1, 2. Per què el capítol 8 de Romans és d’especial interès per als ungits?

ÉS POSSIBLE que durant l’època del Memorial hagis llegit Romans 8:15-17. Aquests versets expliquen que l’esperit sant és el que confirma als cristians que són ungits. I el primer verset d’aquest capítol parla d’aquells «qui són en Crist Jesús». Ara bé, aplica només als ungits el capítol 8 de Romans? O també es refereix a aquells cristians que tenen l’esperança de viure a la terra?

² El cert és que aquest capítol es refereix principalment als cristians ungits. Ells han rebut l’esperit «anhelant l’adopció, la redempció del [seu] cos» (Rm. 8:23). La seva esperança és viure al cel com a fills de Déu. Però, com és possible? Aplicant els beneficis del rescat, Déu ha perdonat els seus pecats i els ha declarat justos. Als seus ulls, aquests cristians són com fills espirituals (Rm. 3:23-26; 4:25; 8:30).

3. Per què arribem a la conclusió que Romans 8 és d’interès per als cristians que no són ungits?

³ Ara bé, el capítol 8 de Romans també interessa als cristians que tenen l’esperança de viure a la terra perquè, en certa manera, Déu els considera justos. Una prova d’això es  troba en el que Pau va escriure en aquesta mateixa carta, uns capítols abans. En el capítol 4 parla d’Abraham. Aquest home de fe va viure abans que Jehovà donés la Llei a Israel i, és clar, molts segles abans que Jesús morís per nosaltres. Amb tot, Jehovà va parlar de la gran fe d’aquest servent fidel i va dir que als seus ulls era un home just (llegeix Romans 4:20-22). De la mateixa manera, Jehovà considera justos els cristians que demostren fe i tenen l’esperança de viure per sempre a la terra. Per això podem concloure que els consells que trobem a Romans 8 també els hi són útils.

4. Què ens hauríem de preguntar quan llegim Romans 8:21?

⁴ A Romans 8:21 trobem una garantia que prova que el nou món vindrà: «La mateixa creació serà alliberada de l’esclavitud de la corrupció per entrar a la llibertat de la glòria dels fills de Déu». La pregunta és si nosaltres hi serem, si nosaltres també rebrem aquesta recompensa. Et veus en el nou món? El capítol 8 de Romans ens diu què hem de fer per ser-hi.

5. Quina situació descriu Pau a Romans 8:4-13?

⁵ Llegeix Romans 8:4-13. El capítol 8 de Romans fa un contrast entre aquells «qui són conforme a la carn» i aquells «qui són conforme a l’Esperit». Alguns podrien pensar que aquí s’està parlant dels no cristians i dels cristians. Ara bé, Pau estava escrivint als cristians de Roma que havien estat «cridats com a sants» (Rm. 1:7). Per tant, en aquest passatge es destaquen les diferències entre els cristians «qui són conforme a la carn» i els «qui són conforme a l’Esperit». Però, en què consistien?

6, 7. (a) Com s’utilitza el terme «carn» a la Bíblia? (b) En quin sentit utilitza Pau la paraula «carn» a Romans 8:4-13?

⁶ Aclarim, en primer lloc, què va voler dir Pau amb la paraula «carn». La Bíblia utilitza aquesta expressió de moltes maneres. De vegades es refereix a la carn literal del nostre cos (Rm. 2:28; 1 Cor. 15:39, 50). També pot indicar una relació de parentesc o afinitat. Per exemple, la Bíblia diu que Jesús era «del llinatge de David segons la carn» i que Pau veia els  jueus com a «parents [seus] segons la carn» (Rm. 1:3; 9:3).

⁷ Per entendre de qui estava parlant Pau al mencionar aquells «qui són conforme a la carn» hem de llegir Romans 7:5. En aquest verset va escriure: «Quan érem en la carn, les passions dels pecats, que eren per la llei, obraven en els nostres membres per portar fruit per a la mort». Aquí Pau va explicar que aquells «qui són conforme a la carn» són persones que es deixen emportar per la imperfecció i pels seus desitjos o tendències egoistes, ja siguin sexuals o de qualsevol altre tipus.

8. Per què Pau va advertir els ungits sobre aquells qui eren «conforme a la carn»?

⁸ Però, pot ser que et preguntis per què Pau va advertir els ungits dels perills de comportar-se com aquells «qui són conforme a la carn». ¿Podria representar també una amenaça per als servents de Déu d’avui dia? Lamentablement, qualsevol cristià podria començar a actuar com una persona física, «conforme a la carn». Per exemple, Pau va dir que alguns cristians de Roma eren esclaus del «seu propi ventre», és a dir, es deixaven endur pels seus desitjos, ja fossin de tipus sexual o físic, com el beure o el menjar, entre d’altres. A més, enganyaven aquells que eren «ingenus» (Rm. 16:17, 18; Fili. 3:18, 19; Jud. 4, 8, 12). D’altra banda, a Corint, un germà de la congregació va viure amb la dona del seu pare durant un temps (1 Cor. 5:1). No ens sorprèn, doncs, que Déu, mitjançant Pau, advertís els cristians de «la manera de pensar de la carn» (Rm. 8:5, 6).

9. Sobre què no parla Romans 8:6?

⁹ Aquesta advertència continua aplicant als cristians d’avui dia. Fins i tot la persona que durant anys ha estat servint Jehovà, podria començar a desenvolupar «la manera de pensar de la carn». I aquí Pau no estava donant a entendre que mai hauríem de pensar en coses com el menjar, el passar-s’ho bé o el casar-se. Està clar que aquests aspectes de la vida formen part del dia a dia de qualsevol cristià. Per exemple, a Jesús li agradava menjar i també va alimentar els altres. A més, sabia que era important descansar i distreure’s de tant en tant. I Pau va parlar de les expressions  d’intimitat i afecte que hi ha dins el matrimoni.

10. Què significa l’expressió «la manera de pensar de la carn» de Romans 8:5, 6?

¹⁰ Llavors, a què s’estava referint Pau en dir «la manera de pensar de la carn»? La paraula grega que fa servir significa «posar el cor o la ment en alguna cosa, fer us de la facultat de pensar per planejar coses, emfatitzant-ne l’actitud de rerefons». Aquestes persones permeten que les seves vides girin entorn dels seus desitjos egoistes. Un erudit, parlant d’aquesta paraula a Romans 8:5, va explicar que aquestes persones «pensen constantment —els interessa, parlen, presumeixen i dediquen el seu temps— en coses carnals».

11. Quines coses es podrien convertir en el centre de les nostres vides?

¹¹ Els cristians de Roma s’havien de replantejar què era el més important a les seves vides. Podria ser que estiguessin desenvolupant «la manera de pensar de la carn»? Nosaltres, avui dia, també ens hauríem de fer el mateix autoexamen. Sobre què ens agrada parlar? Què és el que més ens agrada fer? És possible que alguns s’adonin que sempre parlen de coses com decorar la casa, anar de viatge, tastar diferents tipus de vi, comprar roba, invertir els diners, i d’altres per l’estil. És clar, cap d’aquestes coses per si mateixes estan malament; pot ser que formin part del nostre dia a dia. Recordem que Jesús va oferir vi en un casament i Pau va aconsellar a Timoteu que begués «una mica de vi» per al seu bé (1 Tim. 5:23; Jn. 2:3-11). Però, era l’únic del que sabien parlar? Es passaven tot el dia bevent vi? És clar que no! I nosaltres? Què és el més important a les nostres vides?

12, 13. Per què és important reflexionar en què centrem les nostres vides?

¹² Per què és important que ens fem un autoexamen? Pau va escriure que «la manera de pensar de la carn és mort» (Rm. 8:6). I això és molt greu ja que avui dia podria representar perdre la nostra relació amb Jehovà i en el futur, la vida. Així i tot, Pau no estava dient que si algú començava a desenvolupar «la manera de pensar de la carn» acabaria perdent la vida. És possible canviar. Pensa en l’home de Corint que va ser expulsat de la congregació pel seu mal comportament. Ell podia canviar i, de fet, ho va fer. Va deixar el seu estil de vida immoral i va tornar a la congregació (2 Cor. 2:6-8).

¹³ Si aquest home va poder fer canvis a la seva vida, qualsevol cristià ho pot fer; sobretot si tenim en compte que aquell va ser un cas força extrem. Sens dubte, l’advertència de Pau de no desenvolupar «la manera de pensar de la carn» ens ha de motivar a fer els canvis necessaris si és el cas.

14, 15. (a) Com hauria de ser la nostra manera de pensar? (b) Què no significa tenir «la manera de pensar de l’Esperit»?

¹⁴ Després d’advertir dels perills de «la manera de pensar de la carn», Pau va explicar que «la manera de pensar de l’Esperit és vida i pau». Vida i pau... No creus que una recompensa com aquesta val la pena? Però, com la podem aconseguir?

¹⁵ Tenir «la manera de pensar de l’Esperit» no vol dir estar als núvols. Pau no estava descrivint una persona que l’únic del que sap parlar és de la Bíblia, del seu amor per Jehovà o de l’esperança per al futur. Recorda que Pau i altres  cristians del primer segle eren servents fidels de Déu que en molts aspectes tenien vides normals. Per exemple, menjaven i bevien, es casaven, feien vida de família i treballaven per guanyar-se les garrofes (Mc. 6:3; 1 Tes. 2:9).

16. Què era el més important per a Pau?

¹⁶ Amb tot, aquells cristians no van permetre que aquests aspectes de la vida es convertissin en el més important. Per exemple, sabem que l’ofici de Pau era «fer tendes», però també sabem que la seva vida no girava entorn d’aquesta feina. Al contrari, per a ell el més important era predicar i ensenyar als altres (llegeix Fets 18:2-4; 20:20, 21, 34, 35). I això és el que l’apòstol va recomanar fer als seus germans de Roma. Sens dubte, per a Pau servir Déu era el més important de la seva vida. Els germans de Roma havien d’imitar el seu exemple, i nosaltres també ho hem de fer (Rm. 15:15, 16).

17. Quins beneficis obtindrem si tenim «la manera de pensar de l’Esperit»?

¹⁷ Si centrem els nostres esforços a servir Jehovà, quin en serà el resultat? Romans 8:6 respon clarament a aquesta pregunta: «La manera de pensar de l’Esperit és vida i pau». Això implica permetre que l’esperit sant influenciï i domini els nostres pensaments per arribar a pensar com Jehovà. Podem estar segurs que això ens donarà satisfacció i felicitat ara i, en el futur, vida eterna, ja sigui al cel o la terra.

18. Com ens pot ajudar a tenir pau «la manera de pensar de l’Esperit»?

¹⁸ Què va voler dir l’apòstol a l’assegurar que «la manera de pensar de l’Esperit és [...] pau»? Moltes persones no tenen pau interior, i busquen desesperadament com trobar-la. Nosaltres, en canvi, podem dir que sí en tenim. Com ho aconseguim? Una manera és esforçant-nos per mantenir bones relacions amb la família i els germans de la congregació. Com que som conscients que tant nosaltres com els nostres germans som imperfectes, quan sorgeixen problemes seguim el consell de Jesús de «reconciliar-te primer amb el teu germà» (Mt. 5:24). Si reflexionem en el fet que els nostres germans també estan servint «el Déu de la pau», se’ns farà més fàcil seguir aquest consell (Rm. 15:33; 16:20).

19. Quin tipus de pau podem experimentar avui dia si tenim «la manera de pensar de l’Esperit»?

¹⁹ Però hi ha un altre tipus de pau que és d’un valor incalculable. Quan desenvolupem «la manera de pensar de l’Esperit» estem en pau amb el nostre Creador. Isaïes va enregistrar una profecia que es va fer realitat en el seu temps, però que té un compliment més gran a l’actualitat: «Tu [Jehovà] guardaràs en perfecta pau aquell que té ferm el seu pensament en tu, perquè en tu confia» (Is. 26:3; llegeix Romans 5:1).

20. Per què estàs agraït pel consell de Romans capítol 8?

²⁰ Independentment de l’esperança que tinguem, ja sigui viure al cel o en un paradís a la terra, tots ens podem beneficiar del consell de Romans capítol 8. Estem agraïts perquè la Bíblia ens anima a centrar els nostres esforços a servir Jehovà. En lloc de seguir un estil de vida egoista, entenem la importància de viure d’acord amb la promesa: «La manera de pensar de l’Esperit és vida i pau». Si així ho fem, els beneficis seran eterns perquè, com també va dir Pau, «la paga del pecat és la mort, però el do de Déu és la vida eterna en Crist-Jesús, Senyor nostre» (Rm. 6:23).