1, 2. a) Què demostra que la gent vol tenir més llibertat? b) Quins resultats s’han obtingut?

AVUI dia es parla molt de la igualtat i la llibertat. Per tot el món, la gent vol viure lliure de tota opressió, discriminació i pobresa. Alguns exigeixen poder tenir llibertat d’expressió, d’elecció i el dret a l’autodeterminació. Sense cap mena de dubte, moltes persones desitgen poder decidir què volen fer o com volen viure la seva vida.

² Ara bé, satisfer aquests desitjos és un assumpte ben diferent. Molts participen en protestes, manifestacions, revoltes i, fins i tot, revolucions. Però han aconseguit realment el que volen? Tot al contrari. Sovint aquests actes han acabat en tragèdia i en pèrdua de vides humanes. Això confirma el que va dir el rei Salomó sota inspiració divina: «L’home domina sobre un altre home per al seu propi mal» (Ecl. 8:9).

3. Què podem fer per aconseguir verdadera felicitat i sentir-nos satisfets?

³ El deixeble Jaume va indicar com trobar la verdadera  felicitat quan va escriure: «Qui mira atentament la llei perfecta que porta a la llibertat i la segueix, [...] serà feliç al fer-ho» (Jm. 1:25). Jehovà, qui va donar aquesta llei perfecta, sap millor que ningú què necessitem per ser realment feliços. Ell va donar als nostres primers pares tot el que necessitaven per sentir-se satisfets. Això incloïa ser lliures de veritat.

4. De què disfrutaven Adam i Eva? (Mira la imatge del principi.)

⁴ Actualment molta gent desitja poder tenir les necessitats bàsiques cobertes, viure sense tenir por i sense ser oprimits. Quan llegim els dos primers capítols de Gènesi, podem veure que Adam i Eva disfrutaven de totes aquestes coses i no s’havien de preocupar pel menjar, la feina, la salut i la mort (Gèn. 1:27-29; 2:8, 9, 15). Vol dir això que la seva llibertat era absoluta? Vegem-ho.

5. Què es necessita perquè les persones puguin tenir llibertat?

⁵ Molts pensen que per ser realment lliures han de poder fer tot el que volen, sense tenir en compte les conseqüències. The World Book Encyclopedia defineix la llibertat com «la capacitat de prendre decisions i d’actuar en conseqüència». Però també afegeix: «Des del punt de vista jurídic, les persones són lliures quan la societat no els imposa límits injustos, innecessaris o irraonables». Això implica que es necessiten certs límits per garantir que qualsevol persona pugui gaudir de la seva llibertat. Així doncs, sorgeix una pregunta: Qui té el dret a decidir quins límits són justos, necessaris i raonables?

6. a) Per què Jehovà és l’únic que té llibertat absoluta? b) Quin tipus de llibertat tenim? Explica-ho.

⁶ Quan es tracta de parlar de llibertat, fem bé de tenir present que només Jehovà té llibertat absoluta i iŀlimitada, ja que és el Creador de totes les coses, el Déu totpoderós i el Sobirà de l’univers (1 Tim. 1:17; Ap. 4:11). No oblidis les boniques paraules que va dir el rei David quan va descriure la posició tan elevada i especial que únicament té Jehovà (llegeix 1 Cròniques 29:11, 12). Per tant, la llibertat que tenim totes les persones que Ell ha creat, tant al cel com a la terra, és relativa, no absoluta. Hem de reconèixer que Déu té l’autoritat per decidir quins límits són justos, necessaris i raonables. Això és el que va fer quan va crear els primers éssers humans.

7. Quines coses ens fan feliços?

⁷ Encara que Adam i Eva tenien molta llibertat, també tenien límits. Alguns d’ells eren instintius o naturals. Per exemple, sabien que per viure havien de respirar, menjar o dormir. Creus que fer això els privava de llibertat? Jehovà sabia que fer aquestes coses no els impedia disfrutar plenament de la vida (Sl. 104:14, 15; Ecl. 3:12, 13). De fet, ¿a qui no li agrada respirar aire fresc, menjar el seu plat favorit o despertar-se després de tenir una bona nit de descans? Igual que Adam i Eva, a tots ens agrada fer aquestes coses i no pensem que siguin una càrrega.

8. Què va dir Jehovà a Adam i Eva, i amb quin propòsit?

⁸ Jehovà va dir a Adam i Eva que tinguessin fills, omplissin la terra i la cuidessin (Gèn. 1:28). Els privava aquest manament de la seva llibertat? I tant  que no! Tenien l’oportunitat de participar en el propòsit de Jehovà, és a dir, convertir la terra en un paradís on les persones viurien per sempre i serien perfectes (Is. 45:18). En els nostres dies, si decidim no casar-nos o no tenir fills, no anem en contra del propòsit de Déu. Amb tot, la gent sovint es casa i té fills, encara que cuidar la família no sempre és fàcil (1 Cor. 7:36-38). Per què ho fan? Perquè normalment la gent és feliç quan fa aquestes coses (Sl. 127:3). Així doncs, Adam i Eva tenien la perspectiva de viure feliços amb la seva família per tota l’eternitat.

9. Per què el manament de Gènesi 2:17 no era injust, innecessari o poc raonable?

⁹ Jehovà va donar a Adam i Eva un altre manament. Aquest manament també incloïa el càstig que rebrien si no l’obeïen. Els hi va dir: «De l’arbre del coneixement del bé i del mal, no en mengis, perquè el dia que en mengis, certament moriràs» (Gèn. 2:17). Et sembla que aquest manament era injust, innecessari o poc raonable? Els impedia a Adam i Eva ser lliures? De cap manera! De fet, molts erudits de la Bíblia afirmen que aquest manament és lògic i apropiat. Per exemple, un erudit comenta: «La conclusió que s’extreu dels manaments de Déu registrats a [Gènesi 2:16, 17] és que només Déu sap el que està bé [...] per als humans i només Ell sap el que està malament [...] per a ells. Per gaudir del que està bé, la humanitat ha de confiar en Déu i obeir-lo. Si el desobeeixen, hauran de decidir per ells mateixos què està bé [...] i què està malament». I això és una responsabilitat que tots sols no podem complir amb èxit.

10. Per què no hem de confondre la llibertat d’elecció amb el dret a decidir el que està bé i el que està malament?

¹⁰ Després de llegir el manament que Jehovà va donar a Adam, moltes persones dirien que se li va negar la llibertat que desitjava. Quan pensen d’aquesta manera, confonen la llibertat d’elecció amb el dret a decidir el que està bé i el que està malament. Adam i Eva tenien la llibertat de decidir si volien o no obeir Déu però, tal com simbolitzava «l’arbre del coneixement del bé i del mal», només Jehovà té el dret absolut a decidir el que està bé i el que està malament (Gèn. 2:9). Hem de reconèixer que no sempre podem saber quin resultat tindran les nostres decisions, ni si aquestes tindran un final feliç. Per aquest motiu, sovint veiem persones amb bones intencions que prenen decisions que tenen un desenllaç tràgic i que els hi porta patiment (Prov. 14:12). És evident que estem molt limitats. És per això que Jehovà, mitjançant aquest manament i de manera amorosa, va ensenyar a Adam i Eva com utilitzar la seva llibertat. De quina forma ho va fer, i com van respondre ells?

11, 12. Per què va ser un desastre la decisió d’Adam i Eva? Iŀlustra-ho.

¹¹ Com ja sabem, els nostres primers pares van decidir desobeir Déu, el seu Creador. Satanàs li va fer a Eva una proposta temptadora que no va rebutjar. Li va dir: «Els vostres ulls seran oberts i sereu com Déu, coneixedors del bé i del mal» (Gèn. 3:5). Creus que aquesta decisió va fer que  tinguessin més llibertat? Tristament no. En realitat, la seva elecció no els hi va donar el que Satanàs els hi havia promès. Al contrari, aviat van aprendre que rebutjar la guia de Jehovà i ser independents té conseqüències desastroses (Gèn. 3:16-19). La raó és que Déu no ens ha creat amb la llibertat de decidir per nosaltres mateixos què està bé i què està malament (llegeix Proverbis 20:24; Jeremies 10:23).

¹² Això es pot iŀlustrar amb un pilot d’avió. Per arribar al seu destí de forma segura, normalment ha de seguir una ruta de vol preestablerta. Els avions moderns estan equipats amb instruments de navegació que permeten als pilots estar en contacte permanent amb els controladors aeris durant tot el camí. Tot això els ajuda a arribar a la seva destinació. Però, què passaria si el pilot decidís ignorar aquestes instruccions i canviés la ruta de vol? El resultat podria ser terrible. Igualment, Adam i Eva volien fer les coses a la seva manera i van rebutjar la guia de Jehovà. Quins en van ser els resultats? Van patir un tràgic ‘accident’, que els va portar al pecat i a la mort, tant a ells com a la seva descendència (Rm. 5:12). El desig de decidir per ells mateixos va fer que perdessin la llibertat que havien rebut.

13, 14. Com podem ser realment lliures?

¹³ La gent a vegades pensa que com més llibertat tinguin, millor els aniran les coses. Amb tot, tenir llibertat sense límits es pot comparar a les dues cares d’una moneda. Per una banda, ser lliures comporta beneficis; per altra, fa por pensar com seria el món si tothom fes el que volgués, sense tenir límits. Per aquest motiu, The World Book Encyclopedia explica: «Les lleis de cada societat organitzada formen un complicat model per equilibrar les llibertats i les restriccions». Sens dubte, la paraula  «complicat» és molt adient. Para’t a pensar en les innumerables lleis humanes que necessiten un exèrcit d’advocats i jutges per ser interpretades i aplicades.

¹⁴ En canvi, Jesús va indicar d’una manera senzilla com podem ser lliures de veritat. Ell va assegurar: «Si obeïu el que us dic, realment sou els meus deixebles, i coneixereu la veritat, i la veritat us farà lliures» (Jn. 8:31, 32). Per tant, Jesús va dir que per gaudir d’aquesta llibertat hem de complir dos requisits. Primer, hem d’acceptar les seves ensenyances i, segon, hem de ser els seus deixebles. A més, va explicar quina classe de llibertat aconseguim si complim aquests requisits, quan va dir: «Tothom qui peca és esclau del pecat. [...] Si el Fill us fa lliures, sereu lliures de veritat» (Jn. 8:34, 36).

15. Per què aquesta llibertat ens farà «lliures de veritat»?

¹⁵ Aquesta llibertat que Jesús va prometre als seus deixebles és molt superior a la llibertat que molta gent desitja tenir en aquest món. Quan Jesús va dir: «Si el Fill us fa lliures, sereu lliures de veritat», parlava de ser alliberat de l’esclavitud més gran que l’home ha experimentat, és a dir, ser «esclau del pecat». El pecat ens impulsa a fer el que està malament i ens fa difícil actuar correctament o viure de la manera que Jehovà vol. A més, com que som esclaus del pecat, patim frustració, sofriment, dolor i, finalment, la mort (Rm. 6:23). L’apòstol Pau va sentir en carn pròpia aquest profund dolor i patiment (llegeix Romans 7:21-25). Només quan el pecat desaparegui completament podrem disfrutar de la verdadera llibertat que van perdre els nostres primers pares.

16. Com podem arribar a ser lliures de veritat?

¹⁶ Amb les paraules: «Si obeïu el que us dic», Jesús va voler dir que per ser lliures de veritat hem de complir certs requisits o respectar alguns límits. De fet, com a cristians, hem renunciat a nosaltres mateixos i hem escollit viure segons les ensenyances de Jesús (Mt. 16:24). Tal com ell va prometre, serem realment lliures quan rebem tots els beneficis del rescat.

17. a) Què hem de fer per tenir una vida plena i feliç? b) Què analitzarem en el següent article?

¹⁷ Si volem tenir una vida plena i feliç, com a deixebles de Jesús, hem d’obeir les seves ensenyances. Al fer això, tenim la perspectiva de ser totalment lliures del pecat i la mort (llegeix Romans 8:1, 2, 20, 21). El següent article analitzarà com podem utilitzar amb saviesa la nostra llibertat i honrar sempre Jehovà, el Déu de la llibertat.