1. Què ens ha donat Jehovà a cadascun dels seus servents?

COM que Jehovà ens estima molt, ens ha donat a cadascú un lloc a la congregació. Tot i que tenim diferents papers, tots nosaltres som valuosos i necessaris. L’apòstol Pau ens ajuda a entendre aquesta important lliçó. Vegem-ho.

2. Segons Efesis 4:16, per què hem de valorar els altres i treballar units?

² Tal com diu el text temàtic d’aquest article, Pau va deixar clar que cap servent de Jehovà podia dir a un altre: «No et necessito» (1 Cor. 12:21). Si volem que hi hagi pau a la congregació, ens hem de valorar els uns als altres i hem de treballar units (llegeix Efesis 4:16). Quan ho fem, tots ens sentim estimats i la congregació s’enforteix.

3. Què analitzarem en aquest article?

³ De quines maneres podem demostrar que respectem els germans de la congregació? En aquest article en veurem tres. Primer, com poden demostrar els ancians que es respecten entre ells. Segon, com podem mostrar que valorem els germans i germanes que no estan casats. I tercer, com podem respectar i valorar aquells que no parlen el nostre idioma correctament.

4. Quin consell de Pau faran bé de seguir els ancians?

⁴ Tots els ancians de la congregació han estat nomenats per esperit sant. Però cadascun d’ells té diferents habilitats (1 Cor. 12:17, 18). Pot ser que alguns hagin estat nomenats fa poc i per això tinguin poca experiència. D’altres poden estar limitats per la seva edat o la salut. Tot i així, cap ancià hauria de mirar un company seu i pensar: «No et necessito». En lloc d’això, tots ells faran bé de seguir el consell de Pau que trobem a Romans 12:10 (llegeix-lo).

5. a) Com poden mostrar els ancians que respecten els seus companys? b) Per què és important que ho facin?

⁵ Una manera com els ancians poden mostrar que es respecten és escoltant-se amb atenció. Això és especialment important quan els consells d’ancians es reuneixen per tractar assumptes seriosos. Per què? Fixem-nos en el que va publicar La Atalaya de l’1 d’octubre de 1988: «Tots els ancians han de reconèixer que Jesucrist, mitjançant l’esperit sant, pot dirigir qualsevol ancià d’un consell d’ancians per trobar el principi bíblic que apliqui a la situació que estan tractant o que els ajudi a prendre una decisió important (Fe. 15:6-15). Cap ancià ha de pensar que és l’únic que rep esperit sant. L’esperit de Déu ajuda tots els ancians de la congregació».

6. a) Com poden treballar en unitat els ancians? b) Com beneficia això a la congregació?

⁶ Els ancians també tenen altres maneres de demostrar que es respecten quan estan reunits. Per exemple, un ancià no intenta sempre ser el primer a parlar, tampoc monopolitza la conversa ni creu que la seva és l’única opinió correcta. En lloc d’això, escolta amb atenció l’opinió dels seus companys i, quan expressa la seva, ho fa amb humilitat i modèstia. I el més important és que està  disposat a analitzar els principis bíblics i a seguir la direcció de «l’esclau fidel i assenyat» (Mt. 24:45-47). Quan a les reunions d’ancians regna l’amor i el respecte, l’esperit sant hi és present i els ajuda a prendre decisions que enforteixen la congregació (Jm. 3:17, 18).

7. Com veia Jesús la solteria?

⁷ Les congregacions estan formades per matrimonis amb fills i sense fills, i per germanes i germans que no estan casats. Com hauríem de veure aquests germans solters? Vegem quina opinió tenia Jesús de la solteria. Quan ell va venir a la terra no es va casar. Es va mantenir solter, i va centrar tot el seu temps i energies a complir la seva assignació. Tampoc va ensenyar que casar-se o quedar-se solter fos un requisit per als cristians. Amb tot, va dir que alguns cristians triarien no casar-se (Mt. 19:11, 12, consulta «eunuc» al Glossari de la Traducció del Nou Món). Jesús va mostrar respecte pels solters. No els va considerar ni inferiors ni incomplets.

8. Segons les paraules de Pau a 1 Corintis 7:7-9, què ens hauríem de plantejar els cristians?

⁸ Igual que Jesús, l’apòstol Pau va servir Déu com a solter. És clar, Pau mai va ensenyar que casar-se fos incorrecte, sinó que va reconèixer que allò era un assumpte personal. Amb tot, va animar els cristians a plantejar-se la possibilitat de servir Jehovà com a solters (llegeix 1 Corintis 7:7-9). L’apòstol mai va menysprear els cristians que no estaven casats. De fet, va escollir el jove Timoteu, un germà solter, per dur a terme tasques molt importants (Fili. 2:19-22) *. Queda clar, doncs, que estaríem molt equivocats si penséssim que un germà està més o menys qualificat basant-nos únicament en el seu estat civil (1 Cor. 7:32-35, 38).

9. Com hem de veure el matrimoni i la solteria?

⁹ Ni Jesús ni Pau van ensenyar que els cristians s’haguessin de casar o quedar solters. Llavors, com hem de veure el matrimoni i la solteria? La Atalaya de l’1 d’octubre de 2012 ho va explicar molt bé quan va dir que tant la solteria com el matrimoni són regals de Déu. L’article  afegia: «Jehovà no pensa que estar solter sigui un motiu per avergonyir-se o estar trist». Així doncs, hem de respectar el lloc que tenen a la congregació els nostres germans solters.

10. Com podem mostrar respecte pels germans solters?

¹⁰ Com podem mostrar respecte per les circumstàncies i els sentiments dels solters? Hem de recordar que alguns germans han decidit no casar-se. Altres voldrien casar-se, però simplement no han trobat la persona adequada. Alguns, fins i tot, estan solters perquè han perdut el seu cònjuge. Sigui com sigui, creus que hauríem de preguntar als germans solters per què no s’han casat? Penses que els hauríem d’ajudar a trobar parella? De vegades, alguns germans podrien demanar aquesta ajuda. Però, si no és el cas, com es podrien sentir si els intentéssim emparellar? (1 Tes. 4:11; 1 Tim. 5:13.) Vegem què en pensen alguns germans i germanes solteres.

11, 12. Si no anéssim amb compte, com podríem desanimar els germans solters?

¹¹ Un superintendent de circuit que atén molt bé la seva assignació i és solter pensa que no casar-se té molts beneficis. Tot i així, també va dir que es desanima quan germans amb bones intencions li pregunten: «Per què no estàs casat?». Un germà que serveix a una sucursal va comentar: «De vegades, els germans em fan sentir que es compadeixen de mi perquè estic solter. Això fa que sembli que la solteria sigui una càrrega en comptes d’un regal».

¹² Una betelita soltera va dir: «Alguns germans pensen que els solters estem sempre buscant parella, i que veiem qualsevol reunió social com a una oportunitat per trobar-ne. Un dia, vaig haver de viatjar a una altra part del país per una assignació de Betel. Quan vaig arribar era l’hora de la reunió, i la germana que m’allotjava em va dir que hi havia dos germans de la meva edat a la congregació. Em va assegurar que no estava intentant emparellar-me, però tan bon punt vaig entrar a la sala, em va plantar davant dels dos germans. No cal dir que va ser una situació molt incòmoda per a tots tres».

13. Quins exemples van animar una germana soltera?

¹³ Una altra germana que és soltera i també serveix a una sucursal comenta: «Conec alguns pioners solters de certa edat que són equilibrats, tenen metes clares, estan disposats a ajudar els altres i són feliços. Aquests germans aporten molt a la congregació. Ells tenen un punt de vista equilibrat de la solteria. No es creuen superiors per haver-se mantingut solters ni pensen que no poden ser feliços per no haver format una família». El que fa de la congregació un lloc tan agradable és que tots ens puguem sentir respectats i valorats. Saps que els germans no es compadeixen de tu ni t’envegen. Tampoc t’ignoren ni et posen en un pedestal. Saps que simplement t’estimen.

14. Com podem demostrar que valorem els germans solters?

¹⁴ Els germans solters agrairan que els valorem per les seves qualitats i no pel seu estat civil. En comptes de compadir-nos d’ells, fem bé de valorar la seva fidelitat. D’aquesta manera, els germans solters mai se sentiran com si els estiguéssim dient: «No et necessito»  (1 Cor. 12:21). Tot el contrari, sabran que els respectem i que valorem el seu lloc a la congregació.

15. Quins canvis han fet alguns germans per ampliar el seu servei?

¹⁵ En els darrers anys, molts germans s’han posat la meta d’aprendre un altre idioma per tal de fer més en el seu servei. Per aconseguir-ho, han hagut de fer canvis en la seva vida. Aquests germans han deixat la congregació de la seva llengua materna, i s’han mudat a una congregació d’un altre idioma on hi ha més necessitat (Fe. 16:9). Tot i que pot ser que triguin anys a dominar l’idioma, aquests germans són de gran ajuda. Les seves bones qualitats i experiència donen estabilitat i enforteixen la congregació. Oi que valorem l’esforç d’aquests germans i germanes?

16. Què ha de determinar si un germà pot servir com a ancià o servent ministerial?

¹⁶ Un consell d’ancians no decidirà que un germà no pot servir com a ancià o com a servent ministerial, simplement perquè no domina l’idioma de la congregació. El que ha d’avaluar és si aquest germà compleix els requisits bíblics per als ancians i als servents ministerials, i no si parla bé o malament l’idioma de la congregació (1 Tim. 3:1-10, 12, 13; Tt. 1:5-9).

17. Quines preguntes s’haurien de plantejar les famílies que es muden a un altre país?

¹⁷ Algunes famílies cristianes han hagut de marxar a un altre país com a refugiats o per buscar feina. Per això, és possible que els seus fills hagin d’anar a una escola on es parli l’idioma del nou país. A més, els pares també hauran d’aprendre aquest idioma per poder trobar feina. Ara bé, si hi ha una congregació o un grup en la seva llengua materna, a quina congregació aniran?

18. D’acord amb Gàlates 6:5, com demostrem que respectem la decisió de cada cap de família?

¹⁸ El cap de família és qui decidirà a quina congregació assistiran, tenint en compte què és el millor per als de casa seva (llegeix Gàlates 6:5). Com que aquesta és una decisió personal, hem de respectar-la. Facin el que facin, els hem de fer sentir ben rebuts i valorats com a part de la congregació (Rm. 15:7).

19. Què haurien d’analitzar sota oració els caps de família?

¹⁹ Algunes famílies decideixen servir en una congregació on es parla la llengua materna dels pares, encara que els fills no la dominin. Si la congregació està en una zona on es parla l’idioma local, és possible que als fills se’ls faci difícil entendre les reunions i progressar en sentit espiritual. Per què? Perquè els nens aniran  a una escola on s’utilitzarà l’idioma del país, no el dels pares. En aquests casos, els caps de família han de dedicar temps a pensar-ho bé, i demanar saviesa en oració per poder prendre una decisió que ajudi els seus fills a acostar-se més a Jehovà. Els pares tenen dues opcions: ensenyar bé la seva llengua als fills o mudar-se a una congregació on es parli l’idioma que els seus fills dominen. Independentment de la decisió que prengui el cap de família, la congregació on decideixin servir els ha de fer sentir benvinguts i valorats.

20. Com mostrem que respectem els germans que estan aprenent un nou idioma?

²⁰ Per totes aquestes raons que hem vist, a moltes congregacions hi ha germans que s’esforcen per aprendre un nou idioma. Segur que se’ls fa difícil expressar-se amb les seves paraules. Així i tot, si no ens centrem en les seves limitacions lingüístiques, podrem veure el seu amor per Jehovà i el seu desig de servir-lo. Quan ens fixem en les seves boniques qualitats, ens serà més fàcil valorar i respectar aquests germans. Encara que no parlin bé el nostre idioma, mai els farem sentir com si no els necessitéssim.

21, 22. Quin bonic privilegi tenim tots?

²¹ Jehovà ens dona a tots el bonic privilegi de tenir un lloc dins la seva congregació. Ja siguem homes o dones, solters o casats, joves o grans, dominem o no l’idioma de la nostra congregació, tots som valuosos per a Jehovà i els germans (Rm. 12:4, 5; Col. 3:10, 11).

²² Així doncs, esforcem-nos per continuar posant en pràctica les boniques lliçons que hem aprés de l’exemple que va posar Pau. Això ens ajudarà a valorar encara més el nostre lloc i el dels germans dins l’organització de Jehovà.