PORTADA
Quan mor algú que estimes
«Déu sap què és el millor. Bonica... no ploris.»
Una amiga de la família va xiuxiuejar aquestes paraules a una dona anomenada Bebe en el funeral del seu pare, que havia mort en un accident de cotxe.
La Bebe estava molt unida al seu pare. Per això, aquell comentari ben intencionat, en comptes de ser un consol, va ser com una punyalada. A ella no li semblava que la seva mort hagués estat el millor. Anys després, quan va explicar la seva experiència en un llibre, va quedar clar que encara se sentia afligida.
Com es veu en el cas de la Bebe, es pot tardar molt a superar el dolor causat per la mort, especialment si es tracta d’algú molt proper. De fet, la Bíblia diu que la mort és el nostre «enemic» (1 Corintis 15:26). Aquesta descripció és molt encertada, perquè la mort irromp a les nostres vides sense que hi puguem fer res, sovint quan menys ens ho esperem, i s’emporta les persones que estimem. Cap de nosaltres pot evitar la devastació que deixa al seu pas. Per això ens costa tant afrontar la mort i els seus efectes.
És possible que t’hagis preguntat: «Quant de temps es necessita per superar el dolor? Com el podem afrontar? Com podem consolar els qui estan de dol? Hi ha cap esperança per als nostres familiars i amics que han mort?».