1. Què ens ensenya la Bíblia sobre Jehovà?

T’AGRADARIA que et jutgessin pel teu color de pell, la teva aparença o la teva constitució física? Segurament no. A diferència dels humans, Jehovà no ens jutja per la nostra aparença. No creus que això és molt animador? Per exemple, Déu va dir a Samuel que un dels fills de Jessè seria el futur rei d’Israel. Així és que el profeta els va anar a visitar. Quan els va conèixer en persona no va veure el mateix que Jehovà. Fixa’t en el que va dir en veure Eliab, el fill gran: «Certament, l’ungit de Jahveh és davant d’ell». Sens dubte, Eliab tenia la presència d’un rei, però Jehovà va dir a Samuel: «No miris el seu aspecte ni l’alçada de la seva estatura, perquè l’he rebutjat». Quina n’és la lliçó? «L’home mira el que té davant dels ulls, però Jahveh mira el cor» (1 Sam. 16:1, 6, 7).

2. Tal com diu Joan 7:24, per què no hem de jutjar els altres per la seva aparença? Posa’n un exemple.

² La nostra imperfecció fa que tendim a jutjar els altres per la seva aparença (llegeix Joan 7:24). Però, sent realistes, l’aparença ens diu molt poc sobre les persones. Posem-ne un exemple. Imagina un doctor amb molta experiència. Creus que simplement mirant un pacient podria saber el que li passa? Primer l’hauria d’escoltar amb atenció per saber com se sent o quins símptomes té i comprovar el seu historial mèdic. També li hauria de fer algunes proves per conèixer l’estat del seu cos. En cas contrari, podria equivocar-se en el seu diagnòstic. De manera semblant, no podem conèixer bé els nostres germans simplement mirant la seva aparença. Si volem saber com  és la seva personalitat, hem de mirar més enllà del que es veu a simple vista. És clar, a diferència de Jehovà, nosaltres no podem veure l’interior de les persones, però sí que podem esforçar-nos per imitar-lo.

3. Què aprendrem dels exemples bíblics que analitzarem en aquest article?

³ Com tracta Jehovà els seus servents? Els escolta amb atenció, té en compte els seus antecedents i circumstàncies, i els mostra compassió. A mesura que vegem com Jehovà va ajudar Jonàs, Elies, Agar i Lot, veurem maneres d’imitar-lo quan tractem amb els germans.

4. Per què podria ser que tinguéssim una opinió negativa de Jonàs?

⁴ Com que la informació que tenim sobre Jonàs és limitada, podríem pensar que no es podia confiar en ell o que no tenia fe. Jehovà li va manar que anés a Nínive a proclamar un missatge de judici. Però, en comptes d’obeir, va pujar a un vaixell «per fugir a Tarsis», just en direcció contrària (Jon. 1:1-3). Si depengués de tu, li hauries donat a Jonàs una segona oportunitat? Possiblement no, però Jehovà sí que ho va fer. Per què? (Jon. 3:1, 2.)

5. Què aprenem al llegir Jonàs 2:1, 2, 9?

⁵ Una de les oracions que va fer Jonàs ens mostra la classe de persona que era (llegeix Jonàs 2:1, 2, 9). Aquesta oració ens permet veure un home molt diferent del que va fugir per no complir amb la seva assignació. Ens ensenya que era una persona humil, agraïda i decidida a fer la voluntat de Déu. Jehovà va veure més enllà de les accions del seu servent. Va escoltar la seva oració i el va continuar utilitzant com a profeta.

6. Per què val la pena escoltar amb atenció?

⁶ Si volem escoltar amb atenció els altres hem de ser pacients i humils, però l’esforç val la pena. Vegem-ne tres raons. Primer, evitarem precipitar-nos i arribar a conclusions equivocades. Segon, podrem entendre millor els sentiments i motivacions dels germans i això ens facilitarà mostrar més empatia. I tercer, ajudarem la persona a entendre els seus propis sentiments. De fet, pot ser que no sigui conscient del que sent fins que ho expressi amb paraules (Prov. 20:5).  Un ancià de l’Àsia admet: «Recordo que vaig ficar la pota per parlar abans d’escoltar. Li vaig dir a una germana que s’havia d’esforçar més per millorar els seus comentaris a les reunions. Més endavant, em vaig assabentar que li costava molt llegir i que comentar era tot un repte per a ella». Això ens mostra que és molt important que els ancians evitin donar un consell «abans d’haver escoltat» (Prov. 18:13).

7. Què aprenem de la manera com Jehovà va tractar Elies?

⁷ Per a alguns germans és molt difícil obrir el seu cor i expressar el que senten. La seva cultura, personalitat o antecedents els pot condicionar. Com els podem ajudar? Recorda què va fer Jehovà quan Elies va fugir per culpa de Jezabel. El profeta va trigar molts dies a expressar els seus sentiments. Però, quan ho va fer, Jehovà el va escoltar amb atenció, el va animar i li va donar una tasca molt important (1 Re. 19:1-18). És possible que alguns germans necessitin temps per sentir-se còmodes i poder parlar dels seus sentiments amb nosaltres. Però només quan ho facin podrem saber com se senten de veritat. Així doncs, imitem Jehovà i siguem pacients per guanyar-nos la seva confiança. I quan estiguin preparats per obrir el seu cor, escoltem-los amb atenció.

8. Segons Gènesi 16:7-13, com va ajudar Jehovà a Agar?

⁸ Agar, la serventa de Sarai, es va començar a comportar de manera inapropiada després de convertir-se en dona d’Abram. Un cop va saber que estava embarassada, va començar a menysprear Sarai perquè aquesta no podia tenir fills. La situació es va fer tan insuportable que Agar va fugir (Gèn. 16:4-6). Des del nostre punt de vista imperfecte podríem pensar que Agar no era més que una dona rancorosa que tenia el que es mereixia. Però Jehovà va veure més enllà i va enviar un àngel per animar-la. Quan aquest la va trobar, la va ajudar a canviar d’actitud i li va dir que Déu multiplicaria la seva descendència. Agar va sentir que Jehovà havia estat pendent d’ella i coneixia la seva situació. Per això es va sentir motivada a dir: «Tu ets el Déu que em veu» (llegeix Gènesi 16:7-13).

9. Què va tenir en compte Jehovà al tractar amb Agar?

⁹ Què va veure Jehovà en Agar? Ell coneixia molt bé els seus orígens i per tot el que havia passat (Prov. 15:3). Agar era una dona egípcia que servia a una casa hebrea. Segurament, de vegades se sentia com una forastera, i trobava a faltar la seva família i la seva terra. A més, ella no era l’única dona d’Abram. Encara que durant un temps alguns servents fidels de Déu van tenir més d’una dona, aquest no era el propòsit original de Jehovà (Mt. 19:4-6). Per tant, no és d’estranyar que aquesta situació provoqués gelosia i ressentiment. Tot i que Jehovà no va excusar l’actitud irrespectuosa d’Agar cap a Sarai, sí que va tenir en compte els antecedents i circumstàncies d’aquesta criada.

10. Què podem fer per conèixer millor els germans?

¹⁰ Imitem Jehovà, i esforcem-nos per conèixer i comprendre millor els germans.  Com ho podem fer? Parlant amb ells abans i després de les reunions, predicant amb ells i, si podem, convidant-los a casa. Si ho fem, potser ens sorprendrem. Per exemple, podríem descobrir que una germana que semblava antipàtica en realitat és tímida, que un germà que semblava materialista és molt hospitalari o que una família que sovint arriba tard a la reunió està patint oposició a casa. És clar, no volem ser xafarders ni ficar-nos «en els assumptes dels altres» (1 Tim. 5:13). Amb tot, necessitem conèixer els germans i les vivències que els han convertit en el tipus de persones que són.

11. Per què és important que els ancians coneguin bé els germans?

¹¹ Especialment els ancians han de conèixer els antecedents dels germans de la seva congregació. Vegem l’exemple de l’Artur, que servia com a superintendent de circuit. Un dia, va visitar amb un altre ancià una germana que semblava tímida i reservada. L’Artur diu: «Vam descobrir que el seu marit havia mort pocs anys després de casar-se. Malgrat els reptes, havia criat dues filles que servien fidelment Jehovà. Ara, però, patia depressió i tenia problemes de visió. Tot i així, seguia estimant Jehovà i la seva fe continuava sent forta. Ens vam adonar que podíem aprendre molt del bon exemple d’aquella germana» (Fili. 2:3). Aquest superintendent de circuit va imitar Jehovà, que coneix les Seves ovelles i els seus patiments (Èx. 3:7). Els ancians que coneixen bé els germans de la congregació estan més preparats per ajudar-los.

12. Quina lliçó va aprendre una germana?

¹² Si t’esforces per conèixer els antecedents dels germans que no et cauen gaire bé, et serà més fàcil ser comprensiu amb ells. Una germana de l’Àsia explica: «A la meva congregació hi havia una germana que tenia el costum de parlar alçant la veu. Jo pensava que era una mal educada. Però quan vaig predicar amb ella em vaig assabentar que solia ajudar els seus pares a vendre peix en un mercat i, per cridar l’atenció dels clients, havia de parlar molt alt». La germana afegeix: «Vaig aprendre la lliçó: per entendre els germans he de conèixer bé els seus antecedents». És cert que fer això implica esforç, però si segueixes el consell bíblic  i amplies el teu cercle, imitaràs Jehovà, aquell que estima «tota classe de persones» (1 Tim. 2:3, 4; 2 Cor. 6:11-13).

13. Què van fer els àngels quan «Lot s’entretenia massa», i per què?

¹³ En un moment crucial de la seva vida, a Lot li va costar obeir les instruccions de Jehovà. Dos àngels el van visitar per dir-li que havia de marxar de Sodoma amb la seva família. Per què? Ells li van explicar: «Hem de destruir aquest lloc» (Gèn. 19:12, 13). L’endemà al matí, Lot i la seva família encara no havien marxat. Tot i que els àngels el van tornar a advertir, «Lot s’entretenia massa». És possible que pensem que aquest servent era desobedient i no es prenia seriosament les advertències de Déu. Amb tot, Jehovà no es va rendir i li va mostrar compassió. Per aquest motiu, «els àngels el van agafar per la mà juntament amb la seva dona i les seves dues filles i els van treure tots de la ciutat» (Gèn. 19:15, 16, BCI).

14. Per què pot ser que es compadís Jehovà de Lot?

¹⁴ És probable que Jehovà mostrés compassió a Lot per diferents raons. Pot ser que Lot no volgués sortir perquè tingués por de la gent que vivia fora de la ciutat. També és possible que hagués sentit que, a una vall propera, dos reis havien caigut a uns pous de quitrà (Gèn. 14:8-12). Segur que, com a pare i marit, li preocupava el benestar de la seva família. A més, com que era ric, probablement tenia una casa luxosa a Sodoma (Gèn. 13:5, 6). És evident que cap d’aquestes raons justificava que no obeís ràpidament les instruccions que havia rebut. No obstant això, Jehovà va mirar més enllà del seu error i el va veure com a un «home just» (2 Pe. 2:7, 8).

15. En comptes de jutjar les accions dels altres, què hauríem de fer?

¹⁵ En comptes de jutjar els altres per  les seves accions, esforça’t per entendre com se senten. La Veronica, una germana d’Europa, va fer just això. Ella diu: «Hi havia una germana que s’aïllava de la resta i semblava que sempre estava de mal humor. Em costava apropar-me a ella. Però vaig pensar: “Si jo fos ella, m’agradaria tenir un amic”. Així que em vaig acostar i li vaig preguntar com estava. Ella va començar a obrir-se i explicar-me com se sentia! Ara la puc entendre millor».

16. Per què hem de demanar a Jehovà que ens ajudi a tenir empatia?

¹⁶ L’única persona que ens entén de veritat és Jehovà (Prov. 15:11). Per tant, demana-li que t’ajudi a veure els altres com ell ho fa i a saber com mostrar-los compassió. L‘oració va ajudar una germana que es diu Anzhela a tenir més empatia. En la seva congregació hi havia una germana conflictiva. L’Anzhela reconeix: «El més fàcil hauria estat criticar-la i evitar-la. Però vaig demanar a Jehovà que m’ajudés a entendre-la». Va respondre Jehovà a la seva petició? Ella comenta: «Vam sortir a predicar juntes. Ens vam passar hores xerrant i la vaig escoltar amb tendresa. Ara l’estimo molt més i estic decidida a ajudar-la».

17. Què hauríem d’estar resolts a fer?

¹⁷ Nosaltres no podem decidir quins germans mereixen la nostra compassió i quins no. Tots ells afronten problemes, tal com van fer Jonàs, Elies, Agar i Lot. En alguns casos, ells mateixos se’ls han provocat. Però, sent realistes, qui de nosaltres no ha patit problemes per males decisions? Així doncs, no creus que és raonable que Jehovà esperi que siguem comprensius els uns amb els altres? (1 Pe. 3:8.) D’aquesta manera contribuirem a la unitat del seu poble, que està format per persones de diferents orígens i antecedents. Per tant, estiguem resolts a escoltar, conèixer i mostrar compassió als germans.