1. Per què va impressionar Daniel els babilonis?

 EL PROFETA Daniel era un noi jove quan els babilonis se’l van endur com a presoner de guerra a Babilònia, lluny de Jerusalem. Però els oficials van quedar impressionats al veure allò que estava «a simple vista»: que era un noi «sense cap defecte i de bona presència» i que venia d’una família noble (1 Sam. 16:7). Per això, els babilonis van preparar Daniel perquè pogués ocupar una posició prominent al palau (Dan. 1:3, 4, 6).

2. Què sentia Jehovà per Daniel? (Ezequiel 14:14.)

² Jehovà estimava molt Daniel, però no per la seva aparença física o classe social, sinó per la mena de persona que aquest jove havia decidit ser. De fet, Jehovà va mencionar Daniel juntament amb Noè i Job quan Daniel tan sols tenia uns vint anys. Aleshores, Déu ja el considerava tan just com aquells dos servents que havien demostrat la seva fidelitat durant moltes dècades (Gèn. 5:32; 6:9, 10; Job 42:16, 17; llegeix Ezequiel 14:14). I Jehovà va continuar estimant Daniel durant tota la seva vida (Dan. 10:11, 19).

3. Què analitzarem en aquest article?

³ En aquest article, analitzarem dues qualitats de Daniel que el feien molt valuós als ulls de Jehovà. Primer parlarem d’aquestes qualitats i veurem com Daniel les va demostrar. També veurem què va ajudar-lo a desenvolupar-les i com podem imitar-lo. Tot i que aquest article està dirigit principalment als més joves, tots podem aprendre molt de l’exemple de Daniel.

4. Posa un exemple de com Daniel va demostrar valentia.

⁴ Una persona valenta pot tenir por, però no permet que aquesta li impedeixi fer el que està bé. Daniel era un jove  molt valent. Vegem dues situacions en què va demostrar-ho. La primera va tenir lloc segurament uns dos anys després que els babilonis destruïssin Jerusalem. El rei de Babilònia, Nabucodonosor, va tenir un somni inquietant on va veure una estàtua immensa. Així que va dir que, si cap dels seus homes savis li feia saber el que havia somiat i la seva interpretació, els mataria a tots, inclòs Daniel (Dan. 2:3-5). Aquest servent de Déu havia d’actuar amb rapidesa, si no, moltes persones perdrien la vida. Daniel «es va presentar davant del rei perquè li concedís temps per interpretar-li el somni» (Dan. 2:16). Sens dubte, va necessitar una fe forta i molta valentia per fer això, ja que a la Bíblia no es diu que Daniel hagués interpretat abans cap somni. Després, Daniel va demanar als seus tres companys, que els babilonis anomenaven Xadrac, Meixac i Abed-Negó, «que supliquessin misericòrdia al Déu del cel perquè els revelés aquest secret» (Dan. 2:18). Jehovà va contestar les seves oracions i, gràcies a la seva ajuda, Daniel va interpretar el somni de Nabucodonosor. D’aquesta manera va salvar la seva pròpia vida i la dels seus companys.

5. Com es va tornar a posar a prova la valentia de Daniel?

⁵ Temps després que Daniel interpretés el somni de l’estàtua immensa, va haver de tornar a demostrar la seva valentia. Nabucodonosor va tenir un altre somni inquietant on va veure un arbre gegant. Amb valentia, Daniel va interpretar aquest somni, i va fer saber a Nabucodonosor que perdria el seny i el seu tron durant un període de temps (Dan. 4:25). Transmetre aquest missatge posava en risc la vida de Daniel, ja que el rei el podria haver considerat culpable de sedició. Tot i així, Daniel va tornar a demostrar que era un home molt valent.

6. Què pot haver ajudat Daniel a ser valent?

⁶ Què va ajudar Daniel a ser valent durant tota la seva vida? Segur que quan era petit va aprendre molt de l’exemple dels seus pares. Sens dubte, ells van obeir les instruccions que Jehovà havia donat als pares israelites i van ensenyar la llei de Déu al seu fill (Deut. 6:6-9). Daniel  no només coneixia les ensenyances bàsiques de la Llei, com ara els Deu Manaments, sinó també els detalls sobre quins aliments podien menjar els israelites i quins no (Lev. 11:4-8; Dan. 1:8, 11-13). b Daniel havia estudiat la història del poble de Déu i coneixia molt bé les conseqüències de desobeir Jehovà (Dan. 9:10, 11). Tot el que Daniel havia viscut va ajudar-lo a estar convençut que comptava amb l’ajuda de Jehovà i els seus poderosos àngels (Dan. 2:19-24; 10:12, 18, 19).

7. Què més va ajudar Daniel a ser valent? (Mira la imatge.)

⁷ Daniel va estudiar el que els profetes de Jehovà havien escrit, com per exemple les profecies de Jeremies. Gràcies a això, va comprendre que quedava poc perquè s’acabés el captiveri dels jueus a Babilònia (Dan. 9:2). Sens dubte, veure com les profecies de la Bíblia es complien va enfortir la confiança de Daniel en Jehovà. I aquells que confien en Jehovà poden ser molt valents (compara-ho amb Romans 8:31, 32, 37-39). Encara més important, Daniel sovint feia oració al seu Pare celestial (Dan. 6:10). Obertament, li confessava els seus pecats, li explicava els seus sentiments i també li demanava ajuda (Dan. 9:4, 5, 19). Daniel era un home com tots nosaltres i, per tant, no va néixer sent valent. Però va poder desenvolupar aquesta qualitat gràcies a l’estudi, l’oració i la confiança en Jehovà.

8. Què hem de fer per ser valents?

⁸ Què pots fer per cultivar valentia? És possible que els teus pares siguin persones valentes i també t’animin a ser-ho, però no et poden passar aquesta qualitat com si fos una herència familiar. Aprendre a ser valent és com aprendre una nova habilitat. Si volem millorar una habilitat, farem bé d’observar el que fa el mestre i llavors copiar el seu exemple. De la mateixa manera, si volem ser valents, hem d’observar com els altres ho són i després imitar el seu exemple. Per tant, què aprenem de Daniel? En primer lloc, que és important conèixer bé la Paraula de Déu. També hem de tenir una amistat estreta amb ell i obrir-li el nostre cor constantment. A més, hem de confiar en Jehovà i estar ben convençuts que sempre comptem amb el seu suport. Si fem això, quan la nostra fe es posi a prova, serem valents.

9. Com ens beneficia ser valents?

⁹ Quan som valents obtenim molts beneficis. Fixa’t en l’experiència del Ben. Aquest germà estudiava a una escola d’Alemanya on tothom creia en l’evolució i opinava que el relat bíblic de la creació no era més que un mite. Un dia, el Ben va tenir l’oportunitat d’explicar davant de tota la classe per què creia en la creació. Aquest jove va exposar les seves creences amb molta valentia. Quin en va ser el resultat? Ell mateix explica: «El meu professor em va escoltar amb molta atenció. A més, va fer fotocòpies de la informació que vaig fer servir per donar suport als meus arguments, i en va repartir una a cadascun dels meus companys». Com van reaccionar els altres estudiants? «Molts em van escoltar amb interès, i fins i tot em van dir que m’admiraven». L’experiència  del Ben demostra que les persones valentes sovint es guanyen el respecte i l’admiració dels altres. I fins i tot poden aconseguir que aquells que tenen un cor sincer se sentin atrets al poble de Jehovà. Per tant, tenim molt bons motius per ser valents.

10. Què és la lleialtat?

¹⁰ A la Bíblia, l’expressió hebrea que es tradueix com a ‘lleialtat’, o ‘amor lleial’, transmet la idea d’un amor motivat pel compromís i un afecte profund. Sovint es fa servir per parlar de l’amor que Déu sent pels humans, però també s’utilitza per fer referència a l’amor que es tenen els servents de Jehovà (2 Sam. 9:6, 7). Tots podem esforçar-nos perquè la nostra lleialtat sigui cada cop més forta. Vegem com ho va fer Daniel.

11. Quina prova de fe va afrontar Daniel quan ja era gran? (Mira la imatge de la portada.)

¹¹ La lleialtat de Daniel es va posar a prova en diverses ocasions al llarg de la seva vida, però quan tenia uns 90 anys va afrontar una de les proves més difícils. Els medes i els perses havien conquerit Babilònia i Darius n’era el rei. Els sàtrapes i els alts funcionaris no suportaven Daniel ni tenien cap mena de respecte per Jehovà. Així és que van tramar un complot per desfer-se del profeta. Van fer que el rei signés un decret que revelaria si Daniel era lleial a Darius o a Jehovà. L’únic que havia de fer Daniel era deixar d’orar a Jehovà durant 30 dies. D’aquesta manera, demostraria que era lleial al rei, passaria desapercebut i així salvaria la seva vida. Ara bé, aquest servent de Déu es va negar a transigir. Com a conseqüència, va ser llençat a la fossa dels lleons. Però Jehovà va recompensar la seva lleialtat al rescatar-lo de la boca dels lleons (Dan. 6:12-15, 20-22). Com podem imitar Daniel i cultivar una lleialtat tan ferma com la seva?

12. Què va fer Daniel per mantenir-se sempre lleial?

¹² Tal com hem vist abans, la lleialtat està motivada per un profund amor. Daniel mai va deixar de ser lleial a Jehovà perquè l’estimava moltíssim. Ell es va  esforçar per cultivar aquest amor reflexionant en les qualitats de Déu i en com les havia demostrat (Dan. 9:4). També va meditar en totes les coses bones que Jehovà havia fet per ell i pel seu poble (Dan. 2:20-23; 9:15, 16).

13. a) Quines proves afronten els joves? Explica una experiència. (Mira la imatge.) b) Tal com es mostra al vídeo, com podríem respondre quan algú ens pregunti si donem suport als estils de vida homosexuals?

¹³ Igual que Daniel, els joves que serveixen Jehovà també estan envoltats de persones que no respecten Déu ni les seves normes ni aquells que el serveixen. De fet, alguns pressionen els joves de les congregacions perquè deixin de ser lleials a Déu. Fixa’t en el que li va passar al Graeme, un germà que viu a Austràlia. Quan estudiava a l’institut va viure una situació molt difícil que va posar a prova la seva lleialtat. La professora va demanar als alumnes que s’imaginessin com reaccionarien si un amic seu els confiava que era homosexual. Llavors, els va dir que tots aquells que donarien suport al seu estil de vida es posessin a una banda de la classe i els que no ho farien se situessin a l’altra banda. El Graeme explica: «Tota la classe es va posar al costat dels que donarien suport a aquell estil de vida. Només un altre germà i jo ens vam posar al costat contrari». Però el pitjor va venir després. El Graeme diu: «Durant tota l’hora de classe, els companys i la professora van estar ficant-se amb nosaltres i insultant-nos. Jo vaig fer el que vaig poder per defensar la meva fe sense perdre la calma, però ni tan sols m’escoltaven». Quin efecte va tenir aquesta prova en el Graeme? Ell explica: «Evidentment, no em va agradar ser el blanc d’aquells atacs, però em vaig sentir molt feliç perquè vaig ser capaç de defensar les meves creences i mantenir-me lleial a Jehovà». c

14. Què ens ajudarà a mantenir-nos sempre lleials a Jehovà?

¹⁴ Nosaltres també podem cultivar una lleialtat inamovible per Jehovà si, igual que Daniel, fem créixer el nostre amor per ell. Això ho podem aconseguir quan estudiem les seves qualitats; una manera de fer-ho és parar atenció a la seva creació (Rm. 1:20). Si vols enfortir el teu amor i respecte per Jehovà, podries repassar els breus articles i vídeos de la sèrie «És fruit del disseny?» o analitzar la informació que es presenta als fullets La vida, va ser creada? i L’origen de la vida. Cinc preguntes que cal analitzar. Fixa’t en el que diu l’Esther, una jove danesa, sobre aquestes publicacions: «Els raonaments que es fan servir són boníssims. En els fullets no es diu el que has de creure, sinó que simplement s’exposen els fets perquè tu mateix prenguis una decisió». El Ben, de qui hem parlat abans, diu: «Aquesta informació va enfortir molt la meva fe. Em va ajudar a estar convençut que Déu és el Creador». Si tu també fas aquesta anàlisi, probablement estaràs d’acord amb aquestes paraules que trobem a la Bíblia: «Jehovà, Déu nostre, ets digne de rebre la glòria, l’honor i el poder, perquè tu vas crear totes les coses» (Ap. 4:11). d

15. Què més t’ajudarà a enfortir la teva amistat amb Jehovà?

¹⁵ Una altra manera de cultivar el teu amor per Jehovà és aprenent més sobre  el seu Fill, Jesús. La Samira, una germana jove que viu a Alemanya, diu: «Vaig arribar a conèixer millor Jehovà gràcies a l’exemple de Jesús». Quan era petita li costava veure que Jehovà té sentiments, però sí podia entendre com se sentia Jesús. Ella explica: «M’encanten les qualitats de Jesús perquè sempre tractava els altres d’una manera amable i estimava els nens». Com més aprenia sobre Jesús, més forta es feia l’amistat de la Samira amb Jehovà. Per què? Ella explica: «De mica en mica, vaig arribar a entendre que Jesús s’assembla molt al seu Pare i l’imita a la perfecció. Vaig comprendre que un dels motius pels quals Jehovà va enviar el seu Fill a la terra va ser perquè la humanitat pogués conèixer millor com és Déu» (Jn. 14:9). Tu també pots enfortir la teva amistat amb Jehovà si aprens més sobre Jesús. D’aquesta manera, cada vegada estimaràs més Jehovà i voldràs mantenir-te lleial a ell.

16. Com ens beneficia ser lleials? (Salm 18:25; Miquees 6:8.)

¹⁶ Ser lleials als altres ens permet tenir amistats duradores (Rut 1:14-17). A més, quan som lleials a Jehovà, gaudim de pau interior. Com és possible? Perquè Jehovà promet ser lleial amb aquell que li és lleial (llegeix Salm 18:25; Miquees 6:8). Pensa en això: el nostre Creador, el Déu Totpoderós, desitja ser el teu amic i promet estimar-te per sempre. No hi ha res, cap prova ni cap opositor, ni tan sols la mort, que pugui trencar aquest vincle tan especial (Dan. 12:13; Lc. 20:37, 38; Rm. 8:38, 39). Per això, fem bé d’imitar l’exemple de Daniel i mantenir-nos lleials a Déu.

17, 18. Què més podem aprendre de Daniel?

¹⁷ En aquest article hem vist únicament dues de les qualitats que Daniel va demostrar. Però encara podem aprendre molt més d’ell. Per exemple, Jehovà va fer que Daniel tingués una sèrie de visions i somnis, i va donar-li la capacitat d’interpretar missatges profètics. Moltes d’aquestes profecies ja s’han complert i d’altres contenen detalls sobre esdeveniments que tindran lloc en el futur i que afectaran tots els habitants de la terra.

¹⁸ En el següent article analitzarem dues profecies que va registrar Daniel. Entendre-les ens ajudarà a tots, siguem joves o grans, a prendre bones decisions avui dia. A més, enfortiran la nostra valentia i lleialtat, i això ens prepararà per afrontar les proves que aviat vindran.