Per què va citar Jesús les paraules de David registrades a Salm 22:1 just abans de morir?

Entre les últimes paraules que va pronunciar Jesús abans de morir hi trobem aquesta pregunta: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?» (Mt. 27:46). Al dir això, Jesús va complir les paraules profètiques que David va escriure a Salm 22:1 (Mc. 15:34). No seria correcte pensar que el Fill de Déu va dir aquestes paraules perquè estigués decebut amb el seu Pare o perquè temporalment hagués perdut la fe en ell. De fet, Jesús entenia perfectament per què havia de morir, i estava disposat a fer-ho (Mt. 16:21; 20:28). També sabia que en el moment de la seva mort, Jehovà hauria de retirar qualsevol «tanca entorn d’ell» (Job 1:10). Així doncs, Jehovà va deixar de protegir Jesús perquè pogués demostrar que es mantindria fidel fins a la mort, sense importar com de dolorosa fos aquesta (Mc. 14:35, 36).

Llavors, per què va dir Jesús aquestes paraules? Tot i que no podem ser dogmàtics, vegem-ne algunes possibles raons. *

Una raó podria ser que Jesús volgués destacar que Jehovà no intervindria en la seva mort. Jesús havia de pagar el rescat sense l’ajuda de Déu. Era necessari que «morís per tothom» (Heb. 2:9).

 També és possible que Jesús volgués fer pensar els jueus en el Salm 22. En aquella època era comú que alguns jueus se sabessin de memòria molts salms complets. En sentir l’inici d’un salm, automàticament en recordaven la resta. Si aquesta era la intenció de Jesús, va ajudar els seus seguidors que eren jueus a recordar moltes profecies que s’incloïen en aquest salm i que estaven relacionades amb la seva mort (Sl. 22:7, 8, 15, 16, 18, 24). A més, als últims versicles del Salm 22 s’alaba Jehovà i s’afirma que ell governaria totes les nacions de la terra (Sl. 22:27-31).

Una altra opció és que Jesús volgués deixar clar que era innocent. Abans de la seva mort, el Fill de Déu es va haver de sotmetre a un judici iŀlegal en el qual va ser declarat culpable de blasfèmia (Mt. 26:65, 66). Aquell judici es va celebrar a correcuita ben entrada la nit passant per alt els procediments legals establerts pels jueus (Mt. 26:59; Mc. 14:56-59). Al fer aquesta pregunta retòrica, és possible que Jesús volgués destacar que no havia fet res que mereixés aquell tipus de càstig.

Potser Jesús volia recordar als presents que el fet que David patís no volia dir que hagués perdut l’aprovació de Jehovà. La pregunta de David que llegim a Salm 22:1 no indica que aquest servent fidel hagués perdut la fe. Després de fer aquesta pregunta, va seguir expressant la seva confiança en el poder salvador de Jehovà i, de fet, Déu el va continuar beneint (Sl. 22:23, 24, 27). De manera semblant, encara que Jesús, «el Fill de David», estava sofrint en un pal de turment, això no volia dir que hagués perdut l’aprovació de Jehovà (Mt. 21:9).

Pot ser que Jesús estigués expressant la seva intensa aflicció, ja que el seu Pare havia de deixar de protegir-lo perquè pogués demostrar del tot la seva integritat. Inicialment el propòsit de Déu no incloïa que el seu Fill hagués de sofrir i morir. Això es va fer necessari després de la rebeŀlió d’Adam i Eva. Jesús no havia fet res dolent. Però havia de patir i morir per tal de resoldre les qüestions que Satanàs havia plantejat i pagar el preu del rescat per recuperar el que l’home havia perdut (Mc. 8:31; 1 Pe. 2:21-24). Ara bé, això només seria possible si temporalment Jehovà deixava de protegir el seu Fill per primer cop a la seva vida.

Possiblement Jesús volia ajudar els seus deixebles a centrar-se en el motiu pel qual Jehovà va deixar que morís d’aquella manera. * El Fill de Déu sabia que el fet de morir com un criminal a un pal de turment faria que moltes persones ensopeguessin (1 Cor. 1:23). Si els seus deixebles es concentraven en l’autèntica raó per la qual va morir, seria més fàcil que fossin conscients del significat que la mort de Jesús tenia (Gàl. 3:13, 14). Així el veurien com un Salvador i no com un criminal.

Fos quina fos la raó per la qual va dir aquelles paraules, Jesús sabia que el que estava patint formava part de la voluntat de Jehovà. Per això, poc després de citar aquell salm el Fill de Déu va dir: «S’ha complert!» (Jn. 19:30; Lc. 22:37). El fet que Jehovà li retirés temporalment la seva protecció va permetre que Jesús assolís totalment l’objectiu pel qual havia estat enviat a la terra. A més, va poder complir tot el que s’havia escrit sobre ell «a la Llei de Moisès, als Profetes i als Salms» (Lc. 24:44).