1. De què estem convençuts?

 COM a servents de Jehovà, sabem que ell ens estima moltíssim i vol que gaudim d’una vida plena (Rm. 8:35-39). A més, estem totalment convençuts que els principis que trobem a la seva Paraula sempre són per al nostre bé (Is. 48:17, 18). Però, com hauríem de reaccionar quan se’ns presentin problemes inesperats?

 2. Quins problemes és possible que afrontem i com ens poden fer sentir?

² Tots els servents de Jehovà afrontem dificultats. Per exemple, pot ser que algun familiar ens decebi o que patim alguna malaltia greu que ens limiti en el nostre servei a Déu. També és possible que patim les terribles conseqüències d’un desastre natural o que se’ns persegueixi per les nostres creences. Quan passem per alguna d’aquestes situacions, potser ens plantegem: «Per què m’està passant tot això? És culpa meva? Vol dir que ja no tinc l’aprovació de Jehovà?». Si tu t’has sentit mai així, no et desanimis, no ets l’únic. De fet, molts altres servents lleials de Déu han tingut sentiments similars (Sl. 22:1, 2; Hab. 1:2, 3).

 3. Què ens ensenya Salm 34:19?

³ Llegeix Salm 34:19. Fixa’t en dues idees interessants d’aquest versicle: 1) els justos afronten problemes, i 2) Jehovà ens allibera de les dificultats. Com ho fa? Ajudant-nos a tenir un punt de vista realista de la vida en aquest sistema. Encara que ell ens promet que serem feliços al servir-lo, no ens garanteix que la vida serà un camí de roses (Is. 66:14). Ell ens demana que ens centrem en el  futur, en la vida de debò, la vida que ell vol que gaudim per sempre (2 Cor. 4:16-18). Fins que arribi aquest moment, Déu ens ajuda a continuar servint-lo dia rere dia (Lam. 3:22-24).

 4. Què analitzarem en aquest article?

⁴ Vegem a continuació què podem aprendre de l’exemple de diversos servents lleials de Jehovà, tant de l’antiguitat com d’avui dia. Tal com veurem, tots podem afrontar problemes inesperats però, si confiem en Déu, ell sempre ens sostindrà (Sl. 55:22). Mentre analitzem aquests exemples, pregunta’t: «Com hauria reaccionat jo en la seva situació? Com m’ajuda el seu exemple a confiar més en Jehovà? Quines lliçons em poden ser útils?».

 5. Quins problemes va afrontar Jacob per culpa de Laban? (Mira la imatge de la portada.)

⁵ A la Bíblia, trobem molts relats de servents de Jehovà que van afrontar problemes inesperats. Pensa en el cas de Jacob. El seu pare li va demanar que busqués una esposa d’entre les filles de Laban, un familiar que servia Déu. Si ho feia, Jehovà el beneiria (Gèn. 28:1-4). Així és que Jacob va fer el que era correcte: va viatjar de Canaan fins allà on vivia Laban. Aquest home tenia dues filles, Lia i Raquel. Jacob es va enamorar de Raquel, la filla més jove, i va estar disposat a treballar set anys per Laban abans de casar-se amb ella (Gèn. 29:18). Ara bé, les coses no van anar ben bé com ell s’esperava. Aquest home el va enganyar i va fer que es casés amb Lia, la seva filla gran. Va permetre que Jacob es casés amb Raquel una setmana més tard, però a canvi havia de treballar per a ell set anys més (Gèn. 29:25-27). Per acabar-ho d’adobar, Laban estafava el seu gendre quan feia negocis amb ell. En total, va estar aprofitant-se de Jacob durant 20 anys! (Gèn. 31:41, 42.)

 6. Quines altres proves va afrontar Jacob?

⁶ Al llarg de la vida, Jacob va afrontar altres dificultats. La seva família era molt gran i els seus fills no sempre van tenir bona relació entre ells. De fet, van arribar a vendre com a esclau Josep, el seu propi germà. Les accions de dos dels fills de Jacob, Simeó i Leví, també van causar molts problemes a la família i van embrutar el nom de Jehovà. A més, Raquel, l’esposa que tant s’estimava, va morir durant el part del seu segon fill. I quan Jacob ja era gran, per culpa d’una fam, es va veure obligat a traslladar-se a Egipte (Gèn. 34:30; 35:16-19; 37:28; 45:9-11, 28).

 7. Com va demostrar Jehovà a Jacob que comptava amb la seva aprovació?

⁷ Malgrat tots els problemes que va patir, Jacob mai va deixar de confiar en Jehovà ni en les seves promeses. I Déu li va demostrar que comptava amb la seva aprovació. Per exemple, encara que Laban el va enganyar una vegada rere una altra, Jehovà va beneir Jacob en sentit material. Imagina’t com d’agraït a Déu es devia sentir quan va poder tornar a abraçar el seu fill Josep, que pensava que havia mort feia temps. Gràcies a l’amistat tan estreta que Jacob tenia amb Jehovà, va poder aguantar totes les dificultats sense rendir-se (Gèn. 30:43; 32:9, 10; 46:28-30). Si nosaltres protegim la nostra amistat amb Déu, també podrem superar els reptes inesperats que se’ns presentin.

 8. Què desitjava fer el rei David?

 ⁸ El rei David no va poder fer tot el que li hauria agradat en el seu servei a Jehovà. Per exemple, ell tenia l’intens desig de construir un temple per al seu Déu i ho va explicar al profeta Natan. En resposta, aquest li va dir: «Fes tot el que el teu cor desitgi, perquè el Déu verdader està amb tu» (1 Cròn. 17:1, 2). Segur que aquelles paraules de Natan van entusiasmar el rei David i potser van fer que comencés a planificar aquell projecte colossal.

 9. Com va reaccionar David davant d’una decepció?

⁹ Però, ben aviat, el profeta Natan va tornar a parlar amb David per donar-li un missatge inesperat que el devia decebre. «Aquella mateixa nit», Jehovà havia dit al seu profeta que no seria David qui construiria el temple, sinó un dels seus fills (1 Cròn. 17:3, 4, 11, 12). Com va reaccionar el rei quan se’n va assabentar? David va ajustar el seu objectiu i, a partir de llavors, es va centrar en reunir els diners i els materials necessaris perquè el seu fill Salomó pogués dur a terme aquell projecte (1 Cròn. 29:1-5).

10. Com va beneir Jehovà a David?

¹⁰ Just després de comunicar a David que ell no construiria el temple, Jehovà va fer un pacte amb aquest rei i li va prometre que un dels seus descendents regnaria per sempre (2 Sam. 7:16). Imagina’t que feliç se sentirà David quan, al nou món, descobreixi que està gaudint de la vida sota el Regnat de Mil Anys de Jesús, un dels seus descendents! Aquest relat ens ensenya que, inclús si no podem fer tot el que ens agradaria en el nostre servei a Jehovà, probablement ell té reservades per a nosaltres benediccions que ara mateix no ens podem ni arribar a imaginar.

11. Com va beneir Jehovà els cristians del primer segle tot i que el Regne no va venir quan ells esperaven? (Fets 6:7.)

¹¹ Els cristians del primer segle també van haver de fer front a problemes inesperats i incerteses. Per exemple, ells esperaven amb molta iŀlusió que vingués el Regne de Déu, però no sabien quan passaria això (Fe. 1:6, 7). Què van fer? Aquests cristians es van mantenir molt ocupats en l’obra de predicar. Veure com les bones notícies s’estenien i arribaven a cada cop més persones els va demostrar clarament que Jehovà estava beneint els seus esforços (llegeix Fets 6:7).

12. Què van fer els cristians del primer segle quan hi va haver una gran fam?

¹² En una ocasió, «tota la terra habitada» va patir una gran fam (Fe. 11:28). I això també va incloure els cristians del primer segle. Imagina’t com devia afectar-los aquesta manca d’aliment. Segur que els caps de família estaven preocupats per com s’ho farien per proveir el necessari per als seus. Pensa també en els joves que tenien el desig d’ampliar el seu servei a Jehovà. Creus que van pensar que havien de posposar els seus plans? Fossin quines fossin les seves circumstàncies, aquests cristians es van adaptar. Van continuar aprofitant tota oportunitat per predicar, i van compartir de tot cor el que tenien amb els seus germans de Judea (Fe. 11:29, 30).

13. Quines benediccions van rebre els cristians durant aquella fam?

¹³ Com va beneir Déu els cristians durant aquell temps de fam? Els que van rebre ajuda devien sentir de ben a prop com Jehovà els cuidava (Mt. 6:31-33).  De ben segur que també van enfortir els seus lligams amb els germans que tant els van ajudar. Per altra banda, aquells que van fer donacions o van coŀlaborar en altres tasques d’ajuda van poder experimentar que fa més feliç donar que rebre (Fe. 20:35). Gràcies al fet que es van adaptar a les noves circumstàncies, Jehovà els va beneir a tots ells.

14. Què els va passar a Pau i Bernabé i quin en va ser el resultat? (Fets 14:21, 22.)

¹⁴ Els cristians del primer segle sovint van patir persecució i de vegades quan menys ho esperaven. Recorda el que els va passar a Pau i Bernabé quan estaven predicant a la zona de Listra. Al principi, la gent va estar encantada de rebre’ls i escoltar-los. Però, més tard, uns opositors «van convèncer les multituds», així és que alguns d’aquells que els havien donat la benvinguda van apedregar Pau i el van donar per mort (Fe. 14:19). Ara bé, Pau i Bernabé no es van rendir i van continuar predicant en altres llocs. Quin en va ser el resultat? Van fer «molts deixebles» i, gràcies a les seves paraules i les seves accions, van enfortir la fe dels germans (llegeix Fets 14:21, 22). El bon exemple de Pau i Bernabé, els quals no van deixar de predicar tot i la persecució inesperada, va beneficiar a molts. Què n’aprenem? Si nosaltres tampoc ens rendim i continuem participant en l’obra que Jehovà ens ha encarregat, segur que ell ens beneirà.

15. Què t’ensenya l’exemple del germà Macmillan?

¹⁵ Els anys previs a 1914, els servents de Jehovà tenien unes expectatives molt altes. Per exemple, fixa’t en el que li va passar al germà Macmillan. Igual que molts germans de la seva època, estava totalment convençut que ben aviat rebria la recompensa celestial. En un discurs que va fer el setembre de 1914, va dir: «Probablement, aquest serà l’últim discurs que hauré de presentar». Però, evidentment, no va ser així. Més tard, ell mateix va escriure: «Potser alguns ens vam precipitar al creure que aniríem al cel immediatament, i en realitat el que havíem de fer era continuar estant ben ocupats en l’obra del Senyor». Això és just el que el germà Macmillan va fer. Ell no va perdre l’entusiasme a la predicació. També va tenir el privilegi d’animar molts germans que estaven empresonats per la seva neutralitat i va continuar assistint a les reunions, fins i tot quan ja era molt gran. Com el va beneficiar utilitzar bé el temps mentre esperava la seva recompensa? Poc abans de morir el 1966, va escriure: «La meva fe avui és tan forta com ho ha estat sempre». La seva actitud és digna d’imitar, sobretot si portem aguantant més temps del que ens havíem imaginat (Heb. 13:7).

16. Quin problema inesperat van afrontar en Herbert i l’Aileen Jennings? (Jaume 4:14.)

¹⁶ Molts germans i germanes afronten problemes de salut totalment inesperats. Per exemple, a la seva biografia, el germà Herbert Jennings va explicar que ell i la seva dona, l’Aileen, gaudien molt de servir com a missioners a Ghana. b Amb el temps, a ell li van diagnosticar un trastorn mental greu. Fent referència a Jaume 4:14, va definir aquell problema com «un “demà” que mai hauríem imaginat»  (llegeix-lo). En Herbert explica: «Vam haver de ser realistes. Havíem de deixar Ghana i tots els bons amics que havíem fet allà, i tornar al Canadà [per rebre tractament mèdic]». Jehovà va cuidar en Herbert i l’Aileen en tot moment, i els va ajudar a continuar servint-lo malgrat el greu problema que estaven afrontant.

17. Com va ajudar l’exemple d’en Herbert Jennings a altres germans?

¹⁷ La franquesa amb què el germà Jennings va explicar la seva biografia ha tingut un gran impacte en d’altres. Per exemple, una germana va escriure: «Mai m’havia emocionat tant llegint un article. Descobrir que el germà Jennings va haver de renunciar a una assignació per rebre tractament mèdic m’ha ajudat a veure la meva situació d’una manera més equilibrada». Un germà també va comentar: «Després de servir com a ancià de congregació durant deu anys, vaig haver de deixar aquest privilegi perquè em van diagnosticar un trastorn mental. Em sentia tan fracassat que llegir la biografia d’altres germans em deprimia. Però veure la perseverança del germà Jennings em va animar molt». Això ens ensenya que quan afrontem problemes inesperats podem animar els altres. Encara que la vida se’ns capgiri i no sigui com esperàvem, el nostre exemple de fe i aguant pot acabar tenint un efecte molt poderós en la vida d’altres germans (1 Pe. 5:9).

18. Què ens ensenya l’exemple d’una germana de Nigèria? (Mira les imatges.)

¹⁸ Situacions crítiques com la pandèmia de la covid han afectat molts germans arreu del món. Per exemple, una germana de Nigèria que és viuda s’estava quedant sense menjar ni diners. Un matí, la seva filla li va preguntar què farien després de cuinar l’últim grapat d’arròs que els quedava. La germana li va dir que, encara que no tenien menjar ni diners, havien de fer com la viuda de Sarepta:  cuinar el seu últim menjar i confiar plenament en Jehovà (1 Re. 17:8-16). Però aquell mateix dia no van haver de patir per què dinarien, ja que els germans els van portar una caixa amb articles de primera necessitat. Aquella caixa contenia prou menjar per alimentar-se durant més de dues setmanes. La germana va comentar que no s’imaginava que Jehovà estaria escoltant tan de prop el que li deia a la seva filla. Sens dubte, si confiem completament en Jehovà, els problemes inesperats de la vida ens aproparan més a ell (1 Pe. 5:6, 7).

19. Quines proves ha afrontat el germà Aleksei Ierxov?

¹⁹ En els darrers anys, molts germans i germanes han afrontat persecució quan menys s’ho esperaven. Això és el que li va passar al germà Aleksei Ierxov, de Rússia. El 1994, quan es va batejar, els testimonis de Jehovà gaudien de certa llibertat en aquest país. Però, anys després, la situació va canviar radicalment. El 2020, uns agents van entrar a casa del germà Aleksei, la van escorcollar i li van confiscar molts béns personals. Mesos més tard, el govern va presentar càrrecs penals contra ell i, a sobre, van basar l’acusació en uns vídeos fets per una persona que, durant més d’un any, va fer veure que estava interessada en estudiar la Bíblia. Quina gran traïció!

20. Com ha enfortit la seva amistat amb Jehovà el germà Ierxov?

²⁰ Ha extret alguna cosa positiva d’aquest malson el germà Ierxov? Sí, la seva amistat amb Jehovà s’ha enfortit. Ell diu: «La meva dona i jo fem oració junts més sovint. Sé que no hauria estat capaç d’aguantar aquesta situació sense l’ajuda de Jehovà». I afegeix: «L’estudi personal m’ajuda a lluitar contra el desànim. Medito sobre l’exemple de servents fidels del passat. Hi ha molts relats a la Bíblia que mostren que és vital mantenir la calma i confiar en Jehovà».

21. Què hem vist en aquest article?

²¹ Què hem après en aquest article? La vida en aquest sistema està plena de problemes inesperats i incerteses. Però, si posem tota la nostra confiança en Jehovà, ell sempre ens ajudarà. Tal com diu el text temàtic, «el just passa per moltes dificultats, però Jehovà sempre l’allibera» (Sl. 34:19). Així doncs, continuem centrant-nos no en els nostres problemes, sinó en el poder de Jehovà, que ens ajuda a aguantar. Si ho fem, podrem dir, igual que Pau: «Tinc forces per a tot gràcies a aquell que em dona poder» (Fili. 4:13).