1. Què va dir David sobre la humilitat de Jehovà?

¿PODEM afirmar que Jehovà sigui humil? Sens dubte. De fet, parlant de la humilitat de Déu, el rei David va dir: «Tu em dónes l’escut de la teva salvació, i la teva benevolència [o humilitat, NM] m’engrandeix» (2 Sam. 22:36). Potser David estava pensant en el dia que el profeta Samuel va anar a casa seva per ungir el futur rei d’Israel. Tot i que David era el més petit de vuit germans, Jehovà el va escollir per regnar en lloc de Saül (1 Sam. 16:1, 10-13).

2. Què estudiarem en aquest article?

² Segurament David estaria d’acord amb els sentiments del salmista que va dir el següent sobre Jehovà: «S’abaixa per mirar el que s’esdevé als cels i a la terra. Ell aixeca el pobre de la pols, alça el desvalgut [...] per fer-lo seure amb prínceps» (Sl. 113:6-8). En aquest article aprendrem lliçons molt valuoses sobre la humilitat de Jehovà. També parlarem de la modèstia, i analitzarem els exemples del rei Saül, el profeta Daniel i Jesús.

3. Com ens tracta Jehovà, i què demostra això?

³ Jehovà demostra la seva humilitat amb la manera de tractar els seus servents imperfectes. No només ens permet servir-lo sinó també tenir una «amistat» amb ell (Sl. 25:14, BEC). Ara bé, perquè poguéssim ser els seus amics, ell va fer el primer pas i va oferir el seu Fill com a rescat pels nostres pecats. Quin exemple més gran de compassió!

4. Com ens ha creat Jehovà, i per què?

 ⁴ Vegem una altra prova de la humilitat de Jehovà. Tot i que no estava obligat a fer-ho, Déu ens va crear amb la capacitat de triar què volem fer amb la nostra vida. Ens ha fet a la seva imatge i ens ha donat llibertat d’elecció. Malgrat que som insignificants, les decisions que prenem són importants per a Jehovà. Ell vol que el servim perquè l’estimem i perquè reconeixem que ens ensenya per al nostre bé (Deut. 10:12; Is. 48:17, 18). No et sents agraït per aquesta gran mostra d’humilitat del nostre Pare?

5. Com ens ensenya Jehovà a ser humils? (Mira la imatge de la portada.)

⁵ Jehovà és la persona més sàvia de l’univers. Així i tot, està disposat a acceptar suggeriments dels altres. Per exemple, va deixar que el seu Fill l’ajudés a crear totes les coses (Prov. 8:27-30; Col. 1:15, 16). Encara que és el Déu Totpoderós, delega algunes responsabilitats en altres persones. Ha nomenat el seu Fill Rei del Regne i donarà certa autoritat als 144.000 humans que regnaran amb Jesús (Lc. 12:32). És clar, Jehovà ha capacitat Jesús per ser Rei i Gran Sacerdot, i també capacita els ungits (Heb. 5:8, 9). Ara bé, un cop els dona una assignació, confia que faran bé la feina i no intenta controlar cada cosa que fan (Ap. 5:10).

6, 7. Què podem aprendre del nostre Pare a l’hora de delegar responsabilitats?

⁶ Si el nostre Pare, que no necessita l’ajuda de ningú, delega responsabilitats en els altres, no hauríem de fer el mateix nosaltres? Per exemple, ets pare de família o ancià de congregació?  Si és així, imita Jehovà delegant algunes responsabilitats en els altres i resistint la temptació de controlar cada petita cosa que facin. Llavors, no només aconseguiràs que es faci la feina sinó que també els capacitaràs i els ajudaràs a tenir més confiança en ells mateixos (Is. 41:10). Què més podem aprendre de Jehovà?

⁷ A la Bíblia aprenem que a Jehovà li interessa l’opinió dels àngels (1 Re. 22:19-22). Pares, com el podeu imitar? Quan ho vegeu convenient, demaneu als vostres fills com farien certes tasques i, si és apropiat, seguiu els seus suggeriments.

8. Com va demostrar Jehovà paciència amb Abraham i Sara?

⁸ Jehovà també demostra la seva humilitat sent pacient. Quan alguns humans de manera respectuosa van qüestionar les seves decisions, ell va reaccionar amb paciència. Aquest va ser el cas d’Abraham. Jehovà el va escoltar amb atenció quan ell va expressar que tenia dubtes sobre la Seva decisió de destruir Sodoma i Gomorra (Gèn. 18:22-33). Recordes també què va passar quan Sara es va assabentar que es quedaria embarassada, tot i ser una dona gran? Encara que ella es va posar a riure, Jehovà no es va ofendre ni es va enfadar sinó que la va tractar amb dignitat (Gèn. 18:10-14).

9. Què poden aprendre els pares i els ancians de l’exemple de Jehovà?

⁹ Si tens fills o ets ancià, què pots aprendre de l’exemple de Jehovà? Pensa en això: quan algú que està sota la teva autoritat qüestiona algunes de les teves decisions, com reacciones? Et poses de seguida a la defensiva? O t’esforces per entendre el seu punt de vista? Quan aquells que tenen autoritat imiten Jehovà, tothom se’n beneficia. Fins ara, hem vist què podem aprendre de la humilitat de Jehovà. A continuació, parlarem de la modèstia analitzant alguns exemples que trobem a la Bíblia.

10. Com utilitza Jehovà l’exemple dels seus servents per instruir-nos?

¹⁰ Jehovà és el Gran Instructor i ens ensenya mitjançant exemples bíblics (Is. 30:20, 21). Quan meditem en els exemples positius, aprenem a cultivar qualitats, com ara la modèstia. També podem aprendre de l’exemple negatiu dels que no van mostrar aquestes qualitats (Sl. 37:37; 1 Cor. 10:11).

11. Què aprenem de l’exemple negatiu del rei Saül?

¹¹ Pensa en el que li va passar al rei Saül. Al principi era un jove humil i modest. Reconeixia les seves limitacions fins al punt de mostrar-se insegur a l’hora d’acceptar més responsabilitats (1 Sam. 9:21; 10:20-22). Però, amb el temps, es va convertir en una persona presumptuosa. De fet, va començar a manifestar aquesta característica negativa poc després de pujar al tron. Un dia, es va impacientar i no va esperar que arribés el profeta Samuel per oferir sacrificis. En lloc de ser modest, confiar en Jehovà i esperar que Ell actués, es va prendre la llibertat d’oferir els sacrificis ell mateix. Com a conseqüència, va perdre l’aprovació de Déu i va ser rebutjat com a rei (1 Sam. 13:8-14). Si prenem nota d’aquest exemple negatiu i evitem ser presumptuosos, demostrarem ser savis.

12. Com va mostrar modèstia Daniel?

 ¹² A diferència del rei Saül, el profeta Daniel va ser una persona humil i modesta, i sempre va buscar la guia de Jehovà. Quan Déu el va utilitzar per interpretar el somni de Nabucodonosor, Daniel va donar tota la glòria a Jehovà i no es va atribuir cap mèrit (Dan. 2:26-28). Què en podem aprendre? Si als germans els agrada la nostra manera de fer discursos o obtenim bons resultats a la predicació, hem de recordar que és gràcies a Jehovà i és a Ell a qui hem de donar l’honra (Fili. 4:13). D’aquesta manera, estarem copiant l’exemple de Jesús. Per què diem això?

13. Què ens ensenyen les paraules de Jesús a Joan 5:19, 30 sobre la modèstia?

¹³ Encara que Jesús era el Fill de Déu i era perfecte, sempre va confiar en el seu Pare (llegeix Joan 5:19, 30). Mai va intentar usurpar l’autoritat de Jehovà. Filipencs 2:6 diu que Jesús «mai va pensar a prendre-li el seu lloc, com si hagués de ser igual a Déu». Jesús es va sotmetre i va respectar l’autoritat del seu Pare. Tenia molt clares les seves limitacions.

14. Com va reaccionar Jesús en certa ocasió?

¹⁴ Fixa’t com va reaccionar Jesús quan els deixebles Jaume i Joan, juntament amb la seva mare, li van demanar un tracte de favor que estava més enllà de la seva competència. Sense dubtar-ho, Jesús va dir que la decisió sobre qui seuria a la seva dreta i a la seva esquerra al Regne només la podia prendre el seu Pare (Mt. 20:20-23). El Fill de Déu va deixar clar que era modest i que respectava els límits de la seva autoritat. Mai va anar més enllà del que Jehovà li havia dit que fes (Jn. 12:49). Com podem copiar el seu bon exemple?

15, 16. Com podem aplicar el consell de 1 Corintis 4:6?

¹⁵ Una manera d’imitar Jesús i ser modestos és posar en pràctica el consell que trobem a 1 Corintis 4:6: «No aneu més enllà del que està escrit». Per això, si algú ens demana consell, hem d’evitar donar la nostra opinió personal o dir simplement la primera cosa que se’ns passi pel cap. Al contrari, hem de  basar el nostre consell en la Bíblia i les publicacions que prepara l’esclau fidel. Així demostrarem que som modestos, que reconeixem les nostres limitacions i que estem convençuts que les «decisions justes» de Jehovà són sempre les millors (Ap. 15:3, 4).

¹⁶ A banda d’honrar Déu, tenim altres raons per ser modestos. A continuació, veurem que ser humils i modestos ens ajuda a ser feliços i a avenir-nos amb els altres.

17. Per què són felices les persones humils i modestes?

¹⁷ Si som humils i modestos, serem més feliços. Per què? Quan reconeixem les nostres limitacions, ens sentim agraïts i contents de rebre l’ajuda dels altres. En una ocasió, Jesús va curar deu leprosos. Però només un d’ells va tornar per agrair-li que l’hagués curat de la seva terrible malaltia. Sense l’ajuda de Jesús, aquell home mai s’hauria recuperat. Com que era humil i modest, estava molt agraït d’aquell miracle i, per això, va glorificar Jehovà (Lc. 17:11-19).

18. Com ens ajuda la humilitat i la modèstia a tenir bons amics?

¹⁸ Les persones humils i modestes són conscients que els altres tenen bones qualitats i demostren que confien en ells. Per aquest motiu, normalment es porten bé amb la gent i sovint tenen bons amics. A més, s’alegren quan els altres compleixen bé la seva assignació, i són generosos a l’hora de felicitar-los i reconèixer la seva bona feina (llegeix Romans 12:10).

19. Quines raons tenim per evitar l’orgull?

 ¹⁹ Per contra, als orgullosos els costa felicitar els altres perquè els agrada ser ells qui reben els elogis. Normalment es comparen amb la resta i promouen un esperit de competició. A més, en lloc de capacitar i delegar responsabilitats en els altres, solen dir: «Si vols que les coses surtin bé (és a dir, com a ells els agrada), fes-les tu mateix». Les persones orgulloses sovint són ambicioses i geloses. Per això, és difícil que tinguin bons amics (Gàl. 5:26). Si alguna vegada detectes que tens un problema d’orgull, prega-li a Jehovà que t’ajudi a renovar la teva manera de pensar perquè aquesta actitud negativa no s’arreli al teu cor (Rm. 12:2).

20. Per què hem de ser humils i modestos?

²⁰ Ens hem de sentir molt agraïts pel bon exemple que Jehovà ens dona. Podem percebre la seva humilitat en la manera com ens tracta, i això ens mou a imitar-lo. També volem copiar els exemples bíblics de servents modestos que van «caminar» amb Jehovà. Així doncs, no deixem mai de donar a Déu la glòria i l’honra que tant es mereix (Ap. 4:11). Si ho fem, tindrem el privilegi de «caminar» per sempre amb el nostre Pare, ja que ell estima les persones humils i modestes.