1, 2. Per què estava tan angoixat Jesús?

L’ÚLTIM dia que Jesús va estar a la terra, es va sentir angoixat. Molt aviat patiria una mort cruel en mans dels seus enemics. Però no només li preocupava que aviat moriria. Volia tenir l’aprovació del seu Pare, ja que l’estimava molt. Jesús era conscient que, si es mantenia fidel fins al final, contribuiria a vindicar el nom de Jehovà. També estimava les persones i sabia que la nostra esperança de vida eterna depenia de la seva lleialtat a Déu fins a la mort.

² Tot i que Jesús va haver de fer front a una situació molt angoixant, no va perdre la calma. Ell va dir als apòstols: «Us dono la meva pau» (Jn. 14:27). Jesús tenia «la pau de Déu», és a dir, la tranquiŀlitat de saber que gaudia d’una amistat molt especial amb Jehovà. Això el va ajudar a no preocupar-se (Fili. 4:6, 7).

3. Què veurem en aquest article?

³ És veritat que cap de nosaltres haurà d’afrontar la pressió que va sentir Jesús. Però si volem ser els seus deixebles haurem d’aguantar altres dificultats (Mt. 16:24, 25; Jn. 15:20). És normal que a vegades ens sentim angoixats igual que Jesús. Per tant, què podem fer per evitar que l’ansietat ens controli i ens faci perdre la pau interior? Vegem tres coses que va fer Jesús durant la seva predicació a la terra i com el podem imitar quan passem per proves.

4. Quins exemples demostren que Jesús va orar constantment abans de morir?

⁴ Llegeix 1 Tessalonicencs 5:17. Jesús va orar constantment durant l’últim dia que va viure a la terra. Quan va ensenyar als seus deixebles com havien de commemorar la seva mort, va fer una oració pel pa i una pel vi (1 Cor. 11:23-25). Abans de marxar del lloc on havien celebrat la Pasqua, va tornar a orar amb els seus apòstols (Jn. 17:1-26). Aquella mateixa nit, quan ell i els deixebles que l’acompanyaven van arribar a la muntanya de les Oliveres, Jesús va orar en diverses ocasions (Mt. 26:36-39, 42, 44). Més tard, les últimes paraules que va dir abans de morir van ser una oració al seu Pare (Lc. 23:46). Així doncs, a través de l’oració, Jesús va tenir en compte Jehovà al llarg d’aquell dia tan decisiu.

5. Per què no van ser prou valents els apòstols?

⁵ Un factor que va ajudar Jesús a aguantar és que va confiar en el seu Pare i li va fer oració. En canvi, com que els apòstols no van orar constantment aquella nit, no van ser prou valents quan van ser posats a prova (Mt. 26:40, 41, 43, 45, 56). En el nostre cas, quan afrontem problemes, podrem ser fidels a Jehovà només si seguim l’exemple de Jesús i no deixem de fer oració. Ara bé, què li podem demanar?

6. Com ens ajuda la fe a mantenir la pau interior?

⁶ Podem demanar a Jehovà en oració que ens ajudi «a tenir més fe» (Lc. 17:5; Jn. 14:1). Sabem que Satanàs ens atacarà i per això necessitem fe (Lc.  22:31). Com ens ajuda aquesta qualitat a mantenir la pau, fins i tot quan ens venen els problemes un rere l’altre? Quan fem tot el que podem per superar una prova, la fe ens ajuda a deixar l’assumpte en mans de Jehovà, ja que estem totalment convençuts que ell sap millor que nosaltres com solucionar-ho. Això ens permet mantenir la pau interior (1 Pe. 5:6, 7).

7. Què aprenem de l’exemple d’en Robert?

⁷ L’oració ens ajuda a no perdre la pau interior, siguin quines siguin les proves que afrontem. Vegem l’exemple d’en Robert, un ancià fidel que té més de 80 anys. Ell explica: «Les paraules de Filipencs 4:6, 7 m’han ajudat a superar moltes proves al llarg de la meva vida. He passat per problemes econòmics i vaig deixar de ser ancià durant un temps». Què va ajudar en Robert a no angoixar-se? «Quan em començava a preocupar, feia oració», diu ell mateix. «Com més oració faig, més pau sento.»

8. Segons Joan 8:29, què més va ajudar Jesús a no perdre la calma?

⁸ Llegeix Joan 8:29. Encara que el van perseguir, Jesús no va perdre la calma i va ser sempre obedient, ja que sabia que estava fent feliç el seu Pare. Estimava tant Jehovà que el més important per a ell era servir-lo. Quan estava al cel, Jesús va ser el «mestre d’obres» de Déu, i a la terra va parlar amb entusiasme sobre  el seu Pare (Prov. 8:30; Mt. 6:9; Jn. 5:17). La predicació el va fer molt feliç (Jn. 4:34-36).

9. Com ens ajuda la predicació a conservar la pau?

⁹ Podem copiar l’exemple de Jesús si obeïm Jehovà i estem «sempre molt actius en l’obra del Senyor» (1 Cor. 15:58). Quan ens dediquem plenament a la predicació, tenim una actitud més positiva davant les proves (Fe. 18:5). Per exemple, les persones a qui prediquem sovint tenen problemes més greus que els nostres. Però quan comencen a estimar Jehovà i a posar en pràctica els seus consells, milloren les seves vides i són més felices. Al veure això, estem més convençuts que el nostre Pare ens cuidarà i d’aquesta manera conservem la nostra pau interior. Una germana, que va estar lluitant tota la seva vida amb depressió i sentiments d’inutilitat, va comprovar per experiència pròpia que això era cert. Ella explica: «Quan predico, em sento més a prop que mai de Jehovà. Per això, com més activa estic a la predicació, més feliç i estable em sento».

10. Què ens ensenya l’exemple de la Brenda?

¹⁰ Vegem l’exemple d’una germana que es diu Brenda. Tant ella com la seva filla tenen esclerosi múltiple. La Brenda va en cadira de rodes i no té gaire energia. De vegades predica casa per casa, però sobretot ho fa per carta. Ella diu: «Quan vaig acceptar que la meva malaltia ara per ara no té cura, em vaig poder centrar en la predicació. De fet, quan predico no penso en els meus problemes sinó que em concentro en ajudar les persones del territori. Això m’ajuda a meditar constantment en la nostra esperança».

11-13. a) Com van demostrar ser amics de veritat els apòstols i altres persones? b) Quin efecte va tenir en Jesús l’ajuda dels seus amics?

¹¹ Durant tot el temps que Jesús va predicar, els seus apòstols van demostrar ser amics de veritat. Van arribar a ser la classe d’amics que descriu la Bíblia: «Hi ha un amic més unit que un germà» (Prov. 18:24). Jesús agraïa molt tenir aquestes amistats. Mentre va estar predicant, cap dels seus germans va creure en ell i, fins i tot, alguns familiars van arribar a pensar que havia perdut el cap (Mc. 3:21; Jn. 7:3-5). A diferència d’ells, la nit abans de morir, Jesús va poder dir dels seus apòstols el següent: «Vosaltres sou els que heu estat al meu costat durant les meves proves» (Lc. 22:28).

¹² És cert que els apòstols de vegades el van decebre, però en lloc de centrar-se en els seus errors, Jesús es va fixar en la fe que tenien en ell (Mt. 26:40; Mc. 10:13, 14; Jn. 6:66-69). L’última nit abans de morir, va dir als seus apòstols fidels: «Us dic amics, perquè us he explicat tot el que li he escoltat dir al meu Pare» (Jn. 15:15). Sens dubte, els seus amics van ser una font d’ànim per a ell i el van ajudar durant la seva predicació. No creus que això el va alegrar molt? (Lc. 10:17, 21.)

¹³ Jesús també tenia altres amics i amigues que el van ajudar a la predicació i d’altres maneres pràctiques. Alguns d’ells el van convidar a menjar a casa seva (Lc. 10:38-42; Jn. 12:1, 2). D’altres el van acompanyar en els seus viatges i van compartir amb ell tot el que tenien (Lc. 8:3). Jesús tenia bons amics perquè  era un bon amic. Els ajudava en tot el que podia i era raonable amb ells, és a dir, no esperava que fessin més del que podien. Encara que Jesús era perfecte, valorava el suport que li donaven els seus amics, malgrat que eren imperfectes. Segur que els amics que va tenir el van ajudar a no perdre la pau interior.

14, 15. a) Què podem fer per tenir bons amics? b) Com ens ajuden els amics de veritat?

¹⁴ Els amics de veritat ens ajudaran a ser lleials a Jehovà. I la millor manera de fer bons amics és sent un bon amic (Mt. 7:12). Per exemple, la Bíblia ens anima a fer servir el nostre temps i les nostres energies per ajudar els altres, especialment aquells «que ho necessiten» (Ef. 4:28). Pensa en algú de la teva congregació a qui podries ajudar. Creus que podries fer la compra a un germà que no pugui sortir de casa perquè està malalt o és gran? Podries preparar menjar per a una família que tingui problemes econòmics? Podries ajudar els germans a treure el màxim profit del nostre lloc web jw.org^® o de l’aplicació JW Library^®? Com més t’esforcis per ajudar els altres, més feliç seràs (Fe. 20:35).

¹⁵ Els bons amics ens faran costat quan passem per moments difícils i ens ajudaran a mantenir la pau interior. Igual que Elihú va escoltar amb atenció Job quan li va explicar les seves proves, els nostres amics ens escoltaran quan compartim amb ells les nostres preocupacions (Job 32:4). És clar, ells no han de prendre  decisions per nosaltres, però sí que ens poden donar bons consells basats en la Bíblia que farem bé d’escoltar (Prov. 15:22). El rei David va ser humil i va acceptar l’ajuda dels seus amics. De la mateixa manera, no hem de ser orgullosos ni rebutjar l’ajuda dels amics que ens estimen i es preocupen per nosaltres quan més els necessitem (2 Sam. 17:27-29). Recorda que els amics de veritat són un regal de part de Jehovà (Jm. 1:17).

16. Segons Filipencs 4:6, 7, com podem mantenir la nostra pau? Explica-ho.

¹⁶ Llegeix Filipencs 4:6, 7. Per què ens diu Jehovà que podem rebre la pau que ell dona «per mitjà de Jesucrist»? Perquè l’única manera d’aconseguir autèntica pau interior és tenir fe en Jesús i entendre el paper que té en el propòsit de Jehovà. Per exemple, gràcies al rescat, els nostres pecats poden ser perdonats (1 Jn. 2:12). Saber això ens tranquiŀlitza i reconforta. A més, Jesús, com a Rei del Regne de Déu, repararà tot el mal que ens han causat Satanàs i el món que ell controla (Is. 65:17; 1 Jn. 3:8; Ap. 21:3, 4). No creus que ens espera un futur meravellós? Encara que Jesús ens hagi donat una comissió difícil, ell no ens deixa sols. Al contrari, ens dona suport durant aquests últims dies (Mt. 28:19, 20). La seva ajuda ens permet complir aquesta tasca amb valentia. Per tant, podem mantenir la nostra pau interior gràcies a la tranquiŀlitat, l’esperança i la valentia que Jesús ens ajuda a tenir.

17. a) Què pots fer per conservar la teva pau? b) Tal com promet Joan 16:33, què aconseguirem?

¹⁷ Llavors, com pots conservar la teva pau interior quan passes per proves difícils? Ho aconseguiràs si imites Jesús. En primer lloc, mai deixis d’orar, passi el que passi. En segon lloc, obeeix Jehovà i predica amb entusiasme, fins i tot quan no sigui fàcil. Per últim, busca l’ajuda de bons amics. Així la pau de Déu protegirà el teu cor i la teva ment i, com Jesús, podràs vèncer qualsevol prova que afrontis (llegeix Joan 16:33).