1. Què espera Jehovà que fem?

 HI HA poques coses que facin tan feliç una parella casada com el naixement del seu fill. També els omple d’alegria veure com aquest va creixent. Ara bé, encara que se l’estimen molt, si sempre seguís sent un nen, es preocuparien molt. De manera semblant, Jehovà se sent molt feliç quan veu que fem les nostres primeres passes com a seguidors de Jesús, però no vol que seguim sent «nens petits» espiritualment parlant, sinó que ens convertim en cristians madurs, és a dir, «adults» en sentit espiritual (1 Cor. 3:1; 14:20).

2. Què analitzarem en aquest article?

² Què significa ser un cristià madur? Com podem arribar a ser-ho? Quina importància té l’aliment espiritual sòlid en el nostre creixement? Per què hauríem d’anar amb compte de no confiar massa en nosaltres mateixos? En aquest article analitzarem les respostes a aquestes preguntes.

QUÈ SIGNIFICA SER UN CRISTIÀ MADUR?

3. Què significa ser un cristià madur?

³ A la Bíblia, la paraula grega que es tradueix per ‘madur’, també pot significar ‘adult’, ‘perfecte’ i ‘complet’ (1 Cor. 2:6). a Arribem a ser madurs o adults quan creixem i ens convertim en homes i dones espirituals. Ara bé, un cop hem aconseguit aquesta meta, no ens podem aturar, sinó que hem de continuar progressant en sentit espiritual (1 Tim. 4:15). Tots nosaltres, fins i tot si  som joves, podem ser persones espiritualment madures. Però, com podem saber si ho som?

4. Com podem descriure un cristià madur?

⁴ El cristià madur segueix totes les normes de Jehovà; no tria quines vol obeir i quines no. Encara que és imperfecte i comet errors, en el seu dia a dia demostra, tant amb els seus pensaments com amb les seves accions, que vol fer el que Jehovà espera d’ell. S’ha posat la nova personalitat i s’esforça constantment perquè la seva manera de pensar s’assembli cada cop més a la de Déu (Ef. 4:22-24). No necessita una llarga llista de normes per saber com ha d’actuar, ja que ha après a prendre bones decisions basant-se en les lleis i els principis bíblics. I quan pren una decisió, s’esforça de valent per dur-la a terme (1 Cor. 9:26, 27).

5. Què li pot passar a un cristià immadur? (Efesis 4:14, 15.)

⁵ D’altra banda, al cristià immadur se’l pot enganyar fàcilment amb «qualsevol ensenyança», «amb trampes i astúcia». També es pot deixar entrampar per les teories conspiratives i els apòstates (llegeix Efesis 4:14, 15). b També pot tendir a ser una persona envejosa, problemàtica, que s’ofèn fàcilment o que cedeix a la temptació (1 Cor. 3:3).

6. Posa un exemple sobre com podem arribar a ser persones madures. (Mira la imatge.)

⁶ Com hem dit abans, la Bíblia compara el creixement espiritual al creixement d’un nen. Als nens els falta coneixement i necessiten la supervisió d’un adult per estalviar-se problemes. Per exemple, és normal que una mare agafi de la mà la seva filla petita per travessar el carrer. Amb el temps, potser la deixa creuar tota sola, però li diu que miri a banda i banda abans de fer-ho. Així, quan la nena sigui adulta, haurà après a evitar perills a l’hora de travessar el carrer. De la mateixa manera que un nen necessita l’ajuda dels adults per evitar els perills, un cristià immadur sovint necessita l’ajuda de cristians  madurs per evitar els perills que posin en risc la seva amistat amb Jehovà i per prendre bones decisions. En canvi, quan un cristià madur ha de prendre una decisió, analitza els principis bíblics per saber què en pensa Jehovà i actua en conseqüència.

7. Necessiten els cristians madurs l’ajuda dels altres?

⁷ Vol dir això que els cristians madurs mai necessiten l’ajuda dels altres? No, a vegades ells també la necessiten. Però la persona immadura en sentit espiritual espera que altres germans li diguin el que ha de fer o prenguin decisions per ella. D’altra banda, el cristià madur aprèn de l’experiència i la saviesa d’altres cristians però pren les seves pròpies decisions, perquè sap que Jehovà espera que cadascú porti «la seva càrrega de responsabilitat» (Gàl. 6:5).

8. En quin sentit els cristians madurs són diferents entre ells?

⁸ Igual que les persones adultes són diferents en sentit físic, les persones espiritualment madures també tenen diferents qualitats. Algunes tenen més saviesa, d’altres són més valentes, n’hi ha que són més generoses i d’altres que mostren més empatia. De fet, pot ser que dues persones madures espiritualment prenguin decisions diferents davant d’una mateixa situació, i totes dues estiguin basades en principis bíblics. Això és especialment cert en assumptes de consciència. Per aquest motiu, els germans madurs eviten jutjar-se els uns als altres i s’esforcen per mantenir-se sempre units (Rm. 14:10; 1 Cor. 1:10).

COM PODEM ARRIBAR A SER CRISTIANS MADURS?

9. Es produeix el nostre creixement espiritual de manera automàtica? Explica-ho.

⁹ En sentit físic, tots creixem amb el pas del temps, però no passa el mateix amb el creixement espiritual, ja que aquest no és automàtic. Per exemple, els germans i les germanes de Corint van acceptar les bones notícies, es van batejar, van rebre esperit sant i van aprendre molt del que Pau els va ensenyar (Fe. 18:8-11). Però, anys després d’haver-se batejat, molts d’ells encara eren nens en sentit espiritual (1 Cor. 3:2). Per tant, què hem de fer per no alentir el nostre creixement espiritual?

10. Què hem de fer per arribar a ser cristians madurs? (Judes 20.)

¹⁰ El primer pas que hem de fer per ser cristians madurs és tenir el desig de ser-ho. Les persones que estimen «la inexperiència», és a dir, aquells que prefereixen continuar sent nens en sentit espiritual, mai arribaran a ser cristians madurs (Prov. 1:22). No volem ser com els adults que encara esperen que els seus pares prenguin decisions per ells, sinó que volem assumir la nostra responsabilitat i esforçar-nos per seguir creixent espiritualment (llegeix Judes 20). Si encara t’estàs esforçant per convertir-te en un cristià madur, demana a Jehovà en oració que et doni «tant el desig com les forces per actuar» (Fili. 2:13).

11. Com ens ajuda Jehovà a créixer en sentit espiritual? (Efesis 4:11-13.)

¹¹ Jehovà no espera que ens convertim en cristians madurs tots sols, sinó que ens ha donat pastors i mestres a la congregació perquè ens ajudin a créixer en  sentit espiritual i «tinguem la maduresa d’un home adult i arribem a l’estatura plena del Crist» (llegeix Efesis 4:11-13). També posa a la nostra disposició l’esperit sant per poder tenir «la ment de Crist» (1 Cor. 2:14-16). A més, ens ha deixat els quatre Evangelis per tal que puguem veure com Jesús va ensenyar, parlar i actuar mentre va ser a la terra. Si imitem la manera com Jesús va pensar i actuar, podrem assolir la nostra meta de ser cristians madurs.

LA IMPORTÀNCIA DE L’ALIMENT ESPIRITUAL SÒLID

12. Què són les ensenyances bàsiques sobre el Crist?

¹² «Les ensenyances bàsiques sobre el Crist», com ara el penediment, la fe, el baptisme i la resurrecció, són el fonament de la fe cristiana (Heb. 6:1, 2). Per això, l’apòstol Pere va parlar d’elles a la multitud reunida durant la Pentecosta (Fe. 2:32-35, 38). Si volem ser deixebles de Crist, nosaltres també les hem d’acceptar. Per exemple, Pau va advertir que qui rebutja l’ensenyança de la resurrecció està rebutjant la fe cristiana (1 Cor. 15:12-14). Ara bé, si volem arribar a ser cristians madurs, no ens podem conformar amb un coneixement bàsic de la veritat. Cal que deixem enrere «les ensenyances bàsiques sobre el Crist».

13. Què hem de fer per beneficiar-nos de l’aliment espiritual sòlid que es menciona a Hebreus 5:14? (Mira la imatge.)

¹³ A diferència de les ensenyances bàsiques, l’aliment espiritual sòlid no només inclou les lleis de Jehovà sinó també els seus principis, els quals ens ajuden a saber com pensa ell. Per treure profit d’aquest aliment, hem d’estudiar la Bíblia, meditar en el que llegim i esforçar-nos per posar en pràctica el que hem après. Si fem això, sabrem prendre decisions que facin feliç Jehovà (llegeix Hebreus 5:14). c

14. Com va ajudar Pau els cristians de Corint a créixer espiritualment?

¹⁴ Quan els cristians immadurs han de  meditar en principis bíblics i veure com encaixen en la seva situació, sovint els costa prendre una bona decisió. Si no hi ha una llei específica a la Bíblia, alguns potser pensen que tenen dret a fer el que volen. D’altres potser demanen que s’estableixi una norma quan no és necessari que n’hi hagi una. Per exemple, sembla que els cristians de Corint van demanar a Pau que els donés una regla per saber si podien menjar aliments sacrificats a ídols o no. L’apòstol sabia que tenien una consciència i que cadascú tenia dret a decidir. Així que, en comptes de donar-los una norma específica, els va fer raonar utilitzant principis que els ajudessin a prendre una decisió que deixés les seves consciències tranquiŀles i que, a la vegada, no fes ensopegar els altres (1 Cor. 8:4, 7-9). D’aquesta manera, Pau va ajudar els cristians de Corint a créixer espiritualment perquè poguessin fer servir les seves capacitats de discerniment i no depenguessin dels altres o necessitessin normes concretes.

15. Com va ajudar Pau els cristians hebreus a progressar en sentit espiritual?

¹⁵ Aprenem una lliçó molt important de la carta que Pau va escriure als hebreus. Alguns d’ells no havien crescut en sentit espiritual, sinó que tornaven «a necessitar llet en comptes de menjar [espiritual] sòlid» (Heb. 5:12). No s’havien mantingut al dia amb la veritat que s’anava revelant progressivament per mitjà de la congregació cristiana (Prov. 4:18). Per exemple, molts cristians d’origen jueu encara promovien la Llei mosaica, que s’havia abolit feia uns 30 anys per mitjà del sacrifici de Jesús (Rm. 10:4; Tt. 1:10). Era demanar massa esperar que haguessin ajustat la seva manera de pensar després de 30 anys? Quan llegim la Carta als Hebreus, veiem clarament que conté aliment espiritual sòlid. Aquest aliment ajudaria els hebreus a adonar-se que la nova manera d’adorar Jehovà per mitjà de Jesucrist era molt millor, i els enfortiria per continuar predicant les bones notícies a pesar de l’oposició dels jueus (Heb. 10:19-23).

 EVITEM CONFIAR MASSA EN NOSALTRES MATEIXOS

16. A més d’avançar cap a la maduresa, què més hauríem de fer?

¹⁶ Tots ens hem d’esforçar per assolir la maduresa, però també per mantenir-la. Per això, hem d’anar amb compte de no confiar-nos massa (1 Cor. 10:12). Necessitem examinar-nos constantment per assegurar-nos que continuem progressant espiritualment (2 Cor. 13:5).

17. Com mostra la carta de Pau als colossencs la importància de seguir sent persones madures?

¹⁷ La carta que Pau va escriure als colossencs destaca novament la importància de continuar sent cristians madurs. Tot i que els colossencs s’havien convertit en persones adultes en sentit espiritual, Pau els va advertir del perill de deixar-se emportar per la manera de pensar d’aquest món (Col. 2:6-10). I Èpafres, que coneixia molt bé els germans de la congregació, orava constantment per ells perquè volia que arribessin a ser persones «completes», o madures (Col. 4:12). Què n’aprenem? Doncs que tant Pau com Èpafres entenien que, per seguir sent persones madures, és necessari tenir l’ajuda de Déu i fer un esforç continu. Volien que els colossencs continuessin sent persones madures tot i els reptes que afrontaven.

18. Què li podria passar a un cristià madur? (Mira la imatge.)

¹⁸ Pau va advertir els hebreus que un cristià madur podria perdre el favor de Déu per sempre. El seu cor es podria endurir tant que ja no fos capaç de penedir-se ni beneficiar-se del perdó de Déu. Ara bé, aquest no era el cas dels hebreus (Heb. 6:4-9). I què podem dir avui de les persones inactives o expulsades que més tard es penedeixen? El seu penediment humil i sincer mostra que no són com aquells dels qui Pau va escriure. Tot i així, quan tornen a Jehovà, necessiten la Seva ajuda (Ez. 34:15, 16). És per això que els ancians poden demanar a algú amb experiència que els ajudi a enfortir de nou la seva relació amb Jehovà.

19. Quina meta hauríem de tenir?

¹⁹ Si t’estàs esforçant per assolir la maduresa cristiana, pensa que ho pots aconseguir! Continua nodrint-te amb l’aliment espiritual sòlid i fes tot el que puguis per pensar cada cop més com ho fa Jehovà. Si ja ets un cristià madur, segueix esforçant-te per continuar sent-ho ara i per sempre.