà es va dirigir als israelites com els seus testimonis i els va dir: «Abans de mi no s’ha format cap Déu, i després de mi no n’hi haurà cap». A més, va emfatitzar que el seu propòsit no havia canviat quan va dir: «Sempre sóc el Mateix» (Is. 43:10,13, NM; 44:6; 48:12). Igual que els israelites, nosaltres també tenim el gran privilegi de servir Jehovà, un Déu constant i fidel (Mal. 3:6; Jm. 1:17).

8, 9. (a) Què espera Jehovà dels seus servents? (b) Com va emfatitzar Jesús la importància de les paraules de Moisès?

 ⁸ Moisès sabia que Jehovà és un Déu constant; per aquesta raó va recordar a la nació d’Israel que Ell els continuaria cuidant i que el seu amor cap aquest poble no canviaria. A canvi, Jehovà esperava que el seu poble l’adorés només a ell i que l’estimés amb tot el seu cor, ànima i forces. A més, els pares tenien la responsabilitat d’ensenyar als seus fills sobre Jehovà sempre que tinguessin l’oportunitat perquè ells també l’arribessin a adorar únicament a ell (Deut. 6:6-9).

⁹ Com que Jehovà és constant i el seu propòsit no ha canviat, segueix esperant el mateix dels seus servents. Si volem agradar a Jehovà, l’hem d’adorar només a ell i estimar-lo amb tot el nostre cor, la nostra ment i les nostres forces. De fet, Jesús va dir que aquest és el manament més important (llegeix Marc 12:28-31). Però, com podem demostrar que realment creiem que «Jahveh és u»?

10, 11. (a) De quina manera donem a Jehovà adoració exclusiva? (b) Com van demostrar els joves hebreus que només adoraven Jehovà?

¹⁰ Si per nosaltres només hi ha un únic Déu, Jehovà, ho hem de demostrar adorant-lo exclusivament a ell. Per tant, no podem adorar Jehovà i altres déus a la vegada ni permetre que idees o pràctiques falses esquitxin la nostra adoració. Jehovà no és simplement un déu més entre molts altres, o el més poderós en comparació amb altres. Jehovà és l’únic Déu verdader que mereix la nostra adoració (llegeix Apocalipsi 4:11).

¹¹ Al llibre de Daniel, llegim l’experiència dels joves hebreus Daniel, Ananies, Misael i Azaries. Aquests quatre joves van demostrar que adoraven exclusivament Jehovà quan es van negar a menjar aliments que no eren acceptables per a Ell. Fins i tot els tres hebreus van rebutjar inclinar-se davant la imatge d’or que va manar fer el rei Nabucodonosor. Jehovà ocupava el primer lloc en les seves vides, i per això es van mantenir fidels a Ell (Dan. 1:1-3:30).

12. Si volem adorar exclusivament Jehovà, què hem de vigilar?

¹² Si volem donar devoció exclusiva a Jehovà, hem d’evitar que altres coses ocupin el lloc que Ell té en les nostres vides. A què ens referim? En els Deu Manaments Jehovà va deixar molt clar que els seus servents no havien d’adorar cap altre déu ni participar en res que tingués a veure amb la idolatria (Deut. 5:6-10). Avui en dia, hi ha molts tipus d’idolatria i hem d’anar amb cura perquè de vegades són molt difícils de reconèixer. Però, com hem dit, els manaments de Jehovà no canvien perquè «Jahveh és u». Què significa això per a nosaltres?

13. Què podria desplaçar el nostre amor per Jehovà?

¹³ A Colossencs 3:5 (llegeix-lo) trobem un bon consell que els cristians hem de recordar si no volem perdre la relació tan especial que tenim amb Jehovà. Fixa’t que aquí la cobdícia està estretament relacionada amb la idolatria. Això és perquè quan un desitja molt una cosa, com per exemple diners o luxes, podria arribar a convertir-se en el centre de la nostra vida i acabar sent un déu per a nosaltres. Quan llegim el text sencer de Colossencs 3:5 veiem com totes  les altres pràctiques que s’hi mencionen estan connectades d’alguna manera amb la cobdícia i, per tant, amb la idolatria. Desitjar aquestes coses podria acabar robant el nostre amor per Jehovà. Volem córrer el risc de deixar que aquestes pràctiques i actituds agafin força i ens allunyin d’Ell? Ni pensar-ho!

14. Què va advertir l’apòstol Joan?

¹⁴ L’apòstol Joan va advertir que si algú estima les coses d’aquest món, el desig de la carn, el desig dels ulls i l’ostentació de les riqueses, «l’amor del Pare no és en ell» (1 Jn. 2:15, 16). Per tant, hem d’examinar el nostre cor constantment per veure si el món ens està seduint. Potser ens adonem que ens ha començat a atreure l’entreteniment malsà, les males companyies o les maneres de vestir i arreglar-se d’aquest món. O potser volem aconseguir «grans coses», per exemple cursant estudis superiors (Jer. 45:4, 5). Però recordem que estem a les portes del nou món; per tant, és més important que mai que tinguem presents les paraules de Moisès. Si realment creiem que «Jahveh és u», farem tot el possible per adorar-lo exclusivament i servir-lo com a ell li agrada (Heb. 12:28, 29).

15. Per què Pau va recordar als cristians que «Jahveh és u»?

¹⁵ L’expressió «Jahveh és u» també ens ajuda a entendre que Ell vol que tots el servim units i amb el mateix propòsit. La congregació cristiana del primer segle estava formada per jueus, grecs, romans i persones d’altres nacionalitats. Tots ells tenien costums i preferències molt diferents i per això se’ls feia tan difícil abandonar les pràctiques del  passat i acceptar la nova manera d’adorar Déu. Així doncs, l’apòstol Pau va veure convenient recordar-los que només adoraven un Déu, Jehovà (llegeix 1 Corintis 8:5, 6).

16, 17. (a) Quina profecia s’està complint actualment, i amb quin resultat? (b) Què podria trencar la nostra unitat?

¹⁶ Què podem dir dels cristians de l’actualitat? El profeta Isaïes va predir que, «al final dels dies», persones de totes les nacions es reunirien per adorar Jehovà i dirien: «Ell ens instruirà en els seus camins, i caminarem en les seves senderes» (Is. 2:2, 3). Eh que t’encanta veure el compliment d’aquesta profecia amb els teus propis ulls? Com a resultat, les congregacions estan formades per persones de totes les races, cultures i llengües que adoren unides Jehovà. Tot i això, com que no som idèntics, a vegades poden sorgir desacords entre nosaltres.

¹⁷ T’agrada estar amb germans d’altres cultures que parlen, vesteixen o mengen de manera diferent a tu? O els evites i busques la companyia dels que són més afins a tu? Si un ancià de la teva zona és més jove que tu o d’una altra cultura o raça, el respectaràs igualment? Si no anem alerta, aquestes coses podrien perjudicar la unitat de la congregació.

18, 19. (a) Quin consell trobem a Efesis 4:1-3? (b) Com podem contribuir a la unitat de la congregació?

¹⁸ Què ens ajudarà a no caure en aquestes trampes? Pau va donar un consell molt pràctic als cristians d’Efes, una pròspera ciutat multicultural (llegeix Efesis 4:1-3). El primer que Pau va ressaltar són la humilitat, la mansuetud, la paciència i l’amor. Aquestes qualitats són com les parets mestres que sostenen una casa. Però, tot i que la nostra casa tingui una bona estructura, l’hem de mantenir regularment si no volem que s’acabi deteriorant. De manera semblant, Pau va animar els efesis a «guardar la unitat de l’Esperit».

¹⁹ Cadascú de nosaltres té la responsabilitat de contribuir a la unitat de la congregació. Com ho podem fer? Per començar, cultivem i manifestem les qualitats que l’apòstol Pau va mencionar: la humilitat, la mansuetud, la paciència i l’amor. Després, esforcem-nos al màxim per promoure «el vincle de la pau». I si, per dir-ho així, alguna de les nostres debilitats provoca una esquerda en les nostres parets mestres, esforcem-nos per reparar-la. Així contribuirem a la pau i la unitat del poble de Déu.

20. Com podem demostrar que entenem la declaració «Jahveh, el nostre Déu, Jahveh és u»?

²⁰ «Jahveh, el nostre Déu, Jahveh és u». Quina declaració tan important! Aquestes paraules van enfortir els israelites i els van ajudar a afrontar amb valentia les proves que trobarien a l’entrar i conquerir la Terra Promesa. Si gravem aquestes paraules al nostre cor, també ens enfortiran quan haguem de fer front a la gran tribulació i ens ajudaran a contribuir a la pau i la unitat al paradís. Esforcem-nos per adorar exclusivament Jehovà, i estimem-lo i servim-lo amb tota la nostra ànima i treballem per mantenir la unitat entre el poble de Déu. Si ho fem així, veurem el compliment de les següents paraules de Jesús, que dirà a les persones que seran declarades ovelles: «Veniu, beneïts del meu Pare, hereteu el regne preparat per a vosaltres des de la fundació del món» (Mt. 25:34).