1, 2. Quin exemple ens ajuda a entendre les paraules de 1 Pere 2:21?

IMAGINA que estàs fent senderisme amb un grup d’excursionistes a una muntanya coberta de neu. La ruta és perillosa i has d’anar amb cura, però esteu seguint un guia molt experimentat. A mesura que avança, va deixant petjades, o empremtes, en la neu. En un moment donat, ja no veus el guia. Però no et preocupes, perquè pots veure les seves petjades i tant tu com els teus companys les aneu seguint amb molt de compte.

² Com a cristians, en cert sentit, estem caminant per una muntanya molt perillosa: aquest món malvat. Però Jehovà no ens ha deixat sols. Ens ha donat un guia perfecte, el seu Fill, perquè seguim fidelment les seves petjades (1 Pe. 2:21). Segons una obra de referència bíblica, l’apòstol Pere va utilitzar l’exemple d’un guia al parlar de la importància d’imitar Jesús. Igual que un guia deixa les seves empremtes marcades, Jesús ha deixat les seves petjades, o empremtes, perquè les puguem seguir. A continuació analitzarem què són aquestes petjades, per què les hem de seguir i com ho podem fer.

3. Què implica seguir les petjades d’algú?

³ Què implica seguir les passes d’algú? A la Bíblia les paraules caminar i peus de vegades es refereixen a la manera de viure d’una persona (Gèn. 6:9; Prov. 4:26). L’exemple que dona una persona es pot comparar a les empremtes que va deixant a mesura que camina. Per  això, seguir les petjades d’algú vol dir seguir el seu exemple, o imitar-lo.

4. Què significa seguir les petjades de Jesús?

⁴ Llavors, què vol dir seguir les petjades de Jesús? En poques paraules, copiar el seu exemple. En el text temàtic d’aquest article, Pere va parlar de manera concreta sobre el bon exemple que Jesús va donar a l’aguantar el patiment. Amb tot, hi ha moltes altres maneres d’imitar-lo (1 Pe. 2:18-25). En realitat, tota la vida de Jesús, tot el que va dir i el que va fer, és un exemple digne de seguir.

5. Podem copiar l’exemple de Jesús tot i ser imperfectes? Explica-ho.

⁵ Encara que som imperfectes, podem copiar l’exemple de Crist. De fet, Pere va dir que seguíssim les petjades de Jesús fidelment, no a la perfecció. Per això, si fem tot el que podem per seguir les petjades del Fill de Déu amb atenció, dins de les nostres limitacions, aconseguirem el que l’apòstol Joan va mencionar: «Viure tal com ell [Jesús] va viure» (1 Jn. 2:6).

6, 7. Per què podem dir que seguir les passes de Jesús ens apropa a Jehovà?

⁶ Seguir les petjades de Jesús ens apropa a Jehovà. Per què? Primer, Jesús és l’exemple perfecte de com viure d’una manera que complagui Jehovà (Jn. 8:29). Si seguim les petjades de Crist, agradarem a Déu. A més, podem estar segurs que el nostre Pare s’acosta a aquells que s’esforcen per ser els seus amics (Jm. 4:8).

⁷ Segon, Jesús va imitar Jehovà a la perfecció. Per això, va poder dir: «Qui m’ha vist a mi, també ha vist el Pare» (Jn. 14:9). Pensa en quines qualitats  va manifestar Jesús quan es relacionava amb les persones. Per exemple, va tractar amb compassió a un leprós, amb empatia a una dona que estava molt malalta i amb tendresa als afligits. Quan imitem Jesús, imitem també el seu Pare (Mc. 1:40, 41; 5:25-34; Jn. 11:33-35). I com més ens assemblem a Jehovà, més ens apropem a Ell.

8. Com ens ajuda a «vèncer el món» seguir les petjades de Jesús?

⁸ Seguir les petjades de Jesús ens ajudarà a no deixar-nos distreure per aquest món malvat. La nit abans de morir, Crist va afirmar: «Jo he vençut el món» (Jn. 16:33). Jesús no es va deixar influir pels objectius o la manera de pensar i actuar de la gent d’aquest món. Mai va permetre que res el distragués de la raó per la qual havia vingut a la terra: vindicar el seu Pare. I què podem dir de nosaltres? En el món hi ha moltes coses que ens podrien distreure. Però, si imitem Jesús i ens concentrem en fer la voluntat de Jehovà, nosaltres també podrem «vèncer el món» (1 Jn. 5:5).

9. Què hem de fer per mantenir-nos en el camí que duu a la vida?

⁹ Seguir les petjades de Jesús porta a la vida eterna. Quan un jove ric va demanar a Jesús què havia de fer per tenir vida eterna, el Fill de Déu li va respondre: «Vine i segueix-me» (Mt. 19:16-21). També va dir a alguns jueus que no creien en ell: «Les meves ovelles [...] em segueixen. Jo els hi dono vida eterna» (Jn. 10:24-29). A més, Jesús va explicar a Nicodem, un membre del Sanedrí que s’havia interessat en les seves ensenyances, que tots els que creguessin en ell podrien viure per sempre (Jn. 3:16). Així doncs, com podem demostrar que tenim fe en Jesús? Posant en pràctica tot el que ell ens va ensenyar, tant pel que va dir com pel que va fer. Si ho fem, ens mantindrem en el camí que duu a la vida (Mt. 7:14).

10. Què implica conèixer bé Jesús?

¹⁰ Si volem seguir les petjades del Fill de Déu amb atenció, primer l’hem de conèixer bé (llegeix Joan 17:3). Conèixer Jesús és un procés continu. Hem d’aprendre cada cop més d’ell. Com? Estudiant les seves qualitats, la seva manera de pensar i els seus valors. Tant si fa molt com si fa poc que estem a la veritat, ens hem d’esforçar per no deixar d’aprendre sobre Jehovà i el seu Fill.

11. Què inclouen els quatre Evangelis?

¹¹ Per tal d’ajudar-nos a conèixer bé el seu Fill, Jehovà amorosament va incloure  en la seva Paraula els quatre Evangelis. En aquests llibres bíblics trobem un registre detallat de la vida i la predicació de Jesús. Els Evangelis ens mostren el que va dir, el que va fer i com se sentia. També ens ajuden a reflexionar atentament en el seu exemple (Heb. 12:3). En realitat, inclouen les petjades que Jesús va deixar. Per això, quan estudiem els Evangelis, arribem a conèixer Crist cada vegada millor i com a resultat podem seguir les seves petjades amb cura.

12. Què hem de fer per treure el màxim profit dels Evangelis?

¹² No n’hi ha prou de llegir els Evangelis si volem treure’n el màxim profit. També hem de dedicar temps a estudiar-los amb detall i meditar en ells profundament (compara-ho amb Josuè 1:8). Vegem dos suggeriments que ens ajudaran a meditar en els Evangelis i a posar en pràctica el que hi llegim.

13. Com pots fer que els Evangelis cobrin vida?

¹³ Primer, fes que els Evangelis cobrin vida. Utilitza la teva imaginació per veure, escoltar i sentir el que està passant. En concret, et serà útil fer recerca emprant les eines d’estudi que ens proporciona l’organització de Jehovà. Analitza el context. Fitxa’t en el que va passar abans o després del relat que estàs estudiant. Cerca informació addicional sobre la gent i els llocs esmentats al passatge. Compara el relat que estàs estudiant amb els relats paraŀlels que hi ha als altres Evangelis. Recorda que de vegades un escriptor incloïa un detall interessant que un altre ometia.

14, 15. Què pots fer per posar en pràctica el que aprens en els Evangelis?

¹⁴ Segon, posa en pràctica a la teva vida el que aprens en els Evangelis (Jn. 13:17). Després d’estudiar a profunditat un relat sobre la vida de Jesús,  pregunta’t: «He après alguna lliçó que pugui posar en pràctica a la meva vida? Com podria utilitzar aquesta informació per ajudar algú?». Llavors, pensa en alguna persona en especial i, quan sigui apropiat, comparteix amb ella el que has après amb tacte i amabilitat.

¹⁵ Vegem ara un exemple de com podem posar en pràctica aquests dos consells. Analitzarem el relat de la viuda pobra que Jesús va veure al temple.

16. Descriu l’escena mencionada a Marc 12:41.

¹⁶ Fes que el relat cobri vida (llegeix Marc 12:41). Imagina’t l’escena: és l’11 de nissan de l’any 33 de la n. e., menys d’una setmana abans de morir Jesús. El Fill de Déu ha passat moltes hores ensenyant al temple. No ha tingut un dia fàcil per culpa dels líders religiosos. Poc abans, alguns han qüestionat la seva autoritat, i d’altres l’han intentat posar entre l’espasa i la paret fent-li preguntes capcioses (Mc. 11:27-33; 12:13-34). Ara, Jesús va a una altra zona del temple. Allà, segurament al pati de les dones, pot veure fàcilment les caixes de donacions distribuïdes al llarg dels murs d’aquell recinte. Jesús seu i comença a observar com la gent posa les seves donacions a les caixes. Veu per exemple moltes persones riques que posen moltes monedes. És possible que fins i tot escolti el soroll tan fort que fan aquelles monedes quan cauen dins de les caixes.

17. Què va fer la viuda pobra?

¹⁷ Llegeix Marc 12:42. Poc després, una dona crida l’atenció de Jesús. Es tracta d’una «viuda pobra» (Lc. 21:2). La seva vida és molt complicada; probablement ha de fer mans i mànigues per obtenir el necessari. Amb tot, va cap a una de les caixes de donacions i discretament hi posa dues monedes petites que gairebé no se senten quan cauen dins de la caixa. Jesús sap perfectament quines monedes ha posat. Són dos lèptons, les monedes més petites que circulaven en aquell temps. Tenen tan poc valor que ni tan sols bastarien per comprar un pardalet, un dels ocells més barats que es venien al mercat.

18. Què va dir Jesús sobre la donació de la viuda?

¹⁸ Llegeix Marc 12:43, 44. Jesús està molt impressionat pel que ha fet aquesta dona. Per això, fa venir els seus deixebles, dirigeix la seva atenció cap a la viuda i els diu: «Aquesta viuda pobra ha ficat a les caixes de donacions més que tots els altres. Perquè tots [especialment els rics] han donat del que els hi sobrava, però ella, que és tan pobra, ho ha donat tot, tot el que tenia per viure». Quan aquesta dona fidel va donar les úniques monedes que li quedaven, va demostrar que confiava en Jehovà i va posar la seva vida a les Seves mans (Sl. 26:3).

19. Què podem aprendre del que Jesús va dir sobre la viuda pobra?

¹⁹ Posa en pràctica el que aprens. Faries bé de preguntar-te: «Què puc aprendre del que Jesús va dir sobre la viuda pobra?». Pensa per un moment en aquella dona fidel. Sense dubte, li hauria agradat molt poder donar més a Jehovà, però va fer tot el que podia. Li va donar a Déu el millor, i Jesús sabia que aquella donació era preciosa als ulls del seu Pare. Què en podem aprendre? Que  a Jehovà li agrada que li donem el millor, que el servim amb tot el cor i tota l’ànima (Mt. 22:37; Col. 3:23). El nostre Creador es posa molt content quan observa que fem tot el que podem. I això també aplica a la quantitat de temps i energies que dediquem a les activitats espirituals, incloses la predicació i les reunions.

20. Com pots posar en pràctica el que has après en el relat de la viuda pobra?

²⁰ Com pots posar en pràctica el que has après en aquest relat? Intenta pensar en algú que necessiti que li recordin que els seus esforços agraden a Jehovà. Per exemple, coneixes alguna germana gran que potser se sent culpable o pensa que ja no és útil perquè la salut o les forces no li deixen predicar tant com abans? O potser saps d’algun germà que tingui una malaltia crònica o dolorosa que no li permeti anar sempre a les reunions? Els pots animar molt si utilitzes «paraules bones que edifiquin» (Ef. 4:29). Per què no comparteixes amb ells el que has après al relat de la viuda pobra? Segur que els consolaràs molt. Les teves paraules animadores els poden recordar que Jehovà es posa molt content quan li donem el millor (Prov. 15:23; 1 Tes. 5:11). Si felicites els altres per fer tot el que poden en el seu servei a Jehovà, encara que no puguin fer gaire, estaràs seguint fidelment les petjades de Jesús.

21. Què estàs decidit a fer?

²¹ Estem molt agraïts de poder tenir els relats dels Evangelis que donen tants detalls sobre la vida de Jesús. Això ens ajuda a seguir fidelment les seves petjades, és a dir, a copiar el seu exemple. Per què no et planteges fer un projecte d’estudi, ja sigui a nivell personal o a l’Adoració en família, que se centri en analitzar els Evangelis? Recorda que, si vols treure el màxim profit d’aquest estudi, has de fer que els relats cobrin vida i posar en pràctica el que aprens en ells. Ara bé, a més d’imitar el que Jesús va fer també hem d’escoltar amb atenció el que va dir. Al següent article veurem què podem aprendre de les darreres paraules que va dir Jesús abans de morir.