1. Per què va dir l’apòstol Pau als hebreus que s’havien d’animar els uns als altres «i més ara»?

PER QUÈ ens hem d’esforçar per ser més animadors que mai? L’apòstol Pau ens dona la resposta a la seva carta als hebreus. Ell els hi va dir: «Interessem-nos els uns pels altres per motivar-nos a mostrar amor i a fer bones obres, sense deixar d’anar a les nostres reunions, com alguns tenen per costum; més aviat, animem-nos els uns als altres, i més ara, que veieu que s’acosta el dia» (Heb. 10:24, 25). Només uns cinc anys després es va fer evident per als cristians de Jerusalem que el «dia de Jehovà» s’apropava i que havien de fugir d’aquella ciutat per salvar la vida, tal com Jesús havia predit (Fe. 2:19, 20; Lc. 21:20-22). Aquell «dia de Jehovà» va arribar l’any 70 de la nostra era, quan els romans van destruir Jerusalem.

2. Per què hem de ser conscients de la importància d’animar-nos els uns als altres?

² Avui dia, tenim moltes raons per creure que el dia de Jehovà és molt a prop i que serà «gran i extremadament temible» (Jl. 2:11, MM). El profeta Sofonies va dir: «És a prop el dia de  Jahvè, el gran dia! És a prop i es dóna molta pressa!» (Sof. 1:14, MM). Aquestes paraules profètiques també apliquen al nostre temps. Com que el dia de Jehovà s’apropa, Pau ens va aconsellar: «Preocupem-nos els uns pels altres per motivar-nos a mostrar amor i a fer bones obres» (Heb. 10:24, nota). Per aquest motiu, hem de mostrar cada cop més interès en els nostres germans i estar disposats a animar-nos sempre que sigui necessari.

3. Què va dir l’apòstol Pau sobre l’ànim? (Mira la imatge del principi.)

³ «L’ansietat al cor deprimeix l’home: però la bona paraula porta alegria» (Prov. 12:25). Per tant, tots necessitem que se’ns animi en algun moment. Pau va deixar clar que aquells que tenen la responsabilitat d’animar els altres també necessiten rebre ànim. Ell va escriure als cristians de Roma: «Tinc moltes ganes de veure-us per compartir amb vosaltres alguna benedicció espiritual que us ajudi a enfortir la vostra relació amb Déu o, dit d’una altra manera, perquè ens animem els uns als altres per mitjà de la nostra fe, tant la vostra com la meva» (Rm. 1:11, 12). Fins i tot Pau, qui va ser un exemple a l’hora de donar ànim, de vegades va necessitar que algú l’animés (llegeix Romans 15:30-32).

4, 5. A qui podem animar, i per què?

⁴ Aquells qui fan sacrificis per servir més Jehovà mereixen encomi. Un exemple són els nostres estimats pioners, la majoria dels quals han deixat enrere moltes coses per poder servir a temps complet. El mateix han fet els missioners, els superintendents de circuit i les seves dones, i aquells que treballen a sucursals o coŀlaboren en oficines de traducció. Tots ells necessiten que els animem. A més, hi ha germans que estimen el servei a temps complet però, per diverses raons, l’han hagut d’interrompre. Segur que agraeixen molt sentir-se valorats.

⁵ Altres germans que mereixen rebre ànim són els que es mantenen solters perquè volen seguir el principi de només casar-se «en el Senyor» (1 Cor. 7:39). Les dones també agraeixen que els seus marits els hi diguin que les estimen i que aprecien tot el que fan (Prov. 31:28, 31). I no ens oblidem que els germans que es mantenen fidels malgrat la persecució o els problemes de salut necessiten escoltar paraules animadores (2 Tes. 1:3-5). Tant Jehovà com Jesús consolen i enforteixen tots aquests germans (llegeix 2 Tessalonicencs 2:16, 17).

6. Quin paper tenen els ancians descrits a Isaïes 32:1, 2?

⁶ Llegeix Isaïes 32:1, 2. Com que vivim en temps difícils, Jesús utilitza els ungits i els «prínceps», o ancians de les altres ovelles, per animar i guiar els germans que se senten desanimats. Aquests ancians no actuen com si fossin «amos de la [nostra] fe», sinó que coŀlaboren amb nosaltres «per contribuir a la [nostra] felicitat» (2 Cor. 1:24).

7, 8. Què haurien de fer els ancians, a part d’animar amb les seves paraules?

⁷ L’apòstol Pau en va ser un bon exemple. Fixa’t en el que va escriure als cristians de Tessalònica, que estaven patint persecució: «Com que us estimem molt, no només vam estar disposats a anunciar-vos les bones notícies de Déu, sinó també a donar les nostres pròpies vides  per vosaltres, perquè us vau fer estimar molt» (1 Tes. 2:8).

⁸ Pau va explicar que de vegades no n’hi ha prou d’animar amb paraules. Va dir als ancians d’Efès: «Heu de treballar de valent per ajudar els que ho necessiten. I recordeu les paraules del Senyor Jesús, quan ell mateix va dir: “Fa més feliç donar que rebre”» (Fe. 20:35). L’apòstol va enfortir els germans, però també va estar disposat a fer més. Ell va escriure: «Donaré tot el que tinc de bona gana i em gastaré completament per vosaltres» (2 Cor. 12:15). De la mateixa manera, els ancians no només han d’animar els germans amb paraules, sinó que els hi han de demostrar amb les seves accions que s’interessen per ells (1 Cor. 14:3).

9. Com poden donar consell de manera animadora els ancians?

⁹ És cert que, de vegades, per animar algú caldrà que se li doni consell. Però, un cop més, els ancians haurien de seguir la guia de la Bíblia per poder-ho fer d’una manera animadora. Després de la seva mort i resurrecció, Jesús va donar un bon exemple quan va aconsellar algunes congregacions de l’Àsia Menor. Abans de donar consell directe als germans d’Efès, de Pèrgam i de Tiatira, els va felicitar per tot el que estaven fent (Ap. 2:1-5, 12, 13, 18, 19). I a la congregació de Laodicea els hi va dir: «Corregeixo i disciplino tots aquells a qui estimo. Per tant, penedeix-te i serveix Déu de tot cor» (Ap. 3:19). Els ancians faran bé d’imitar Jesús a l’hora de donar consell als germans.

10. Com podem animar-nos els uns als altres?

¹⁰ Ara bé, donar ànim no és només responsabilitat dels ancians. Pau va dir que tots els cristians havíem de fer servir «paraules bones que edifiquin segons les necessitats del moment i que beneficiïn» els germans (Ef. 4:29). Hem d’estar pendents  de «les necessitats» dels altres. L’apòstol va aconsellar als hebreus: «Enfortiu les mans cansades i els genolls dèbils, i feu rectes els camins per on passen els vostres peus. Així el coix no empitjorarà, sinó que es curarà» (Heb. 12:12, 13). Tots nosaltres, fins i tot els més joves, podem posar el nostre granet de sorra per animar-nos els uns als altres amb les nostres paraules.

11. Com va rebre ànim la Céline?

¹¹ La Céline *, una germana que va passar per una època de depressió, va escriure: «Un dia li vaig dir a Jehovà en oració que necessitava rebre ànim, i em vaig trobar amb una germana gran que va ser molt carinyosa i compassiva amb mi. Era just el que necessitava en aquell moment. Em va explicar com es va sentir ella quan va passar per una situació similar a la meva, i allò em va ajudar a no sentir-me tan sola». És possible que la germana gran no fos conscient del bon efecte que van tenir les seves paraules en la Céline.

12, 13. De quines maneres podem aplicar el consell de Filipencs 2:1-4?

¹² Pau va donar el següent consell a tots els germans de la congregació de Filips: «Aleshores, com que us animeu els uns als altres perquè esteu units amb Crist, us consoleu perquè us estimeu, us preocupeu pels altres i us teniu molt d’afecte i compassió, us demano que feu complet el meu goig tenint la mateixa manera de pensar i mostrant el mateix amor, estant completament units i tenint els mateixos pensaments. No feu res per ambició ni per arrogància. Al contrari, sigueu humils i considereu que els altres són superiors a vosaltres, i no us preocupeu només dels vostres interessos, sinó també dels interessos dels altres» (Fili. 2:1-4).

¹³ Per això, tots ens hem d’esforçar per estar pendents dels altres, consolar-nos amb amor, preocupar-nos pels nostres germans i mostrar-nos «molt d’afecte i compassió». D’aquesta manera ens animarem els uns als altres.

14. Què ens pot animar?

¹⁴ Ens fa molt feliços saber que aquells a qui hem ajudat en el passat segueixen servint fidelment Jehovà. El mateix li va passar a l’apòstol Joan, qui va dir: «No hi ha res que m’alegri tant com escoltar que els meus fills viuen d’acord amb la veritat» (3 Jn. 4). Molts pioners estan d’acord que és molt animador veure que les persones amb qui van estudiar la Bíblia continuen servint Jehovà i, fins i tot, algunes són pioneres. Si notes que un pioner està desanimat, recorda-li totes les coses bones que ha fet pels altres i segur que l’animaràs.

15. Com podem animar aquells qui serveixen Jehovà fidelment?

¹⁵ Molts superintendents de circuit i les seves dones han reconegut que els anima molt rebre petites notes d’agraïment quan visiten les congregacions. Als ancians, missioners, pioners i betelites també els hi agrada escoltar paraules d’encomi per la bona tasca que fan.

16. Com podem animar algú?

¹⁶ És possible que no siguem persones gaire comunicatives, però això no vol dir que no puguem ser animadors. De fet, no cal fer massa per donar ànim; podria ser suficient somriure amigablement quan saludem algú. Si veiem que no ens somriu, podria deixar entreveure  que alguna cosa no va bé i que només necessita que l’escoltem. Segur que si ho fem l’animarem molt (Jm. 1:19).

17. Com va trobar consol un germà jove?

¹⁷ Un germà jove, que es diu Luc, es va desanimar molt quan la seva família va deixar la veritat, inclòs el seu pare que era un ancià molt estimat. Un superintendent de circuit el va convidar a prendre un cafè i va deixar que se sincerés amb ell. Allò el va animar molt. En Luc va entendre que l’única manera d’ajudar la seva família a tornar a la veritat era continuar servint fidelment Jehovà. També el va consolar llegir el Salm 46, Sofonies 3:17 i Marc 10:29, 30.

18. a) Què va dir el rei Salomó? b) Quin suggeriment ens va fer l’apòstol Pau?

¹⁸ Els exemples de la Céline i en Luc ens ensenyen que tots podem animar els germans que ho necessiten. El rei Salomó va afirmar: «Una paraula a temps, que n’és de bona!». I va afegir: «Una mirada radiant alegra el cor, una bona notícia reanima els ossos» (Prov. 15:23, 30, BEC). A més, pot ser molt animador llegir articles de La Torre de Guaita o de la nostra pàgina web. L’apòstol Pau va dir que també ens pot enfortir cantar cançons del Regne, quan va escriure: «Continueu ensenyant-vos i animant-vos els uns als altres amb salms, alabances a Déu i cançons espirituals cantades amb gratitud. Canteu a Jehovà en els vostres cors» (Col. 3:16; Fe. 16:25).

19. Per què ens hem d’animar ara més que mai, i quin consell hem d’aplicar?

¹⁹ A mesura «que s’acosta el dia» de Jehovà, serà més important que mai animar-nos els uns als altres (Heb. 10:25). Així doncs, no deixem d’aplicar el consell que ens va donar l’apòstol Pau: «Continueu animant-vos i edificant-vos els uns als altres, tal com ja feu» (1 Tes. 5:11).