1. En què consisteix el penediment?

 QUAN cometem un error, és imprescindible que ens penedim. Segons la Bíblia, algú que es penedeix canvia el seu punt de vista sobre certa actitud o acció, deixa de comportar-se d’aquella manera i es resol a no tornar-ho a repetir (consulta «penediment» al Glossari).

2. Per què cal que tots aprenguem sobre el penediment? (Nehemies 8:9-11.)

² Tot ésser humà necessita aprendre sobre el penediment. Per què? Perquè tots pequem cada dia, ja que hem heretat el pecat i la mort dels nostres primers pares (Rm. 3:23; 5:12). No hi ha ningú que se n’escapi. Fins i tot autèntics exemples de fe del passat, com ara l’apòstol Pau, van haver de lluitar contra el pecat (Rm. 7:21-24). Ara bé, vol dir això que hem d’estar sempre tristos i desconsolats pels pecats que hem comès? En absolut! El nostre Pare és molt misericordiós i vol que siguem feliços. Pensa, per exemple, en el que va passar en els dies de Nehemies (llegeix Nehemies 8:9-11). Jehovà no volia que els jueus continuessin plorant i lamentant-se pels pecats comesos en el passat. Al contrari, volia que el servissin amb alegria. I és que Jehovà sap perfectament que penedir-nos ens ajuda a ser feliços i, per això, ens ensenya com fer-ho. Queda clar, doncs, que si ens penedim sincerament, el nostre misericordiós Pare ens perdonarà.

3. Què analitzarem en aquest article?

³ Per aprendre més sobre el penediment, en aquest article analitzarem el següent: 1) què va ensenyar Jehovà als israelites sobre el penediment, 2) què va fer ell per ajudar els pecadors a penedir-se, i 3) què van aprendre els deixebles de Jesús sobre el penediment.

 QUÈ VA ENSENYAR JEHOVÀ AL SEU POBLE SOBRE EL PENEDIMENT?

4. Què va ensenyar Jehovà als israelites sobre el penediment?

⁴ Quan Jehovà va formar la nació d’Israel, va fer un pacte amb els israelites. Els va prometre que si obeïen les lleis que els estava donant, els protegiria i els beneiria. De fet, els va dir: «Aquests manaments que avui et dono no són massa difícils per a tu, ni estan fora del teu abast» (Deut. 30:11, 16). D’altra banda, si es rebel·laven contra Jehovà i, per exemple, començaven a adorar altres déus, els deixaria de beneir i, com a conseqüència, patirien molt. Però, fins i tot en aquest cas, no ho tindrien tot perdut perquè si tornaven a Jehovà i escoltaven la seva veu, recuperarien la seva aprovació (Deut. 30:1-3, 17-20). En realitat, Jehovà els estava dient que podien penedir-se. Si ho feien, ell tornaria a apropar-s’hi i els beneiria novament.

5. Com va demostrar Jehovà que no donava per perdut el seu poble? (2 Reis 17:13, 14.)

⁵ Tristament, el poble de Déu es va rebel·lar constantment contra ell i no només va començar a practicar la idolatria, sinó que també va cometre altres pecats repugnants als ulls de Déu. Això els va causar molt de patiment, però Jehovà no els va donar per perduts. Com que volia que es penedissin i tornessin a servir-lo, va enviar-los profetes un cop rere l’altre (llegeix 2 Reis 17:13, 14).

6. Com va utilitzar Jehovà els profetes per ensenyar al seu poble que havia de penedir-se? (Mira la imatge.)

⁶ Jehovà sovint va enviar profetes a advertir el seu poble i a ajudar-los a canviar. Per exemple, mitjançant Jeremies, els va dir: «Torna, rebel nació d’Israel. [...] No us miraré enfadat, perquè soc lleial. No guardaré rancor per sempre. Només has de reconèixer la teva culpa, perquè t’has rebel·lat contra Jehovà» (Jer. 3:12, 13). També va utilitzar Joel per exhortar-los: «Encara sou a temps  de tornar a mi amb tot el vostre cor» (Jl. 2:12, 13). A través d’Isaïes, els va demanar: «Netegeu-vos. Aparteu de la meva vista els vostres actes malvats. Deixeu de fer el mal» (Is. 1:16-19). I, a més, va fer servir Ezequiel per dir-los: «És que m’agrada que mori algú malvat? No prefereixo que abandoni els seus camins i segueixi vivint? [...] No m’agrada que ningú mori. Per això, torneu a mi i viviu» (Ez. 18:23, 32). Això demostra clarament que a Jehovà li encanta veure que algú es penedeix, ja que desitja que tothom visqui per sempre. És a dir, Déu no espera de manera passiva que, primer, la persona faci el pas de penedir-se per començar a ajudar-la. Vegem-ne alguns exemples.

7. Què va ensenyar Jehovà al seu poble amb l’exemple d’Osees i la seva esposa?

⁷ Pensa en el que va ensenyar Jehovà al seu poble mitjançant un cas real: el del profeta Osees i la seva esposa, Gómer. Després de cometre adulteri, ella va deixar el seu marit per anar-se’n amb altres homes. Pensava Jehovà que era un cas perdut? Com que ell pot llegir els cors, va dir a Osees: «Ves, torna a estimar la dona que és estimada per un altre home i que comet adulteri, tal com Jehovà estima el poble d’Israel encara que segueixen altres déus» (Os. 3:1; Prov. 16:2). Fixa’t que, aleshores, l’esposa d’Osees encara estava cometent un pecat molt greu. Tot i això, Jehovà va demanar al profeta que anés a buscar-la, la perdonés i es reconciliés amb ella. a D’igual manera, Jehovà no havia donat per perdut el seu poble. Malgrat que encara estaven cometent pecats repugnants, continuava estimant-los i, per això, seguia enviant-los profetes per ajudar-los a penedir-se i canviar el seu comportament. Ara bé, demostra aquest exemple que Jehovà, que «examina els cors», prendrà la iniciativa d’intentar ajudar algú que encara està pecant greument a penedir-se? (Prov. 17:3.) Vegem-ho.

QUÈ FA JEHOVÀ PER AJUDAR ELS PECADORS A PENEDIR-SE?

8. Què va fer Jehovà per intentar ajudar Caín a penedir-se? (Gènesi 4:3-7.) (Mira la imatge.)

⁸ Com la resta dels descendents d’Adam i Eva, Caín, el seu primer fill, també va heretar el pecat. La Bíblia explica que «les seves accions eren malvades» (1 Jn. 3:12). És possible que fos per això que, quan va oferir un sacrifici, Jehovà «no va aprovar ni Caín ni la seva ofrena». En comptes de canviar el seu comportament, «Caín es va posar molt furiós i es va quedar ben abatut». Què va fer Jehovà aleshores? Va prendre la iniciativa; amablement va parlar amb ell i el va intentar fer entrar en raó (llegeix Gènesi 4:3-7). Li va oferir una nova oportunitat de fer el que és correcte i rebre la seva benedicció. A més, el va advertir de les terribles conseqüències que tindria el seu mal comportament. Però Caín es va negar a fer-li cas i no va acceptar la seva ajuda. Després d’aquella decepció, va decidir Jehovà deixar d’ajudar els pecadors a penedir-se? Res més lluny de la realitat!

9. Com va ajudar Jehovà a David a penedir-se?

⁹ Jehovà estimava molt el rei David. De fet, el va descriure com «un home que complau el meu cor» (Fe. 13:22).  Però David va cometre pecats molt greus, com ara l’assassinat i l’adulteri. Segons la Llei mosaica, mereixia morir (Lev. 20:10; Nom. 35:31). Tot i així, Jehovà va intervenir i va enviar-li el profeta Natan, fins i tot quan David encara no havia mostrat cap mena de penediment. b El profeta va fer servir un exemple dissenyat per tocar el cor del rei. Aquest es va adonar del mal que havia fet a Jehovà i es va penedir sincerament (2 Sam. 12:1-14). Inclús va escriure un salm que demostra fins a quin punt se sentia culpable pel que havia fet (Sl. 51, encapçalament). Fins al dia d’avui, aquest salm ha consolat un gran nombre de pecadors i els ha ajudat a tornar del seu mal camí. Oi que agraïm profundament que Jehovà ajudés David amb tant d’amor a penedir-se?

10. Com et fa sentir entendre com tracta Jehovà els humans pecadors?

¹⁰ Jehovà odia qualsevol pecat (Sl. 5:4, 5). Ara bé, sap que tots som pecadors i, pel profund amor que sent per nosaltres, decideix ajudar-nos a lluitar contra aquest enemic. Sí, Jehovà desitja ajudar fins i tot el pitjor dels pecadors a penedir-se i apropar-se a ell. Veritat que saber això ens consola molt? Com més meditem en la paciència i el perdó de Jehovà, més resolts estarem a mantenir-nos fidels i penedir-nos ràpidament quan pequem. Descobrim a continuació què va ensenyar Jesús als cristians sobre el penediment.

QUÈ VA ENSENYAR JESÚS ALS SEUS DEIXEBLES SOBRE EL PENEDIMENT?

11, 12. Com va ensenyar Jesús als seus deixebles que Jehovà desitja perdonar-nos? (Mira la imatge.)

¹¹ Al primer segle, va arribar el moment perquè aparegués el Messies. Tal com vam veure a l’article anterior, Jehovà va utilitzar Joan el Baptista i el seu propi Fill, Jesús, per ensenyar com d’important és el penediment (Mt. 3:1, 2; 4:17).

¹² Quan va ser a la terra, Jesús va ensenyar que el seu Pare està desitjant  perdonar-nos. Ho va deixar ben clar quan va explicar la paràbola del fill pròdig. Aquell noi havia decidit allunyar-se del seu pare i portar una vida d’excessos. Però, temps després, «va recuperar el seny» i va tornar a casa. Com va reaccionar el seu pare? Jesús va dir que quan el fill «encara estava un tros lluny, el seu pare el va veure i se’n va compadir. Va córrer cap a ell, el va abraçar i el va besar tendrament». El fill volia demanar al seu pare si el podia tractar com un dels seus treballadors, però el pare el va anomenar «fill meu» i el va acceptar de nou a la família. De fet, parlant del seu fill, va dir: «Estava perdut i ha estat trobat» (Lc. 15:11-32). Sens dubte, mentre va viure al cel, Jesús va veure com el seu Pare mostrava aquesta mena de compassió i perdó a incomptables pecadors penedits. No ens emociona pensar com de misericordiós és el nostre estimat Pare?

13, 14. Què va aprendre l’apòstol Pere sobre el penediment, i què va poder ensenyar als altres? (Mira la imatge.)

¹³ Amb l’ajuda de Jesús, l’apòstol Pere va aprendre molt sobre el penediment i el perdó. I és que Pere va cometre molts errors i va veure com Jesús el perdonava de tot cor. Per exemple, l’apòstol es va sentir terriblement culpable després d’haver negat el seu Mestre tres vegades (Mt. 26:34, 35, 69-75). Però quan Jesús va ressuscitar, se li va aparèixer, potser per poder parlar amb ell a soles (Lc. 24:33, 34; 1 Cor. 15:3-5). Segur que Jesús va aprofitar aquella ocasió per confirmar al seu estimat amic que l’havia perdonat (consulta Marc 16:7 i la nota d’estudi «y a Pedro» en espanyol).

¹⁴ Com que havia viscut en pròpia pell què significa el penediment i el perdó, Pere ho podia ensenyar als altres. Després de la Pentecosta de l’any 33, va  explicar a una multitud de jueus que ells havien executat el Messies. Però a continuació, els va dir de manera amorosa: «Penediu-vos i feu mitja volta perquè els vostres pecats siguin esborrats, i així Jehovà farà venir un temps per recuperar les forces» (Fe. 3:14, 15, 17, 19). Per tant, Pere va ensenyar que el penediment motiva un pecador a fer mitja volta, és a dir, canviar la seva manera de pensar i d’actuar i començar a comportar-se com Jehovà espera. L’apòstol va deixar clar que aleshores Jehovà esborra els seus pecats; els fa desaparèixer per complet. De fet, dècades més tard, Pere va afirmar: «Jehovà [...] és pacient amb vosaltres perquè no vol que ningú sigui destruït, sinó que tothom es penedeixi» (2 Pe. 3:9). Quina pau ens dona saber que quan cometem un pecat, encara que sigui greu, si ens penedim, Jehovà ens perdona per complet.

15, 16. a) Com va experimentar l’apòstol Pau el perdó de Jehovà? (1 Timoteu 1:12-15.) b) Què analitzarem en el següent article?

¹⁵ Poques persones han necessitat tant penedir-se i ser perdonades com Saule de Tars. Ell era un perseguidor despietat dels deixebles de Jesús i segurament la majoria dels cristians el veien com una causa perduda, algú que mai es penediria ni canviaria. Però Jesús sabia que no era així. No el veia com ho feien els humans. Tant ell com el seu Pare havien vist les bones qualitats de Saule i per això Jesús va dir: «Aquest home és un instrument que he escollit» (Fe. 9:15). De fet, fins i tot va fer un miracle per ajudar-lo a penedir-se (Fe. 7:58-8:3; 9:1-9, 17-20). Un cop va canviar, Saule es va fer cristià i Jesús li va donar una assignació. Més tard, Saule, ara conegut com l’apòstol Pau, va expressar en diferents ocasions el profund agraïment que sentia per la bondat i la misericòrdia de Jehovà i Jesús (llegeix 1 Timoteu 1:12-15). Per això, va ensenyar als altres cristians: «Déu, en la seva bondat, intenta guiar-te cap al penediment» (Rm. 2:4).

¹⁶ Temps després, Pau es va assabentar d’un escàndol d’immoralitat sexual que havia passat a la congregació de Corint. Com va reaccionar? La manera com va tractar aquell cas ens ensenya molt sobre l’amorosa disciplina de Jehovà i la importància d’imitar la seva misericòrdia. Per això, en el següent article analitzarem en detall aquest relat.