1. Segons Hebreus 12:1, què hem de fer per creuar la meta de la cursa per la vida?

 LA Bíblia compara la vida d’un cristià a una cursa. Aquells que creuen la meta reben la recompensa de la vida eterna (2 Tim. 4:7, 8). Per això, hem de fer tot el que calgui per seguir corrent, sobretot ara que la meta està més a prop que mai. Un corredor que va creuar la meta de la cursa per la vida, l’apòstol Pau, va explicar què ens ajudarà a guanyar aquesta cursa. Ell va aconsellar als cristians: «Traguem-nos nosaltres també tota càrrega [...], i correm amb aguant la cursa que s’ha posat davant nostre» (llegeix Hebreus 12:1).

2. Què vol dir treure’ns «tota càrrega»?

² Pau va dir que havíem de treure’ns «tota càrrega». Vol dir això que els cristians no hem de portar cap càrrega? No. L’apòstol estava dient que hem de desfer-nos de totes les càrregues que siguin innecessàries. Quines són aquestes? Són qualsevol cosa que pugui ser un obstacle o ens robi les forces que necessitem per continuar corrent. Per tant, per poder aguantar, hem d’estar alerta per identificar de seguida qualsevol càrrega innecessària que ens freni en la nostra cursa, i treure-la de la nostra vida. Però, alhora, no ens hem de desfer de les càrregues que sí que hem de portar, ja que això faria que quedéssim desqualificats de la cursa per la vida (2 Tim. 2:5). Llavors, quines càrregues hem de portar?

3. a) Segons Gàlates 6:5, què hem de portar? b) Què analitzarem en aquest article, i per què és important?

 ³ Llegeix Gàlates 6:5. Pau va parlar de les càrregues que hem de portar quan va escriure: «Cadascú portarà la seva càrrega de responsabilitat». Aquí, l’apòstol s’estava referint a la responsabilitat que cadascun de nosaltres té davant Jehovà, una càrrega que ningú altre pot portar en lloc nostre. En aquest article, analitzarem què inclou la nostra càrrega de responsabilitat, i com podem portar-la. A més, identificarem algunes càrregues innecessàries que potser estem portant i veurem què podem fer per desfer-nos d’elles. Portar la nostra càrrega de responsabilitat i desfer-nos de les càrregues innecessàries ens ajudarà a acabar la cursa per la vida.

4. Per què no és una càrrega pesada la nostra dedicació? (Mira la imatge.)

⁴ La nostra dedicació. Quan ens vam dedicar, vam prometre a Jehovà  adorar-lo i obeir-lo, i hem de complir aquest vot. Fer-ho és una gran responsabilitat, però no és una càrrega pesada. Recordem que Jehovà ens va crear a la seva imatge, amb una necessitat espiritual i amb l’objectiu de fer la seva voluntat (Ap. 4:11). Per això, podem apropar-nos a ell. De fet, ens és tot un plaer obeir-lo (Sl. 40:8). A més, quan fem la seva voluntat i seguim Jesús, ens sentim «reconfortats» (Mt. 11:28-30).

5. Què t’ajudarà a complir amb la teva dedicació? (1 Joan 5:3.)

⁵ Com pots portar aquesta càrrega? T’ajudaran dues coses. En primer lloc, no deixis d’enfortir el teu amor per Jehovà. Com ho pots fer? Meditant en el que ha fet per tu i en les benediccions que t’esperen. Com més estimis Jehovà, més fàcil se’t farà obeir-lo. I quan ho facis, t’adonaràs que els seus manaments no són una càrrega impossible de portar (llegeix 1 Joan 5:3). En segon lloc, imita Jesús. Ell sempre va poder fer la voluntat del seu Pare perquè li demanava ajuda en oració i es concentrava en el futur que li esperava (Heb. 5:7; 12:2). Així que, com Jesús, demana forces a Jehovà i tingues ben present l’esperança de la vida eterna. Si fas que el teu amor per Jehovà augmenti i imites el seu Fill, podràs complir amb la teva dedicació.

6. Per què hem d’atendre les nostres responsabilitats familiars? (Mira la imatge.)

⁶ Les obligacions familiars. Per guanyar la cursa per la vida, hem d’estimar Jehovà i Jesús més que als nostres familiars (Mt. 10:37). Però això no vol dir que hàgim de desatendre les responsabilitats familiars, com si aquestes fossin un obstacle per servir Jehovà. Ben al contrari, per tal que Jehovà i Jesús estiguin contents amb nosaltres, hem de complir amb el nostre paper dins la família (1 Tim. 5:4, 8). Quan ho fem, som més feliços. De fet, Jehovà sap que la clau perquè les famílies siguin felices és que els esposos i les esposes s’estimin i es respectin, els pares estimin i eduquin els seus fills i els fills obeeixin els seus pares (Ef. 5:33; 6:1, 4).

7. Què t’ajudarà a complir amb el teu paper dins la família?

⁷ Com pots portar aquesta càrrega? Tinguis el paper que tinguis a la família, deixa’t guiar per la saviesa de la Bíblia i no et refiïs tan sols dels teus sentiments, del que facin els altres o del que puguin dir els experts (Prov. 24:3, 4). Busca informació a les publicacions bíbliques. En elles trobaràs suggeriments sobre com posar en pràctica els principis bíblics. Per exemple, la sèrie d’articles «Consells per a la família» està dissenyada específicament per ajudar les parelles, els pares i els adolescents a afrontar els reptes de l’actualitat. b Posa en pràctica el que diu la Bíblia encara que els altres membres de la teva família no ho facin. Llavors, tota la família se’n beneficiarà, i tu comptaràs amb la benedicció de Jehovà (1 Pe. 3:1, 2).

8. Com poden afectar-nos les nostres decisions?

⁸ La responsabilitat de les nostres decisions. Jehovà ens ha fet el regal de la llibertat d’elecció perquè vol que gaudim dels resultats de les nostres bones decisions. Però, a la vegada, no ens protegeix  dels efectes de les males decisions (Gàl. 6:7, 8). Com que sabem això, acceptem les conseqüències de les decisions equivocades o del que hem dit o hem fet sense pensar. Depenent del que hàgim fet, potser ens molesta la consciència. No obstant això, el fet de saber que som responsables de les nostres decisions pot motivar-nos a confessar els nostres pecats, corregir els nostres errors i esforçar-nos per no tornar a repetir-los. Fer això ens ajudarà a mantenir-nos en la cursa per la vida.

9. Què pots fer si has pres una mala decisió? (Mira la imatge.)

⁹ Com pots portar aquesta càrrega? Si has pres una mala decisió i no pots desfer-la, accepta la realitat. En primer lloc, sigues conscient que no pots canviar el passat. Per tant, no et desgastis emocionalment ni perdis el temps intentant justificar-te o buscant un culpable de les teves males decisions. En comptes d’això, accepta les teves equivocacions i esforça’t per fer-ho tan bé com puguis a partir d’ara. Si et sents culpable per un error, fes oració a Jehovà amb humilitat reconeixent el mal comès i demanant-li perdó (Sl. 25:11; 51:3, 4). Disculpa’t amb aquelles persones que potser has ferit. I, si és necessari, busca l’ajuda dels ancians (Jm. 5:14, 15). Aprèn dels teus errors i esforça’t per no tornar a repetir-los. Si fas tot això, pots estar ben segur que Jehovà serà misericordiós amb tu i et donarà tota l’ajuda que necessitis (Sl. 103:8-13).

10. Per què són una càrrega pesada les expectatives poc realistes? (Gàlates 6:4.)

¹⁰ Les expectatives poc realistes. El fet de comparar-nos amb els altres pot generar-nos expectatives poc realistes, que són una càrrega molt pesada (llegeix Gàlates 6:4). De fet, si constantment ens comparem amb els altres, acabarem sent competitius i envejosos (Gàl. 5:26). A més, si volem aconseguir fer el que els altres han fet, potser ens esforcem més enllà del que les nostres capacitats o circumstàncies ens permeten. I si «l’expectativa que tarda a complir-se fa posar el cor malalt», imagina’t com de desanimadora és l’expectativa que mai arribarà a realitzar-se! (Prov. 13:12.) Carregar-nos d’aquesta manera ens robarà les energies i ens frenarà en la cursa per la vida (Prov. 24:10).

11. Què t’ajudarà a evitar les expectatives poc realistes?

¹¹ Com et pots treure aquesta càrrega? No t’exigeixis més del que Jehovà et demana. Ell no espera mai que donis del que no tens (2 Cor. 8:12). Recorda que Jehovà no compara el que tu fas amb el que fan els altres (Mt. 25:20-23). Ell valora molt el teu servei de tot cor, la teva fidelitat i el teu aguant. Així és que sigues modest i accepta que pot ser que la teva edat, salut o circumstàncies limitin el que pots fer. Com Barziŀlai, estigues disposat a no acceptar assignacions per les que les teves limitacions físiques puguin ser un obstacle (2 Sam. 19:35, 36). I, com Moisès, accepta l’ajuda dels altres i delega responsabilitats quan sigui apropiat (Èx. 18:21, 22). Mostrar aquesta modèstia evitarà que tinguis expectatives poc realistes que et deixin massa cansat per córrer la cursa per la vida.

12. Som responsables de les males decisions dels altres? Explica-ho.

¹² Sentir-te responsable de les males  decisions dels altres. No podem prendre decisions pels altres ni podem protegir-los sempre de les conseqüències de les seves decisions. Per exemple, amb el temps, un fill pot decidir deixar de servir Jehovà i, sens dubte, això causarà molt de dolor als pares. No obstant això, els pares que es culpen per les males decisions dels seus fills agafen una càrrega molt pesada, i aquesta no és la mena de càrrega que Jehovà vol que portem (Rm. 14:12).

13. Què poden fer els pares si el seu fill pren una mala decisió?

¹³ Com et pots treure aquesta càrrega? Tingues present que Jehovà ens ha donat llibertat d’elecció. Per tant, ell ens permet a tots prendre les nostres pròpies decisions. Això inclou decidir si el servirem o no. A més, Jehovà sap que cap pare o mare és perfecte. Déu només vol que ho facis tan bé com puguis. La decisió que prengui el teu fill és responsabilitat seva, no teva (Prov. 20:11). Tot i així, et pots sentir angoixat per les equivocacions que potser has comès com a pare. Si aquest és el teu cas, explica a Jehovà com et sents i demana-li perdó. Ell sap que no pots canviar el passat, i tampoc espera que protegeixis el teu fill de recollir el que ha sembrat. Recorda que si en algun moment el teu fill vol tornar a Jehovà, Ell el rebrà amb els braços oberts (Lc. 15:18-20).

14. Per què és el sentiment de culpa excessiu una càrrega que ens hauríem de treure?

¹⁴ El sentiment de culpa excessiu. Quan hem comès un pecat, és normal que ens sentim culpables. Ara bé, un sentiment de culpa excessiu és una càrrega pesada que mai hauríem de portar. De fet, és la mena de càrrega que ens hauríem de treure. Com podem saber si la culpa que sentim és excessiva? Si ja hem confessat el nostre pecat, ens hem penedit i estem prenent mesures per no tornar-lo a repetir, podem estar segurs que Jehovà ens ha perdonat (Fe. 3:19). Un cop hem fet tot  això, Jehovà no vol que continuem sentint-nos culpables. Ell sap com pot ser de destructiu un sentiment de culpa persistent, ja que si ens consumeix la tristesa, podríem arribar a abandonar la cursa per la vida (Sl. 31:10; 2 Cor. 2:7).

15. Què pots fer si sents una culpa excessiva? (1 Joan 3:19, 20.) (Mira la imatge.)

¹⁵ Com et pots treure aquesta càrrega? Quan et sentis aclaparat per un sentiment de culpa excessiu, reflexiona en «l’autèntic perdó» de Jehovà (Sl. 130:4). Després de perdonar qui s’ha penedit sincerament, ell promet: «No recordaré més el seu pecat» (Jer. 31:34). Això vol dir que Jehovà no et passarà comptes pels teus pecats del passat. Per tant, no pensis que les conseqüències dels teus actes indiquen que Jehovà no t’ha perdonat. A més, no et fustiguis si els errors del passat limiten el que pots fer ara en el teu servei a Jehovà. Ell ja no pensa en els teus pecats, així que tu tampoc hauries de fer-ho (llegeix 1 Joan 3:19, 20).

16. Què hem de fer per guanyar la cursa per la vida?

¹⁶ Hem de córrer la cursa per la vida de tal manera que la guanyem (1 Cor. 9:24). Per aconseguir-ho, hem de ser capaços de diferenciar les càrregues que hem de portar de les càrregues pesades que ens hem de treure. En aquest article, només hem analitzat algunes de les càrregues que hem de portar i algunes de les que ens hem de desfer, però n’hi ha més. Per exemple, Jesús va dir que podríem estar «sobrecarregats per menjar i beure en excés i per les preocupacions de la vida» (Lc. 21:34). Aquest text i d’altres et poden ajudar a identificar els canvis que potser has de fer per seguir corrent la cursa per la vida.

17. Per què estem segurs que guanyarem la cursa per la vida?

¹⁷ Estem convençuts que guanyarem la cursa per la vida perquè Jehovà ens donarà les forces que necessitem (Is. 40:29-31). Per tant, no abaixis el ritme. Fes com l’apòstol Pau, que es va esforçar de valent pel premi que tenia al davant (Fili. 3:13, 14). Ningú pot córrer la teva cursa per tu. Però no estàs sol; Jehovà t’ajudarà a portar les teves càrregues i a desfer-te de les que són innecessàries (Sl. 68:19). Amb Jehovà al teu costat, podràs seguir corrent amb aguant i guanyar la cursa per la vida!