1, 2. (a) Què fa feliç al poble de Déu? (b) Com poden els pares i els ancians ajudar els joves a entendre què implica batejar-se?

«ET CONEC des que vas néixer i estic molt content de saber que et vols batejar», va dir un ancià al Christopher, un jovenet de 12 anys. «Però, per què vols fer aquest pas?» L’ancià tenia bones raons per fer aquesta pregunta. Evidentment, a tots ens fa molt feliços veure com milers de joves es bategen cada any arreu del món (Ecl. 12:1). Però és necessari que tant els pares com els ancians s’assegurin que cada jove prengui aquesta decisió de forma voluntària i que entengui completament el que això implica.

² La Paraula de Déu ens ensenya que la dedicació i el bateig  són tan sols el principi d’una vida plena de benediccions de part de Jehovà, però en la qual també hauran de fer front a l’oposició de Satanàs (Prov. 10:22; 1 Pe. 5:8). Per tant, els pares cristians han de dedicar el temps que sigui necessari per ensenyar als seus fills el que implica ser deixeble de Crist. En el cas dels joves que no tenen pares cristians, han de ser els ancians els qui amorosament els ajudin a entendre el que això implica (llegeix Lluc 14:27-30). Igual que per construir un bon edifici s’ha de fer una bona planificació, nosaltres també ens hem de preparar bé per servir fidelment Jehovà «fins a la fi» (Mt. 24:13). Què poden fer els joves per decidir-se a servir Jehovà la resta de la seva vida? Vegem-ho.

3. (a) Què ens ensenyen les paraules de Jesús i Pere sobre la importància del bateig? (Mt. 28:19, 20; 1 Pe. 3:21.) (b) Quines preguntes analitzarem, i per què?

³ Jove, t’estàs plantejant batejar-te? Si és així, t’hem de felicitar! Batejar-se com a Testimoni de Jehovà és un gran privilegi i un requisit per als cristians. A més, és un pas indispensable per obtenir la salvació (Mt. 28:19, 20; 1 Pe. 3:21). Si desitges sincerament complir la promesa de servir Jehovà per sempre, t’has de preparar per a aquest gran pas. Per això, hauries de pensar en les següents tres preguntes que t’ajudaran a veure si realment estàs llest per batejar-te: 1) Sóc prou madur per prendre aquesta decisió? 2) És el que realment desitjo? 3) Entenc què significa dedicar-me a Jehovà? Analitzem aquestes tres preguntes.

4, 5. (a) Per què el bateig no és només per a gent de certa edat? (b) Què significa per a un cristià ser madur?

⁴ La Bíblia no diu que el bateig sigui un pas que només puguin fer els que passin d’una certa edat. A Proverbis 20:11 llegim: «Amb els seus fets, un jove fa conèixer si el seu obrar és pur i recte ». Un jove també pot entendre què implica fer el que està bé i què significa estar dedicat al Creador. Per això, com que el bateig és un pas molt important, un jove que es vol batejar ha d’haver demostrat maduresa i s’ha d’haver dedicat prèviament a Jehovà (Prov. 20:7).

⁵ Què significa ser madur? Implica molt més que créixer físicament. La Bíblia diu que els qui són madurs «tenen els sentits exercitats per discernir el bé i el mal» (Heb. 5:14). Per tant, les persones que són prou madures saben què és correcte als ulls de Jehovà i en el seu cor estan resoltes a fer-ho. Per aquesta raó no es deixen influenciar fàcilment per fer el que és incorrecte i no se’ls ha d’estar al damunt constantment perquè facin el bé. Així doncs, és d’esperar que un jove batejat faci el que és correcte fins i tot quan els seus pares o altres adults no estiguin presents (compara-ho amb Filipencs 2:12).

6, 7. (a) Explica quins reptes va trobar Daniel quan se’l van endur a Babilònia. (b) Com va demostrar Daniel que era una persona madura?

⁶ Poden els joves demostrar la maduresa de la qual hem parlat? Per contestar aquesta pregunta analitzem l’exemple de Daniel. Segurament era un jovenet quan el van arrencar per la força dels braços dels seus pares i se’l van endur a l’exili a Babilònia. De sobte, aquest jove es va trobar vivint entre persones que tenien un concepte totalment diferent del que estava bé i del que estava malament. I per si no n’hi hagués prou, hi havia un altre repte al que hauria de fer front: se’l tractaria com algú molt especial. De fet, Daniel va ser un dels joves a qui van escollir amb molta cura per estar davant del rei (Dan. 1:3-5, 13). Pel que sembla, Daniel va tenir al seu davant oportunitats que mai hauria tingut a Israel.

⁷ Com reaccionaria Daniel a tot plegat? Es deixaria enlluernar pel glamur i els luxes de Babilònia? Permetria que aquell nou entorn canviés la seva identitat i debilités la seva fe? En absolut! La Bíblia diu que, mentre va ser a Babilònia, «Daniel es proposà en el seu cor de no contaminar-se» amb res que tingués a veure amb la religió falsa (Dan. 1:8). Com veiem, aquest jove va demostrar una maduresa extraordinària.

8. Què podem aprendre de l’exemple de Daniel?

⁸ Què podem aprendre de l’exemple de Daniel? Que un jove madur està ben convençut de les seves creences, i no és com un camaleó que canvia fàcilment de color per adaptar-se al seu entorn. Per això, no actua com un amic de Déu quan és a la Sala del Regne i com un amic del món quan és a l’escola. En lloc de ballar segons el so que toquen, es manté inamovible fins i tot quan la seva fe es posa a prova (llegeix Efesis 4:14, 15).

9, 10. (a) Com pot beneficiar a un jove reflexionar en la reacció que ha tingut quan ha passat per proves? (b) Què simbolitza el bateig?

⁹ Evidentment, ningú és perfecte; i els joves, igual que els adults, sovint cometen errors (Ecl. 7:20). Tot i això, si estàs pensant a batejar-te, faràs bé d’analitzar fins a quin punt estàs decidit a aferrar-te a les normes de Jehovà. Com ho pots fer? Pregunta’t: «He demostrat que sóc obedient a Déu? Com vaig reaccionar l’ultima vegada que es va posar a prova la meva fe? Vaig mostrar que entenia bé la diferència entre el que està  bé i el que està malament? I què passaria si, com a Daniel, aquest món em tractés com algú molt especial? Seria capaç de reconèixer quina és “la voluntat” de Jehovà si se’m presentés una temptació semblant?» (Ef. 5:17).

¹⁰ Per què és important que sàpigues la resposta a aquestes preguntes? Perquè t’ajudaran a veure el bateig des de la perspectiva correcta. Com hem dit, el bateig és el símbol de la promesa solemne que li has fet a Jehovà. Li has promès que l’estimaràs i que el serviràs per sempre amb tot el teu cor (Mc. 12:30). De fet, tots els qui s’han batejat haurien de viure conforme a la promesa que un dia van fer (llegeix Eclesiastès 5:4, 5).

11, 12. (a) De què ha d’estar segura una persona que es vol batejar? (b) Què t’ajudarà a tenir el punt de vista correcte sobre el bateig?

¹¹ La Bíblia diu que el poble de Déu, inclosos els joves, s’oferirien de bona gana per servir Jehovà (Sl. 110:3). Una persona que s’estigui plantejant batejar-se ha d’estar ben segura que aquest és realment el seu desig. En el teu cas, hauries d’examinar què és el que tu desitges, especialment si has crescut en una família cristiana.

¹² Amb el pas dels anys, hauràs vist batejar-se molta gent, com per exemple els teus amics i fins i tot els teus germans. Si aquest és el teu cas, ves amb compte de no veure el bateig com una cosa que has de fer quan arribis a certa edat o senzillament perquè tothom ho fa. Què et pot ajudar a estar ben segur que tens el mateix punt de vista de Jehovà sobre el bateig? Dedica temps a pensar per què el bateig és un pas tan important. De fet, trobaràs algunes bones raons en aquest article i el següent.

13. Com pots saber si la decisió de batejar-te surt del teu cor?

¹³ Hi ha diferents maneres de saber si la decisió de batejar-te surt del teu cor. Per exemple, les teves oracions mostren si el teu desig de servir Jehovà és sincer. Quantes vegades sols parlar amb Ell en oració? Són específiques les teves oracions? La resposta a aquestes preguntes revelarà fins a quin punt és estreta la teva relació amb Jehovà (Sl. 25:4). Una de les maneres més importants com Ell contesta les nostres oracions és amb la seva Paraula. Per això, l’esforç que facis per estudiar la Bíblia també t’ajudarà a veure si desitges apropar-te més a Jehovà i si el vols servir amb tot el teu cor (Jos. 1:8). Et podries preguntar: «És regular el meu estudi personal de la Bíblia? Participo de bona gana en el vespre d’Adoració en família?». Les teves respostes t’indicaran si batejar-te és el que tu realment desitges.

14. Explica la diferència entre la dedicació i el baptisme.

¹⁴ Algunes persones potser no tenen del tot clara la diferència entre la dedicació i el baptisme. Per exemple, alguns joves diuen que s’han dedicat a Jehovà, però que encara no estan llestos per batejar-se. Però, és possible això? Quan ens dediquem, fem una oració a Jehovà en què li prometem que el servirem per sempre. I amb el bateig mostrem als altres que ja ens hem dedicat. Per tant, el bateig és una expressió pública de la nostra dedicació personal a Jehovà, que hem fet prèviament en privat mitjançant una oració sincera. Així doncs,  abans de batejar-te has d’estar ben segur que entens el que significa la dedicació.

15. Què vol dir dedicar-se?

¹⁵ Quan et dediques a Jehovà, li dius que a partir d’ara passes a ser propietat d’Ell. També li promets que servir-lo serà el més important de la teva vida (llegeix Mateu 16:24). Ens hem de prendre seriosament totes les promeses que fem, però encara més si es tracta d’una promesa que fem a Jehovà (Mt. 5:33). Per això, com pots demostrar que ja no et pertanys a tu mateix sinó que ara li pertanys a Jehovà? (Rm. 14:8.)

16, 17. (a) Què vol dir que ja no et pertanys a tu mateix? Il·lustra-ho. (b) Què li està dient a Jehovà algú que es dedica a ell?

¹⁶ Il·lustrem-ho. Imagina que un amic et regala un cotxe. T’entrega la documentació i et diu: «Aquí tens el teu cotxe!». Però després d’això, afegeix: «Jo tindré les claus. I, ho sento, però seré l’únic que el podrà conduir». Què et semblaria aquest «regal»? Què pensaries del teu amic?

¹⁷ Quan algú es dedica a Jehovà és com si li digués: «Jehovà, et dono la meva vida completament, et pertanyo a tu». Per tant, Jehovà té el dret d’esperar que la persona compleixi la seva promesa. Però, què passaria si aquesta persona comencés a portar una doble vida, potser sortint amb algú que no serveixi Jehovà? O si acceptés una feina que limités la seva predicació o l’assistència a les reunions? No seria com quedar-se amb les claus del cotxe? La persona que es dedica a Jehovà li està dient: «La meva vida et pertany a tu més que a mi. Si el que jo vull entra en conflicte amb el que tu vols, el que tu vols sempre tindrà prioritat. Sempre». Això és el que Jesús va fer quan va venir a la terra. De fet, va dir: «He baixat del cel, no a fer la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat» (Jn. 6:38).

18, 19. (a) Com mostren alguns comentaris que batejar-se és un privilegi que reporta moltes benediccions? (b) Com et sents al pensar en el privilegi del bateig?

¹⁸ Definitivament, el bateig és un pas molt important que ningú s’hauria de prendre a la lleugera. A més, la dedicació i el bateig són un gran privilegi. Els joves que estimen Jehovà i que entenen el que significa la dedicació no dubten a batejar-se ni es penedeixen de la seva decisió. La Rose, una jove adolescent, va dir: «M’estimo Jehovà, i servir-lo és el que em fa més feliç de tot. Batejar-me és la millor decisió que he pres en la meva vida. Mai he estat tan segura de res!».

¹⁹ Te’n recordes d’en Christopher, de qui ja hem parlat en aquest article? Com se sent després d’haver-se batejat amb dotze anys? Ell mateix diu que està molt feliç de la decisió que va prendre. A més, als disset anys va començar a servir com a pioner regular, un any més tard el van nomenar ajudant de congregació i avui està servint a Betel. En Christopher reconeix: «Batejar-me va ser la decisió correcta. Tinc una vida plena treballant per a Jehovà i per a la seva organització». Si t’estàs plantejant la possibilitat de batejar-te, com et pots preparar per aquest pas? El següent article contestarà aquesta pregunta.