1, 2. a) Per què estava preocupada la gent de l’Imperi romà per l’esclavitud i la llibertat? b) Qui va dir Pau que era la font de la verdadera llibertat?

A L’IMPERI romà, la gent presumia de ser defensora de la llei, la justícia i la llibertat. Tot i això, bona part del poder i la glòria d’aquest imperi s’havia aconseguit gràcies a la feina dels esclaus. Durant cert temps, un trenta per cent de la població eren esclaus. Sens dubte, l’esclavitud i la llibertat eren temes que preocupaven a moltes persones, inclosos els cristians que vivien enmig d’aquella societat.

² Les cartes de l’apòstol Pau parlen molt de la llibertat. Ara bé, l’objectiu de la seva predicació no era fer reformes polítiques o socials, cosa que avui està a l’ordre del dia. Pau i els seus companys no van buscar llibertat en els governants o en les organitzacions humanes. En lloc d’això, es van esforçar per ajudar els altres a aprendre sobre el Regne de Déu i el valor del sacrifici de Jesús. L’apòstol va dirigir l’atenció a la font de la verdadera llibertat. Per exemple, a la seva segona carta als corintis va afirmar: «Jehovà és l’Esperit, i on hi  ha l’esperit de Jehovà hi ha llibertat» (2 Cor. 3:17).

3, 4. a) Quin era el context de les paraules de 2 Corintis 3:17? b) Què hem de fer per gaudir de la llibertat que Jehovà ens dona?

³ Una mica abans, en aquesta mateixa carta, Pau va parlar del que va passar quan Moisès va baixar de la muntanya del Sinaí després d’haver estat davant de la presència d’un àngel de Jehovà. Quan els israelites van veure com la cara de Moisès reflectia la glòria de Déu, van tenir por. Per això, aquest servent es va tapar la cara amb un vel (Èx. 34:29, 30, 33; 2 Cor. 3:7, 13). Pau va explicar: «Però quan algú torna a Jehovà, desapareix el vel» (2 Cor. 3:16). Què volen dir aquestes paraules?

⁴ Com hem après a l’article anterior, Jehovà, el Creador de totes les coses, és l’únic que té llibertat absoluta i iŀlimitada. Per tant, és d’esperar que, davant la presència de Déu i «on hi ha l’esperit de Jehovà», hi hagi llibertat. La Bíblia diu que quan una persona «torna a Jehovà», o cultiva una bona amistat amb ell, gaudeix d’aquesta llibertat. Els israelites al desert no van tenir un punt de vista espiritual del que Jehovà feia per ells. Era com si els seus cors estiguessin endurits i les seves ments tapades amb un vel. Estaven concentrats en utilitzar la llibertat que tenien en aquell moment per satisfer els seus desitjos personals (Heb. 3:8-10).

5. a) Quin tipus de llibertat ens dona l’esperit de Jehovà? b) Es veu limitada la llibertat que Déu ens dona per estar tancats a la presó? Explica-ho. c) Quines preguntes analitzarem a continuació?

⁵ La llibertat que ens dona l’esperit de Jehovà és molt superior al fet de ser alliberat de l’esclavitud física. Només el seu esperit ens allibera de ser esclaus del pecat i la mort, i també de l’adoració falsa i les seves pràctiques (Rm. 6:23; 8:2). Fins i tot una persona que estigui tancada a la presó o sigui una esclava es pot beneficiar d’aquesta llibertat tan especial (Gèn. 39:20-23). Això és el que van viure la Nancy Yuen i en Harold King, que van passar molts anys empresonats per la seva fe. Pots veure i escoltar les seves experiències al nostre lloc web JW Broadcasting (ves a ENTREVISTES I EXPERIÈNCIES > FAN FRONT ALS PROBLEMES). A continuació, farem bé d’analitzar les següents preguntes: Com podem demostrar que valorem la nostra llibertat? I què podem fer per utilitzar amb seny aquesta llibertat?

6. Com van demostrar els israelites manca de gratitud per la llibertat que Jehovà els va donar?

⁶ Quan t’adones del valor d’un regal, et sents motivat a demostrar gratitud a aquell que te l’ha fet. Els israelites no van apreciar la llibertat que Jehovà els va donar quan els va treure d’Egipte. Pocs mesos després de ser lliures, van començar a trobar a faltar els aliments que tenien allà, i això els va portar a queixar-se del que rebien de Jehovà, fins al punt de voler tornar a Egipte. Imagina’t! Preferien més «el peix [...], els cogombres i els melons i els porros i les cebes i els alls» que la llibertat que Déu els hi havia donat que els permetia adorar-lo lliurement. Sens dubte, Jehovà tenia motius per enfadar-se amb ells (Nom. 11:5, 6, 10; 14:3, 4). Quina lliçó més important per a nosaltres!

7. Com va aplicar Pau el consell de 2 Corintis 6:1, i com ho podem fer nosaltres?

 ⁷ L’apòstol Pau va animar tots els cristians a no donar per fet la llibertat que Jehovà ens ha proporcionat a través del seu Fill, Jesucrist (llegeix 2 Corintis 6:1). Com que Pau era esclau del pecat i la mort, tenia sentiments de tristesa i mala consciència. Amb tot, va dir molt agraït: «Dono les gràcies a Déu, que m’alliberarà per mitjà de Jesucrist, el nostre Senyor!». I va explicar la raó quan va dir: «Perquè la llei de l’esperit, que dóna vida als que estan en unió amb Jesucrist, t’ha alliberat de la llei del pecat i de la llei de la mort» (Rm. 7:24, 25; 8:2). Nosaltres també hem d’imitar l’exemple de Pau i no oblidar mai que Jehovà ens ha alliberat de l’esclavitud del pecat i la mort. Gràcies al rescat, podem tenir una bona consciència i això ens permet servir Déu amb alegria (Sl. 40:8).

8, 9. a) Quina advertència va donar l’apòstol Pere sobre l’ús de la nostra llibertat? b) Amb quins perills ens podem trobar?

⁸ A més de ser agraïts, hem de vigilar de no fer un mal ús de la llibertat que tenim. L’apòstol Pere va advertir sobre el perill de fer servir la nostra llibertat com a excusa per satisfer desitjos egoistes (llegeix 1 Pere 2:16). Aquestes paraules ens recorden el que els hi va passar als israelites en el desert, i també ens fa pensar en el que ens podria passar a nosaltres. De fet, Satanàs i el seu món intenten influir en les decisions que prenem sobre la roba, l’aparença, el menjar, la beguda i l’entreteniment, entre d’altres. Sovint la publicitat ens anima a tenir més coses de les que realment necessitem. No creus que és molt fàcil ser víctima d’aquestes trampes i fer un mal ús de la nostra llibertat?

⁹ El consell de l’apòstol Pere aplica a altres aspectes importants de la vida, com ara l’educació i el món laboral. Per exemple, els joves a l’escola reben molta pressió per ser els millors i poder accedir a universitats de prestigi. Se’ls hi fa creure que els estudis superiors són el trampolí per tenir feines ben pagades i respectades. Fins i tot s’utilitzen estadístiques que mostren la diferència entre els sous que tenen els que han fet estudis superiors i els que han acabat l’educació bàsica. Això pot fer que els joves se sentin temptats a tenir una bona carrera professional. Com que aquestes decisions poden afectar molt el seu futur, què haurien de tenir en compte tant ells com els seus pares?

10. Què hem de tenir present a l’hora d’utilitzar la nostra llibertat per prendre decisions?

¹⁰ Aquestes decisions són personals i, per això, alguns pensen que tenen la llibertat de decidir el que vulguin, sempre que la seva consciència els hi permeti. És possible que recordin les paraules que Pau va escriure quan va parlar als cristians de Corint sobre el menjar: «¿Per què la meva llibertat ha de ser jutjada per la consciència d’un altre?» (1 Cor. 10:29). Tot i que és cert que som lliures de prendre decisions personals sobre temes com l’educació i el treball, hem de tenir ben present que aquesta llibertat és relativa i que les decisions tenen conseqüències. Per aquest motiu, Pau abans havia dit: «Tot està permès, però no tot és beneficiós. Tot està permès, però no tot és edificant» (1 Cor. 10:23). Reflexionar en aquestes paraules ens ajudarà a entendre que, a l’hora d’utilitzar la llibertat que tenim per decidir, no hem d’oblidar que hi ha aspectes  més importants que les nostres pròpies preferències.

11. Per què ens ha alliberat Jehovà?

¹¹ L’apòstol Pere també va indicar la raó per utilitzar bé la nostra llibertat, quan va dir que ho féssim «per servir Déu com a esclaus». Així doncs, Jehovà ens ha alliberat del pecat i la mort mitjançant el seu Fill perquè puguem dedicar la nostra vida a servir-lo.

12. Quines lliçons aprenem de Noè i la seva família?

¹² Si estem concentrats en les coses espirituals, podrem protegir-nos de fer un mal ús de la nostra llibertat i de tornar a ser esclaus de les ambicions i els desitjos d’aquest món (Gàl. 5:16). Vegem l’exemple de Noè i la seva família. Encara que vivien en una societat violenta i immoral, no es van deixar portar pels objectius i els desitjos de la gent del seu voltant. Què els va ajudar a aconseguir-ho? Es van mantenir ocupats fent tot el que Jehovà els hi havia demanat: construir l’arca, emmagatzemar menjar per a ells i per als animals, i donar un missatge d’advertència als altres. La Bíblia diu: «Noè ho va fer així. Va complir exactament tot el que Déu li havia ordenat» (Gèn. 6:22, BCI). Com a resultat, Noè i la seva família van sobreviure a la fi d’aquell món (Heb. 11:7).

13. Quina obra ens ha demanat Jehovà que fem?

¹³ Què ens ha demanat Jehovà que fem? Com a deixebles de Jesús, coneixem bé l’obra que se’ns ha assignat (llegeix Lluc 4:18, 19). Avui dia, «el déu d’aquest món ha cegat la ment» de la major part de les persones i fa que estiguin esclavitzades en sentit religiós, econòmic i social (2 Cor. 4:4). Imitar Jesús i ajudar les persones a conèixer i servir Jehovà, el Déu de la llibertat, és tot un privilegi, però també pot ser un  repte (Mt. 28:19, 20). En alguns països, la gent es mostra indiferent, i de vegades té una actitud hostil. Tenint això en compte, seria bo que ens preguntéssim: «Puc utilitzar la meva llibertat per fer més a la predicació?».

14, 15. Què han decidit fer molts germans? Posa’n un exemple (mira la imatge del principi).

¹⁴ És animador veure que molts germans no han perdut el sentit d’urgència i han simplificat la seva vida per servir a temps complet (1 Cor. 9:19, 23). Alguns serveixen a la seva zona i d’altres s’han traslladat a llocs de més necessitat. Els informes mostren que en els darrers cinc anys, la quantitat de pioners regulars arreu del món ha superat la xifra d’1.100.000 i que més de 250.000 germans han començat el servei de pioner. Quin bon exemple d’utilitzar amb seny la seva llibertat per servir Jehovà! (Sl. 110:3.)

¹⁵ Què ha ajudat aquests germans a fer-ho? Pensa en l’exemple d’en John i la Judith, que han servit en diferents països durant trenta anys. Ells recorden que, quan es va començar l’Escola del servei de pioner l’any 1977, s’animava els germans a fer-se disponibles per servir en llocs de més necessitat. Per aconseguir-ho i mantenir una vida senzilla, en John va haver de canviar de feina moltes vegades. Amb el temps, van anar a predicar a un país estranger i van haver d’afrontar reptes com aprendre un nou idioma, adaptar-se a una nova cultura i aguantar climes extrems. Què els va ajudar a afrontar aquests canvis? Fer oració a Jehovà i confiar en ell. En John explica com se sent després d’aquests anys de servei: «He dedicat el meu temps a la millor obra que hi ha. Jehovà ha arribat a ser encara més real per a mi, com un pare amorós. Ara he entès més bé que mai les paraules de Jaume 4:8, on diu: “Apropeu-vos a Déu i ell s’aproparà a vosaltres”. He trobat el que estava buscant, una vida feliç i amb propòsit».

16. Com han utilitzat amb seny la seva llibertat milers de germans?

¹⁶ A diferència d’aquests germans, alguns només poden servir a temps complet durant cert temps. Així i tot, molts s’han ofert voluntàriament per coŀlaborar en projectes de construcció per tot el món. Per exemple, uns 27.000 germans i germanes van coŀlaborar en la construcció de la seu mundial a Warwick, Nova York. Alguns ho van fer durant dues setmanes i d’altres, durant un any o, fins i tot, més temps. Molts d’ells han deixat de banda les seves activitats per participar en aquesta construcció. No et sembla que aquests germans han fet servir la llibertat que tenen per alabar Jehovà, el Déu de la llibertat?

17. Quin futur els hi espera a aquells que utilitzen bé la seva llibertat?

¹⁷ Estem molt agraïts de conèixer Jehovà i de disfrutar de la llibertat que ell dona al seu poble. Per tant, esforcem-nos per demostrar amb les nostres decisions que valorem aquesta llibertat i, en lloc de fer-ne un mal ús, utilitzem-la per servir Déu al màxim. Si ho fem així, podrem rebre les benediccions que Jehovà ens promet quan es compleixin les següents paraules: «La creació [serà] alliberada de l’esclavitud del pecat i la mort, i [tindrà] la gloriosa llibertat dels fills de Déu» (Rm. 8:21).