1, 2. (a) Quina advertència ha salvat la vida de moltes persones? (Mira la imatge del principi.) (b) Quina guia pot salvar la vida del poble de Déu?

«PARI, MIRI, ESCOLTI.» Aquestes paraules han salvat la vida de moltíssimes persones per tot Amèrica del Nord. Fa més de cent anys, apareixien en grans senyals als passos de nivell perquè els conductors no creuessin les vies sense estar ben alerta, ja que en qualsevol moment podia passar un tren a tota velocitat. Estar atents a aquests senyals ha salvat moltes vides.

² Per protegir-nos, Jehovà fa coses millors que posar-nos senyals d’advertència. Per dir-ho d’alguna manera, es posa davant nostre i ens indica el camí que hem de seguir per aconseguir la vida eterna lluny de tot perill. Jehovà és com un pastor que guia les seves ovelles i els dóna advertències perquè no passin per llocs perillosos (llegeix Isaïes 30:21).

3. Com es va endinsar la humanitat en un camí letal?

³ Al llarg de la història, Jehovà sempre ha guiat els humans amb instruccions específiques. Per exemple, al jardí d’Edèn,  va donar instruccions clares perquè els humans poguessin tenir una vida eterna i feliç (Gèn. 2:15-17). Si Adam i Eva les haguessin obeït, s’haurien estalviat les tràgiques conseqüències que van venir després: una vida sense esperança, plena de sofriment i amb un final terrible, la mort. Però Eva va desobeir Jehovà i va preferir escoltar una veu que semblava venir d’un simple animal, i Adam va escoltar la seva esposa, una persona mortal. Tant Adam com Eva van girar l’esquena a Jehovà i no van seguir la seva guia. Per això, la humanitat al complet es va endinsar en un camí que conduïa a la mort.

4. (a) Per què van fer falta més instruccions després del Diluvi? (b) Què van mostrar aquestes instruccions sobre el punt de vista de Jehovà?

⁴ Jehovà també li va donar a Noè instruccions que podien salvar vides. Per exemple, després del Diluvi, va prohibir als humans menjar o beure sang. Per què? Bé, perquè les circumstàncies havien canviat. A partir d’aleshores, els humans podrien alimentar-se d’animals, i per això Jehovà els va donar aquestes instruccions: «No menjareu carn amb la seva vida, és a dir, la seva sang» (Gèn. 9:1-4). Aquest nou manament mostrava clarament el punt de vista de Jehovà sobre la vida. Com que Ell és el Creador de tot i qui ens dóna la vida, té el dret de posar normes sobre la vida. Per exemple, va deixar clar que cap persona no li pot prendre la vida a una altra i, com que per a Ell la vida i la sang són sagrades, demanarà comptes a qui no obeeixi aquestes instruccions que ha donat (Gèn. 9:5, 6).

5. Què analitzarem a continuació, i per què?

⁵ A continuació analitzarem alguns exemples més de com Jehovà va guiar el seu poble al llarg de la història. Aquesta anàlisi ens ajudarà a estar més decidits a obeir les instruccions de Jehovà que ens faran passar al món nou.

6. (a) Per què el poble de Déu havia d’obeir la Llei mosaica? (b) Quina actitud havien de tenir els israelites?

⁶ En els dies de Moisès, Jehovà va donar al seu poble instruccions definides sobre com s’havien de comportar i com l’havien d’adorar. Per què eren necessàries? Perquè, novament, les circumstàncies havien canviat. Durant més de dos segles, els israelites havien viscut governats pels egipcis en un entorn saturat d’adoració dels morts, d’idolatria i d’altres pràctiques i creences que deshonraven Jehovà. Per això, quan el poble de Déu va ser alliberat de l’opressió d’Egipte, va necessitar noves instruccions. A partir d’aquell moment, ja no serien esclaus, sinó una nació lliure que es guiaria únicament amb la Llei de Jehovà. Algunes obres de referència indiquen que la paraula hebrea que es tradueix llei està relacionada amb una paraula que significa «guiar, ensenyar, donar instruccions». La Llei mosaica era com un mur que els protegia de la immoralitat i dels actes pagans de les altres nacions. Per això, quan els israelites obeïen Jehovà, Ell els beneïa, però quan el desobeïen, en patien les terribles conseqüències (llegeix Deuteronomi 28:1, 2, 15).

7. (a) Per quina altra raó va donar Jehovà instruccions al seu poble? (b) Per què es pot dir que la Llei era com un «mentor» per al poble de Déu?

⁷ Aquelles instruccions també eren necessàries per una altra raó. La Llei preparava els israelites per a un esdeveniment molt important en el propòsit de  Jehovà: l’arribada del Messies, Jesucrist. La Llei va posar al descobert la imperfecció dels israelites, i els va deixar ben clar la necessitat d’un rescat, un sacrifici perfecte que cobrís completament els seus pecats (Gàl. 3:19; Heb. 10:1-10). A més a més, la Llei va ajudar a conservar la línia genealògica del Messies i permetria identificar-lo clarament quan arribés. En definitiva, la Llei mosaica va ser temporalment com un tutor o «mentor» que els guiaria fins al Crist (Gàl. 3:23, 24).

8. Per què ens hem de guiar pels principis de la Llei mosaica?

⁸ Nosaltres, els cristians, també ens podem beneficiar molt de la Llei que Jehovà va donar als israelites. Per què diem això? Perquè, tot i que no estem sota la Llei, podem «parar» i «mirar» atentament els principis que conté i permetre que guiïn les nostres vides i el nostre servei de Jehovà. Ell va fer que totes aquelles lleis quedessin registrades a la Bíblia perquè n’aprenguem lliçons pràctiques, perquè ens guiïn els seus principis i perquè valorem les altes normes morals del nostre Déu Sant. «Escoltem» el que Jesús va dir: «Heu escoltat que fou dit als antics: No cometràs adulteri. Però jo us dic: Tot aquell qui mira una dona per cobejar-la [o desitjar-la], ja ha comès adulteri amb ella en el seu cor». Així, doncs, no es tracta només de no cometre adulteri; també hem de rebutjar els desitjos immorals (Mt. 5:27, 28).

9. Quines noves circumstàncies van fer necessàries noves instruccions?

⁹ Quan Jesús va arribar com a Messies, Jehovà va donar noves instruccions i va revelar més detalls sobre el seu propòsit. Això va ser necessari perquè les circumstàncies havien tornat a canviar. L’any 33 de la nostra era, Jehovà va rebutjar la nació d’Israel i va decidir que a partir d’aleshores la congregació cristiana seria el seu poble.

10. (a) Per què va rebre noves lleis la congregació cristiana? (b) Quina diferència hi havia entre les noves lleis i les de l’Israel natural?

¹⁰ La Llei mosaica va ensenyar als israelites com havien de viure i adorar Jehovà. Però al primer segle, el poble de Déu ja no estava format per una sola nació, sinó per persones de moltes nacions i diversos antecedents. Tots estaven sota el nou pacte, s’anomenaven l’Israel espiritual i formaven la congregació cristiana. Jehovà també els hi va donar noves instruccions sobre com havien de viure i com l’havien d’adorar. Tal com diu la Bíblia, Déu no fa diferències entre les persones, sinó que «en tota nació, aquell qui el tem i obra la justícia li és acceptable» (Fe. 10:34, 35). La Llei mosaica va guiar l’Israel natural a la Terra Promesa per mitjà de manaments gravats en pedres, però l’Israel espiritual es guiava per «la llei del Crist», que es basava fonamentalment en principis que estaven gravats en els seus cors. A més, aquesta «llei del Crist» beneficiava i aplicava tots els cristians, visquessin on visquessin (Gàl. 6:2).

11. Quins dos aspectes relacionats amb la vida dels cristians tractava «la llei del Crist»?

¹¹ L’Israel espiritual es beneficiaria molt de la guia que Jehovà els donaria per mitjà del seu Fill. Just abans d’establir el nou pacte, Jesús va donar als seus seguidors dos manaments molt importants. Un estava relacionat amb la predicació, i l’altre amb la seva conducta i el tracte amb els altres. Aquestes instruccions anaven dirigides a tots els cristians,  i per això també ens apliquen a nosaltres, ja sigui que tinguem l’esperança de viure al cel o a la terra.

12. Explica quines novetats va portar el manament de Mateu 28:19, 20.

¹² En el passat, si les persones que no eren israelites volien adorar Jehovà, havien d’anar a Israel (1 Re. 8:41-43). Amb el temps, però, Jesús va donar el manament que trobem a Mateu 28:19, 20 (llegeix-lo). A partir d’aleshores els seus deixebles havien d’anar a totes les persones per portar-los el missatge del Regne. D’aquesta manera, la predicació seria mundial. Una mostra d’aquest canvi d’estratègia de Jehovà va ser a la Pentecosta de l’any 33 de la nostra era. L’esperit sant va facultar unes cent vint persones de la congregació recent formada perquè parlessin en diferents llengües als jueus i als prosèlits (Fe. 2:4-11). Després, també es va predicar als samaritans, i l’any 36 de la nostra era encara es va obrir més el cercle i es va incloure els gentils incircumcisos. Si en el passat la bona nova arribava només a un petit grupet, ara arribaria a tota la humanitat.

13, 14. (a) Què implica el «manament nou» de Jesús? (b) Què aprenem de l’exemple de Jesús?

¹³ Pel que fa a la manera com hem de tractar els nostres germans i germanes, Jesús va donar «un manament nou» (llegeix Joan 13:34, 35). Aquest manament no implica només estimar-nos els uns als altres en el dia a dia, sinó que hem d’estar disposats a donar la vida pels nostres germans. Aquest aspecte no estava estipulat a la Llei mosaica (Mt. 22:39; 1 Jn. 3:16).

¹⁴ Jesús ens va posar l’exemple més extraordinari. Ell va estimar els seus deixebles de manera desinteressada i per això va donar la seva vida de bona gana a favor d’ells. I espera que tots els seus seguidors, inclosos nosaltres, fem el mateix i estiguem disposats a patir i, fins i tot, morir pels nostres germans (1 Tes. 2:8).

15, 16. Quines noves circumstàncies tenim avui dia, i com ens guia Déu?

¹⁵ Des que va nomenar el «servent fidel i assenyat», Jesús ha donat als seus seguidors l’aliment espiritual necessari (Mt. 24:45-47). Part d’aquest aliment han estat instruccions vitals sempre que hi ha hagut canvis de circumstàncies.

¹⁶ Vivim «en els darrers dies», i tenim just al davant una «tribulació» com no n’hi ha hagut mai (2 Tim. 3:1; Mc. 13:19). A més, Satanàs i els seus dimonis han estat llançats a la terra i això ha causat molts ais a la humanitat (Ap. 12:9, 12). També se’ns ha donat la comissió de dur a terme una campanya de predicació sense precedents que està arribant a un gran nombre de persones i llengües.

17, 18. Què hem de fer amb les instruccions que se’ns donen?

¹⁷ Els cristians hem de fer servir totes les eines que l’organització de Jehovà ens proporciona per a predicar. I tu, les fas servir de bona gana? Segueixes les instruccions que se’ns donen a les reunions sobre com fer servir aquestes eines i treure’n el màxim profit? Les veus com una guia de part de Jehovà?

¹⁸ Perquè Jehovà ens beneeixi, hem d’estar atents a totes les instruccions que ens dóna mitjançant la congregació. Si aprenem a ser obedients ara, ens serà més fàcil seguir les instruccions que se’ns donin durant la «gran tribulació», quan es destrueixi tot el món de Satanàs (Mt. 24:21). Després, ens faran falta més instruccions per viure al món nou, on no estarem sota la influència satànica.

19, 20. Quins llibres s’obriran, i a què ens ajudaran?

 ¹⁹ Durant els dies de Moisès, la nació d’Israel va necessitar noves instruccions, i Jehovà els va donar la Llei. Després, la congregació també va rebre «la llei del Crist». De la mateixa manera, la Bíblia diu que al nou món s’obriran llibres que ens donaran més instruccions (llegeix Apocalipsi 20:12). Aquests llibres probablement continguin requisits concrets per als humans que visquin al paradís. I quan els estudiem, juntament amb els qui hagin ressuscitat, sabrem què espera Jehovà de tots nosaltres. Aquestes instruccions segurament també ens ajudaran a conèixer molt millor el nostre Déu, Jehovà. I com que tindrem una millor comprensió de la Bíblia i de la informació que continguin els nous llibres, podrem tractar els nostres companys amb amor, respecte i dignitat (Is. 26:9). Imagina’t quin programa d’educació es durà a terme sota la direcció del nostre rei, Jesucrist!

²⁰ Els qui segueixin les instruccions «que hi ha escrites en els llibres» obtindran vida eterna. I els qui es mantinguin fidels durant la prova final tindran els seus noms escrits per sempre més al llibre «de la Vida». I el teu nom també hi pot ser! Per tant, si et «PARES» a estudiar la Bíblia, «MIRES» per entendre el seu significat i «ESCOLTES», és a dir, obeeixes les instruccions que Jehovà ens dóna avui dia, podràs sobreviure a la gran tribulació i viure eternament aprenent sobre el nostre amorós i savi Déu, Jehovà (Ecl. 3:11; Rm. 11:33).