A MESURA que avancen els «últims dies», la vida és cada cop més complicada i, per això, és molt important que els servents de Jehovà siguem més pacients que mai (2 Tim. 3:1-5). Estem envoltats de persones egoistes, tossudes i sense autocontrol. Ho són tot menys pacients. Per tant, farem bé de preguntar-nos: «M’estic contagiant de l’actitud impacient d’aquest món? Què vol dir ser pacient de veritat? Què puc fer perquè aquesta qualitat formi part de la meva personalitat?».

A la Bíblia, la paciència implica més que simplement suportar alguna situació difícil. Una persona pacient aguanta sense perdre l’esperança, és a dir, té una confiança absoluta que les coses aniran a millor. No només es preocupa per les seves necessitats, sinó pel benestar dels altres, fins i tot d’aquells que la fan patir o li causen problemes. Per aquest motiu, quan algú la tracta malament, la persona pacient no tira la tovallola i confia que podrà recuperar la seva amistat. Per això, la Paraula de Déu comenta que, entre d’altres boniques qualitats, «l’amor és pacient» (1 Cor. 13:4). * També diu que la paciència forma part del «fruit de l’esperit» (Gàl. 5:22, 23). Llavors, com podem cultivar aquesta qualitat?

Si volem cultivar la paciència, el primer que hem de fer és demanar en oració l’ajuda de l’esperit sant, que Jehovà dona a aquells que confien en ell (Lc. 11:13). Encara que l’esperit sant és molt poderós, nosaltres també hem de fer la nostra part i actuar en conseqüència amb les nostres oracions (Sl. 86:10, 11). Això vol dir que ens hem d’esforçar de valent per ser pacients cada dia i fer que aquesta qualitat formi part de la nostra personalitat. Amb tot, pot ser que no sempre ens sigui fàcil. Llavors, què més ens pot ajudar?

Una altra cosa que ens pot ajudar és analitzar i copiar l’exemple perfecte de Jesús. Quan l’apòstol Pau parla de «la nova personalitat», inclou la «paciència» i ens anima a fer «que la pau del Crist regni en els [nostres] cors» (Col. 3:10, 12, 15). Per deixar que la pau de Jesús «regni» en els nostres cors, és important que imitem la confiança que tenia en Jehovà. Ell estava totalment segur que el seu Pare actuaria en el moment adequat. Si copiem el seu exemple, no deixarem de ser pacients, passi el que passi (Jn. 14:27; 16:33).

Encara que tots tenim moltes ganes de viure en el nou món que Déu ens ha promès, podem cultivar més paciència quan meditem en com n’és Jehovà, de pacient, amb nosaltres. La Bíblia diu: «Jehovà no és lent pel que fa al compliment de la seva promesa,  com algunes persones pensen, sinó que és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú sigui destruït, sinó que tothom arribi a penedir-se» (2 Pe. 3:9). Si meditem en la paciència que el nostre Pare té amb nosaltres, ens sentirem motivats a ser més pacients amb els altres (Rm. 2:4). Ara bé, quines situacions requereixen que siguem pacients?

Cada dia ens podem trobar situacions que posen a prova la nostra paciència. Per exemple, potser tens moltes ganes d’explicar una cosa, però has de ser pacient per evitar interrompre els altres (Jm. 1:19). També pot ser que hagis de tenir paciència quan tractes amb germans que tenen costums que t’irriten. En lloc d’ofendre’t ràpidament, és bo que recordis com reaccionen Jehovà i Jesús quan veuen les nostres febleses. No són crítics ni se centren en els nostres errors o defectes. Més aviat, es fixen en les nostres qualitats i observen pacientment els esforços que fem per millorar (1 Tim. 1:16; 1 Pe. 3:12).

Una altra situació que pot posar a prova la teva paciència és quan algú et comenta que has fet o has dit alguna cosa malament. És molt fàcil que la teva primera reacció sigui ofendre’t i posar-te a la defensiva. Ara bé, la Bíblia et recomana que facis una cosa totalment diferent: «És millor el pacient d’esperit que no pas l’altiu d’esperit. No t’apressis en el teu esperit a irritar-te: perquè l’enuig [o l’ofensa, NM] reposa en el si dels insensats» (Ecl. 7:8, 9). Encara que una acusació sigui totalment falsa, has de ser pacient i pensar bé abans de parlar. Això és el que va fer Jesús quan altres persones el van acusar falsament (Mt. 11:19).

Si ets pare o mare, també has de ser molt pacient, especialment quan toca corregir alguna mala actitud, desig o tendència del teu fill. Fixa’t en el que li va passar a en Mattias, que actualment serveix a la sucursal d’Escandinàvia. Quan era adolescent, els seus companys de classe es burlaven constantment d’ell per les seves creences. Al principi, els pares no n’estaven al cas però, amb el temps, van veure l’efecte negatiu que aquesta situació tenia en el seu fill. En Mattias es va començar a plantejar si això era la veritat. El seu pare, en Gillis, recorda: «Vam haver de ser molt pacients». En Mattias els hi feia preguntes, com ara: «Qui és Déu? I si la Bíblia no fos en realitat la Paraula de Déu? Com podem saber el que Jehovà vol per a nosaltres?». Fins i tot li deia al seu pare: «Per què m’heu de jutjar? No és tan important que pensi o cregui el mateix que vosaltres!».

En Gillis explica: «De vegades, el nostre fill ens feia preguntes molt enfadat. Però no estava enfadat amb nosaltres, sinó amb la veritat, perquè es pensava que li complicava la vida». Com va gestionar aquesta situació? «Moltes vegades, en Mattias i jo sèiem i xerràvem durant hores. La major part del temps jo l’escoltava i de tant en tant li feia alguna pregunta per poder-lo  entendre. En ocasions li deia alguna cosa perquè pogués pensar-hi durant uns dies, i després en tornàvem a parlar. Altres vegades, era jo el qui necessitava un temps per pensar en el que ell m’havia dit. Aquestes converses constants van ajudar en Mattias a entendre millor i a acceptar ensenyances com el rescat, la sobirania de Jehovà i el Seu amor. Vam haver de dedicar molt de temps, i no sempre va ser fàcil, però de mica en mica el seu amor per Jehovà va anar creixent. La meva dona i jo estem molt contents d’haver estat pacients a l’ajudar el nostre fill a passar aquells anys difícils de l’adolescència i d’haver-li arribat al cor. L’esforç va valer la pena.»

Mentre els pares d’en Mattias l’ajudaven amb paciència, sempre van confiar en Jehovà. En Gillis recorda: «Sovint li deia a en Mattias que l’estimàvem tant, que la seva mare i jo oràvem més que mai a Jehovà perquè l’ajudés». Que agraïts estan aquests pares d’haver sigut pacients amb el seu fill!

Una altra situació que requereix paciència és quan s’ha de tenir cura d’algun familiar o amic que pateix una malaltia crònica. Vegem l’exemple de l’Ellen, * qui també viu a Escandinàvia.

Fa uns vuit anys, el marit de l’Ellen va patir dos ictus que van afectar greument el funcionament del seu cervell. Com a conseqüència, no pot sentir compassió, felicitat ni tristesa, i aquesta situació és molt dura per a l’Ellen. Ella explica: «He hagut de ser molt pacient i fer moltíssimes oracions». I afegeix: «El meu text preferit i el que més m’anima és Filipencs 4:13, que diu: “Tinc forces per enfrontar-me a tot gràcies a aquell que em dóna poder”». L’Ellen és capaç d’aguantar pacientment aquesta situació i de confiar plenament en Jehovà, gràcies a les forces que Ell li dona (Sl. 62:5, 6).

El millor exemple de paciència que podem imitar és el de Jehovà (2 Pe. 3:15). A la Bíblia trobem molts relats que mostren que Jehovà és molt pacient (Neh. 9:30; Is. 30:18). Un exemple és la manera com va reaccionar quan Abraham va qüestionar la Seva decisió de destruir Sodoma. Jehovà no el va interrompre, sinó que va escoltar pacientment les inquietuds d’aquest servent i les preguntes que li va fer. Llavors, Jehovà va demostrar que l’havia escoltat repetint el que Abraham li havia expressat. A més, li va assegurar que no destruiria Sodoma si només hi havia deu homes justos a la ciutat (Gèn. 18:22-33). No creus que va ser un bon exemple del que significa escoltar amb paciència i no reaccionar de manera exagerada?

La paciència és una part molt important de la nova personalitat que hem de tenir tots els cristians. Si t’esforces per cultivar aquesta qualitat, honraràs Jehovà, el nostre Pare amorós i pacient, i veuràs com es compleixen «les promeses gràcies a la fe i la paciència» (Heb. 6:10-12).