Salta al contingut

Salta a l'índex

Preguntes dels lectors

Preguntes dels lectors

A la revisió del 2013 de la Traducció del Nou Món (disponible en anglès i en altres llengües), el relat de Salm 144:12-15 aplica al poble de Déu, però a la traducció anterior feia referència als estrangers malvats mencionats al versicle 11. Per què s’ha fet aquest canvi?

Les paraules que es fan servir en hebreu accepten les dues traduccions. Un cop dit això, s’ha fet aquest canvi tenint en compte els següents factors:

  1. Aquest canvi té suport lèxic i gramatical. La relació entre Salm 144:12-15 i els versicles anteriors depèn del significat que se li dona a la primera paraula del versicle 12, que en hebreu és el terme aixer. Aquest terme es pot traduir de diferents maneres. Per exemple, podria ser equivalent a un pronom relatiu, com ara qui a qui. A l’edició anterior de la Traducció del Nou Món es va fer servir el pronom qui. Com a resultat, es donava a entendre que les benediccions mencionades als versicles 12 a 14 aplicaven a la gent dolenta de qui es parlava en els versicles anteriors. Amb tot, aixer pot indicar resultat o conseqüència, i es pot traduir com ‘llavors’, ‘que’, o ‘així és que’. Tant a la revisió del 2013 en anglès com a altres traduccions bíbliques s’utilitza la paraula llavors.

  2. Aquest canvi està en harmonia amb la resta del Salm 144. A l’utilitzar la paraula llavors al versicle 12, s’entén que les benediccions que apareixen als versicles 12 a 14 apliquen a persones fidels, aquelles que el versicle 11 diu que demanen ser alliberades «de la mà dels fills de l’estranger». Així doncs, la paraula feliç, que apareix dues vegades al versicle 15, té una connotació positiva i fa referència al mateix poble: aquell «de qui Jahveh és el seu Déu». Recorda també que el text original en hebreu no té signes de puntuació, com per exemple les cometes. Per això, els traductors han d’establir quin sentit és el correcte tenint en compte l’estil poètic de l’hebreu, el context i els relats bíblics relacionats.

  3. Aquest canvi encaixa amb altres passatges bíblics que parlen de les benediccions que Déu promet al seu poble fidel. Amb el canvi que s’ha fet a la traducció del terme aixer, aquest salm ara expressa la seguretat que tenia l’escriptor, el rei David, que Jehovà beneiria el seu poble amb felicitat i prosperitat un cop els israelites fossin alliberats dels seus enemics (Lev. 26:9, 10; Deut. 7:13; Sl. 128:1-6). Per exemple, Deuteronomi 28:4 diu: «Serà beneït el fruit del teu ventre, i el fruit de la teva terra, i el fruit del teu bestiar, les cries de les teves vaques, i els joves del teu ramat». De fet, durant el regnat de Salomó, el fill de David, el poble d’Israel va gaudir de molta pau i prosperitat. A més, algunes característiques d’aquest regnat van assenyalar a la governació del Messies (1 Re. 4:20, 21; Sl. 72:1-20).

Com a conclusió, els canvis que s’han fet en el Salm 144 no modifiquen les ensenyances que aprenem a la Bíblia. Al contrari, fan que tot aquest salm reflecteixi encara més la tan desitjada esperança que tenim els servents de Déu: que els malvats desapareguin i que els justos disfrutin per sempre de pau i prosperitat (Sl. 37:10, 11).