1, 2. Què és el rescat, i per què és necessari?

QUAN Adam, que era un home perfecte, va pecar va perdre l’oportunitat de viure per sempre, tant ell com els seus futurs descendents. El que va fer no té excusa. Adam va decidir pecar i per això mereixia morir. Però, què podem dir dels seus fills? Ells no van tenir res a veure amb el que Adam havia fet (Rm. 5:12, 14). Llavors, es podria fer alguna cosa per alliberar-los d’aquella sentència a mort? Sí! Poc després que Adam pequés, Jehovà de manera progressiva va revelar com rescataria milions de descendents d’Adam del pecat i la mort (Gèn. 3:15). En el moment assenyalat, Déu enviaria el seu Fill des del cel per «donar la seva vida com a rescat per moltes persones» (Mc. 10:45; Jn. 6:51).

² Què és el rescat? Quan aquesta expressió apareix a les Escriptures Gregues, es refereix al preu que Jesús va pagar per recuperar allò que Adam havia perdut (1 Cor. 15:22). Però, per què s’havia de pagar un rescat? Tal com reflectia la Llei, la justícia de Déu exigeix que es doni «vida per vida» (Èx. 21:23, 24). Com que el primer home havia perdut la seva vida humana perfecta, la justícia de Jehovà requeria que s’entregués una altra vida humana perfecta (Rm. 5:17). Per això Jesús va sacrificar la seva. D’aquesta manera, el Fill de Déu va arribar a ser el «Pare etern» d’aquells que exerceixen fe en el rescat (Is. 9:6; Rm. 3:23, 24).

3. Segons Joan 14:31 i 15:13, per què va estar Jesús disposat a sacrificar la seva vida?

³ Jesús va oferir la seva vida de manera voluntària perquè estimava molt el seu Pare i els humans (llegeix Joan 14:31; 15:13). Aquest amor el va ajudar a mantenir-se fidel fins a la mort i a complir amb la voluntat de Jehovà. Gràcies a això,  el propòsit original de Déu per a la humanitat i per a la terra es farà realitat. En aquest article, veurem per què Jehovà va permetre que Jesús patís tant abans de morir, i també repassarem breument l’exemple d’un escriptor bíblic que apreciava moltíssim el rescat. Per últim, analitzarem què podem fer per valorar més el gran sacrifici que Jehovà i Jesús van fer, i com podem demostrar el nostre agraïment.

4. Descriu com va ser la mort de Jesús.

⁴ Imagina com va ser l’últim dia de Jesús com a humà. Encara que pot demanar que el seu Pare li enviï legions d’àngels per protegir-lo, Jesús permet que els soldats romans l’agafin i l’assotin sense pietat (Mt. 26:52-54; Jn. 18:3; 19:1). Utilitzen un fuet que li arrenca trossos de carn del seu cos. Després, l’obliguen a carregar un pal molt feixuc a sobre de les terribles ferides que té a l’esquena. Jesús comença a arrossegar el pal fins al lloc de la seva execució però, com que les forces li fallen, els soldats demanen a un altre home que el carregui per ell (Mt. 27:32). Quan el Fill de Déu arriba al lloc on morirà, els soldats li claven les mans i els peus al pal de turment. El pes del seu cos fa que les ferides provocades pels claus es vagin esquinçant. Veure tot això causa un gran patiment als seus amics i a Maria, la seva mare, que no pot parar de plorar. En canvi, els líders jueus no deixen de burlar-se de Jesús (Lc. 23:32-38; Jn. 19:25). El Fill de Déu agonitza durant hores. Sent una gran pressió sobre el seu cor i els seus pulmons, i cada vegada li costa més respirar. Així i tot, amb el poc alè que li resta, fa una última oració al seu Pare. Quan l’acaba, deixa caure el seu cap i entrega la seva vida (Mc. 15:37; Lc. 23:46; Jn. 10:17, 18; 19:30). Sens dubte, ha patit una mort lenta, i extremadament dolorosa i humiliant.

5. Què era el que realment feia patir a Jesús?

⁵ Per a Jesús, la manera de morir no era el més terrible. El que realment el feia patir era la raó per la qual l’havien sentenciat a mort: ser un blasfemador. És a dir, el van acusar falsament de mostrar falta de respecte per Jehovà i pel Seu nom (Mt. 26:64-66). Aquesta acusació el turmentava tant que li va demanar al seu Pare que li evités passar per aquella humiliació (Mt. 26:38, 39, 42). Tenint això en compte, per què va permetre Jehovà que el seu Fill estimat patís d’aquella manera i morís? Vegem-ne tres raons.

6. Per què havia de morir Jesús en un pal de turment?

⁶ Primer, Jesús havia de ser penjat en un pal per alliberar els jueus d’una maledicció (Gàl. 3:10, 13). Com a poble, havien promès que obeirien la Llei de Jehovà, però no van complir la seva paraula. Com a resultat, els jueus tenien una doble condemna. Aquesta maledicció per haver desobeït la Llei s’afegia a la condemna a mort heretada d’Adam (Rm. 5:12). La Llei que Déu va donar a Israel deia que, si un home cometia un pecat que mereixia la mort, havia de ser executat. En alguns casos, un cop la persona era morta se la penjava en un pal (Deut. 21:22, 23; 27:26). * Per tant, al morir penjat al pal de turment, Jesús podia alliberar els jueus d’aquella maledicció i també donar-los l’oportunitat de beneficiar-se del seu  rescat, tot i que com a nació l’havien rebutjat.

7. Per quin altre motiu va permetre Déu que el seu Fill patís?

⁷ La segona raó per la qual Déu va permetre que el seu Fill patís, és que això el va preparar perquè en el futur pogués servir com a Gran Sacerdot. Jesús va viure en carn pròpia com de difícil és obeir Déu quan se’ns posa a prova fins al límit. De fet, va sentir tanta angoixa que «va fer súpliques i peticions amb grans clams i llàgrimes». No hi ha dubte que el Fill de Déu sap el que és patir estrès emocional extrem. Ell ens entén perfectament i «pot ajudar els que són posats a prova». Agraïm moltíssim a Jehovà que hagi escollit un Gran Sacerdot tan misericordiós que «pugui compadir-se de les nostres debilitats» (Heb. 2:17, 18; 4:14-16, nota; 5:7-10).

8. Quina altra raó tenia Jehovà per permetre que Jesús patís?

⁸ Tercer, Jehovà va permetre que Jesús patís per respondre a una qüestió molt important: Poden els humans mantenir-se fidels fins i tot quan se’ls posa a prova de manera extrema? Satanàs afirma que no! Ell diu que les persones serveixen Déu per motius egoistes. Està convençut que, igual que Adam, els humans no estimen Jehovà (Job 1:9-11; 2:4, 5). Déu confiava plenament en el seu Fill, i per això va permetre que fos posat a prova fins al límit del que un humà pot resistir. La integritat de Jesús va demostrar que Satanàs és un mentider.

9. Quin exemple ens dona l’apòstol Joan?

⁹ L’ensenyança del rescat ha enfortit la fe de molts cristians. Aquests servents lleials han seguit predicant malgrat l’oposició i han aguantat grans dificultats durant tota la seva vida. Un exemple d’això és l’apòstol Joan. Aquest home fidel va predicar la veritat sobre Crist i el rescat, possiblement, per més de 6 dècades. Quan tenia prop de 100 anys, sembla que se’l va considerar una amenaça per a l’Imperi romà i va ser empresonat a l’illa de Patmos. Què el va fer mereixedor d’aquest tracte inhumà? «Haver parlat sobre Déu i haver donat testimoni de Jesús» (Ap. 1:9). Quin extraordinari exemple de fe i aguant ens va donar!

10. Com demostren els escrits de Joan que valorava el rescat?

¹⁰ El profund amor que Joan sentia per Jesús i el seu agraïment pel rescat han quedat plasmats als llibres inspirats que va escriure. En ells menciona el rescat o els seus beneficis en més de 100 ocasions. Per exemple, l’apòstol va escriure: «Si algú comet un pecat, tenim un ajudant que està amb el Pare, Jesucrist, que és just» (1 Jn. 2:1, 2). Els escrits de Joan també destaquen la importància de «donar testimoni de Jesús» (Ap. 19:10). Queda clar que Joan apreciava moltíssim el rescat. Com podem demostrar nosaltres aquest mateix agraïment?

11. Què ens pot ajudar a resistir la temptació a pecar?

¹¹ Resisteix la temptació a pecar. Si realment apreciem el rescat, mai pensarem com moltes persones que diuen: «No m’haig d’esforçar per evitar pecar perquè si caic en la temptació, només cal que demani perdó». Tot el contrari! Quan et sentis temptat a pecar, has de dir: «De  cap manera! Com podria cometre aquest pecat després de tot el que Jehovà i Jesús han fet per mi?». A més, demana a Déu que t’ajudi i suplica-li: «No permetis que caigui en la temptació» (Mt. 6:13).

12. Com podem posar en pràctica el consell que trobem a 1 Joan 3:16-18?

¹² Estima els germans. Quan mostrem amor als germans, estem demostrant que valorem el rescat. Per què? Perquè Jesús va donar la seva vida no només per nosaltres sinó també pels nostres germans i germanes. Si va estar disposat a morir per ells és perquè els estima i valora molt (llegeix 1 Joan 3:16-18). Així doncs, com podem mostrar amor pels germans? Per la manera com els tractem (Ef. 4:29, 31-5:2). Per exemple, segur que els ajudem quan estan malalts, quan estan passant per problemes o, fins i tot, quan són víctimes d’un desastre natural. Però, com reaccionem quan un germà diu o fa alguna cosa que ens ofèn?

13. Per què hem d’estar disposats a perdonar?

¹³ Se’t fa difícil perdonar els germans? (Lev. 19:18.) Si és així, intenta seguir el següent consell: «Continueu suportant-vos els uns als altres i perdonant-vos de tot cor, encara que tingueu motius per ofendre-us. Tal com Jehovà us va perdonar de tot cor, feu-ho també vosaltres» (Col. 3:13). Cada vegada que perdonem els nostres germans, li demostrem al nostre Pare celestial que realment agraïm el rescat. Ara bé, com podem valorar encara més aquest regal que ens ha fet Jehovà?

14. De quina manera podem valorar encara més el rescat?

¹⁴ Dona gràcies a Jehovà pel rescat. La Joanna, una germana de 83 anys que viu a l’Índia, explica: «Crec que és molt important que cada dia mencioni el rescat a les meves oracions i li doni gràcies a Déu per aquest regal». Quan parlis amb Jehovà en privat, pensa en els errors concrets que hagis comès al llarg del dia i, llavors, demana-li perdó. És clar, si es tracta d’un pecat greu també caldrà que demanis l’ajuda dels ancians. Ells t’escoltaran i et donaran consells basats en la Bíblia. A més, faran oració amb tu i demanaran a Jehovà que et perdoni mitjançant el sacrifici de Jesús perquè et puguis curar en sentit  espiritual, i així tornis a tenir una bona amistat amb Déu (Jm. 5:14-16).

15. Per què hem de dedicar temps a llegir i meditar en el rescat?

¹⁵ Medita en el rescat. La Rajamani, una germana de 73 anys, diu: «Cada cop que llegeixo sobre el patiment de Jesús, els ulls se m’omplen de llàgrimes». Segurament et passa el mateix quan visualitzes el terrible patiment pel que va passar el Fill de Déu. Però, com més meditis en el sacrifici de Jesús, més profund serà el teu amor per ell i pel seu Pare. Per ajudar-te a meditar en el rescat, per què no fas un projecte d’estudi personal sobre aquest tema?

16. Com ens ajuda parlar a altres persones sobre el rescat? (Mira la imatge de la portada.)

¹⁶ Ensenya als altres sobre el rescat. Cada vegada que parlis a altres persones del rescat, la teva gratitud augmentarà. L’organització de Jehovà ens ha donat eines molt bones per ensenyar a la gent per què va haver de morir Jesús. Per exemple, pots utilitzar la lliçó 4 del fullet Bones notícies. Aquesta lliçó es titula «Qui és Jesucrist?». O també et pot ser útil el capítol 5 del llibre Ens ensenya, titulat: «El rescat, el regal més gran de Déu». D’altra banda, cada cop que assistim al Memorial i ens esforcem per convidar a tants com puguem, el nostre agraïment pel rescat augmenta. Quin privilegi tan gran ens ha donat Jehovà al permetre’ns parlar del seu Fill a altres persones.

17. Per què és el rescat el regal més gran que ens ha fet Jehovà?

¹⁷ Sens dubte, tenim moltes raons per seguir valorant el rescat. Aquest meravellós regal fa possible que tinguem una amistat estreta amb Jehovà malgrat ser imperfectes, que Jesús destrueixi les obres del Diable i que el propòsit original de Déu per a la terra es compleixi (1 Jn. 3:8). Ben aviat, tot el planeta serà un bonic paradís on cadascuna de les persones que et trobis estimarà i servirà Jehovà. Per tant, esforça’t per buscar maneres de demostrar que agraeixes el regal més gran que Déu ha fet a la humanitat: el rescat.