1. Qui va fundar la congregació de Filips?

QUAN l’apòstol Pau, Siles, Lluc i Timoteu van arribar a la colònia romana de Filips, van trobar moltes persones interessades en el missatge del Regne i van formar-hi una congregació. Els nous deixebles es van començar a reunir, probablement a casa d’una germana molt hospitalària que es deia Lídia (Fe. 16:40).

2. Quin repte va afrontar aquesta congregació?

² Aquesta nova congregació aviat va afrontar un gran repte. Satanàs va fer que les persones que odiaven la veritat s’oposessin amb totes les seves forces a la predicació d’aquells cristians. Com a conseqüència, van arrestar Pau i Siles, els van colpejar amb garrots i els van empresonar. Un cop alliberats, van anar a veure els nous germans i els van animar. Sembla que Lluc va continuar servint allà, però Pau, Siles i Timoteu van marxar. Com se’n sortirien a partir d’ara els germans d’aquella congregació tan nova? Gràcies a l’esperit sant, van continuar servint Jehovà amb valor (Fili. 2:12). L’apòstol Pau tenia bones raons per estar ben orgullós d’ells.

3. Tal com explica Filipencs 1:9-11, què va demanar Pau en oració?

³ Uns deu anys més tard, Pau va escriure una carta a la congregació de Filips. A mesura que la llegeixis, t’adonaràs que l’apòstol estimava molt els seus germans. De fet, va escriure: «Us trobo a faltar a tots, perquè us estimo molt, tal com Jesucrist us estima» (Fili. 1:8).  A més, els va dir que feia oració per ells i demanava a Jehovà que cada vegada mostressin més amor, que sabessin identificar les coses més importants, que fossin irreprotxables, que no fessin ensopegar ningú i que fessin més obres justes. Sens dubte, tu també et podràs beneficiar de les paraules sinceres de Pau (llegeix Filipencs 1:9-11). En aquest article, analitzarem el que l’apòstol va dir i com ho podem posar en pràctica.

4. a) Segons 1 Joan 4:9, 10, com ens ha mostrat Jehovà el seu amor? b) Com hem d’estimar Déu?

⁴ Jehovà ens va mostrar el seu gran amor quan va enviar el seu Fill a la terra perquè morís «pels nostres pecats», i això ens motiva a estimar-lo (llegeix 1 Joan 4:9, 10; Rm. 5:8). Llavors, com hem d’estimar Déu? Jesús ens va donar la resposta quan va dir a un fariseu: «Estima Jehovà, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment» (Mt. 22:36, 37). Pau també va dir als filipencs que cada vegada havien d’estimar més Jehovà. D’igual manera, no volem estimar Déu a mitges, sinó que el nostre amor per Ell ha de ser cada dia més fort. Com ho podem aconseguir?

5. Què podem fer per enfortir el nostre amor per Jehovà?

⁵ Per estimar Jehovà, primer l’hem de conèixer. La Bíblia afirma: «Qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor» (1 Jn. 4:8). L’apòstol Pau va indicar que el nostre amor per Déu es faria més fort a mesura que tinguéssim més «coneixement exacte i bona comprensió» (Fili. 1:9). Quan comencem a estudiar la Bíblia, descobrim les boniques qualitats de Déu i això fa que l’estimem encara que no el coneguem gaire. Amb el temps, com més aprenem de Jehovà, més fort es va fent el nostre amor per ell. Així doncs, no ens sorprèn que estudiar i meditar en la seva Paraula sigui una de les coses més importants de la nostra vida (Fili. 2:16).

6. Què ens ensenya 1 Joan 4:11, 20, 21?

⁶ L’amor tan gran que Jehovà ens té ens impulsa a estimar els nostres germans (llegeix 1 Joan 4:11, 20, 21). Com que adorem Déu i ens esforcem per imitar les seves qualitats, podríem pensar que sempre serà fàcil estimar els germans. També imitem Jesús, que ens va estimar tant que va donar la seva vida per nosaltres. Ara bé, de vegades pot ser tot un repte obeir el manament d’estimar-nos els uns als altres. Això és el que va passar a la congregació de Filips. Vegem-ho.

7. Què aprenem del consell que va donar Pau a Evòdia i Síntique?

⁷ Evòdia i Síntique eren germanes que havien servit fidelment al costat de l’apòstol Pau. Amb tot, potser van permetre que les diferències personals les distanciessin i, fins i tot, trenquessin la seva amistat. Per aquesta raó, quan Pau va escriure a la congregació on servien, va mencionar per nom aquestes germanes i els va aconsellar que tinguessin «la mateixa manera de pensar» (Fili. 4:2, 3). L’apòstol també va pensar que era necessari dir a tota la congregació: «Feu-ho tot sense murmurar ni discutir» (Fili. 2:14). Segur que aquests consells tan directes van ajudar aquelles germanes i la resta de la congregació a estimar-se més.

8. a) Quin obstacle ens podria fer difícil mostrar amor als germans? b) Què ens ajudarà a vèncer aquest obstacle?

 ⁸ Igual que els va passar a Evòdia i Síntique, ens podem trobar amb un gran obstacle que ens podria fer difícil mostrar amor als germans: la tendència de fixar-nos en les seves imperfeccions. Tots ens equivoquem moltes vegades. Si sempre estiguéssim atents als defectes dels altres, ens costaria més estimar-los. Imagina’t que un germà s’oblidés d’ajudar-te amb la neteja de la Sala del Regne. Segur que això no et faria gens de gràcia. Si ara comencessis a enumerar totes les vegades que s’ha equivocat, cada cop estaries més enfadat i se’t faria més difícil estimar-lo. T’has trobat alguna vegada en una situació semblant? Pensa en això: Jehovà veu tant les teves imperfeccions com les del teu germà. Però, així i tot, us continua estimant. Per aquesta raó, farem bé d’imitar l’amor de Jehovà i fixar-nos en les coses positives que fan els nostres germans. Si ens esforcem de valent per estimar-los, estarem més units (Fili. 2:1, 2).

9. Quines són algunes de «les coses més importants»?

⁹ L’apòstol Pau sota inspiració divina va dir als cristians de Filips: «Sapigueu identificar les coses més importants» (Fili. 1:10). I nosaltres també ho hem de fer. Entre d’altres, «les coses més importants» són la santificació del nom de Déu, el compliment de les seves promeses, i la pau i la unitat de la congregació (Mt. 6:9, 10; Jn. 13:35). Si aquestes coses són el centre de la nostra vida, demostrarem que estimem Jehovà.

10. Què hem de fer per ser irreprotxables?

¹⁰ Pau també va dir: «Sigueu irreprotxables». Això no significa que puguem ser-ho tant com ho és Jehovà, ni que haguem de ser perfectes. Però Déu ens considerarà irreprotxables si fem tot el que podem perquè el nostre amor sigui més fort i identifiquem les coses més importants. Una manera de mostrar el nostre amor és esforçar-nos al màxim per evitar fer que els altres ensopeguin.

11. Per què hem d’evitar fer ensopegar algú?

¹¹ Pau va donar una advertència que no podem prendre a la lleugera: «No feu ensopegar ningú». Com podríem fer ensopegar algú? Ho podríem fer a l’hora d’escollir com ens divertim, quina roba ens posem o, fins i tot, quina feina fem. Pot ser que prenguem una decisió que no tingui res de dolent, però que fereixi la consciència d’algun germà i el faci ensopegar. Si això passés, seria molt greu. De fet, Jesús va afirmar que seria millor que ens llancessin al mar amb una pedra de molí lligada al coll (Mt. 18:6).

12. Què aprenem de l’exemple d’un matrimoni de pioners?

¹² Fixa’t en com un matrimoni de pioners va fer seves les paraules de Jesús. A la seva congregació hi havia una parella que s’acabava de batejar i que s’havia criat en famílies molt conservadores. Aquesta parella pensava que no estava bé que els cristians anessin al cinema, encara que la peŀlícula fos inofensiva. Per això, quan es van assabentar que la parella de pioners havien anat al cinema, es van ofendre molt. Llavors,  aquells pioners van deixar d’anar al cinema fins que els germans nous maduressin espiritualment i la seva consciència estigués entrenada «per distingir el que està bé del que està malament» (Heb. 5:14). Amb aquest acte tan altruista, els pioners van demostrar amb accions, i no només de paraula, que estimaven de veritat els seus germans (Rm. 14:19-21; 1 Jn. 3:18).

13. Com podríem estar animant un germà a fer alguna cosa incorrecta? Posa’n un exemple.

¹³ Una altra manera de fer ensopegar algú podria ser animant-lo a fer alguna cosa incorrecta. Com podria passar això? Pensa en aquesta situació. Algú que estudia la Bíblia, després d’una lluita llarga i dura, aconsegueix vèncer la seva addicció a l’alcohol i s’adona que no n’ha de tornar a beure mai més. Aleshores, progressa ràpidament i es bateja. Temps després, un germà el convida a una reunió social, i amb bones intencions insisteix que accepti una beguda alcohòlica i li diu: «Ara ja estàs batejat i tens l’esperit de Jehovà. Recorda que un aspecte del fruit de l’esperit és l’autocontrol. Si tens autocontrol, no passarà res si prens una copeta». T’imagines les conseqüències que podria patir el germà nou si escoltés aquest consell tan desencertat?

14. Com ens ajuden les reunions a aplicar els consells de Filipencs 1:10?

¹⁴ Les reunions ens ajuden a aplicar els consells de Filipencs 1:10 de diferents  formes. Primer, l’aliment espiritual que rebem en elles ens recorda allò que Jehovà considera més important. Segon, se’ns ajuda a veure com aplicar el que aprenem per ser irreprotxables. I tercer, se’ns motiva a «mostrar amor i a fer bones obres» (Heb. 10:24, 25). Com més animats ens sentim, més estimarem Jehovà i els nostres germans. Si ho fem de tot cor, ens esforçarem per no fer ensopegar els altres.

15. Què implica fer «més obres justes»?

¹⁵ Pau també va demanar a Jehovà que els filipencs poguessin «donar molt fruit just», és a dir, que fessin «més obres justes» (Fili. 1:11, nota). Segur que aquestes «obres justes» incloïen estimar Jehovà i el seu poble, i parlar amb els altres de la seva fe en Jesús i la seva esperança. A Filipencs 2:15, l’apòstol va fer servir una altra comparació quan va dir: «Brilleu com llums en el món». Això té molt de sentit, ja que Jesús havia dit que els seus seguidors eren «la llum del món» (Mt. 5:14-16). A més, els va manar que fessin deixebles i que prediquessin «fins a la part més llunyana de la terra» (Fe. 1:8; Mt. 28:18-20). Nosaltres també fem «obres justes» quan participem en aquesta tasca tan important.

16. Com ens ajuda Filipencs 1:12-14 a veure que podem brillar com llums malgrat les circumstàncies? (Mira la imatge de la portada.)

¹⁶ Siguin quines siguin les nostres circumstàncies, tots podem brillar «com llums en el món». En alguns casos, allò que sembla un obstacle es pot convertir en una oportunitat de predicar. Per exemple, Pau estava sota arrest domiciliari  a Roma quan va escriure la seva carta als filipencs. Ara bé, les cadenes no van impedir que donés testimoni als guàrdies ni als seus visitants. Va parlar de la veritat amb entusiasme, i això va ajudar els germans a tenir confiança i valor per «predicar la paraula de Déu sense por» (llegeix Filipencs 1:12-14; 4:22).

17. Posa un exemple actual de com podem fer «més obres justes» malgrat les circumstàncies difícils.

¹⁷ Molts germans tenen l’oportunitat d’imitar l’exemple de Pau. Com que viuen a països on l’obra està restringida o no poden predicar casa per casa, intenten predicar d’altres maneres (Mt. 10:16-20). En un d’aquests països, un superintendent de circuit va suggerir als publicadors que es fessin el seu propi territori, predicant als familiars, veïns, coneguts i companys de feina o d’escola. En dos anys, el nombre de congregacions va créixer molt. Potser vivim en un país on ara podem predicar lliurement, però podem aprendre de l’exemple d’aquells germans que són enginyosos a l’hora de donar testimoni. Igual que ells, hem d’intentar participar al màxim a la predicació i confiar que Jehovà ens donarà les forces per superar qualsevol obstacle (Fili. 2:13).

18. Què hem d’estar decidits a fer?

¹⁸ Ara més que mai, hem d’estar decidits a fer cas del consell que Pau va donar als filipencs. Hem d’identificar les coses més importants, ser irreprotxables, no fer ensopegar ningú i fer més obres justes. D’aquesta manera, mostrarem més amor i glorificarem el nostre Pare, Jehovà.