1. Per què va començar Jehovà a crear?

HI VA haver un temps en què Jehovà estava sol. Tot i així no se sentia sol. Déu no necessitava ningú per ser feliç, però volia que altres també gaudissin de la vida. Per això, mogut pel seu amor, va començar a crear (Sl. 36:9; 1 Jn. 4:19).

2. Com es van sentir Jesús i els àngels durant el procés de creació?

² Primer, Jehovà va crear el seu Fill, Jesús. Llavors, mitjançant aquest Fill, «van ser creades totes les altres coses», incloses milions de criatures espirituals (Col. 1:16). A Jesús el feia molt feliç coŀlaborar amb el seu Pare (Prov. 8:30). Els àngels també eren molt feliços. Tenien seients de primera fila, per dir-ho així, des d’on observaven com Jehovà i el seu Mestre d’Obres, Jesús, creaven el cel i la terra. Com van reaccionar aquests espectadors? La Bíblia diu que «cridaven d’alegria» quan la terra va ser creada. Sens dubte, van seguir cridant de felicitat en veure cada nova creació de Jehovà, sobretot la Seva obra mestra culminant: l’ésser humà (Job 38:7; Prov. 8:31). Cadascuna d’aquestes creacions va mostrar l’amor i la saviesa de Jehovà (Sl. 104:24; Rm. 1:20).

3. Segons 1 Corintis 15:21, 22, què aconsegueix el rescat?

³ Jehovà volia que els humans visquessin per sempre en el bonic planeta que havia creat. Però, quan Adam i Eva es van rebeŀlar contra Ell, el pecat i la mort es van  estendre com una plaga per tota la terra (Rm. 5:12). Què va fer Jehovà aleshores? Immediatament va explicar com rescataria la humanitat (Gèn. 3:15). Déu oferiria el seu Fill, Jesús, com a rescat i això faria possible que els descendents d’Adam i Eva fossin alliberats del pecat i la mort. D’aquesta manera, donaria a cada persona l’oportunitat d’escollir servir-lo i viure per sempre (Jn. 3:16; Rm. 6:23; llegeix 1 Corintis 15:21, 22).

4. Quines preguntes analitzarem en aquest article?

⁴ L’esperança de la resurrecció pot fer que ens sorgeixin algunes preguntes, com per exemple: «Com es durà a terme la resurrecció? Seré capaç de reconèixer els meus éssers estimats quan tornin a la vida? Per què ens farà feliços la resurrecció? I què aprenem de l’amor, la saviesa i la paciència de Jehovà quan meditem en aquesta promesa?» Vegem la resposta a aquestes preguntes.

5. Per què és lògic pensar que la resurrecció es durà a terme de manera ordenada?

⁵ Quan Jehovà, mitjançant el seu Fill, ressusciti milions i milions de persones, és lògic pensar que ho farà d’una manera gradual. Per què? Perquè, si no, es produiria una explosió demogràfica i seria un caos. Jehovà mai fa res de manera desorganitzada o caòtica. Ell sap molt bé que, per tal que les persones visquin en pau, s’ha de seguir cert ordre (1 Cor. 14:33). Déu va mostrar saviesa i paciència quan va preparar la terra amb Jesús perquè hi visquessin els humans. Jesús també mostrarà aquestes qualitats durant el Regnat de Mil Anys,  quan els supervivents de l’Harmaguedon coŀlaborin amb ell i junts preparin la terra per rebre els ressuscitats.

6. D’acord amb Fets 24:15, quin tipus de persones ressuscitaran?

⁶ La tasca més important que hauran de fer els supervivents de l’Harmaguedon serà ensenyar als ressuscitats sobre el Regne i les normes de Déu. Per què? Doncs perquè la majoria dels que ressuscitin seran part dels «injustos» (llegeix Fets 24:15). Aquestes persones hauran de fer molts canvis per rebre les benediccions del rescat i viure per sempre. Imagina’t tot el que implicarà ensenyar la veritat sobre Déu a milions de persones que no el coneixeran. Creus que s’impartiran cursos bíblics de manera personalitzada, com es fa avui? S’assignarà els nous a alguna congregació i se’ls prepararà per ensenyar als que ressuscitin després d’ells? Bé, haurem d’esperar per saber-ho. El que és segur és que, cap a la fi del Regnat de Mil Anys, «la terra serà omplerta del coneixement de Jahveh» (Is. 11:9). Quins mil anys més intensos i bonics viurem!

7. Per què hauran de mostrar empatia als ressuscitats els servents de Déu?

⁷ Durant el Regnat Miŀlenari, tots els servents de Déu hauran de continuar fent canvis per agradar-li. Tots ells hauran de mostrar empatia als ressuscitats per ajudar-los a viure d’acord amb les normes divines, i a lluitar contra els seus pensaments i desitjos incorrectes (1 Pe. 3:8). Els que ressuscitin veuran que aquells que formen part del poble de Déu seran humils i continuaran esforçant-se per agradar-li. Per això, voldran unir-se a ells per adorar Jehovà (Fili. 2:12).

8. Per què és raonable pensar que reconeixerem els nostres éssers estimats que tornin a la vida?

⁸ Tenim bones raons per pensar que reconeixerem els nostres éssers estimats quan ressuscitin. Per exemple, tenint en compte les resurreccions que es van fer en temps bíblics, sembla que Jehovà tornarà les persones a la vida amb la mateixa aparença, i la mateixa manera de pensar i parlar que tenien poc abans de morir. Recordem que Jesús va comparar la mort a estar adormit, i la resurrecció a despertar-se del son (Mt. 9:18, 24; Jn. 11:11-13). Quan les persones es desperten, tenen la mateixa veu, la mateixa aparença i els  mateixos records que tenien abans d’anar a dormir. Pensa en el cas de Llàtzer. Ell va estar mort durant quatre dies, i per tant el seu cos s’havia començat a descompondre. Tot i així, quan Jesús el va ressuscitar, les seves germanes de seguida el van reconèixer i Llàtzer, evidentment, se’n recordava d’elles (Jn. 11:38-44; 12:1, 2).

9. Per què aquells que ressuscitin no ho faran amb una ment i cos perfectes?

⁹ Recorda que Jehovà ha promès que al paradís ningú dirà: «Estic malalt» (Is. 33:24; Rm. 6:7). Per tant, els que ressuscitin tindran cossos sans, tot i que encara no seran perfectes. Si ho fossin, potser seria difícil que els seus éssers estimats els reconeguessin. Sembla que durant el Regnat de Mil Anys, tota la humanitat arribarà gradualment a la perfecció. Al final dels mil anys, Jesús tornarà el Regne al seu Pare. Llavors, el Regne haurà aconseguit tots els seus  objectius, com ara que la humanitat assoleixi la perfecció (1 Cor. 15:24-28; Ap. 20:1-3).

10. Com ens sentirem quan ens retrobem amb els nostres amics i familiars?

¹⁰ T’imagines com serà retrobar-nos amb els nostres amics i familiars que ara no hi són? Estarem tan feliços! Pot ser que plorem d’alegria o que sentim un fort desig de cantar a Jehovà per lloar-lo. Però, del que estem segurs és que el nostre amor per Jehovà i Jesús serà més intens que mai. Gràcies a ells, els nostres éssers estimats tornaran a la vida.

11. Tal com va dir Jesús a Joan 5:28, 29, quina recompensa rebran aquells que visquin segons les normes de Déu?

¹¹ Para’t a pensar en l’alegria que sentiran els ressuscitats a mesura que es vagin desfent de la vella personalitat i visquin segons les normes de Déu. Per a les persones que facin aquests canvis, la resurrecció significarà vida eterna. Per contra, Jehovà no permetrà que la gent que es rebeŀli contra ell destorbi la pau que hi haurà al paradís (Is. 65:20; llegeix Joan 5:28, 29).

12. Com beneirà Jehovà els seus servents?

¹² Sota el Regne, el poble de Déu viurà en primera persona les paraules de Proverbis 10:22: «La benedicció de Jahveh, ella enriqueix: i ell no hi afegeix neguit amb ella». Gràcies a l’esperit sant, els servents de Déu cada vegada tindrem una personalitat més semblant a la de Jesucrist i progressivament arribarem a ser perfectes (Jn. 13:15-17; Ef. 4:23, 24). Cada dia ens sentirem més forts i serem millors persones. Serà meravellós! (Job 33:25.) Però, com ens pot ajudar ara meditar en tot això?

13. a) Com ens ajuda Salm 139:1-4 a entendre que Jehovà ens coneix molt bé? b) Com demostra la resurrecció que Jehovà ens coneix perfectament?

¹³ Com hem vist abans, quan les persones ressuscitin, ho faran amb els mateixos records i personalitat que els feien ser qui eren. Pensa en tot el que això implica. Jehovà ens estima tant que pren nota de tot el que pensem, sentim, diem i fem. Per tant, si algun dia t’ha de ressuscitar, li serà molt fàcil tornar-te els teus records, la teva manera de ser i les teves característiques. El rei David sabia molt bé que Jehovà s’interessa per cadascun de nosaltres (llegeix Salm 139:1-4). Com influeix en nosaltres saber que Jehovà ens coneix tan bé?

14. Com ens ha de fer sentir saber que Jehovà ens coneix tan bé?

¹⁴ Saber que Jehovà et coneix tan íntimament no t’ha d’amoïnar pas. Per què? No has d’oblidar que Jehovà es preocupa per tu i atresora les característiques que et fan únic. Sap tot el que has viscut, les experiències que et fan ser qui ets. Que reconfortant és tenir un Pare com Jehovà! Mai ens hem de sentir sols. Jehovà està al nostre costat cada minut i segon de la nostra vida buscant la manera d’ajudar-nos (2 Cròn. 16:9).

15. Què ens ensenya la resurrecció sobre la saviesa de Jehovà?

¹⁵ La por a morir és una arma molt poderosa. Aquells que estan sota el control  de Satanàs s’aprofiten d’aquesta por per fer que els altres traeixin els seus amics o els seus principis. Però aquesta arma no funciona amb nosaltres perquè sabem que encara que els nostres enemics ens matin, Jehovà ens tornarà a la vida (Ap. 2:10). Estem convençuts que res ni ningú pot destruir la nostra amistat amb Jehovà (Rm. 8:35-39). Sens dubte, l’esperança de la resurrecció és una mostra de la saviesa de Jehovà. Aquesta promesa desarma Satanàs d’una de les seves tàctiques més poderoses, i alhora ens arma d’un valor extraordinari per mantenir-nos lleials fins al final.

16. Què hauries de preguntar-te, i com t’ajudarà aquesta autoanàlisi?

¹⁶ Si els enemics de Déu t’amenacen de mort, estaràs disposat a deixar la teva vida en mans de Jehovà? Com en pots estar segur? Pregunta’t: «Prova el meu estil de vida que confio en la promesa de Mateu 6:31-33? Demostren les meves decisions del dia a dia que confio en Jehovà?» (Lc. 16:10). Si la resposta a aquestes preguntes és afirmativa, això vol dir que confies en Jehovà i que estàs preparat per afrontar qualsevol prova (Prov. 3:5, 6).

17. a) Què ens ensenya la resurrecció sobre la paciència de Jehovà? b) Com podem demostrar que agraïm la paciència de Jehovà?

¹⁷ Jehovà ha fixat el dia i l’hora per destruir aquest món malvat (Mt. 24:36). Tot i que té un gran desig de ressuscitar aquells que han mort, ell no s’impacientarà ni actuarà abans de temps (Job 14:14, 15). Déu espera amb paciència que arribi el moment assenyalat per tornar a la vida els que han mort (Jn. 5:28). Tenim bones raons per agrair la paciència de Jehovà. Pensa en el següent: com que Déu és pacient ha permès que molta gent «arribi a penedir-se», inclosos nosaltres (2 Pe. 3:9). De fet, Jehovà vol que el màxim nombre de persones tingui l’oportunitat de viure per sempre. Com podem demostrar que valorem aquesta qualitat? Esforçant-nos tant com puguem per trobar aquells que tenen «l’actitud correcta per obtenir vida eterna», i per ajudar-los a estimar i servir Déu (Fe. 13:48). Així es podran beneficiar de la paciència de Jehovà, igual que nosaltres.

18. Per què hem de tenir paciència amb els altres?

¹⁸ Durant els mil anys, Jehovà continuarà  sent pacient amb nosaltres i ens perdonarà els nostres errors perquè sap que fins al final d’aquell període no serem perfectes. Per tant, hem d’imitar-lo centrant-nos en les bones qualitats dels altres i sent pacients amb ells. Vegem l’exemple d’una germana que va fer això. El seu marit va començar a patir greus atacs d’ansietat i va deixar d’anar a les reunions. Ella comenta: «Va ser una època molt complicada per a mi. Tots els nostres plans de futur com a família es van trencar». Tot i així, aquesta germana sempre va ser molt pacient amb el seu marit. Va confiar en Déu i mai es va donar per vençuda. A més, va imitar Jehovà i en comptes de centrar-se en el problema es va centrar en les qualitats del seu marit. Ella diu: «El meu marit té molt bones qualitats i mica en mica s’està esforçant per recuperar-se». És molt important que siguem pacients amb els nostres familiars i els germans de la congregació que fan tot el que poden per superar les dificultats.

19. Què hem d’estar resolts a fer?

¹⁹ Quan la terra va ser creada tant Jesús com els àngels van ser molt feliços. Imagina’t què sentiran quan vegin que la terra estarà plena de persones perfectes que estimaran i serviran Déu. I els ungits també seran molt feliços perquè ajudaran els humans a rebre moltes benediccions de Jehovà (Ap. 4:4, 9-11; 5:9, 10). Ja no plorarem de tristor ni dolor sinó d’alegria perquè les malalties, els patiments i la mort hauran desaparegut per sempre (Ap. 21:4). Fins que arribi aquest moment, estigues decidit a imitar l’amor, la saviesa i la paciència del nostre Pare. Si ho fas, mai perdràs el teu goig, passi el que passi (Jm. 1:2-4). Que agraïts ens hem de sentir per la promesa que Jehovà ens ha fet de ressuscitar aquells que han mort (Fe. 24:15).