1. Què hem de fer tots?

TINDRIES ganes de participar en una cursa que saps que és difícil, sobretot si estàs malalt o cansat? Segurament no. Però l’apòstol Pau va dir que tots els cristians verdaders correm una cursa (Heb. 12:1). I si volem rebre el premi que Jehovà ens ha promès, tots hem d’aguantar fins al final, independentment de si som joves o grans, o de si ens trobem bé o estem cansats (Mt. 24:13).

2. Segons 2 Timoteu 4:7, 8, per què podia parlar Pau amb propietat?

² Pau podia parlar amb propietat perquè havia aconseguit acabar la cursa (llegeix 2 Timoteu 4:7, 8). Però, a quina cursa es referia?

3. De quina cursa va parlar Pau?

³ En algunes ocasions, Pau va utilitzar els jocs que se celebraven a l’antiga Grècia per ensenyar lliçons importants (1 Cor. 9:25-27; 2 Tim. 2:5). Per exemple, va comparar la vida del cristià al fet de córrer una cursa (1 Cor. 9:24; Gàl. 2:2; Fili. 2:16). Algú comença a córrer aquesta cursa quan es dedica a Jehovà i es bateja (1 Pe. 3:21). I creua la línia de meta quan Jehovà li dona el premi de la vida eterna (Mt. 25:31-34, 46; 2 Tim. 4:8).

4. Què veurem en aquest article?

⁴ En què s’assemblen una carrera de llarga distància i la vida del cristià? S’assemblen en algunes coses. I en aquest article en veurem tres. Primer, hem de seguir la ruta correcta. Segon, ens hem de centrar en la meta.  I tercer, hem de continuar corrent encara que ens trobem amb reptes.

5. Quina ruta hem de seguir, i per què?

⁵ En una cursa, si els corredors volen obtenir el premi, han de seguir la ruta marcada pels organitzadors. De la mateixa manera, si volem rebre el premi de la vida eterna, hem de seguir la ruta marcada per Jesús, és a dir, viure com a cristians (Fe. 20:24; 1 Pe. 2:21). Però Satanàs i els seus seguidors volen que escollim un altre camí, volen que correm amb ells (1 Pe. 4:4). Es burlen de la nostra manera de viure i diuen que la seva és millor perquè dona llibertat. Però això és mentida (2 Pe. 2:19).

6. Què aprenem del que li va passar a en Brian?

⁶ Tots els que van pel mateix camí que la gent del món de Satanàs aviat s’adonen que el camí que han triat no els fa lliures, sinó esclaus (Rm. 6:16). Això és el que li va passar a en Brian. Els seus pares li havien ensenyat la veritat, però quan va arribar a l’adolescència va començar a dubtar que aquest estil de vida el fes feliç. Així doncs, va decidir córrer amb els que viuen segons les normes de Satanàs. En Brian comenta: «Poc m’imaginava que aquesta suposada llibertat que tant desitjava em faria caure a les grapes de l’addicció. [...] En poc temps, ja abusava de les drogues i de l’alcohol i portava una vida immoral. Durant els anys següents, vaig anar provant drogues cada cop més dures, fins al punt d’arribar a ser-ne esclau. [...] Vaig començar a vendre drogues per mantenir el meu estil de vida». Més tard, però, en Brian va decidir viure segons les normes de Jehovà. Va canviar la seva manera de viure i es va batejar l’any 2001. Ara se sent realment feliç perquè viu com un cristià. *

7. Segons Mateu 7:13, 14, quins dos camins tenim davant nostre?

⁷ Això demostra que és molt important escollir la ruta correcta. Satanàs vol que tots deixem de córrer pel camí difícil que «duu a la vida» i anem pel camí espaiós per on va la majoria. Aquest camí és molt popular i fàcil de seguir, però «duu a la destrucció» (llegeix Mateu 7:13, 14). Per quedar-nos en el camí correcte i no desviar-nos d’ell, hem de confiar en Jehovà i escoltar-lo.

8. Què fa un corredor si ensopega?

⁸ Els corredors d’una carrera de llarga distància sempre estan atents al que tenen davant seu per no ensopegar. De tota manera, pot ser que s’entrebanquin amb un altre corredor o que ensopeguin per culpa d’un forat al terra. Però si cauen, s’aixequen i continuen corrent. No es queden pensant en el que els ha fet ensopegar, sinó que se centren en la meta i en el premi que volen guanyar.

9. Què hem de fer si ensopeguem?

⁹ Nosaltres ensopegarem moltes vegades al llarg de la nostra cursa i ens equivocarem en el que diem o en el que fem. I pot ser que els altres ens facin mal sense voler. Però això no ens hauria de sorprendre, ja que tots som imperfectes. Com que tots correm pel camí difícil que porta a la vida, de tant en tant «xocarem» els uns amb els altres. De fet, Pau va reconèixer que de vegades tindrem motius per ofendre’ns (Col. 3:13). Però en comptes de centrar-nos en el que ens ha fet ensopegar, centrem-nos en el premi que ens espera. Si ensopeguem, aixequem-nos i continuem corrent. Si ens amarguéssim, guardéssim ressentiment i no ens volguéssim aixecar, no podríem creuar la línia de meta ni rebre el premi. I no només això, també ens podríem convertir en un obstacle per als que intenten córrer pel camí difícil que porta a la vida.

10. Com podem evitar que els altres s’entrebanquin per culpa nostra?

¹⁰ A més, podrem evitar que els altres s’entrebanquin per culpa nostra si cedim quan sigui possible i no insistim a fer sempre les coses a la nostra manera (Rm. 14:13, 19-21; 1 Cor. 8:9, 13). Això no és el que fan els corredors en una cursa. Els corredors competeixen entre ells perquè tots volen guanyar el premi i només pensen en el que més els convé. A alguns no els importa empènyer els altres per avançar-los. En canvi, els cristians  no competim entre nosaltres (Gàl. 5:26; 6:4). El nostre objectiu és ajudar-nos els uns als altres a arribar a la meta i guanyar el premi de la vida. Per aquest motiu, tots intentem posar en pràctica el consell que Jehovà ens va donar a través de Pau: «No us preocupeu només dels vostres interessos, sinó també dels interessos dels altres» (Fili. 2:4).

11. En què se centren els corredors, i per què?

¹¹ Però els corredors no només estan atents al que tenen al davant, sinó que també se centren en la meta. Encara que no la puguin veure, es poden imaginar creuant la línia de meta i rebent el premi, i això els ajuda a córrer amb més ganes.

12. Què ens ha garantit Jehovà?

¹² Igualment, Jehovà ens ha garantit que ens donarà un premi quan acabem la cursa: la vida eterna, ja sigui al cel o al paradís a la terra. Gràcies a la descripció que fa la Bíblia d’aquest premi, ens podem imaginar la vida tan meravellosa que tindrem. Com més real sigui aquesta esperança per a nosaltres, més fàcil serà que ens aixequem quan ensopeguem.

13. Quin avantatge tenim sobre els corredors d’una cursa?

¹³ En els jocs de l’antiga Grècia, els corredors es trobaven amb dificultats, com el cansament o el dolor. Però per superar-los només comptaven amb l’entrenament que havien rebut i amb les seves pròpies forces. Nosaltres també rebem entrenament per saber com hem de córrer la cursa per obtenir la vida. Però tenim un avantatge: podem recórrer a una font de poder iŀlimitat. Si confiem en Jehovà, ell ens entrenarà i a més ens farà forts! (1 Pe. 5:10.)

14. Com ens ajuda 2 Corintis 12:9, 10 a fer front a les dificultats?

¹⁴ Pau va haver de fer front a moltes dificultats. El van insultar i perseguir. De vegades, es va sentir sense forces i va haver de suportar el que ell va anomenar «una espina al cos» (2 Cor. 12:7). Però aquests reptes no van fer que tirés la tovallola; al contrari, els va veure com oportunitats de confiar en Jehovà (llegeix 2 Corintis 12:9, 10). I com que va tenir aquesta actitud, Jehovà el va ajudar a aguantar totes les seves proves.

15. Si fem com Pau, què experimentarem?

¹⁵ Pot ser que a nosaltres també ens insultin o ens persegueixin per ser testimonis. O podria ser que tinguem mala salut o no tinguem gaires forces. Però si fem com Pau, veurem tots aquests reptes com oportunitats d’experimentar l’ajuda de Jehovà.

16. Què pots fer encara que no tinguis bona salut?

¹⁶ Estàs postrat al llit o en una cadira de rodes? Et fan mal els genolls o hi veus malament? Si és així, no pensis que ja no pots córrer al costat dels que són joves i tenen bona salut. Molts dels que corren la cursa per obtenir la vida són grans i estan malalts. Però no ho poden fer gràcies a les seves pròpies forces, sinó a les forces que Jehovà els dona. Com les aconsegueixen? Escoltant les reunions per telèfon o mirant-les en línia. I també participen en la predicació parlant amb els metges, les infermeres i els familiars.

17. Com veu Jehovà els germans que tenen mala salut?

 ¹⁷ Pot ser que de vegades et desanimis perquè tens mala salut, però mai pensis que ets massa feble per córrer en la cursa de la vida. Jehovà t’estima per la fe que tens i per haver aguantat durant molt de temps. Ara necessites la seva ajuda més que mai, i pots estar segur que no t’abandonarà (Sl. 9:10). De fet, encara estarà més a prop teu. Fixa’t en el que va dir una germana que té problemes de salut: «Com que la meva salut va empitjorant, cada cop puc predicar menys. Però sé que Jehovà està content amb el que puc fer, encara que sigui poc, i això em fa feliç». Quan estiguis desanimat, recorda que no estàs sol. Pensa en l’exemple de Pau i en les seves animadores paraules: «Estic content enmig de les meves debilitats, [...] perquè quan sóc dèbil, sóc poderós» (2 Cor. 12:10).

18. En quina situació difícil es troben alguns germans?

¹⁸ Alguns germans que corren pel camí que porta a la vida han de fer front a un altre repte: tenen problemes que els altres no poden veure i que potser no entenen, com la depressió o l’ansietat. Aquests germans tan estimats pateixen una situació especialment difícil. Per què? Doncs bé, si algú té el braç trencat o va amb cadira de rodes, els altres ho veuen de seguida i s’ofereixen per ajudar. Però quan algú té un problema emocional o un trastorn mental, pot semblar que no li passa res. El seu dolor és tan real com el de qui té un braç trencat, però com que els altres no veuen que està patint, potser no li mostren l’amor i l’atenció que necessita.

19. Què aprenem de l’exemple de Mefibòset?

¹⁹ Si tens alguna limitació i sents que els altres no t’entenen, segur que t’anima pensar en l’exemple de Mefibòset (2 Sam. 4:4). A part de patir una invalidesa, en certa ocasió el rei David va pensar malament d’ell. Però, tot i que Mefibòset no tenia la culpa de res de tot això, no es va amargar, sinó que va valorar les coses bones de la vida. Estava agraït perquè temps enrere David l’havia tractat bé (2 Sam. 9:6-10). Per això, quan el rei va pensar malament d’ell, Mefibòset va intentar veure el quadre complet. No va deixar que l’error de David l’amargués, i tampoc va culpar Jehovà del que havia passat. En comptes d’això, es va centrar en el que podia fer per donar suport al  rei que Déu havia escollit (2 Sam. 16:1-4; 19:24-30). I Jehovà va fer que el seu bon exemple quedés registrat a la Bíblia perquè tots ens en puguem beneficiar (Rm. 15:4).

20. a) Quin efecte pot tenir l’ansietat en alguns germans? b) De què poden estar segurs?

²⁰ Alguns germans que tenen ansietat es posen molt nerviosos en situacions quotidianes on hi ha altra gent. Però encara que els costa estar en grups grans, no deixen d’anar a les reunions i als congressos. Els és tot un repte parlar amb desconeguts, però no deixen de predicar. Si aquest és el teu cas, no ets l’únic. Molts se senten com tu. I recorda que Jehovà veu com t’esforces i està molt content amb tu. El fet que no t’hagis rendit demostra que t’està beneint i et dona les forces que necessites (Fili. 4:6, 7; 1 Pe. 5:7). * Pots estar segur que, si el serveixes a pesar de tenir limitacions físiques o emocionals, el faràs molt feliç.

21. Què podem fer tots amb l’ajuda de Jehovà?

²¹ Afortunadament, la cursa de la qual va parlar Pau era diferent de les carreres de la seva època. En les carreres de temps bíblics només un s’emportava el premi. En canvi, en la carrera cristiana tots els que aguantin fins al final rebran el premi de la vida eterna (Jn. 3:16). A més, tots els corredors d’una carrera havien d’estar preparats físicament per poder guanyar. En el nostre cas, molts no tenim bona salut, però seguim aguantant (2 Cor. 4:16). Amb l’ajuda de Jehovà, tots podem córrer la cursa fins al final!