1. Què va predir Isaïes sobre Jesús, i per què això ens anima?

ISAÏES va predir que Jesús no jutjaria «pel que veuen els seus ulls» i no decidiria «pel que escolten les seves orelles». També va dir que jutjaria «amb justícia els pobres» (Is. 11:3, 4). Per què ens animen i tranquiŀlitzen aquestes paraules? Perquè vivim en un món ple de parcialitat i prejudicis. Sens dubte, tots anhelem viure sota la governació perfecta de Jesús, qui mai ens jutjarà per la nostra aparença.

2. Què ens va manar Jesús, i què analitzarem en aquest article?

² Cada dia ens creem opinions diferents de la gent que ens envolta, però com que som imperfectes no ho podem fer com Jesús, que jutja de manera perfecta. La nostra tendència és jutjar pel que veiem. No obstant, quan Jesús va estar a la terra, va manar: «Deixeu de jutjar segons les aparences i jutgeu d’una manera justa» (Jn. 7:24). És obvi que vol que copiem el seu exemple i que no ens deixem portar per les aparences. En aquest article, analitzarem tres aspectes que sovint influeixen en la manera de jutjar de la gent: la raça o l’ètnia, la posició econòmica i l’edat. En cada cas, veurem maneres pràctiques d’obeir el manament de Jesús.

3, 4. a) Què va fer que l’apòstol Pere canviés el seu punt de vista sobre els gentils? (Mira la imatge del principi.) b) Quina nova comprensió va rebre Pere?

³ Imagina’t tot el que li va passar pel cap a Pere quan se li va dir que anés a casa de Corneli, un gentil que vivia a Cesarea (Fe. 10:17-29). Com la resta de jueus del seu temps, Pere va créixer pensant que els gentils eren impurs. Ara bé, l’apòstol va viure una experiència que el va fer canviar d’opinió. Va tenir una visió on va veure un llençol «que baixava cap a la terra» amb animals impurs a dins. Després, va escoltar una veu del cel que deia: «Pere, aixeca’t. Mata un animal i menja». Però Pere va rebutjar rotundament fer-ho. Llavors, la veu li va dir: «Deixa de dir que allò que Déu ha purificat és impur» (Fe. 10:9-16). Quan Pere es va despertar de la visió, estava desconcertat pel que aquesta veu li intentava dir. Just en aquell moment, els missatgers de Corneli van arribar. Després de rebre la guia de l’esperit sant, Pere va fer un esforç i va acompanyar els missatgers a la casa d’aquell gentil.

⁴ Si Pere s’hagués deixat portar només per les aparences, no hauria anat a la casa de Corneli perquè els jueus mai entraven a les cases dels gentils. Així doncs, com va vèncer Pere aquells prejudicis tan arrelats? Tant la visió que va tenir com la guia que va rebre de l’esperit sant el van ajudar molt. Després d’escoltar el que Corneli va explicar, Pere es va emocionar i va dir sota inspiració: «Ara de veritat entenc que Déu no fa diferències, sinó que accepta tot aquell que el respecta i que fa el que està bé, sense importar d’on sigui» (Fe. 10:34, 35). Quina experiència tan emocionant per a l’apòstol! Aquesta nova comprensió canviaria molt les coses. Com ajudaria això a tots els cristians a ser imparcials?

5. a) Què vol Jehovà que entenguem tots els cristians? b) Quina actitud podria persistir dins nostre?

⁵ Jehovà va utilitzar Pere per ajudar tots els cristians a entendre que Ell és imparcial i que no li dona cap importància a la raça, ètnia, nació, tribu o llengua. Jehovà accepta qualsevol home o dona que el respecti i que faci el que està bé (Gàl. 3:26-28; Ap. 7:9, 10). No hi ha cap dubte que això és veritat. Ara bé, i si has crescut en un país o en una casa on hi ha molts prejudicis? És possible que pensis que ets imparcial, però que persisteixin aquests sentiments dins teu. Fins i tot Pere, qui va ajudar els altres a veure que Déu és imparcial, temps després va demostrar que encara tenia prejudicis (Gàl. 2:11-14). Com pots obeir Jesús i deixar de jutjar per les aparences?

6. a) Què ens ajudarà a arrencar de soca-rel els prejudicis? b) Què va revelar un informe que va fer un germà?

⁶ Ens hem d’examinar atentament amb l’ajuda de la Paraula de Déu per veure si encara tenim alguna mena de prejudici (Sl. 119:105). Pot ser que altres vegin que tenim aquesta actitud negativa i nosaltres no ens n’haguem adonat. Si fos el cas, ells ens podrien ajudar a millorar de manera amorosa (Gàl. 2:11, 14). De vegades, aquests prejudicis poden estar tan arrelats que fins i tot ni en siguem conscients. Per exemple, pensa en un germà amb responsabilitats que va fer un informe d’un matrimoni que servia a temps complet. El marit era d’una minoria ètnica que sovint era mal vista.  Sembla que el germà responsable no s’adonava que ell mateix tenia prejudicis contra aquesta minoria. Encara que en aquest informe va escriure moltes coses bones sobre el marit, va concloure dient: «Tot i que ell és [d’aquesta nacionalitat], la seva bona educació i manera de viure ajuden els altres a veure que ser [d’aquesta ètnia] no vol dir necessàriament tenir un estil de vida inferior ni brut, que és típic entre les persones [d’aquest] origen». T’has fixat? Independentment de les responsabilitats que tinguem, ens hem d’analitzar amb molta cura per veure si encara queda algun rastre de prejudici en el nostre interior. A més, no hem de dubtar a demanar ajuda. Però, què més podem fer?

7. Com podem obrir del tot el nostre cor?

⁷ Si obrim del tot el nostre cor, deixarem que l’amor substitueixi els prejudicis (2 Cor. 6:11-13). Tens el costum de relacionar-te només amb persones de la teva raça, ètnia, nacionalitat o llengua? Si aquest és el teu cas, esforça’t per conèixer més els altres. Per què no convides aquells que són d’altres cultures a sortir a predicar junts o a passar una estona a casa teva i prendre alguna cosa? (Fe. 16:14, 15.) Si fas això, l’amor que sentiràs pels germans vencerà qualsevol tipus de prejudici. Vegem ara un altre aspecte que pot fer que jutgem segons les aparences: la posició econòmica.

8. Segons Levític 19:15, com pot influir la posició econòmica en la nostra manera de veure algú?

⁸ Un altre factor que pot influir en com veiem els altres és la posició econòmica. Levític 19:15 (BEC) ens diu: «No cometis injustícia quan jutgis, ni per afavorir el pobre ni per honrar el poderós; has de jutjar el proïsme amb justícia». Com pot influir en la nostra manera de veure algú el fet que sigui ric o pobre?

9. Què va escriure Salomó, i què aprenem d’aquestes paraules?

⁹ Sota inspiració, Salomó va escriure una veritat molt trista que sovint caracteritza les persones: «El pobre resulta desagradable fins i tot als companys; en canvi, el ric té molts amics» (Prov. 14:20, BEC). Què aprenem d’aquestes paraules? Que si no vigilem, podríem buscar l’amistat de germans que són rics i evitar la companyia dels que són pobres. Amb tot, seria molt perillós valorar els altres segons la seva posició econòmica. Per què?

10. Sobre quin problema va parlar Jaume?

¹⁰ Si jutgéssim els altres pels seus recursos econòmics, podríem dividir la congregació en classes socials. De fet, el deixeble Jaume va avisar que això estava passant en algunes congregacions del primer segle (llegeix Jaume 2:1-4). Així doncs, hem d’estar ben alerta per no deixar que aquestes actituds afectin la nostra congregació. Llavors, què podem fer per evitar jutjar segons les aparences?

11. Què tenen a veure les possessions materials amb la nostra relació amb Déu? Explica-ho.

¹¹ Hem de veure els nostres germans de la mateixa manera que Jehovà ho fa. Creus que el nostre Pare amorós valora les persones basant-se en el que tenen? En absolut! La nostra amistat amb Jehovà mai dependrà de tenir molt o poc en sentit material. Tot i que és cert que Jesús va dir «que [seria] difícil per a un ric entrar al Regne del cel», no va dir que fos impossible (Mt. 19:23). I encara que també va afirmar: «Feliços vosaltres que  sou pobres, perquè el Regne de Déu és vostre», això no volia dir que tots els pobres rebrien la benedicció de Jehovà i escoltarien les ensenyances de Jesús (Lc. 6:20). De fet, molta gent pobra no va acceptar la veritat. Per tant, no podem jutjar l’amistat que té una persona amb Jehovà segons les seves possessions.

12. Què aconsella la Bíblia als rics i als pobres?

¹² Estem molt contents de servir amb germans i germanes que estimen Jehovà de tot cor, ja siguin rics o pobres. La Bíblia aconsella als que són rics «que no confiïn en les riqueses temporals, sinó en Déu» (llegeix 1 Timoteu 6:17-19). I també anima a tots els cristians, tant rics com pobres, a no estimar els diners (1 Tim. 6:9, 10). Segur que si ens esforcem per veure els nostres germans com Jehovà els veu, evitarem jutjar-los per la seva situació econòmica. I què podem dir de l’edat? Hauria d’influir en la nostra manera de veure els altres? Vegem-ho.

13. Què ens ensenya la Bíblia sobre el respecte que hem de tenir cap als més grans?

¹³ La Paraula de Déu sovint ens anima a respectar els grans. Levític 19:32 diu: «T’aixecaràs davant dels cabells blancs, i honraràs la cara del vell, i temeràs el teu Déu». De manera semblant, Proverbis 16:31 ens recorda que «una corona d’esplendor és la vellesa: si és trobada en el camí de la justícia». I Pau va aconsellar a Timoteu que no parlés amb duresa als germans grans, sinó que els veiés com a pares (1 Tim. 5:1, 2). Encara que Timoteu tenia autoritat sobre aquells germans, els havia de tractar amb compassió i respecte.

14. En quines ocasions hauríem de donar consell a una persona que sigui més gran que nosaltres?

¹⁴ Ara bé, fins a quin punt hauríem de posar en pràctica aquests principis? Per exemple, creus que ens hauríem de quedar de braços plegats si un germà gran pequés de manera deliberada o defensés una cosa que no li agrada a Jehovà? Déu no jutja per l’aparença i tampoc excusa ningú que pequi voluntàriament, només pel fet de ser gran. Fixa’t en el principi que conté Isaïes 65:20: «El pecador de cent anys serà maleït». Trobem una idea similar a la visió d’Ezequiel (Ez. 9:5-7). Per tant, el més important ha de ser mostrar sempre respecte a Jehovà, que és «l’Ancià de dies» (Dan. 7:9, 10, 13, 14). Si així ho fem, no evitarem corregir una persona que necessiti consell, tingui l’edat que tingui (Gàl. 6:1).

15. Quina lliçó podem aprendre de l’apòstol Pau?

¹⁵ I què podem dir dels germans més joves de la congregació? Com els veiem? L’apòstol Pau va escriure les següents paraules al jove Timoteu: «Que ningú et menyspreï perquè ets jove. Al contrari, dóna un bon exemple als fidels per la teva manera de parlar, pel teu comportament, pel teu amor, per la teva fe i per la teva decència» (1 Tim. 4:12). Quan Pau li va dir això, potser Timoteu tenia uns trenta anys. Així i tot, l’apòstol li va donar responsabilitats molt importants. Encara que no sapiguem exactament quines raons van fer que Pau li escrivís aquestes paraules, la lliçó és clara: no hem de jutjar els germans joves només per l’edat que tenen. Farem bé de recordar que fins i tot Jesús tenia trenta anys quan va començar la seva predicació a la terra.

16, 17. a) Com valoren els ancians si un germà està capacitat per servir com a servent ministerial o ancià? b) Com pot entrar en conflicte amb les Escriptures el punt de vista personal o la cultura?

 ¹⁶ En algunes cultures no es té massa en compte els joves o fins i tot se’ls menysprea. Quan això passa, és possible que als ancians de la congregació els hi costi recomanar germans joves per servir com a servents ministerials o ancians, encara que aquests reuneixin els requisits. Però tots els ancians han de recordar que les Escriptures no posen un mínim d’edat perquè un germà sigui nomenat servent ministerial o ancià (1 Tim. 3:1-10, 12, 13; Tt. 1:5-9). Si un ancià posés una norma basant-se en la seva cultura, no estaria actuant segons la Paraula de Déu. Quan s’analitza si un germà jove està capacitat per rebre certs privilegis, s’ha de fer tenint en compte els requisits bíblics, i no la cultura ni els punts de vista personals (2 Tim. 3:16, 17).

¹⁷ Deixar-se portar més per la cultura que pels principis bíblics pot posposar el progrés espiritual d’alguns germans capacitats. Vegem-ne un exemple. En cert país, un servent ministerial molt capacitat va rebre responsabilitats de pes. Tot i que els ancians estaven d’acord que aquest germà jove reunia de manera raonable els requisits bíblics per servir com a ancià, no va ser recomanat. Per què? Alguns ancians grans van insistir que era massa jove i que seria difícil que els germans el respectessin com a ancià. Tristament, aquest germà va haver d’esperar per ser nomenat perquè semblava massa jove. I altres casos demostren que aquesta no és una situació aïllada. Tot això ens ensenya que és vital que confiem en la Bíblia en lloc de deixar-nos portar per la nostra cultura o el nostre punt de vista personal. Aquesta és l’única manera d’obeir Jesús i de deixar de jutjar els altres per la seva aparença.

18, 19. Què ens pot ajudar a veure els altres com ho fa Jehovà?

¹⁸ Malgrat la nostra imperfecció, podem aprendre a veure els altres com ho fa Jehovà (Fe. 10:34, 35). Però això implica que no deixem d’esforçar-nos i que escoltem els recordatoris que rebem constantment de la Paraula de Déu. A mesura que els anem posant en pràctica, ens serà més fàcil obeir el manament de Jesús de deixar de jutjar els altres per les aparences (Jn. 7:24).

¹⁹ Molt aviat el nostre Rei, Jesucrist, jutjarà tota la humanitat «amb justícia», i no «pel que veuen els seus ulls» o «pel que escolten les seves orelles» (Is. 11:3, 4). Que meravellós serà!