1. Quins sacrificis fan molts servents de Déu, i per què?

MILIONS de servents de Déu d’avui dia fan sacrificis. Molts han optat per no casar-se. Alguns matrimonis decideixen no tenir fills. I una gran quantitat de famílies trien portar una vida senzilla. Tots ells prenen aquestes decisions per un motiu molt important: volen servir Jehovà al màxim. Aquests germans són feliços i confien que Déu els donarà tot el que necessitin. I sabem que Ell no els decebrà. Per què en podem estar tan segurs? Perquè en el passat Jehovà va cuidar Abraham, «el pare de tots els [...] que tenen fe» (Rm. 4:11).

2. a) D’acord amb Hebreus 11:8-10, 16, per què va estar disposat Abraham a marxar d’Ur? b) Què veurem en aquest article?

² Abraham va estar disposat a deixar una vida còmoda a Ur perquè «esperava la ciutat que té fonaments sòlids» (llegeix Hebreus 11:8-10, 16). Què és aquesta «ciutat»? Quins reptes va afrontar Abraham mentre esperava aquesta «ciutat»? I com podem imitar el seu exemple i el de molts servents d’avui dia?

3. Què és la «ciutat» que Abraham esperava?

³ La ciutat que esperava Abraham és el Regne de Déu. Aquest Regne està format per Jesucrist i els 144.000 ungits. L’apòstol Pau es va referir a aquest Regne com a «la ciutat del Déu viu», és a dir, «la Jerusalem celestial» (Heb. 12:22; Ap. 5:8-10; 14:1). Jesús va ensenyar als seus deixebles a demanar que vingués aquest Regne perquè es pogués fer la voluntat de Déu tant al cel com a la terra (Mt. 6:10).

4. Segons Gènesi 17:1, 2, 6, quins detalls sobre el Regne de Déu coneixia Abraham?

 ⁴ Coneixia Abraham tots els detalls de com estaria organitzat el Regne de Déu? No. Durant molts segles, aquests detalls van ser un «secret sagrat» (Ef. 1:8-10; Col. 1:26, 27). Però Abraham sí que sabia que alguns dels seus descendents serien reis. De fet, això era el que Jehovà li havia promès (llegeix Gènesi 17:1, 2, 6). La fe d’Abraham en les promeses de Jehovà era tan forta que, per dir-ho així, era com si pogués veure el Messies, aquell que seria el Rei del Regne de Déu. Per això, Jesús va poder dir als jueus del seu temps: «El vostre pare Abraham es va alegrar molt pensant que veuria el meu dia, i el va veure i se’n va alegrar» (Jn. 8:56). Sens dubte, Abraham sabia que els seus descendents formarien part del Regne que Déu establiria, i per això va esperar amb paciència que Jehovà complís aquesta promesa.

5. Com sabem que Abraham esperava «la ciutat»?

⁵ Com va demostrar Abraham que esperava la «ciutat que té fonaments sòlids»? Primer, aquest servent de Déu va viure com a nòmada i no va donar el seu suport a cap rei ni regne humà. A més, tampoc va intentar formar el seu propi regne. Al contrari, va obeir Jehovà i va esperar que Ell complís la Seva promesa. D’aquesta manera, va demostrar una fe extraordinària en Déu. Vegem alguns dels reptes que va afrontar i les lliçons que en podem aprendre.

6. Com era Ur?

⁶ La ciutat que Abraham va deixar era luxosa, còmoda i segura. Estava protegida per una enorme fortificació i un fossat molt profund que rodejava gran part de la ciutat. A més, sembla que era un referent en el món del comerç, ja que s’hi han trobat diversos documents mercantils. La gent d’Ur era experta en escriptura i aritmètica. I les seves cases estaven fetes de maons, enguixades i pintades de blanc. Algunes d’aquestes cases podien tenir fins a 14 habitacions al voltant d’un pati enrajolat.

7. Per què va haver de confiar en Jehovà Abraham?

 ⁷ Abraham havia de confiar que Jehovà el protegiria a ell i a la seva família. No hem d’oblidar que havien deixat una casa còmoda dins d’una ciutat fortificada per viure en tendes a camp obert a la terra de Canaan. Ja no tenien muralles ni fossats que els protegissin. Ara estaven totalment exposats als atacs dels enemics.

8. Quina situació va haver d’afrontar Abraham en una ocasió?

⁸ Tot i que Abraham era obedient a Jehovà, en una ocasió va tenir dificultats per proveir la seva família del necessari. A Canaan, on Jehovà l’havia enviat, hi havia una terrible fam. La situació era tan extrema que Abraham va decidir mudar-se temporalment amb la seva família a Egipte. Però, mentre eren allà, el faraó es va endur Sara al palau. Imagina’t l’angoixa que devia sentir Abraham fins que Jehovà va fer que el faraó li tornés la seva dona (Gèn. 12:10-19).

9. Quins problemes familiars tenia Abraham?

⁹ Abraham també tenia problemes familiars. La seva estimada dona, Sara, no podia tenir fills, i durant dècades van haver de lluitar contra sentiments d’amargor i frustració. Finalment, per poder tenir descendència, Sara va proposar a Abraham que tingués fills amb la seva serventa Agar. Però, quan aquesta serventa es va quedar embarassada, va començar a menysprear la seva mestressa. La situació es va complicar tant que Sara va fer que Agar fugís (Gèn. 16:1-6).

10. Quines situacions van posar a prova la confiança d’Abraham en Jehovà?

¹⁰ Amb el temps, Sara es va quedar embarassada i va tenir Isaac. Abraham s’estimava els seus dos fills, tant Isaac com Ismael, el fill d’Agar. Però, com que Ismael tractava molt malament Isaac, Abraham es va veure obligat a fer-lo fora junt amb la seva mare (Gèn. 21:9-14). Més endavant, Jehovà li va demanar que oferís Isaac com a sacrifici (Gèn. 22:1, 2; Heb. 11:17-19). En totes aquestes ocasions, Abraham va haver de confiar que Jehovà compliria les promeses que li havia fet sobre els seus fills.

11. Per què va haver d’esperar amb paciència Abraham?

¹¹ Durant tot aquell temps, Abraham va haver d’esperar pacientment el compliment de les promeses de Jehovà. Probablement tenia més de 70 anys quan va sortir d’Ur amb la seva família (Gèn. 11:31-12:4). I, durant uns cent anys, va viure en tendes viatjant d’un lloc a un altre de Canaan. Encara que aquest servent de Déu va morir amb 175 anys, no va arribar a veure com Jehovà donava aquella terra als seus descendents, tal com li havia promès. Tampoc va viure prou per veure l’establiment del Regne de Déu. Així i tot, la Bíblia diu que va morir «després d’una vellesa feliç» (Gèn. 25:7, 8, BCI). Malgrat les dificultats, Abraham va mantenir la seva fe forta i va esperar amb alegria el compliment de les promeses de Déu. Per què va aguantar? Perquè al llarg de la seva vida Jehovà el va protegir i el va tractar com a un bon amic (Gèn. 15:1; Is. 41:8; Jm. 2:22, 23).

12. a) Què estem esperant? b) Què veurem a continuació?

¹² Igual que Abraham, nosaltres estem esperant la ciutat que té fonaments sòlids. És clar, no esperem que aquesta ciutat s’estableixi. Això va passar el 1914, quan el Regne de Déu va començar a governar al cel (Ap. 12:7-10). Però sí que estem esperant que governi sobre tota la terra.  Mentre això no passi, hem d’afrontar situacions similars a les d’Abraham. De fet, hi ha molts servents de Jehovà de l’actualitat que han demostrat la mateixa actitud que aquest patriarca. Les seves biografies, algunes de les quals s’han publicat a La Torre de Guaita, demostren que han tingut una fe i una paciència com la d’Abraham i Sara. Vegem alguns d’aquests exemples, i què en podem aprendre.

13. Què ens ensenya l’experiència del germà Walden?

¹³ Estigues disposat a fer sacrificis. Si volem posar en primer lloc el Regne hem d’imitar Abraham i estar disposats a renunciar a certes coses per tal de complaure Jehovà (Mt. 6:33; Mc. 10:28-30). Fixa’t en l’exemple d’en Bill Walden, un germà dels Estats Units. * El 1942, quan estava a punt de llicenciar-se com a enginyer d’estructures, va començar a estudiar amb els testimonis de Jehovà. A la universitat, un dels seus professors havia fet plans perquè en Bill comencés a treballar un cop es gradués, però ell va rebutjar l’oferta. Va decidir no acceptar aquella feina tan ben pagada perquè volia servir Jehovà plenament. Més tard, el van cridar a files. Amb respecte, es va negar a unir-se a l’exèrcit i, com a resultat, li van imposar una sanció de deu mil dòlars i una pena de cinc anys de presó. Tres anys després, va ser alliberat. L’any següent el van convidar a l’Escola de Galaad i el van enviar com a missioner a l’Àfrica. Més endavant, es va casar amb una germana que es deia Eva, i junts van continuar servint a l’Àfrica, tot i que no era una vida fàcil. Uns anys després, van tornar als Estats Units per cuidar la mare d’en Bill. Ell resumeix la seva vida amb aquestes paraules: «M’emociono al pensar en l’extraordinari privilegi que he tingut de servir Jehovà durant més de setanta anys. Sovint li dono les gràcies perquè m’ha guiat i m’ha ajudat a dedicar la meva vida al seu servei». I tu? Pots fer del servei a temps complet la teva carrera a la vida?

14, 15. Què aprenem de l’experiència del matrimoni Apostolidis?

 ¹⁴ No esperis que la vida sigui un camí de roses. L’exemple d’Abraham ens ensenya que, encara que dediquem la nostra vida a servir Jehovà, hem d’estar preparats per afrontar problemes (Jm. 1:2; 1 Pe. 5:9). L’experiència del germà Aristòtelis Apostolidis n’és una prova. * Es va batejar a Grècia l’any 1946. El 1952, es va prometre amb l’Eleni, una germana que tenia les mateixes metes que ell. Malauradament, l’Eleni es va posar malalta i li van diagnosticar un tumor cerebral. Tot i que li van aconseguir extirpar, el tumor va reaparèixer uns anys després del seu casament. Els metges la van tornar a operar, però va quedar parcialment paralitzada, i la seva capacitat de parlar es va veure afectada. Malgrat la seva malaltia i la persecució de part del govern, l’Eleni va seguir molt activa en el seu servei a Jehovà.

¹⁵ Durant 30 anys, l’Aristòtelis va estar cuidant la seva dona, i alhora va servir com a ancià, va coŀlaborar en comitès de congressos i també en la construcció d’una Sala de Congressos. El 1987, l’Eleni, mentre predicava, va patir un accident amb una porta de ferro que la va deixar en coma durant tres anys. Finalment, va morir. L’Aristòtelis va explicar com el van afectar totes aquelles vivències. Ell diu: «Durant tots aquests anys, he afrontat problemes realment angoixants, grans reptes i situacions inesperades que m’han obligat a ser molt constant i perseverant. Amb tot, Jehovà sempre m’ha donat les forces que necessitava per superar tots aquests problemes» (Sl. 94:18, 19). Sens dubte, Jehovà estima molt els que fan tot el que poden per servir-lo al màxim tot i les dificultats.

16. Quin bon consell va donar el germà Knorr a la seva dona?

¹⁶ Centra’t en el futur. Abraham no va perdre de vista les recompenses que Jehovà li donaria en el futur, i això el va ajudar a superar els reptes que afrontava. La germana  Audrey Hyde també es va esforçar per tenir aquesta actitud positiva, tot i que el seu primer marit, en Nathan Knorr, va morir de càncer, i en Glenn Hyde, el seu segon marit, va patir la malaltia d’Alzheimer. * Ella va explicar que les paraules que li va dir el germà Knorr unes setmanes abans de morir la van ajudar molt. L’Audrey va dir: «En Nathan em va recordar: “Un cop morim, la nostra esperança és segura. Mai més tornarem a patir”. I després em va demanar que fes això: “Mira sempre endavant, perquè el teu premi és allà”. [...] Llavors va afegir: “Estigues molt ocupada, centra la teva vida en fer coses pels altres. Això t’ajudarà a mantenir el goig”». Quin bon consell! Estiguem molt ocupats ajudant els altres i alegrem-nos de l’esperança que tenim (Rm. 12:12).

17. a) Quines raons tenim per centrar-nos en el futur? b) Com ens ajudarà a rebre les benediccions futures seguir el consell de Miquees 7:7?

¹⁷ Avui tenim més raons que mai per centrar-nos en el futur. Els esdeveniments mundials demostren clarament que vivim a la part final dels últims dies. Molt aviat ja no caldrà que esperem que la ciutat que té fonaments sòlids governi tota la terra. Gaudirem de moltes benediccions, com ara tornar a veure els nostres éssers estimats que han mort. En aquell moment, Jehovà també ressuscitarà Abraham i la seva família com a recompensa per la seva fe i paciència. Estaràs allà per rebre’ls? En pots estar segur, si imites Abraham i estàs disposat a fer sacrificis pel Regne, mantens la teva fe forta malgrat els problemes, i aprens a tenir paciència i esperar que Jehovà compleixi les seves promeses (llegeix Miquees 7:7).