▪ En aquell article, vam veure que hi ha una única qüestió que afecta tant els humans com els àngels: la santificació del nom de Jehovà. A més, aquesta gran qüestió té dues facetes molt relacionades: la qüestió de la sobirania, és a dir, que la manera de governar de Jehovà és la millor, i la qüestió de la integritat de l’ésser humà a Déu.

Per què volem emfatitzar que la qüestió principal se centra en el nom de Jehovà i la seva santificació? Vegem-ne tres raons.

Primer, al jardí de l’Edèn, Satanàs va atacar el nom de Jehovà, és a dir, la Seva reputació. La pregunta maliciosa que Satanàs va plantejar a Eva va donar a entendre que Jehovà no era un Déu generós, i que estava imposant restriccions injustes a Adam i Eva. Després, Satanàs va contradir les paraules de Jehovà i, d’aquesta manera, va afirmar que Déu és un mentider. Així que va calumniar el Seu nom i es va convertir en «el Diable», que significa ‘calumniador’ (Jn. 8:44). Com que Eva va creure les mentides de Satanàs, va acabar desobeint Déu i, així, es va rebeŀlar contra la Seva sobirania (Gèn. 3:1-6). Fins al dia d’avui, Satanàs no ha deixat de calumniar el nom de Jehovà escampant mentides sobre la mena de Déu que és. Aquells que es creuen les mentides de Satanàs poden acabar desobeint Jehovà més fàcilment. Per això, per als servents de Déu, que es calumniï el sant nom de Jehovà és la pitjor de les injustícies; és l’arrel de tots els problemes i del patiment de la humanitat.

Segon, per al bé de tota la creació, Jehovà està decidit a vindicar el seu nom, netejant-lo de qualsevol acusació. Això és de gran importància per a Déu. De fet, ell mateix va dir: «Santificaré el meu gran nom» (Ez. 36:23). I Jesús va deixar clar quina hauria de ser la prioritat dels servents de Déu quan fessin oració, al dir: «Que el teu nom sigui santificat» (Mt. 6:9). Vegada rere vegada, a la Bíblia s’emfatitza la importància de donar glòria al nom de Jehovà. Vegem-ne alguns exemples: «Doneu a Jehovà la glòria que mereix el seu nom», «canteu lloances al seu nom gloriós» i «donaré glòria al teu nom per sempre» (1 Cròn. 16:29; Sl. 96:8; 66:2; 86:12). Un dels cops que Jehovà va parlar des del cel va ser al temple de Jerusalem, quan Jesús li va dir: «Pare, glorifica el teu nom», i Déu li va respondre: «L’he glorificat i el tornaré a glorificar» (Jn. 12:28). a

Tercer, el propòsit de Jehovà sempre estarà connectat al Seu nom, és a dir, la seva reputació. Pensa-hi: un cop hagi passat la prova final, després del Regnat de Mil Anys de Crist, seguirà la creació inteŀligent dividida per la qüestió de la santificació del nom de Jehovà? Per respondre aquesta pregunta, recordem les dues facetes  que hi estan relacionades: la integritat dels éssers humans i la sobirania de Jehovà. ¿Caldrà que els humans que hagin passat la prova final segueixin demostrant la seva integritat? No. Ja seran perfectes, hauran estat posats totalment a prova i podran gaudir de la vida per sempre. ¿Seguirà sent motiu de conflicte i causant divisió la qüestió de la sobirania? No. Haurà quedat demostrat per sempre que la manera de governar de Jehovà és la millor, i tota la creació, tant al cel com a la terra, estarà unida i acceptarà la seva governació. Llavors, què podem dir del nom de Jehovà?

Arribats a aquell moment, el nom de Jehovà haurà estat completament santificat i estarà lliure de tota mena de calúmnia. Ara bé, el seu nom seguirà sent molt important per als servents de Déu, tant al cel com a la terra. Tots ells veuran com Jehovà continuarà fent coses meravelloses. De fet, quan amb humilitat Jesús li entregui el Regne al seu Pare, Déu ho serà «tot per a tots» (1 Cor. 15:28). Aleshores, a la terra tots gaudirem de «la gloriosa llibertat dels fills de Déu» (Rm. 8:21). El propòsit inicial de Jehovà es complirà totalment, i la seva creació inteŀligent serà per fi una gran família unida (Ef. 1:10).

Un cop passi això, com se sentirà la família de Déu? Tant els àngels com els humans de segur sentirem un intens desig de seguir alabant el gran nom de Jehovà. David va escriure sota inspiració: «Alabat sigui Jehovà Déu [...]. Que el seu nom gloriós sigui alabat per sempre» (Sl. 72:18, 19). Durant tota l’eternitat, continuarem descobrint nous motius per alabar el nostre meravellós Creador.

Després de tot, el nom de Jehovà el representa completament i ens fa pensar, sobretot, en el seu amor infinit (1 Jn. 4:8). Sempre recordarem que és per amor que Jehovà ens va crear, que per amor va entregar la vida del seu Fill com a rescat i que per amor haurà demostrat que la seva manera de governar és la millor. A més, continuarem veient com Jehovà beneeix la seva creació amb amor. Per tota l’eternitat, ens sentirem motivats a apropar-nos més i més al nostre Pare celestial i a cantar lloances al seu sant nom (Sl. 73:28).