1, 2. (a) Explica per què el bateig és un pas seriós. (b) De què has d’estar segur abans de batejar-te?

JOVE, t’estàs plantejant batejar-te? Si és així, tens al davant el privilegi més gran que hi pot haver. Com hem vist en l’article anterior, el bateig és un pas molt seriós, perquè estàs simbolitzant la teva dedicació a Jehovà. Li has promès de forma solemne que et compromets a servir-lo per sempre i a fer la seva voluntat per damunt de qualsevol altra cosa. Per tant, et podràs batejar quan estiguis preparat per prendre aquesta decisió, quan tinguis el desig personal de fer-ho i quan entenguis el que significa dedicar-se a Jehovà.

² I si tens dubtes de si estàs preparat per batejar-te? O si són els teus pares els qui pensen que és millor que t’esperis a madurar una mica més? Sigui com sigui, no et desanimis. En comptes d’això, aprofita aquesta oportunitat per progressar i poder-te batejar en poc temps. Amb això en ment, et pots posar objectius en tres àrees diferents: les teves creences, les teves accions i la teva gratitud.

3, 4. Què poden aprendre els joves de l’exemple de Timoteu?

³ Pensa en com respondries a les següents preguntes: «Per què crec que Déu existeix? Què em convenç que la Bíblia és la Paraula de Déu? Per què penso que deixar-me guiar per Déu és millor que deixar-me guiar per aquest món?». Aquestes preguntes no tenen l’objectiu de fer-te dubtar, sinó que estan pensades per ajudar-te a seguir el següent consell de Pau: «Discerniu quina és la voluntat de Déu, bona i agradable i perfecta» (Rm. 12:2). Per què és important que facis això?

⁴ Analitzem l’exemple de Timoteu, un servent de Déu que coneixia molt bé les Escriptures. Tot i que la seva mare i la seva àvia li havien ensenyat la veritat «des de petit», l’apòstol Pau li va donar el següent consell: «Persevera en les coses que vas aprendre i et vas assegurar» (2 Tim. 3:14, 15). Pau va dir que Timoteu s’havia assegurat de les coses que havia après i s’havia convençut que allò era la veritat; en altres paraules, l’havia fet seva. Ara bé, Timoteu no va acceptar la veritat només perquè l’havia après de la seva mare i la seva àvia, sinó perquè ell mateix havia examinat aquella ensenyança i se n’havia assegurat (llegeix 1 Tessalonicencs 5:21).

5, 6. Per què és important que aprenguis a examinar les teves creences ara que ets jove?

⁵ I en el teu cas? És probable que coneguis les veritats de la Bíblia des de fa temps. Si és així, per què no et poses l’objectiu d’examinar detingudament per què creus el que creus? Això enfortirà la teva fe i t’ajudarà a no permetre que la pressió de grup, la propaganda d’aquest món o fins i tot els teus propis sentiments et facin anar a la deriva.

⁶ Si aprens a examinar les teves creences ara que ets jove, t’estaràs preparant per donar bones respostes als teus companys quan et facin preguntes com les següents: «Per què estàs segur que Déu existeix? Si Déu ens estima, per què permet que passin coses dolentes? Com pot ser que Déu hagi existit sempre?». Si estàs ben preparat, aquestes preguntes no debilitaran la teva fe. Tot el contrari, et motivaran a fer més investigació en el teu estudi personal.

7-9. Explica com les fitxes de la secció «¿Qué enseña realmente la Biblia?» et poden ajudar a enfortir les teves creences.

⁷ Un estudi personal profund t’ajudarà a contestar preguntes, resoldre dubtes i enfortir les teves creences (Fe. 17:11). Tenim nombroses eines que et poden ser molt útils. A molts els ha ajudat analitzar el fullet L’origen de la vida. Cinc preguntes que cal analitzar i el llibre ¿Existe un Creador que se interese por nosotros? A més, a molts joves els ha beneficiat utilitzar la sèrie de fitxes d’activitats «¿Qué enseña realmente la Biblia?» que hi ha a jw.org. Les pots trobar a la secció ENSEÑANZAS BÍBLICAS. Aquestes fitxes s’han dissenyat per enfortir les teves creences.

⁸ Com que ja tens coneixement de la Bíblia, pots respondre ràpidament a algunes de les preguntes d’aquestes fitxes. Però, com pots estar segur de les respostes? Les fitxes t’animen a meditar sobre diversos textos de la Bíblia i a posar per escrit els teus pensaments. A més, t’ajuden a saber com explicaries les teves creences. Si tens accés a la secció del lloc web «¿Qué enseña realmente la Biblia?», per què no l’utilitzes en el teu estudi personal per enfortir la teva fe?

 ⁹ Quan enforteixes les teves creences estàs fent un pas molt important cap al baptisme. Una jove adolescent va dir: «Abans de prendre la decisió de batejar-me, vaig estudiar la Bíblia i em vaig convèncer que aquesta és la religió verdadera. I cada dia que passa, ho tinc més clar».

10. Per què és raonable esperar que un cristià batejat demostri les seves creences amb accions?

¹⁰ La Bíblia diu: «Així també la fe, tota sola, és morta, si no té obres» (Jm. 2:17). Si estàs totalment convençut de les teves creences, ho hauries de demostrar amb les teves accions. Quin tipus d’accions? La Bíblia parla de les «conductes santes» i de les accions «pietoses» (llegeix 2 Pere 3:11).

11. Explica què vol dir tenir una conducta santa.

¹¹ Tenir una conducta santa significa portar una vida neta moralment. I tu, t’estàs esforçant per tenir una conducta santa? Per exemple, fes memòria i pensa en els darrers sis mesos. Com has demostrat que t’has entrenat «per discernir el bé i el mal»? (Heb. 5:14.) Pots recordar ocasions específiques en què hagis resistit alguna temptació o hagis fet front a la pressió de grup? Et comportes bé quan ets a l’escola? Ets fidel a Jehovà o et preocupa més agradar als teus companys perquè no es riguin de tu? (1 Pe. 4:3, 4.) Evidentment ningú és perfecte, i fins i tot alguns germans que serveixen Jehovà des de fa molts anys s’han d’esforçar per vèncer la timidesa i defensar la seva fe públicament. Tot i això, la persona que es dedica a Jehovà està orgullosa de portar el nom de Déu i ho demostra amb la seva conducta.

12. Quines activitats inclouen les accions «pietoses», i com les hauries de veure?

¹² D’altra banda, les accions «pietoses», és a dir, actuar de manera que demostris la teva fidelitat a Déu, inclouen les activitats de la congregació, com per exemple l’assistència a les reunions i la predicació. També inclouen altres activitats espirituals que els altres no poden veure, com ara les nostres oracions i l’estudi personal. La persona que ha dedicat la seva vida a Jehovà no considera tot això una càrrega, sinó que mostra la mateixa actitud que el rei David, qui va dir: «Em complac, Déu meu, a fer la teva voluntat, i la teva llei és dintre meu» (Sl. 40:8).

13, 14. (a) Quina ajuda tenen els joves? (b) Com s’han beneficiat alguns joves d’aquesta eina?

¹³ A les pàgines 308 i 309 del llibre Lo que los jóvenes preguntan. Respuestas prácticas, volum 2, trobaràs un full d’exercicis que et pot ajudar a posar-te metes. Aquests exercicis estan pensats perquè escriguis la teva resposta a preguntes com: «Són específiques les teves oracions? Demostren que estimes Jehovà? Què inclous en el teu estudi personal? Surts a predicar fins i tot si els teus pares no ho fan?». El full d’exercicis també té un espai perquè hi anotis les metes que t’agradaria posar-te relacionades amb l’oració, l’estudi personal i la predicació.

¹⁴ Molts joves que s’estan plantejant batejar-se troben molt útil aquesta eina. La Tilda, una germaneta jove, va dir: «Vaig utilitzar el full d’exercicis per posar-me objectius. Els vaig anar assolint un a un, i aproximadament un any més tard ja estava preparada per batejar-me». En Patrick també se’n va beneficiar.  Ell diu: «Jo ja tenia clares les meves metes, però posar-les per escrit em va ajudar a esforçar-me més per aconseguir-les».

15. Explica per què la dedicació a Jehovà és una decisió personal.

¹⁵ Una de les preguntes d’aquest full d’exercicis que més fa pensar és: «Continuaries servint Jehovà encara que els teus pares i amics deixessin de fer-ho?». Recorda que, com a cristià dedicat i batejat, la relació que tinguis amb Jehovà serà només entre tu i ell. El teu servei no pot dependre de ningú altre, ni tan sols dels teus pares. Si la teva conducta és santa i les teves accions pietoses, demostraràs que estàs convençut que tens la veritat i que estàs progressant per batejar-te.

16, 17. (a) Què hauria de motivar algú a fer-se cristià? (b) Com podem il·lustrar l’agraïment que sentim pel rescat?

¹⁶ Un home que coneixia molt bé la Llei mosaica va preguntar a Jesús: «Quin és el manament més gran de la Llei?». Llavors Jesús li va contestar: «Estimaràs el Senyor el teu Déu amb tot el teu cor, i amb tota la teva ànima, i amb tota la teva ment» (Mt. 22:35-37). Les paraules de Jesús indiquen que estimar Jehovà de tot cor hauria de ser el motor de la vida del cristià i la motivació per al bateig. Una de les millors maneres com pots incrementar el teu amor per Jehovà és meditant sobre el regal més important que ell ens ha fet: el sacrifici de rescat (llegeix 2 Corintis 5:14, 15; 1 Joan 4:9, 19). Pensar en el regal del rescat i en què significa per a tu et motivarà a ser agraït.

¹⁷ Fins a quin punt hem d’estar agraïts? Imagina’t que t’estàs ofegant, però de sobte algú et treu de l’aigua i et salva la vida. Series capaç de marxar tan tranquil a casa i oblidar-ho tot? És clar que no! Et sentiries en deute durant tota la teva vida amb la persona que t’ha salvat. Gràcies a ella segueixes viu! Doncs nosaltres encara tenim un deute molt més gran amb Jehovà i Jesús. Pensa que, gràcies al sacrifici de Jesús, ens han rescatat del pecat i la mort. Però amb aquest acte d’amor, que és el més gran que hi ha hagut mai, ens han donat la meravellosa perspectiva de viure per sempre a la terra convertida en un paradís.

18, 19. (a) Per què no hauries de tenir por de dedicar-te a Jehovà? (b) Com pot millorar la teva vida si serveixes Jehovà?

 ¹⁸ Agraeixes de veritat el que Jehovà ha fet per tu? Si és així, el millor que pots fer és dedicar-te i batejar-te. Recorda: la dedicació és una promesa solemne que fas a Jehovà en la qual et compromets a fer la seva voluntat per sempre, passi el que passi. Hauries de tenir por de fer una promesa com aquesta? En absolut! Jehovà vol el millor per a tu i, a més, «recompensa els qui el cerquen» (Heb. 11:6). Dedicar-te a Jehovà i batejar-te no empitjora la teva vida, sinó tot el contrari, la millora. Un germà de vint-i-quatre anys que es va batejar molt jovenet diu: «Hauria pogut tenir més coneixement de la Bíblia si hagués estat més gran, però reconec que prendre la decisió de dedicar-me a Jehovà m’ha protegit de les coses que ofereix aquest món».

¹⁹ Que diferent és Satanàs de Jehovà! Satanàs només s’interessa en ell mateix. Ell no pot oferir res de bo a les persones que es posin del seu cantó. Ni a ell mateix li esperen bones notícies, ja que té un futur molt negre al davant. De fet, com pot donar una cosa que no té? L’únic que pot oferir és un futur depriment i trist, exactament igual al que li espera a ell! (Ap. 20:10.)

20. Què poden fer els joves per progressar fins a la dedicació i el baptisme? (Consulta el requadre « Algunes ajudes pràctiques».)

²⁰ Com hem vist fins ara, dedicar la nostra vida a Jehovà és el millor que podem fer. I tu, estàs preparat per fer aquest pas? Si és així, no esperis més! Però si necessites una mica més de temps, posa en pràctica els suggeriments d’aquest article per continuar avançant cap a la maduresa. Tal com Pau va escriure als filipencs, «caminem en la mateixa línia» (Fili. 3:16). Si segueixes aquest consell, aviat desitjaràs dedicar la teva vida a Jehovà i batejar-te.