RES sembla més indefens que un nadó. De petits, la nostra seguretat depenia totalment dels nostres pares. Quan vam aprendre a caminar, ens espantàvem al trobar desconeguts tan alts com gegants. Però a l’agafar la mà del pare o la mare ens sentíem segurs.

Durant la infància, el nostre benestar depenia de l’amor i els ànims que ens donaven els pares. Percebre el seu amor reafirmava el nostre sentit de seguretat. Quan ens deien que fèiem les coses bé ens sentíem més confiats i progressàvem.

Ja de més grandets, els bons amics van contribuir a la nostra sensació de seguretat. Al seu costat, ens sentíem a gust i ens semblava que l’ambient de l’escola no era tan intimidant.

Evidentment, aquests pensaments descriuen una infància ideal. Però alguns joves no troben gaires amics de veritat, i molts nens reben poc suport dels seus pares. Per exemple, la Melissa * confessa: «Quan veig fotos de famílies unides i fent coses junts, penso: “Tant de bo hagués tingut això de petita”». Potser tu et sents igual.

És possible que hagis patit falta de confiança durant els anys formatius i que hagis rebut poc amor i suport. Potser recordes les baralles constants dels teus pares que van posar fi a la seva relació, i possiblement, de manera equivocada, te’n vas sentir culpable. O encara pitjor, potser un dels teus pares et va maltractar físicament o de paraula.

Com poden reaccionar els nens insegurs? Durant l’adolescència, alguns recorren a les drogues o es donen a la beguda, i altres s’uneixen a alguna banda per la necessitat que tenen d’encaixar en un grup. A vegades també comencen a sortir amb algú perquè busquen amor i afecte. Però, normalment, aquestes relacions no duren i quan es trenquen els hi causa encara més inseguretat.

Tot i que alguns joves vulnerables aconsegueixen evitar aquests perills, és possible que creixin amb poca autoestima. L’Alícia explica: «Estava convençuda que era una inútil, perquè és el que la mare em repetia constantment». I afegeix: «No recordo que mai em felicités o em mostrés afecte».

 La criança no és l’única causa d’inseguretat. També ho pot ser un divorci traumàtic, els reptes de la vellesa o la preocupació pel físic. Sigui quina sigui la causa, ens pot fer sentir infeliços i pot afectar la nostra relació amb els altres. Què podem fer per vèncer aquests sentiments?

Necessitem saber que tenim ajuda al nostre abast. De fet, hi ha algú que ens pot ajudar i, a més, ho vol fer; aquest algú és Déu.

Mitjançant el profeta Isaïes, Déu ens assegura: «No tinguis por, perquè jo sóc amb tu. [...] Jo t’enforteixo: sí, jo t’ajudaré; sí, jo et sostindré amb la mà dreta de la meva justícia» (Isaïes 41:10, 13). Quin consol saber que, per dir-ho d’alguna manera, Déu ens vol agafar de la mà. Per tant, no hi ha cap motiu per tenir por ni sentir angoixa.

La Bíblia parla de servents de Déu que van sentir angoixa però van aprendre a agafar-se de la mà de Déu. Per exemple, Anna, la mare de Samuel, pensava que era una fracassada perquè no podia tenir fills; a més, sovint era ridiculitzada per aquest motiu. Com a conseqüència, va perdre la gana i plorava moltes vegades (1 Samuel 1:6, 8). Però després que va expressar els seus sentiments a Déu, va deixar de sentir-se desgraciada (1 Samuel 1:18).

El salmista David també es va sentir insegur en algunes ocasions. Durant anys, el rei Saül el va perseguir amb la intenció de matar-lo. Però, encara que David va poder escapar d’aquestes i altres amenaces que van posar en perill la seva vida, de tant en tant tenia la sensació que els seus problemes l’ofegaven (Salm 55:3-5; 69:1). Malgrat això, ell va escriure: «En pau m’ajec i m’adormo, perquè només tu, Jahveh, em fas habitar segur» (Salm 4:8).

Tant Anna com David van deixar anar les seves càrregues emocionals sobre Jehovà i van notar com ell els va ajudar (Salm 55:22). I nosaltres, com podem fer el mateix?

1. Aprèn a confiar en Jehovà com a Pare.

Jesús ens va animar a conèixer el seu Pare, «l’únic veritable Déu» (Joan 17:3). L’apòstol Pau va assegurar que Déu «no és pas lluny de cadascú de nosaltres» (Fets [Actes] 17:27). I Jaume va escriure: «Apropeu-vos a Déu, i ell s’aproparà a vosaltres» (Jaume 4:8).

Saber que tenim un Pare celestial que ens estima i s’interessa per nosaltres és un factor clau per vèncer els sentiments d’inseguretat. És veritat, es necessita temps per desenvolupar aquesta confiança, però molts han notat que l’esforç val la pena. La Carolina explica: «Quan vaig arribar a veure Jehovà com el meu Pare, vaig sentir que per fi tenia algú a qui podia expressar els meus sentiments més íntims». A més, diu: «Això em va treure un gran pes de sobre!».

«Quan els meus pares van marxar, Jehovà em va ajudar a sentir-me segura», recorda la Rachel. «Parlava amb ell i li demanava que m’ajudés amb els meus problemes. I així ho va fer.» *

2. Troba una família espiritual.

Jesús va ensenyar als seus deixebles a tractar-se com germans i germanes. Per això els hi va dir: «Tots vosaltres sou germans» (Mateu 23:8). Jesús volia que els seus veritables deixebles s’estimessin els uns als altres i formessin una gran família espiritual (Mateu 12:48-50; Joan 13:35).

Les congregacions dels Testimonis de Jehovà s’esforcen de valent per donar el caliu i el suport d’una veritable família espiritual (Hebreus 10:24, 25). Molts han notat que les reunions de la congregació són un remei que cura les ferides i els cops emocionals.

«Tenia una amiga íntima a la congregació que entenia el meu dolor», recorda l’Eva. «Ella m’escoltava, em llegia i orava amb mi. S’assegurava que no estigués sola a la nit. M’ajudava a parlar d’algunes coses i a desfogar-me. Gràcies al seu suport em vaig començar a sentir més segura.» La Rachel també diu: «Vaig trobar “una mare i un pare” a la congregació. Tots els membres de la congregació em feien sentir estimada i segura».

 3. Mostra amor i bondat als altres.

Si tractem els altres d’aquesta manera farem amics per tota la vida. Jesús va afirmar: «És més feliç donar que rebre» (Fets 20:35). Com més amor mostrem, més en rebrem. Jesús va dir als seus deixebles: «Doneu i se us donarà» (Lluc 6:38).

Quan donem i rebem amor ens sentim molt més segurs. Amb raó la Bíblia diu que l’amor mai s’acaba (1 Corintis 13:8). La María admet: «Sé que algunes coses negatives que penso de mi mateixa en realitat no són certes», i afegeix: «Em desfaig d’aquests pensaments negatius oblidant-me de mi mateixa i ajudant els altres. Sempre em sento molt satisfeta quan faig coses per altres persones».

Aquestes tres maneres per sentir-se més segur no són una «fórmula màgica» que ens calma de manera instantània i permanent. Però sí que poden ser de molta ajuda. La Carolina ho explica així: «Els sentiments d’inseguretat no han desaparegut. [...] Però ara tinc més autoestima. Sé que Déu s’interessa per mi i tinc molts bons amics que també em fan sentir segura». La Rachel pensa igual: «De tant en tant, m’assalta la tristesa». I segueix dient: «Però tinc al meu costat germans i germanes espirituals a qui puc demanar consell i m’ajuden a veure les coses de manera positiva. I, sobretot, tinc un Pare celestial amb qui parlo cada dia. Això fa que em senti molt millor».

Amb tot, hi ha una solució permanent. La Bíblia parla d’un món nou on tots ens sentirem segurs; de fet, promet el següent: «S’asseuran, cadascú sota el seu cep, i sota la seva figuera. I ningú no els farà por» (Miquees 4:4). Llavors, ningú se sentirà indefens i no hi haurà cap persona que faci mal als altres. Fins i tot «no es recordaran» els traumes fortament arrelats (Isaïes 65:17, 25). Déu i el seu Fill, Jesucrist, faran que hi hagi justícia, així tots podrem disfrutar de «la quietud i la seguretat per sempre» (Isaïes 32:17).