1, 2. a) Què pensa Jehovà d’aquells que cometen un pecat greu i no se’n penedeixen? b) Què vol Jehovà que facin els que han comès un pecat?

 JEHOVÀ no és un Déu permissiu i no aprova el pecat (Sl. 5:4-6). Per això, a la seva Paraula ha deixat registrades les seves normes justes i espera que les obeïm. És cert que ell és conscient de les nostres limitacions i no espera perfecció de nosaltres (Sl. 130:3, 4). Però tampoc tolera aquells que «són irreverents i converteixen la bondat immerescuda del nostre Déu en una excusa per a la seva conducta descarada» (Jud. 4). De fet, la Bíblia parla de «la destrucció de la gent irreverent» durant la guerra d’Harmagedon (2 Pe. 3:7; Ap. 16:16).

² Tot i això, Jehovà no desitja que ningú sigui destruït. Tal com hem vist en els articles previs, ell vol «que tothom es penedeixi» (2 Pe. 3:9). Els ancians imiten Jehovà a l’ajudar amb paciència aquells que han comès un pecat greu perquè canviïn la seva conducta i així puguin comptar de nou amb l’aprovació de Déu. Amb tot, algunes d’aquestes persones no accepten la seva ajuda (Is. 6:9). Malgrat els diferents intents dels ancians per guiar-los cap al penediment, alguns no volen canviar i decideixen continuar pel seu mal camí. Per tant, què cal fer en aquestes situacions?

 «TRAIEU LA PERSONA MALVADA»

3. a) Què diu la Bíblia que cal fer amb els pecadors que no es penedeixen? b) Per què podem dir que, en certa manera, és la persona que no s’ha penedit qui ha decidit que se la tregui de la congregació?

³ Quan algú comet un pecat greu i no es penedeix, els ancians no tenen cap més opció que seguir la instrucció de 1 Corintis 5:13, que diu: «Traieu la persona malvada d’enmig vostre». En certa manera, ell mateix ha escollit que aquest en sigui el resultat. I és que està recollint el que ell mateix ha sembrat (Gàl. 6:7). Per què podem dir això? Perquè ha rebutjat l’ajuda que en repetides ocasions els ancians li han intentat donar (2 Re. 17:12-15). Les seves accions demostren que es nega a viure a l’altura de les normes de Jehovà (Deut. 30:19, 20).

4. Per què es fa un anunci quan es treu algú de la congregació?

⁴ Quan es treu de la congregació algú que no s’ha penedit, es fa un anunci per informar els germans que aquella persona ja no és testimoni de Jehovà. a Aquest anunci no es fa per humiliar la persona en qüestió, sinó perquè els germans puguin obeir el següent manament bíblic: «Deixeu de relacionar-vos [...] i ni tan sols mengeu amb ell» (1 Cor. 5:9-11). Jehovà té bons motius per demanar-nos això. L’apòstol Pau va explicar que «una mica de llevat fa fermentar tota la massa» (1 Cor. 5:6). De la mateixa manera, si no es tragués de la congregació una persona que es nega a penedir-se, la resta dels germans podrien arribar a la conclusió que no cal esforçar-se per viure a l’altura de les normes de Jehovà (Prov. 13:20; 1 Cor. 15:33).

5. Com hem de veure aquells que han estat trets de la congregació, i per què?

⁵ Què hem de pensar d’una persona que ha estat treta de la congregació? Encara que no passem temps amb ella, l’hem de veure com una ovella perduda, no com una causa perduda. Una ovella que s’ha perdut pot tornar en algun moment al ramat. No hem d’oblidar que aquesta persona va dedicar la seva vida a Jehovà. És cert que, tristament, ara per ara no viu a l’altura de la seva dedicació, i això la posa en una situació molt perillosa (Ez. 18:31). Però, mentre hi hagi temps i Jehovà estigui disposat a mostrar misericòrdia, la porta estarà oberta perquè aquesta persona torni al poble de Déu. Com demostren els ancians que no perden l’esperança que les ovelles perdudes tornin a la congregació?

COM AJUDEN ELS ANCIANS AQUELLS QUE S’HA TRET DE LA CONGREGACIÓ?

6. Quins passos fan els ancians per intentar ajudar algú que ha estat tret de la congregació?

⁶ Quan es treu algú de la congregació, què fan els ancians? ¿L’abandonen i s’esperen que trobi tot sol el camí de tornada a Jehovà? De cap manera! Quan el comitè d’ancians li informi que se’l traurà de la congregació, també li explicarà el que pot fer per tornar. Però els ancians no es limiten a això. En la majoria de casos, li diran que els agradaria tornar a visitar-lo pocs mesos després per veure si hi ha hagut algun canvi d’actitud. Si arribat el moment la persona hi està d’acord, els ancians l’aniran a veure i l’animaran  a penedir-se i a tornar. Fins i tot si en aquell moment la persona encara no ha canviat d’actitud, els ancians no es donaran per vençuts; seguiran intentant visitar-la periòdicament per ajudar-la.

7. Com imiten els ancians la compassió de Jehovà al tractar amb algú que ha estat tret de la congregació? (Jeremies 3:12.)

⁷ Els ancians s’esforcen per reflectir la compassió de Jehovà quan tracten amb aquells que han estat trets de la congregació. Per exemple, Déu no va esperar que la rebel nació d’Israel fes el primer pas. En lloc d’això, va prendre la iniciativa d’ajudar-los a canviar fins i tot abans que mostressin cap senyal de penediment. Tal com vam veure en el segon article d’aquesta sèrie, Jehovà va exemplificar la seva compassió al demanar al profeta Osees que, mentre la seva dona continuava pecant, li oferís reconciliar-se amb ell (Os. 3:1; Mal. 3:7). Avui dia, els ancians imiten Jehovà i desitgen de tot cor que aquells que han estat trets de la congregació tornin i, per això, no els hi posen difícil (llegeix Jeremies 3:12).

8. Com ens ajuda la paràbola del fill pròdig a entendre encara millor la compassió i la misericòrdia de Jehovà? (Lluc 15:7.)

⁸ Recordes la paràbola del fill pròdig que vam analitzar al segon article d’aquesta sèrie? Quan el pare va veure que el seu fill tornava a casa, «va córrer cap a ell, el va abraçar i el va besar tendrament» (Lc. 15:20). Fixa’t que el pare no es va quedar de braços plegats esperant que el fill supliqués el seu perdó, sinó que va prendre la iniciativa d’anar-lo a trobar, igual que faria qualsevol pare amorós. Els ancians s’esforcen per tenir aquesta mateixa actitud envers aquells que s’han allunyat de Jehovà. Desitgen que totes les ovelles perdudes tornin a casa (Lc. 15:22-24, 32). Quan un pecador torna a Jehovà hi ha molta alegria al cel, però també hi ha molta alegria a la terra! (llegeix Lluc 15:7.)

9. Què desitja Jehovà que facin aquells que han comès un pecat greu?

⁹ Tal com hem vist fins ara, Jehovà no és condescendent amb aquells que cometen pecats greus i no es penedeixen, però tampoc els gira l’esquena. Desitja de tot cor que tornin a la congregació. Osees 14:4 descriu molt bé els seus sentiments, al dir: «Jo curaré la seva infidelitat. Els estimaré per voluntat pròpia, perquè la meva fúria s’ha apartat». Saber això és molt animador. D’una banda, motiva els ancians a estar pendents de qualsevol mostra de penediment. I d’altra banda, mou aquells que han comès algun pecat a penedir-se i tornar a Jehovà el més aviat possible.

10, 11. Com intenten els ancians ajudar aquells que fa temps que van ser trets de la congregació?

¹⁰ I què podem dir d’aquelles persones que potser fa molts anys que van ser tretes de la congregació? És possible que ja no estiguin cometent el pecat que les va portar a deixar de formar part de la congregació. O potser ni tan sols recorden el motiu pel qual va passar. Sense importar el temps que portin fora de la veritat, els ancians s’esforçaran per localitzar totes aquestes persones i anar-les a veure. En aquesta visita, inclús els oferiran de fer una oració amb elles i les animaran afectuosament a tornar a la congregació. És clar, aquestes persones estaran molt dèbils en sentit espiritual, sobretot si fa  molts anys que es van allunyar de Jehovà. Per això, si tenen el desig de tornar a la congregació, els ancians s’asseguraran que un germà o una germana els faci un curs de la Bíblia, fins i tot si encara no han estat readmeses. En tot cas, seran els ancians els encarregats d’organitzar aquest curs bíblic.

¹¹ Els ancians s’esforcen per imitar l’amor i la compassió de Jehovà. Per això, buscaran tots aquells que han deixat de formar part de la congregació per fer-los saber que la porta segueix oberta. Tan bon punt una persona que ja no forma part de la congregació demostri que s’ha penedit i que ha deixat enrere la seva  mala conducta, pot ser readmesa (2 Cor. 2:6-8).

12. a) En quins casos els ancians han de ser especialment curosos? b) Per què no hem de pensar que aquells que han comès certs tipus de pecats mai es podran beneficiar de la misericòrdia de Jehovà? (Consulta també la nota.)

¹² Hi ha casos en què els ancians han d’anar amb especial cautela abans de readmetre algú a la congregació. Per exemple, si una persona va ser culpable d’abús de menors, d’apostasia, o de tramar la manera de posar fi a un matrimoni, els ancians s’han d’assegurar que realment s’ha penedit (Mal. 2:14; 2 Tim. 3:6). L’objectiu dels pastors de la congregació és protegir el ramat. Ara bé, també hem de ser conscients que Jehovà està disposat a rebre de nou a la congregació a tot aquell que, encara que hagi comès un pecat greu, s’hagi penedit sincerament i hagi abandonat la seva mala conducta. Així que, tot i que els ancians són extremadament curosos amb aquells que han actuat amb crueltat i traïdoria, no han d’afirmar que aquestes persones mai es podran beneficiar de la misericòrdia de Jehovà (1 Pe. 2:10). b

QUÈ POT FER LA CONGREGACIÓ?

13. Quina diferència hi ha entre la manera com tractem algú que ha estat censurat pels ancians i algú que ha estat tret de la congregació?

¹³ Tal com vam veure a l’article anterior, de vegades es fa un anunci a la reunió informant que algú ha estat censurat. Quan això passa, podem continuar tenint tracte amb ell, ja que sabem que s’ha penedit i ha deixat enrere la seva mala conducta (1 Tim. 5:20). Aquest germà continua formant part de la congregació i necessita rebre el nostre ànim (Heb. 10:24, 25). En canvi, quan algú és tret de la congregació, la situació és ben diferent. En aquest cas, deixem de relacionar-nos amb aquesta persona i ni tan sols mengem amb ella (1 Cor. 5:11).

14. Què ha de decidir cada cristià, segons la seva consciència entrenada per la Bíblia, pel que fa a aquells que han estat trets de la congregació? (Mira la imatge.)

 ¹⁴ Vol dir això que hem d’ignorar totalment aquells que han estat trets de la congregació? No necessàriament. És evident que no passarem temps amb aquestes persones. Tot i així, cada cristià pot decidir, segons la seva consciència entrenada per la Bíblia, si convidarà a una reunió algú que hagi estat tret de la congregació, per exemple un familiar o algú que abans era un bon amic. Què farem si hi assisteix? Abans no l’hauríem saludat. En canvi, ara, cada germà també ha de decidir, segons la seva consciència entrenada per la Bíblia, si ho farà o no. Pot ser que alguns se sentin còmodes saludant-lo breument o donant-li la benvinguda. Ara bé, no tindríem una conversa llarga amb aquesta persona ni socialitzaríem amb ella.

15. A quina mena de persones fan referència les paraules de 2 Joan 9-11? (Consulta el requadre « Es referien Joan i Pau al mateix tipus de pecat?».)

¹⁵ Pot ser que alguns pensin: «No diu la Bíblia que si un cristià saluda aquestes persones, es fa còmplice de les seves males accions?» (llegeix 2 Joan 9-11). Doncs bé, el context indica que les paraules de Joan feien referència als apòstates i aquells que inciten els altres a desobeir les normes de Déu (Ap. 2:20). Per tant, si algú promou activament idees apòstates o una mala conducta, els ancians no el visitaran. És possible que una persona així es penedeixi. Però, mentre això no passi, no la saludarem ni la convidarem a cap reunió.

IMITEM LA COMPASSIÓ I LA MISERICÒRDIA DE JEHOVÀ

16, 17. a) Què vol Jehovà que facin els que han comès algun pecat? (Ezequiel 18:32.) b) Com poden col·laborar amb Jehovà els ancians?

¹⁶ En aquesta sèrie de cinc articles, hem après que Jehovà no vol que ningú sigui destruït (llegeix Ezequiel 18:32). Déu desitja de tot cor que aquells que han comès un pecat es reconciliïn amb ell (2 Cor. 5:20). Per això, al llarg de la història ha demanat als seus servents que s’han rebel·lat que es penedeixin i tornin a ell. Avui dia, els ancians tenen el gran privilegi de col·laborar amb Jehovà al guiar cap al penediment aquells que han comès algun pecat greu (Rm. 2:4; 1 Cor. 3:9).

¹⁷ Imagina’t l’alegria tan gran que hi ha al cel quan un pecador es penedeix! Jehovà mateix s’alegra moltíssim cada cop que una ovella perduda torna a ell. Sens dubte, com més meditem en la compassió, la misericòrdia i la bondat immerescuda del nostre Pare celestial, més creix el nostre amor per ell (Lc. 1:78).