Salta al contingut

Salta a l'índex

ARTICLE D’ESTUDI 31

«No ens rendim»!

«No ens rendim»!

«Per això, no ens rendim» (2 COR. 4:16).

CANÇÓ 128 Aguantem fins al final

AVANÇ *

1. Què hem de fer els cristians per acabar la carrera per la vida?

ELS cristians correm una carrera per la vida. Tant si fa poc com si fa molt que vam començar a córrer, ho hem de continuar fent fins a creuar la meta. El consell que l’apòstol Pau va donar als cristians de Filips ens pot animar a acabar aquesta cursa. Quan van rebre la seva carta, alguns d’ells ja portaven molts anys servint fidelment Jehovà. Tot i això, Pau volia que imitessin el seu exemple i els va recordar la necessitat de córrer amb aguant «cap a la meta» (Fili. 3:14).

2. Per què va ser oportú el consell de Pau als filipencs?

2 El consell de Pau als filipencs va arribar just quan més el necessitaven. Aquella congregació va patir persecució des del principi. Tot va començar l’any 50 de la n. e. quan Pau i Siles van arribar a Filips després d’acceptar la invitació de Déu d’anar a Macedònia (Fe. 16:9). Allà van conèixer Lídia, a qui Jehovà «va obrir el cor completament perquè acceptés» les bones notícies (Fe. 16:14). Aviat ella i la seva família es van batejar. Però el Diable no es va quedar de braços plegats. De sobte, alguns veïns van arrossegar Pau i Siles davant dels magistrats civils i els van acusar falsament d’alterar l’ordre. Com a resultat, els van apallissar, els van tancar a la presó i finalment els van suplicar que marxessin de la ciutat (Fe. 16:16-40). Així i tot, no es van rendir. I què podem dir dels germans de Filips? Gràcies a l’exemple de Pau i Siles, ells tampoc van tirar la tovallola.

3. a) Què va reconèixer Pau? b) Quines preguntes analitzarem?

3 Pau estava decidit a no donar-se per vençut (2 Cor. 4:16). Amb tot, sabia que per acabar la carrera era molt important que es concentrés en la meta. Què podem aprendre de l’exemple de Pau? Quins exemples d’avui dia ens ensenyen que podem aguantar malgrat els reptes? I com ens pot ajudar l’esperança a estar decidits a no rendir-nos mai?

QUÈ APRENEM DE L’EXEMPLE DE PAU?

4. Com es va mantenir actiu Pau tot i les seves circumstàncies?

4 Pensa en l’esforç que estava fent Pau quan va escriure als filipencs. En aquell moment estava sota arrest domiciliari a Roma i no podia sortir a predicar. Malgrat això, va aprofitar qualsevol ocasió per donar testimoni a la gent que l’anava a veure i va escriure cartes a congregacions llunyanes. Avui dia, molts germans que no poden sortir de casa aprofiten qualsevol oportunitat per compartir les bones notícies amb aquells que els visiten. A més, escriuen cartes als veïns a qui no poden predicar en persona.

5. Segons les paraules de Pau a Filipencs 3:12-14, què el va ajudar a no perdre de vista el seu objectiu?

5 Pau no va deixar que els èxits del passat o errors que havia comès el distraguessin. De fet, ell va dir que oblidar les coses que havia deixat enrere li va permetre esforçar-se per les que tenia al davant i, d’aquesta manera, acabar la cursa (llegeix Filipencs 3:12-14). Què podria haver distret l’apòstol? D’una banda, Pau havia estat un home prominent i d’èxit dins el judaisme, però per a ell tot allò era «com un munt d’escombraries» (Fili. 3:3-8). D’altra banda, tampoc va permetre que els sentiments de culpa per haver perseguit els cristians el paralitzessin. A més, no va pensar que ja havia fet prou per Jehovà. Pau va estar empresonat, el van apallissar i apedregar, va naufragar, i en ocasions va passar gana i li va faltar roba. Tot i això, sempre va predicar a consciència (2 Cor. 11:23-27). Ell sabia que havia de continuar endavant, i nosaltres farem bé d’imitar-lo.

6. Quines són algunes de les coses que potser hem deixat enrere i hem d’oblidar?

6 Com podem copiar l’exemple de Pau i oblidar les coses que hem deixat enrere? Alguns de nosaltres potser estem lluitant per vèncer sentiments de culpa per errors comesos en el passat. Si aquest és el teu cas, per què no analitzes els beneficis del rescat de Jesús en el teu estudi personal? Si examines aquest tema, medites en ell i fas oració, estaràs posant el teu granet de sorra per alleujar aquests sentiments de culpa. A més, deixaràs de castigar-te per errors que Jehovà ja t’ha perdonat. Què més aprenem de Pau? Per servir més Jehovà, alguns han deixat treballs que els podien haver fet guanyar molts diners. En aquesta situació, ¿podries oblidar el que has deixat enrere i no donar voltes al que hauries pogut aconseguir? (Nom. 11:4-6; Ecl. 7:10.) El que hem deixat enrere també pot incloure el que haguem aconseguit en el servei a Jehovà o les proves que haguem superat en el passat. És cert que pensar en com ens ha beneït i ajudat Jehovà al llarg dels anys ens apropa més a ell. Tot i això, mai voldríem ser presumptuosos i creure que ja hem fet prou en el nostre servei a Jehovà (1 Cor. 15:58).

En la cursa per la vida, hem d’evitar les distraccions i tenir molt clar el nostre objectiu (Consulta el paràgraf 7)

7. D’acord amb les paraules de 1 Corintis 9:24-27, què hem de fer per guanyar la carrera per la vida? Posa’n un exemple.

7 Jesús va aconsellar als seus deixebles que s’esforcessin (Lc. 13:23, 24). Pau tenia molt present aquell consell i sabia que, igual que Jesús, s’hauria d’esforçar de valent fins al final. Per això, va comparar la vida d’un cristià a una carrera (llegeix 1 Corintis 9:24-27). Un corredor s’ha de centrar en la línia de meta i evitar qualsevol distracció. Per exemple, els participants d’una cursa urbana corren per davant de botigues i d’altres coses que els poden distreure. T’imagines un corredor aturant-se a mirar els aparadors? Si volgués guanyar, seria absurd. De la mateixa manera, en la carrera per la vida també hem d’evitar les distraccions. Si ens mantenim enfocats en el nostre objectiu i ens esforcem de tot cor, tal com va fer Pau, guanyarem el premi.

REPTES QUE POSEN A PROVA LA NOSTRA FE

8. Quins tres reptes analitzarem a continuació?

8 Analitzem ara tres situacions que ens podrien fer afluixar el pas: quan les expectatives tarden a complir-se, quan les forces minven i quan les proves s’allarguen en el temps. Ens serà molt útil veure com altres persones han superat aquests reptes (Fili. 3:17).

9. Com ens poden afectar les expectatives que triguen a complir-se?

9 Quan les expectatives triguen a complir-se. Tots esperem que el nostre Pare compleixi les promeses que ens ha fet. Quan el profeta Habacuc va expressar el seu desig que Jehovà acabés amb la maldat de Judà, Déu li va dir que esperés amb paciència (Hab. 2:3). Ara bé, quan les expectatives triguen a complir-se, podríem sentir-nos desconsolats i perdre el goig (Prov. 13:12). Això és el que van viure alguns cristians ungits a principis del segle XX. Molts d’ells esperaven rebre la recompensa celestial l’any 1914. Quan això no va passar, com van fer front a aquest repte?

En Royal i la Pearl Spatz no van veure complertes les seves expectatives l’any 1914, però van continuar servint Jehovà fidelment durant dècades (Consulta el paràgraf 10)

10. Com va afrontar una parella el repte de veure que les seves expectatives no es van complir quan esperaven?

10 Vegem l’exemple de dos germans fidels que van afrontar aquest repte. El germà Royal Spatz es va batejar quan tenia 20 anys, el 1908. Ell estava segur que molt aviat aniria al cel. De fet, quan el 1911 va proposar matrimoni a la seva xicota Pearl, li va dir: «Ja saps el que passarà el 1914. Si vols que ens casem, val més que ho fem aviat!». Tot i no rebre l’esperança celestial aquell any, creus que es van rendir en el seu servei a Déu? No, perquè el seu objectiu principal era fer la voluntat de Jehovà, no obtenir la recompensa celestial. En Royal i la Pearl estaven decidits a córrer la carrera amb aguant. Per això, es van mantenir actius i fidels fins que, dècades després, va acabar la seva vida a la terra. Segur que tens moltes ganes de veure com Jehovà compleix les seves promeses, i vindica el seu nom i la seva sobirania. Pots estar convençut que ell complirà tot això en el moment adequat. Fins que arribi aquell dia, hem de servir Déu de tot cor i no permetre mai que les expectatives que no es compleixen ens desanimin o ens facin afluixar el pas.

Fins i tot quan l’Arthur Secord ja era gran, va donar el millor d’ell a Jehovà (Consulta el paràgraf 11)

11, 12. Com pots seguir servint Jehovà de tot cor encara que les teves forces minvin? Posa’n un exemple.

11 Quan les forces minven. A diferència d’un corredor, no cal estar en bona forma física per progressar en sentit espiritual. En realitat, molts germans que no tenen tanta vitalitat com abans estan decidits a donar el millor d’ells a Jehovà (2 Cor. 4:16). El germà Arthur Secord va servir a Betel durant 55 anys. * Quan en tenia 88 i estava malalt, una infermera que el cuidava es va apropar a ell, el va mirar amb tendresa i li va dir: «Arthur, és increïble tot el que has fet per Jehovà al llarg de la teva vida». Però el germà Secord no vivia del passat. Ell la va mirar als ulls, va somriure i li va contestar: «Gràcies, però el que de debò importa no és el que haguem fet en el passat sinó el que fem a partir d’ara».

12 És possible que portis molts anys servint Jehovà, però que ara els problemes de salut no et deixin fer tant com abans. Si és així, no perdis l’esperança. Pots estar segur que Jehovà valora i agraeix molt tot el que ja has fet per ell (Heb. 6:10). Recorda que el més important és servir Déu de tot cor, i això no és una qüestió de quantitat. Al contrari, podem demostrar que l’estimem si tenim una actitud positiva i fem tot el que les nostres forces ens permeten (Col. 3:23). Jehovà coneix les nostres limitacions i és comprensiu. Per això, no ens demana més del que podem fer (Mc. 12:43, 44).

L’Anatoli i la Lídia Mélnik es van mantenir fidels malgrat les proves (Consulta el paràgraf 13)

13. Com ens anima l’experiència de l’Anatoli i la Lídia a continuar endavant malgrat les proves?

13 Quan les proves s’allarguen en el temps. Alguns germans han fet front a proves i persecució durant molt de temps. L’Anatoli Mélnik vivia amb la seva família a Moldàvia. * Quan ell tenia 12 anys, el seu pare va ser empresonat i exiliat a Sibèria, a més de 7.000 km de la seva família. Un any més tard, l’Anatoli, la seva mare i els seus avis també van ser enviats a Sibèria. Amb el temps, van poder anar a les reunions a un altre poble, però havien de caminar uns 30 km per un camí ple de neu, a temperatures gèlides. Més endavant, el germà Mélnik va passar tres anys a la presó, lluny de la seva dona, la Lídia, i la seva filla d’un any. Malgrat tot aquest temps patint proves, l’Anatoli i la seva família van continuar servint Jehovà fidelment. Ara té 82 anys i serveix al Comitè de Sucursal d’un país de l’Àsia central. Igual que l’Anatoli i la Lídia, esforcem-nos per fer tot el que puguem per servir Jehovà i continuem lluitant, tal com ho hem fet en el passat (Gàl. 6:9).

NO PERDIS DE VISTA L’ESPERANÇA

14. Què havia de fer l’apòstol Pau si volia aconseguir el seu objectiu?

14 Pau estava segur que acabaria la cursa per la vida i aconseguiria el seu objectiu. Com que era ungit, desitjava «rebre el premi de la crida celestial», però era conscient que no s’havia de rendir (Fili. 3:14). És per això que va utilitzar una comparació interessant que ajudaria els filipencs a mantenir-se centrats en la meta.

15. Com va utilitzar Pau la comparació de la ciutadania per animar els cristians a perseverar?

15 L’apòstol va recordar als filipencs la seva ciutadania celestial (Fili. 3:20). Per què era important això? En aquell temps, la ciutadania romana era tot un privilegi. * Ara bé, els cristians ungits gaudien d’una ciutadania molt més important que els portaria més benediccions. La ciutadania romana no era res en comparació amb la celestial! Per aquesta raó, Pau va dir als filipencs: «Que el vostre comportament com a ciutadans sigui digne de les bones notícies del Crist» (Fili. 1:27, nota). Avui dia, els cristians ungits donen un bon exemple, ja que no deixen d’esforçar-se per aconseguir el premi de viure per sempre al cel.

16. Segons Filipencs 4:6, 7, què hem de continuar fent?

16 Tant si la nostra esperança és viure per sempre al cel com si és viure a la terra feta un paradís, hem de continuar endavant fins a arribar a la meta. Siguin quines siguin les nostres circumstàncies, no ens hem d’aferrar a les coses que hem deixat enrere, ni permetre que res dificulti el nostre progrés espiritual (Fili. 3:16). Pot ser que les nostres expectatives tardin a complir-se, que les nostres forces minvin o que les proves i la persecució s’allarguin en el temps. En qualsevol cas, no ens hem d’angoixar, sinó que hem d’obrir el nostre cor a Jehovà i ell ens donarà una pau interior que no ens podem ni imaginar (llegeix Filipencs 4:6, 7).

17. Què veurem en el següent article?

17 Quan un corredor veu que s’apropa el final de la cursa, fa un esforç addicional per arribar a la meta. De la mateixa manera, com que estem molt a prop del final de la nostra carrera per la vida, hem de tenir la mirada enfocada en les boniques promeses que Déu ens ha fet. A més, estiguem decidits a no rendir-nos i a fer tot el que les nostres forces i circumstàncies ens permetin. Una cosa que ens ajudarà a aguantar fins al final és fixar les nostres prioritats i «identificar les coses més importants» (Fili. 1:9, 10). Com podem fer-ho? Ho veurem al següent article.

CANÇÓ 79 Ensenyeu-los a ser ferms

^ § 5 Sense importar el temps que portem servint Jehovà, volem continuar millorant i madurant com a cristians. L’apòstol Pau va exhortar els germans a no rendir-se mai. A la carta que va escriure als filipencs trobem paraules animadores que ens ajuden a aguantar mentre correm la carrera per la vida. En aquest article veurem com podem treure profit de les paraules inspirades de Pau.

^ § 11 Consulta la biografia del germà Arthur Secord, «Mi participación en adelantar la adoración correcta», a La Atalaya de l’1 de novembre de 1965.

^ § 13 Consulta la biografia del germà Anatoli Mélnik, «Me enseñaron desde niño a amar a Dios», a ¡Despertad! del 22 d’octubre de 2004.

^ § 15 Com que la ciutat de Filips era una colònia romana, els seus habitants es beneficiaven d’alguns dels drets que tenien els ciutadans romans. Així doncs, l’exemple que Pau va fer servir era molt adient per a aquells cristians.