1. Què desitgem que facin els nostres familiars?

«DES que vaig conèixer la veritat, sempre he volgut estar al paradís acompanyada de tota la meva família», explica una germana que es diu Pauline. * «Especialment desitjava que el meu marit, en Wayne, i el nostre fill servissin Jehovà amb mi.» I tu? Tens familiars * que encara no coneixen ni estimen Déu? Si és així, segurament et sents com la Pauline.

2. Quines preguntes analitzarem en aquest article?

² És cert que no podem obligar els nostres familiars a acceptar la veritat i aconseguir la vida eterna, però sí que podem ajudar-los a ser més receptius al missatge de la Bíblia (2 Tim. 3:14, 15). Ara bé, per què hem de predicar als nostres familiars i mostrar-los empatia? Què podem fer perquè estimin Jehovà com nosaltres? I com ens poden ajudar els germans de la nostra congregació?

3. D’acord amb 2 Pere 3:9, per què hem de predicar als nostres familiars?

³ Aviat Jehovà farà desaparèixer aquest món malvat i només els que tenen «l’actitud correcta per obtenir vida eterna» hi sobreviuran (Fe. 13:48). Dediquem molt de temps i energies a predicar als nostres veïns, i és natural que vulguem que els nostres familiars també serveixin Jehovà. De fet, el nostre Pare amorós «no vol que ningú  sigui destruït, sinó que tothom arribi a penedir-se» (llegeix 2 Pere 3:9).

4. Quin error podem cometre quan prediquem als nostres familiars?

⁴ Hem de tenir present que hi ha dues maneres de compartir el missatge de salvació: una de bona i una de dolenta. Pot ser que tinguem tacte quan prediquem a una persona del territori, però siguem massa directes quan parlem amb els nostres familiars.

5. Què hem de tenir present abans de parlar de la veritat amb els nostres familiars?

⁵ És possible que molts de nosaltres ens penedim de com vam donar testimoni per primera vegada a la nostra família. Segurament ens agradaria haver-ho fet d’una altra manera. L’apòstol Pau ens va aconsellar: «Que les vostres paraules sempre siguin amables, amanides amb sal, i així sabreu com heu de respondre a cadascú» (Col. 4:5, 6). Recorda aquest bon consell quan parlis amb els teus familiars. Si no, en lloc d’apropar-te a ells, faràs que s’allunyin.

6, 7. Posa un exemple que destaqui la importància de mostrar empatia.

⁶ Mostra empatia. La Pauline, mencionada abans, diu: «Al principi, només volia parlar amb el meu marit de coses espirituals. Mai parlàvem de coses quotidianes». En Wayne, el seu marit, no coneixia gaire la Bíblia i no entenia res del que li deia la seva dona. A ell li semblava que la Pauline només pensava en la seva religió. L’amoïnava molt que hagués entrat en una secta perillosa i que li estiguessin rentant el cervell.

⁷ La Pauline reconeix que durant un  temps va passar moltes tardes i caps de setmana amb els germans, tant a les reunions com a la predicació. Els germans també la convidaven molt a casa seva. Ella diu: «De vegades, quan en Wayne arribava a casa, la trobava buida i se sentia sol». No és d’estranyar que trobés a faltar la seva dona i el seu fill. Ell no sabia amb qui estava la seva família i semblava que els nous amics de la seva dona eren més importants que ell. En veure això, la va amenaçar amb el divorci. Et ve al cap alguna manera com la Pauline podria haver mostrat més empatia?

8. Segons 1 Pere 3:1, 2, què té més impacte en els nostres familiars?

⁸ Que la teva manera de viure parli per tu. Sovint el que fem té més impacte en els nostres familiars que el que diem (llegeix 1 Pere 3:1, 2). Amb el temps, la Pauline es va adonar d’això. Ella comenta: «Sabia que en Wayne ens estimava i en realitat no es volia divorciar. Però les seves paraules em van fer veure que havia de començar a fer les coses a la manera de Jehovà. En lloc de parlar tant de la Bíblia, havia de donar un bon exemple amb la meva conducta». La Pauline va deixar de forçar en Wayne a parlar de la veritat i va començar a xerrar sobre coses del dia a dia. Ell va observar com la seva dona estava més tranquiŀla i el seu fill era més educat i obedient (Prov. 31:18, 27, 28). Quan en Wayne va veure el bon efecte dels principis bíblics en la seva família, va estar més disposat a escoltar el missatge de la Paraula de Déu (1 Cor. 7:12-14, 16).

9. Per què no ens hem de rendir?

 ⁹ No deixis d’intentar ajudar els teus familiars. Jehovà ens dona l’exemple. Ell «constantment» ofereix l’oportunitat a la gent d’escoltar les bones notícies i obtenir la vida eterna (Jer. 44:4, BEC). Pau també va dir a Timoteu que fos «constant» i no deixés d’ajudar els altres. Per què? L’apòstol va afegir: «Si ho fas, et salvaràs tu i els qui t’escolten» (1 Tim. 4:16). Tots estimem els nostres familiars i volem que aprenguin les veritats bíbliques. Finalment, les paraules i les accions de la Pauline van donar fruit i van tenir un bon efecte en la seva família. Ara, tant ella com el seu home serveixen Jehovà amb alegria i tots dos són pioners. A més, en Wayne serveix com a ancià de congregació.

10. Per què hem de ser pacients?

¹⁰ Sigues pacient. Quan decidim servir Jehovà, fem canvis a la nostra vida. És possible que als nostres familiars els sigui difícil acceptar aquests canvis i respectar les nostres noves creences. Al principi, quan veuen que no celebrem amb ells certes festes religioses ni els acompanyem a activitats polítiques, es podrien enfadar amb nosaltres (Mt. 10:35, 36). Però no hem de perdre l’esperança. Si ja no els ajudéssim a entendre les nostres creences, seria com si els estiguéssim jutjant i decidíssim que no són dignes d’obtenir la vida eterna. Ara bé, Jehovà no ens ha donat a nosaltres la responsabilitat de jutjar, sinó a Jesús (Jn. 5:22). Si som pacients, potser els nostres familiars estaran més disposats a escoltar el missatge del Regne (consulta el requadre « Ensenya amb el lloc web»).

11-13. Què aprenem de la manera com l’Alice va tractar els seus pares?

¹¹ Sigues ferm, però amable (Prov. 15:2). Pensa en l’exemple de l’Alice. Ella va conèixer la veritat quan vivia lluny dels seus pares, que eren ateus i estaven molt implicats en política. Es va adonar que havia de parlar amb ells del que estava aprenent, i com més aviat millor. Ella afirma: «Si esperes molt de temps a parlar de les teves noves creences i costums, el cop serà més fort per als teus familiars». L’Alice va escriure cartes als seus pares i els va preguntar què pensaven sobre alguns temes bíblics que els podien interessar, com per exemple l’amor (1 Cor. 13:1-13). També els va agrair que l’haguessin educat i cuidat tan bé, i els enviava regals. Quan els anava a visitar, feia tot el que podia per ajudar la seva mare amb les feines de la casa. Al començament, als pares no els va fer gens de gràcia que la seva filla els parlés de les seves noves creences.

¹² Mentre l’Alice estava amb els seus pares, continuava el seu programa de lectura bíblica. Ella explica: «Això va ajudar la meva mare a entendre que la Bíblia era molt important per a mi». El seu pare volia comprendre per què havia canviat la seva filla i, per això, va decidir investigar el que deia la Bíblia. Però també hi volia trobar motius per criticar la Paraula de Déu. L’Alice diu: «Li vaig donar una Bíblia i hi vaig escriure una nota personal». Què va passar? En comptes de trobar cap errada, el que el seu pare va llegir li va arribar al cor.

¹³ Tot i que afrontem proves, hem de ser ferms, però amables (1 Cor. 4:12b).  En el cas de l’Alice, la seva mare es va oposar molt. Ella comenta: «Quan em vaig batejar, la mare em va dir que era una mala filla». Com va reaccionar l’Alice? «En lloc d’evitar el tema, amb respecte li vaig explicar que estava decidida a ser testimoni de Jehovà i que no canviaria la meva decisió. Li vaig recordar que l’estimava molt. Totes dues vam plorar i li vaig preparar un dels seus plats favorits. En aquell moment, la meva mare va començar a reconèixer que la Bíblia m’estava ajudant a ser millor persona.»

14. Per què no hauríem de cedir a la pressió?

¹⁴ Potser els teus familiars necessiten temps per entendre com d’important és per a tu el servei a Jehovà. Per exemple, quan l’Alice va decidir ser pionera en comptes de fer la carrera que els seus pares volien, la seva mare va tornar a plorar. Però l’Alice es va mantenir ferma. Ella diu: «Si cedeixes en algun aspecte, és molt possible que els teus familiars et continuïn pressionant en altres coses. Però si ets ferm i alhora amable pot ser que alguns membres de la família t’escoltin». I això és just el que va passar en el cas de l’Alice. Els seus pares ara són pioners, i ell és ancià de congregació.

15. D’acord amb les paraules de Mateu 5:14-16 i 1 Pere 2:12, com poden ajudar als nostres familiars les «bones obres» dels germans?

¹⁵ Jehovà utilitza les «bones obres» dels germans de la congregació per fer que les persones s’apropin a ell (llegeix Mateu 5:14-16; 1 Pere 2:12). Si la teva parella no és Testimoni, coneix alguns  germans de la teva congregació? La Pauline, de qui hem parlat abans, convidava alguns germans i germanes a casa seva perquè el seu marit els pogués conèixer. En Wayne recorda que un germà el va ajudar a vèncer alguns prejudicis que tenia sobre els Testimonis. Ell explica: «Un dia va demanar festa només per veure un partit amb mi, i vaig pensar: “Però si és una persona normal!”».

16. Per què hem de convidar els nostres familiars a les reunions?

¹⁶ Una altra cosa que podem fer és convidar els nostres familiars a venir a les reunions amb nosaltres (1 Cor. 14:24, 25). El primer cop que en Wayne va anar a una reunió va ser al Memorial. Hi va anar perquè era després de treballar i era una reunió curta. Ell explica: «No vaig entendre de què anava el discurs, però recordo la gent. Es van apropar i em van saludar donant-me la mà amb fermesa. Es notava que eren sincers». Una parella de la congregació havia ajudat molt la Pauline i el seu fill quan anaven a predicar i a les reunions. Així és que, quan en Wayne finalment va decidir saber més sobre les noves creences de la seva dona, va demanar al germà d’estudiar la Bíblia amb ell.

17. a) De què no ens hauríem de culpar? b) Per què mai hauríem de pensar que els nostres familiars no canviaran?

¹⁷ Tots desitgem que els nostres familiars serveixin Jehovà amb nosaltres. Però, malgrat tots els nostres esforços, és possible que no acceptin la veritat. Si aquest és el teu cas, no et culpis per les seves decisions. No pots obligar ningú a creure el mateix que tu. Ara bé, no subestimis l’efecte que pot tenir en els teus familiars veure que servir Jehovà et fa molt feliç. Per tant, fes oració per ells, sigues amable quan parlis amb ells i mai deixis d’intentar ajudar-los (Fe. 20:20). Pots estar segur que Jehovà beneirà els teus esforços. I recorda: si els teus familiars decideixen escoltar-te, se salvaran!