1. Què vol Jehovà per a tots els humans?

 JEHOVÀ ens ha donat a tots la llibertat d’elecció. Gràcies a aquest regal que ens ha fet, cada dia prenem decisions. Tot i així, la decisió més important que qualsevol ésser humà pot prendre és la de dedicar-se a Déu i unir-se a la seva família d’adoradors. Això és precisament el que Jehovà vol que fem tots, perquè ens estima i vol el millor per a nosaltres. De fet, ell desitja que siguem els seus amics i visquem per sempre (Deut. 30:19, 20; Gàl. 6:7, 8).

2. Què desitja Jehovà que facin aquells que han pecat i no s’han penedit? (1 Joan 2:1.)

² Amb tot, Jehovà no obliga ningú a servir-lo. Al contrari, permet que cadascú ho decideixi lliurement. Ara bé, i si un germà batejat comet un pecat greu? Si no es penedeix, Jehovà vol que se’l tregui de la congregació (1 Cor. 5:13). Però, fins i tot en aquests casos, Déu desitja intensament que es penedeixi i torni a ser el seu amic. En realitat, aquesta és una de les raons principals per les quals Jehovà va oferir el seu Fill com a rescat: per poder perdonar aquells que es penedeixen (llegeix 1 Joan 2:1). És més, el nostre Pare, motivat per amor, els anima a tornar a ell (Zac. 1:3; Rm. 2:4; Jm. 4:8).

3. Què analitzarem en aquest article?

³ Jehovà vol que vegem el pecat i aquells que cometen pecats greus tal com ell els veu. Aquest article ens ajudarà a aconseguir-ho. A mesura que l’estudiïs, fixa’t en  1) com es va tractar un cas de pecat greu a la congregació de Corint del primer segle, 2) quines instruccions va donar Pau un cop aquell home es va penedir, i 3) quina actitud té Jehovà envers aquells que han comès un pecat greu.

COM ES VA TRACTAR EL CAS D’UN PECAT GREU AL PRIMER SEGLE?

4. Què estava passant a la congregació de Corint? (1 Corintis 5:1, 2.)

⁴ Llegeix 1 Corintis 5:1, 2. Durant el seu tercer viatge missional, Pau va rebre notícies de la congregació de Corint que el van deixar molt amoïnat. En aquella congregació, que feia poc que s’havia format, hi havia un germà que tenia relacions sexuals amb la dona del seu pare. Allò era tot un escàndol, ja que aquell comportament no es donava ni entre els que no eren creients. Els germans de la congregació no només ho permetien, sinó que possiblement se sentien orgullosos d’allò. Potser alguns creien que demostrava com de misericordiós i comprensiu és Déu. Ara bé, Jehovà no tolera el pecat dins del Seu poble. Sens dubte, amb el seu comportament vergonyós, aquell home estava tacant la bona reputació de la congregació i podia haver estat una mala influència pels germans que tenien tracte amb ell. Per tant, quines instruccions els va donar l’apòstol Pau?

5. Què va dir Pau als germans de Corint, i què implicaven les seves paraules? (1 Corintis 5:13.) (Mira la imatge.)

⁵ Llegeix 1 Corintis 5:13. L’apòstol Pau els va escriure una carta inspirada i els va manar que traguessin de la congregació el pecador que no s’havia penedit. Com havien de tractar-lo a partir d’aquell moment? Pau els va dir: «Deixeu de relacionar-vos amb [ell]». Què implicava allò? L’apòstol va afegir: «Ni tan sols mengeu amb ell» (1 Cor. 5:11). I és que, quan seiem per menjar amb algú, normalment tenim una conversa amb aquesta persona. Queda clar, doncs, que Pau els estava demanant que no passessin temps de manera innecessària amb aquell home. Aquesta mesura protegiria la congregació de la seva mala influència (1 Cor. 5:5-7). A banda d’això, no tenir tracte innecessari amb ell podia fer que s’adonés que havia ferit Jehovà, s’avergonyís i es penedís.

6. Com van reaccionar els germans al rebre la carta de Pau, i quin efecte va tenir en el pecador?

 ⁶ Després d’enviar la seva carta a la congregació de Corint, Pau es devia preguntar com reaccionarien els germans. Temps més tard, es va alegrar molt quan Titus li va explicar que havien obeït la seva instrucció i havien tret aquell home de la congregació (2 Cor. 7:6, 7). És més, aquesta mesura havia tingut l’efecte desitjat i, tan sols uns mesos més tard, l’home ja s’havia penedit. Sí, havia canviat la seva mala conducta i actitud, i havia començat a viure novament segons les normes de Jehovà (2 Cor. 7:8-11). Quines noves instruccions  va donar Pau als germans de Corint?

COM HAVIA DE TRACTAR LA CONGREGACIÓ A L’HOME QUE S’HAVIA PENEDIT?

7. Quin bon efecte va tenir que es tragués aquell home de la congregació? (2 Corintis 2:5-8.)

⁷ Llegeix 2 Corintis 2:5-8. Pau va escriure: «Aquest home ja en té prou amb la reprensió que li ha donat la majoria». Amb aquestes paraules, l’apòstol els estava dient que la disciplina ja havia assolit el seu objectiu: guiar-lo cap al penediment (Heb. 12:11).

8. Quines noves instruccions va donar Pau als corintis?

⁸ Pau va exhortar els germans de Corint: «L’heu de perdonar de tot cor i l’heu de consolar [...]. Us demano que li reafirmeu el vostre amor». Fixa’t que l’apòstol no els estava dient simplement que li permetessin tornar a formar part de la congregació, sinó que els demanava que li demostressin amb les seves paraules i accions que l’havien perdonat sincerament i que l’estimaven. Aquell home havia de veure ben clar que s’alegraven que hagués tornat a la congregació.

9. Per què pot ser que a alguns cristians els costés perdonar l’home que s’havia penedit?

⁹ Creus que hi va haver germans a la congregació a qui els va costar tornar a rebre aquell home? El relat no ho diu, però és probable, ja que amb el que havia fet, havia tacat la reputació de tota la congregació i potser havia ferit alguns germans a nivell individual. És possible que alguns pensessin que era injust que ara l’haguessin de rebre amb els braços oberts a la congregació quan eren ells els que s’havien esforçat per mantenir-se moralment nets (compara-ho amb Lluc 15:28-30). Però, per què era tan important que tots ells li demostressin que realment l’estimaven?

10, 11. Què podria haver passat si els ancians s’haguessin negat a perdonar aquell home?

¹⁰ Pensa per un moment en què podria haver passat si els ancians no haguessin permès a aquell home tornar a la congregació, o si els germans s’haguessin negat a perdonar-lo i mostrar-li el seu amor. L’apòstol Pau va dir que l’home es podria haver consumit «de tanta tristesa». És a dir, podria haver arribat a la conclusió que mai més seria capaç de tornar a servir Déu. Fins i tot es podria haver rendit en el seu intent de recuperar la seva amistat amb Jehovà.

¹¹ A més, si els germans de la congregació no l’haguessin perdonat, en realitat haurien posat en perill la seva pròpia amistat amb Jehovà. Per què diem això? Perquè al rebutjar-lo, no estarien imitant la misericòrdia que mostra Jehovà als pecadors penedits, sinó la crueltat de Satanàs. De fet, estarien permetent que el Diable els utilitzés per destruir l’espiritualitat d’aquell home (2 Cor. 2:10, 11; Ef. 4:27).

12. Com podia imitar Jehovà la congregació de Corint?

¹² Per tant, com podien els germans de Corint imitar Jehovà en lloc de Satanàs? Tractant els pecadors penedits tal com Déu ho fa. Fixa’t com la Bíblia descriu Jehovà. David va dir: «Oh Jehovà, ets bo i estàs disposat a perdonar» (Sl. 86:5). Miquees va expressar: «Qui és un  Déu com tu, que perdona el pecat i deixa passar l’ofensa?» (Miq. 7:18). I Isaïes va escriure: «Que el malvat deixi el seu camí i l’home dolent, els seus pensaments. Que torni a Jehovà, que tindrà misericòrdia d’ell. Que torni al nostre Déu, perquè ell el perdonarà amb generositat» (Is. 55:7).

13. Per què era adient readmetre l’home penedit a la congregació? (Consulta el requadre « Quan va ser readmès l’home de Corint?».)

¹³ Així, doncs, si els cristians de Corint volien imitar Jehovà, havien de rebre novament aquell home penedit a la congregació i demostrar-li el seu amor. I així ho van fer. Van seguir les instruccions de Pau i van demostrar que eren «obedients en tot» (2 Cor. 2:9). És cert que tan sols havien passat uns mesos des que l’havien tret de la congregació, però la disciplina havia aconseguit guiar aquell home cap al penediment i, per tant, no tenia cap sentit posposar la seva readmissió.

COM PODEM IMITAR LA JUSTÍCIA I LA MISERICÒRDIA DE JEHOVÀ?

14, 15. Què hem après d’aquest relat? (2 Pere 3:9.) (Mira la imatge.)

¹⁴ Jehovà ha inclòs aquest relat a la seva Paraula «per a la nostra ensenyança» (Rm. 15:4). I és que veure com la congregació de Corint va tractar el  cas d’aquell home ens mostra clarament que Jehovà no tolera que es cometin pecats greus dins del seu poble. Alguns potser pensen que, com que ell és misericordiós, permet que aquells que han comès un pecat greu i no s’han penedit continuïn formant part de la congregació. Però res més lluny de la realitat! Jehovà és un Pare misericordiós, però no és permissiu i mai rebaixa les seves normes (Jud. 4). De fet, si ho fes, no estaria mostrant cap misericòrdia en absolut perquè estaria posant en perill tota la congregació (Prov. 13:20; 1 Cor. 15:33).

¹⁵ Tot i això, aquest relat també ens ensenya que Jehovà no vol que ningú sigui destruït. Com que desitja que les persones se salvin sempre que sigui possible, mostra misericòrdia a tot aquell que canvia d’actitud i de comportament, i vol recuperar la seva amistat amb ell (Ez. 33:11; llegeix 2 Pere 3:9). És per això que, quan aquell home de Corint es va penedir i va canviar, Jehovà va demanar als germans que el perdonessin i el tornessin a rebre a la congregació.

16. Com et fa sentir el que aquest relat ens ensenya sobre Jehovà?

¹⁶ Analitzar aquest relat ens ha permès veure que amorós, recte i just és Jehovà (Sl. 33:5). Quan medites en les seves qualitats, no et sents motivat a lloar-lo? Al capdavall, tots i cadascun de nosaltres pequem i necessitem el seu perdó. Per tant, tenim molts motius per estar agraïts a Jehovà pel rescat, ja que aquest regal fa possible que ens perdoni. Com ens consola saber que el nostre Pare celestial ens estima molt i vol el millor per a nosaltres!

17. Què analitzarem en els següents articles?

¹⁷ Ara bé, i si avui dia un germà comet un pecat greu? Com poden els ancians imitar Jehovà i ajudar-lo a penedir-se? Com hauria de reaccionar la congregació quan els ancians decideixin treure o readmetre algú? Respondrem a aquestes preguntes als següents articles.