1, 2. Com va predir la Bíblia el creixement del poble de Déu?

ELS testimonis de Jehovà d’arreu del món formen una organització que és excepcional. És cert que està formada per humans imperfectes que cometen errors, però gràcies a l’esperit sant, la congregació cristiana ha crescut per tot el planeta. Analitzem algunes maneres com Jehovà ha beneït el seu poble.

² Al començament dels darrers dies, l’any 1914, a la terra tant sols hi havia un petit grup de servents fidels. Però Jehovà va beneir els seus esforços en la predicació i, a partir de llavors, milions de persones van aprendre les veritats bíbliques i es van unir a les files dels Testimonis de Jehovà. Déu va fer referència a aquest espectacular creixement amb les següents paraules: «El petit esdevindrà un miler, i l’insignificant una gran nació. Jo, Jahveh, ho apressaré al seu propi temps» (Is. 60:22). Aquesta declaració profètica s’ha complert a plenitud durant els darrers dies. De fet, al món hi ha molts països que tenen una població inferior al nombre total de testimonis de Jehovà.

3. Com han demostrat amor els servents de Déu?

 ³ Durant tot aquest temps, Jehovà ha ajudat el seu poble a cultivar encara més la seva qualitat predominant, l’amor (1 Jn. 4:8). Jesús, qui va reflectir a la perfecció l’amor del seu Pare, va dir als seus seguidors: «Us dono un manament nou, que us estimeu els uns als altres. [...] En això coneixeran tots que sou deixebles meus, si teniu amor entre vosaltres» (Jn. 13:34, 35). Això ha estat especialment important per als servents de Déu en la història recent quan la majoria de països s’han implicat en guerres devastadores. Per exemple, només en la Segona Guerra Mundial van morir uns 55 milions de persones. Però els testimonis de Jehovà no es van embrutar les mans de sang en aquesta massacre (llegeix Miquees 4:1, 3). Això els ha ajudat a estar nets «de la sang de tots» (Fe. 20:26).

4. Per què és tan notable el creixement del poble de Déu?

⁴ En un ambient hostil controlat per Satanàs, «el déu d’aquest món», el poble de Jehovà segueix creixent (2 Cor. 4:4, MM). Tot i que Satanàs manipula el sistema polític i els mitjans de comunicació, no pot fer res per aturar la predicació de les bones notícies. Així i tot, ell sap que li queda poc temps i s’està esforçant al màxim per allunyar les persones de Jehovà mitjançant diferents tàctiques (Ap. 12:12).

5. Per què de vegades podríem sentir-nos ferits? (Mira la imatge del principi.)

⁵ Els cristians aprenem que és vital estimar Jehovà i les altres persones. Quan li van preguntar a Jesús quin era el manament més important, ell va contestar: «Estimaràs el Senyor el teu Déu amb tot el teu cor, i amb tota la teva ànima, i amb tota la teva ment. Aquest és el primer i el més gran manament. I el segon li és semblant: Estimaràs el teu proïsme com a tu mateix» (Mt. 22:35-39). Tot i això, la Bíblia deixa clar que per culpa del pecat d’Adam tots som imperfectes (llegeix Romans 5:12, 19). Per aquesta raó, algun germà podria dir o fer alguna cosa que ens fes mal. Això podria posar a provar el nostre amor per Jehovà i pels nostres germans. Com reaccionarem si això ens passa? La Bíblia explica que alguns servents del passat també van fer o dir coses que van ferir els altres; analitzar el seu exemple ens pot ser útil.

6. Per què podem dir que Elí no va disciplinar els seus fills?

⁶ Per exemple, el gran sacerdot Elí tenia dos fills que desobeïen les lleis de Jehovà. La Bíblia diu: «Els fills d’Elí eren uns malvats que no reconeixien [Jehovà]» (1 Sam. 2:12, BEC). Tot i que el seu pare tenia un paper clau a l’hora de promoure l’adoració verdadera, els seus fills van cometre pecats molt greus. Elí sabia el que feien, però en comptes de corregir-los, va ser massa tou amb ells. Com va acabar la cosa? Jehovà va castigar Elí i els seus dos fills i, amb el temps, els seus descendents van perdre el privilegi de servir com a gran sacerdots (1 Sam. 3:10-14). Si haguessis viscut en els dies d’Elí, com hauries reaccionat davant l’actitud tolerant d’aquest gran sacerdot? Hauries permès que això et fes ensopegar fins al punt de deixar de servir Jehovà?

7. (a) Quins pecats greus va cometre David? (b) Què va fer Jehovà al respecte?

⁷ Jehovà estimava moltíssim David  perquè tenia molt bones qualitats (1 Sam. 13:13, 14; Fe. 13:22). Però en alguna ocasió aquest servent també va cometre grans errors. Mentre Uries lluitava al camp de batalla, David va tenir relacions sexuals amb Betsabé, la dona d’Uries, i la va deixar embarassada. Com que David no volia que ningú sabés que havia pecat, va fer tornar Uries. Llavors va intentar que tingués relacions sexuals amb la seva dona perquè tothom pensés que aquest era el pare de la criatura. Però, com que Uries no ho va fer, el rei es va encarregar que el matessin a la batalla. David va pagar un preu molt alt per aquest crim i això li va portar molt de patiment, tant a ell com a la seva família (2 Sam. 12:9-12). Ara bé, Jehovà va ser molt compassiu amb aquest servent que, en general, va tenir una conducta irreprensible al llarg de la seva vida (1 Re. 9:4). Si haguessis servit Déu en aquells temps, com hauries reaccionat? Hauries deixat que la mala conducta de David et fes ensopegar?

8. (a) De quina manera va fallar a la seva paraula l’apòstol Pere? (b) Per què Jehovà va continuar utilitzant Pere després del seu error?

⁸ L’apòstol Pere també va cometre errors importants. Tot i que Jesús l’havia triat com un dels seus apòstols, a vegades va dir o fer coses que després va lamentar. Una d’aquestes ocasions va ser quan els apòstols van abandonar Jesús en un moment molt crític. Pere li havia assegurat que, ni que els altres ho fessin, ell mai el rebutjaria (Mc. 14:27-31, 50). Ara bé, quan van arrestar Jesús, tots els seus apòstols, entre ells Pere, el van abandonar. Llavors, l’apòstol va negar tres vegades que conegués Jesús (Mc. 14:53, 54, 66-72). Així i tot, se’n va penedir i Jehovà el va continuar utilitzant. Si haguessis estat un deixeble en aquell temps, hauries permès que les males accions de Pere perjudiquessin la teva lleialtat a Jehovà?

9. Per què penses que Jehovà sempre farà el que és just i correcte?

 ⁹ Aquests són tan sols alguns exemples de servents que van ferir els altres, però en podríem continuar posant més. Servents de temps passats i recents també han comès pecats i han fet mal a d’altres. Ara bé, com reaccionaràs si et sents ferit? Permetràs que els errors dels altres et facin ensopegar i, fins i tot, que t’allunyin de Jehovà i el seu poble? O reconeixeràs que Jehovà està donant temps perquè els que s’han equivocat es penedeixin i corregeixin els seus errors? De vegades, els qui han comès pecats greus rebutgen el perdó de Jehovà i no mostren penediment. En aquests casos, confiaràs que Jehovà sap què ha passat i que en el moment oportú posarà les coses al seu lloc? Si és necessari, pot fer fora de la congregació a aquestes persones. Creus que Jehovà sempre farà el que és just i correcte?

10. Per què no van afectar a Jesús les faltes de Judes i de Pere?

¹⁰ A la Bíblia trobem l’exemple de servents del passat que es van mantenir lleials a Jehovà i al seu poble, tot i les faltes dels altres. Un d’ells va ser Jesús. Abans d’escollir els dotze apòstols, va passar tota una nit orant a Jehovà perquè li donés guia. Tot i que Judes Iscariot va ser un dels dotze que va escollir, aquest servent el va acabar traint. Ara bé, Jesús no va permetre que ni la traïció de Judes ni l’error de Pere perjudiquessin la seva relació amb Jehovà (Lc. 6:12-16; 22:2-6, 31, 32). Ell sabia que allò no era pas culpa de Jehovà ni del Seu poble. Per tant, va continuar el seu bon treball tot i les decepcions que li havien causat alguns dels seus seguidors. Com a recompensa, Jehovà el va ressuscitar i més tard el va nomenar rei del Regne de Déu (Mt. 28:7, 18-20).

11. Què va predir la Bíblia dels servents de Déu de l’actualitat?

¹¹ Jesús tenia raons de pes per confiar en Jehovà i el seu poble, i nosaltres també. És impressionant veure tot el que Jehovà està fent pels seus servents aquests últims dies. Gràcies a l’ajuda i la guia de Jehovà, som l’únic poble que està predicant de manera unida per tota la terra. Isaïes 65:14 descriu així l’actual condició espiritual del poble de Déu: «Heus aquí, els meus servents cantaran amb goig al cor».

12. Com hem de veure les faltes dels altres?

¹² Ens fa molt feliços que Jehovà ens guiï i ens ajudi en tot el que fem. Per contra, el món de Satanàs es lamenta cada cop més perquè no té cap esperança. Així doncs, seria imprudent i un gran error per la nostra part culpar Jehovà o la seva organització per les faltes que alguns dels seus servents cometin. Ens hem de mantenir lleials a Jehovà, seguir la seva direcció i aprendre com hem de reaccionar davant les faltes dels altres.

13, 14. (a) Per què hem de ser pacients amb els altres? (b) Quina promesa hem de recordar?

¹³ Com podem reaccionar si algun germà diu o fa alguna cosa que ens fereix? La Bíblia ens dóna aquest bon consell: «No t’apressis en el teu esperit a irritar-te: perquè [la ira] reposa en el si dels insensats» (Ecl. 7:9). Ja fa uns sis mil anys que vam perdre la perfecció i tots, inclosos nosaltres, cometem  errors. Per tant, hem de ser realistes amb els nostres germans i no esperar massa d’ells. No hem de permetre que els seus errors ens robin l’alegria de pertànyer al poble de Jehovà i, encara menys, que ens facin ensopegar fins al punt d’abandonar l’organització de Déu. Si això passés, no podríem servir Jehovà i perdríem l’esperança de viure en el nou món.

¹⁴ Què t’ajudarà a continuar servint Jehovà amb alegria quan algú et faci mal? Recorda sempre aquesta bonica promesa: «Heus aquí, jo creo uns cels nous i una terra nova: i les coses primeres no es recordaran, ni pujaran al cor» (Is. 65:17; 2 Pe. 3:13). Si et mantens fidel a Jehovà, podràs rebre aquestes benediccions.

15. Què ens va aconsellar Jesús?

¹⁵ Com que encara no som perfectes és molt fàcil que els altres ens fereixin. En aquests casos, hem de recordar com espera Jehovà que reaccionem. Jesús va dir: «Si perdoneu als homes les seves ofenses, també us perdonarà a vosaltres el vostre Pare celestial. Però si no perdoneu als homes les seves ofenses, el vostre Pare tampoc no us perdonarà les vostres ofenses». I quan Pere va preguntar a Jesús si havíem de perdonar «fins a set vegades», ell li va contestar: «No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta vegades set». Jesús va voler recalcar que la nostra primera reacció sempre ha de ser perdonar (Mt. 6:14, 15; 18:21, 22).

16. Per què Josep va ser un bon exemple?

¹⁶ L’exemple de Josep ens ensenya com hem de reaccionar quan els altres ens fan mal. Josep va ser el primer dels dos fills de Raquel i Jacob, i a més tenia deu germanastres. Aquests últims estaven gelosos perquè Josep era el fill que Jacob s’estimava més; per això el van vendre com a esclau. Durant molts anys, Josep va treballar de valent a Egipte i, com a recompensa, va acabar sent el segon governant del país. Quan una terrible fam va colpejar la nació, deu dels seus germans van anar cap a Egipte a buscar menjar, però no van reconèixer Josep. Ara que ocupava aquella posició, era un bon moment per venjar-se del seus germans. Però en comptes d’això, els va posar a prova per veure si havien canviat. I quan en va estar realment segur, els va confessar que era el seu germà. Temps després, els va tornar a confirmar que els havia perdonat i els va dir: «No tingueu por: jo us mantindré a vosaltres i als vostres petits. I els confortà i els parlà al cor» (Gèn. 50:21).

17. Què faràs quan els altres s’equivoquin?

¹⁷ Recorda que, com que tots ens equivoquem, tu també podries ofendre els altres. Per tant, si veiem que hem fet mal a algú, hauríem de seguir el consell de la Bíblia i tractar d’arreglar les coses (llegeix Mateu 5:23, 24). Tal com ens agrada que els altres perdonin els nostres errors, nosaltres hauríem de fer el mateix i perdonar sense reserves. Colossencs 3:13 diu: «Suporteu-vos els uns als altres, i perdoneu-vos mútuament si algú tingués cap queixa contra un altre», així com Jehovà també ho fa amb nosaltres. A més, 1 Corintis 13:5 diu que l’amor cristià «no té en compte el mal». Jehovà és compassiu i ens perdona, sempre que nosaltres també perdonem. Per tant, quan els altres s’equivoquin, imitem la compassió de Jehovà (llegeix Salm 103:12-14).